Discòbol Miró - MG25 Història de l'Art

A més d’usar complicades formes geomètriques per
dinamitzar la figura, Miró aconseguí l’extraordinari ritme del
Discòbol recorrent a una fórmula que podia semblar ja
caducada, però que, tal com la féu servir, prengués una nova
força: representar els trets més caracterísUcs del cos d’un
individu a la manera dels anUcs egipcis. Així, com passa a les
pintures egípcies, s’observa el tors frontalment, mentre que
les cames i els braços són de perfil.
La intel·∙ligència de l’arUsta està en el fet de triar un model
humà en una acUtud que feia creïble i natural la postura
forçada. Amb tot, si algú provés de llançar el disc parUnt
d’aquesta postura l’únic que aconseguiria es que aquest li
caigués als peus perquè l’escultura va ser feta per crear la
il·∙lusió de moviment i no pas per mostrar la tècnica dels
llançadors de l’època.
Així doncs, tot i l’aparent llibertat del gest, es tracta d’una
composició plana que només té senUt si es mira de cara i
d’esquena; qualsevol altre angle de visió té com a resultat
una confusió gens harmònica.