Petons de Llum - Era Estelar 2012

Sergi: Estic molt bé, rodejat d‟éssers amb llum. L‟avi va ser el que amb va vindre a buscar a
donar el pas. Vaig anar perquè era el moment, i jo volia ser-hi allí tot i sabent que seria un
cop gran per tots vosaltres. El tiet vol que li expliqui una cosa oi ? Però això li diré a ell, ja
que jo soc aquí encara. Tinc llum, si. Però estic sobre un nivell fins que pugui, desprès
d‟aprendre unes series d‟ensenyances. Perquè aquí on estic va per ensenyances, fins que
l‟esperit va elevant mica en mica. Ell, el tiet, tindrà senyals meves com les teniu tothom.
Marta: Sergi que m‟aconselles, tinc molta por, hauria de tenir un altre fill ?
Sergi: Mama això és cosa vostre. Pensa que en el mon espiritual tots som un. Pensa que
superareu lo meu i també que estareu mes units que mai. Quan vosaltres passeu un temps
de meditació, de tranquil·litat, sobre tot d‟amor, molt d‟amor, sí tindreu un fill. Possiblement
sigui el meu esperit, però això s‟ha de decidir quan sigui el moment. Ja que com us hi dit
haig d‟aprendre a preparar-me una mica mes, perquè el meu esperit sigui fort. Penseu una
cosa, i es que estic amb vosaltres; us estimo molt per tot lo bé que esteu anant, i jo soc feliç
molt feliç. Tinc una sèrie d‟éssers meravellosos que m‟estimen, que juguen amb mi, que
m‟aconsellen en tot allò que jo tinc dubtes. Jo vull que esteu tranquils i que per favor ho
seguiu portant bé, perquè no es bo que feu de la vostra vida un misteri. La vida segueix
igual que jo segueixo, ara de moment amb la meva quasi, quasi, amb un camí que va directe
el cel, perquè jo no se si això és el cel; però solament puc dir que és un lloc meravellós. No
existeix res del que aquí a la terra denomineu felicitat. Sabeu que és la felicitat ? Dons
simplement és estimar-se i AMOR
JC: Que podem fer per que siguis mes feliç ? I et vull preguntar si et molestem amb aquest
tipus de comunicació.
Sergi: Si ja ho soc. No, no molesteu gens, tenia ganes de poder comunicar com fos amb
vosaltres, ja que directament no puc fer-ho, materialment, perquè no esteu preparats, no hi
ha la força suficient per fer-ho, però si a través d‟una persona amb força. Pensa que no estic
sol, vinc acompanyat d‟éssers, del meu guia protector; no em deixen sol perquè soc un
esperit feliç i no vull caure en el joc de fer segons quines coses, possiblement perquè soc
jove. Seria molt maco poder fer una abraçada molt gran a vosaltres mama i papa, però el
meu esperit no pot. Se que us pot semblar una mica fort, però intento d‟abraçar-vos i
m‟agrada la sensació aquesta de les vostres vibracions, noteu la meva presencia ?
JC: No notem la teva presencia Sergi.
Marta: Però si notem que ens dons força per suportar aquest cop tant horrorós de la teva
pèrdua.
Sergi: Molt mama, es horrorós per vosaltres, no pas per mi. Ja que tots o la majoria pensa
que amb la mort s‟acaba tot. No, no és així, és un pas, simplement un pas en un altre lloc.
No es gens difícil mama, de veritat no patiu, jo no pateixo. Tingues la seguretat de que soc
tant, tant feliç, que no us ho podeu imaginar. Feu que el meu esperit sigui lliure, no ploreu si
us plau, recordeu-me com si jo fos materialment present, perquè espiritualment ho estic.
Teniu encara que aprendre moltes coses, teniu que anar-ho passant mica en mica tots
aquets dubtes i aquestes coses que encara teniu tancades dintre vostre. No se si em podeu
entendre, però es que no se explicar-me millor; per mi és fàcil, molt fàcil, llavors penso que
ho és per vosaltres. Cada moment que penseu en mi ho teniu que fer amb felicitat, així
guardareu un record molt present meu. La felicitat és com us hi dit, molt fàcil, és estimar, és
recordar aquelles coses que possiblement, a vegades, no li donem importància, però que la
tenen. I és el que jo en aquests moments desitjo mes que mai, que us estimeu molt, ja se
que semblo repetitiu, però es el que necessiteu en aquests moments ____________________
_________________________________(Rubrica del Sergi)