Petons de Llum - Era Estelar 2012

De seguida veu anar assumint el que jo marxava, això es un gran pas. Teniu que aprendre i
anar assimilant, com us vaig dir uns altres dies, que la vida no s‟acaba aquí a la terra. Que
es un pas, que estem nomes per complir una sèrie de coses. Però que de veritat allà on ens
correspon estar és a dalt, el nostre lloc, la nostra llar. Un altre cosa, podeu comunicar amb
mi per la seguretat aquesta que teniu, amb la serenitat i amb el gran Amor que despreneu.
Jo estic feliç i no estic retingut aquí per ningú, soc lliure mama i papa, i amb aquesta llibertat
puc anar ajudant a moltes persones que ho estan necessitant. Espero que us hagi pogut
aclarir aquests dubtes que teniu.
JC: Ens ho has aclarit Sergi. Ahir vàrem estar parlant amb els pares del Oriol, i ens diuen
que el Ori esta molt trist i afectat pel teu viatge. Nosaltres podem fer o dir-li alguna cosa per
intentar amb molta suavitat que ell comenci a entendre tot això ?
Sergi: Ho se papa, però això es una cosa que el Oriol ho anirà descobrint mica en mica. No
es pot fer veure a un nen petit ó un esperit petit aquestes coses. Jo sempre us dic que temps
el temps, se que em troba a faltar, que jugàvem sempre, que érem com dos germans. L‟únic
consol es que li digueu que jo no estic mort. Si us plau, vull que ho penseu i que ho digueu
sempre ben fort: No esta mort el Sergi, simplement esta viatjant el seu lloc, viatjant a
l‟univers, viatjant amb els seus essers de llum. Sí, amb una gran Llum, i amb un gran Amor
per part del Ser Suprem. Com m‟agradaria pogué fer-li veure en el Ori, i a molta gent, que no
es res, que es retornar el lloc d‟on som tots. De la partícula, ó millor dit, d‟una part de
partícula del que tots diem Deu. Doneu-li records al Ori i els seus pares.
JC: Els hi donarem Sergi. Et volem preguntar que quan tornem a casa nostra, si tu has tornat
a encarnar-te, com sabrem on estàs ?
Sergi: Papa no us penseu que els esperits reencarnen de seguida, us explico: hi ha que ells
mateixos demanen tornar de seguida perquè han deixat quelcom important per acabar. Però
pensa que és una decisió nostra el tornar o no, ja que com hi dit moltes vegades, anem
aprenen aquí on estem. Penseu que el temps aquí on estic es molt, i no és al mateix el
temps terrenal que el temps eteri, molts anys poden passar per vosaltres aquí, però no pas
per mi, ja que és l‟esperit el que va evolucionant, enriquint d‟ensenyances __________
JC: Val Sergi, tenim clar que estàs de viatge, i que un dia o altre ens trobarem. Però t‟hem
de dir que tant la mama com jo et trobem moltíssim a faltar; tu ho pots comprendre ?
Sergi: Sí, per suposat que ho comprenc, i es per això que no m‟agradaria que patíssiu per
mi. Ja us dic sempre mama i papa que estic bé, que soc feliç; i es per això que m‟agrada que
vosaltres també ho pugueu estar. Mama i papa, com humans que sou aquí, amb uns
sentiments terrenals, jo ho puc entendre perfectament, de veritat, però penseu una sola
cosa, i us ho torno a dir, esteu de pas, ó, estem de pas aquí a la terra. Aneu depurant una
sèrie de coses, de proves, aneu aprenent a conscienciar-vos més del que és la paraula
estimació, a tenir mes comprensió, menys rancors, menys odis. Quan tothom hagi après a
entendre tot això, la humanitat anirà molt millor, però per això ha de passar molt de temps.
Mama tu dius que no t‟hi contestat la pregunta anterior, però jo crec que es molt clara, ja que
passa un segon per mi i un any per vosaltres, per exemple.
JC: Gràcies Sergi, nosaltres allà dalt, a casa nostra, vam pactar amb tu i amb l‟Alma aquesta
vida nostra aquí a la terra ?
Marta: Gràcies amor meu, anteriorment, d‟alguna manera, hem estat els quatre relacionats ?