Petons de Llum - Era Estelar 2012

No ho sabem. El que si sabem, perquè ens ho ha dit, i nosaltres ho respectem, es que ella
vol continuar en el mes absolut anonimat en el sentit de la escriptura automàtica.
Bé, vàrem acompanyar a la Karme a casa seva, agraint-li moltíssim la seva bona disposició
per ajudar, i vam quedar que un altre dia ens tornaríem a reunir per, si era possible, tenir un
altre xerrada amb el nostre nen.
Un parell de setmanes després la Marta i jo vam anar a visitar en aquesta parella per veure
com es trobaven, però no els vam trobar a casa seva.
Un veí ens va explicar que havien canviat de domicili, i no sabia, perquè no li van dir, si
s‟estaven a la mateixa població, o havien canviat de localitat.
Els hi vam perdre la pista, i ja no hem sabut res mes d‟ells. Molta sort per tots vosaltres.
Cadascú de nosaltres vàrem continuar amb el nostre dia a dia, amb la nostra vida.
En pocs dies ens tornaríem a trobar amb la Karme per mirar de tenir un altre xerrada amb el
nostre fill.
El nostre dia a dia incloïa la nostre feina, la lectura de temes espirituals i el compartir i anar
comentant amb la família i amics tot el que anàvem trobant. Les circumstàncies ens portaven
a conèixer un mon totalment desconegut per nosaltres, fins aquells moments, i necessitàvem
moltes respostes. El gran inconvenient, si es pot dir així, que vàrem començar a trobar va
ser el de que hi havia moltíssima informació respecte d‟aquest mon. Tanta que de vegades,
fins i tot, depenent de la font, del autor/a, era absolutament contradictòria.
Degut a tot això se‟ns generaven molts mes dubtes.
Com saber si la informació que anàvem trobant era certa ?
Com saber el que era real i el que no ho era ?
Com poder discernir el que era veritat dintre de tantíssima, i a vegades contradictòria,
informació ?
Com trobar la veritat ?
Existia realment aquesta veritat que buscàvem ?
I si la trobàvem, com saber reconèixer-la ?
Quina eina, o eines, fer servir per discernir adequadament ?
Mentrestant la meva germana continuava compartint amb nosaltres les seves visions, o el
que li deixaven veure, que cada vegada eren mes amplies, dons semblava ser que aquesta
porta, o finestra que li van obrir aquella matinada a Can Ruti era molt amplia, molt gran.
Nosaltres sempre li recomanàvem a la Ines la lectura dels llibres que anàvem llegint, però
ella ens explicava que no els podia llegir, era com si no li deixessin llegir-los, perquè, des de
l‟altre cantó, li deien que no era convenient que els llegís per no interferir, amb els seus
pensaments, amb els comunicats que començava a tenir mitjançant la Psicografia.
Aquesta finestra, o porta, també li va ser oberta en el meu cunyat Josep, dons va començar
a tenir, també, experiències d‟escriptura automàtica. Ell de jovenet havia tingut una mica de
sensibilitat en el sentit de detectar, o intuir, l‟aura de les persones.
Tot i que, ens explicava, ja feia molt temps que no veia aquesta llum, o aquesta energia al
voltant de les persones. Encara que sempre anava tenint sensacions, ens continuava
explicant, completament normals per ell, i a les que usualment no els hi donava importància,
dons eren sensacions massa subtils.