Petons de Llum - Era Estelar 2012

Jo estic en un lloc preciós, mama no ploris, perquè d‟alguna manera jo amb sento trist
perquè penso que et faig mal. Tranquil·la mami que estic amb tu i amb el pare. Abraço en
aquets moments el teu cos i m‟agrada, vibracions i sentiments es el que sento en el meu
esperit mama i papa. No us penseu que aquí es tot ras, tot desert, no. Potser us costa de
pogué imaginar cases, arbres, aigua, muntanyes, però es que existeixen i molt maques. Tot
és molt maco, el que passa que és suau, eteri. Us ho dic altre cop, anem d‟un lloc a altre,
ens veiem, i quan pot ser ens comuniquem mentalment. Som tots una gran família, quan no
podem veure molt seguit a alguns esperits es perquè el seu esperit no és lo suficientment
elevat. Llavors li fan veure i entendre el que passa. Quan aquets esperits, com us deia, estan
més baix, es que no han après lo suficient per pogué pujar mes amunt. Els ensenyem, els
estimen, i si no poden anar mes amunt, amb un altre nivell, ells mateixos demanen per tornar
a néixer, si no de seguida mes aviat que uns altres, potser que tinguin quelcom urgent per
acabar o per pagar. A veure si m‟explico bé, tots demanem, fins aquí ho enteneu oi ? Llavors
depèn de les vides que hagis vingut a la terra, i depèn del que el teu esperit s‟hagi enriquit, i
depèn del teu comportament així anirà la tornada de la terra al lloc d‟on venim, i del lloc d‟on
venim a la terra. Un altre cosa es que un esperit tingui que vindre a la terra per fer alguna
cosa especial, i ell mateix amb la seva elevació es presta; perquè per ell és una missió
simplement, no un patiment.
JC: Gràcies guapo, un altre vegada. Estic segur de que això ha sigut la teva missió aquí a la
terra. Estic encantat de que un esperit tant maco i simpàtic com tu m‟hagi triat com pare en
aquesta vida; i d‟haver passat del paper de pare que intenta ensenyar el seu fill, el paper
d‟un esser que esta rebent aquestes ensenyances per part teva.
Marta: Jo et dic el mateix fill, i et vull dir que no et sentis trist si m‟emociono, jo no estic trista
fill, però es que soc humana, i m‟emocionen les coses tant maques que tu dius, jo crec que
ho pots entendre, oi ? No vull que et posis trist per això amor meu.
Sergi: Ho entenc perfectament, penseu que un dia o un altre ens veurem, i no pas gaire.
Bé no per mi, perquè com hi dit aquí el temps es diferent.
JC: Sergi, dies enrere jo mirava la teva foto del passadís, com fem moltes vegades, i aquell
dia en concret em va agafar una sensació molt estranya, rara, i agradable, que era com si
sem desfessin tots els àtoms del meu cos. Tu em podries dir perquè em va passar allò ?
Marta: O quan mirem la teva foto i ens va passant com diapositives, molt ràpid, que sempre
ets tu però amb diferents cares. Nomes ens ha passat quan mirem la teva foto.
Sergi: Si papa, perquè sempre estic amb vosaltres, encara que no sigui amb totalitat, si amb
petites partícules meves, una part de la meva energia, de la meva força. Estic tant feliç de
que noteu la meva presencia, les meves sensacions. La foto es desfigura una mica perquè
això es una cosa òptica, no pas perquè passi res; quan un entra en trànsit, no es pas amb la
foto en si, si no amb la seva profunditat.
Marta: Si Sergi, però es que nomes passa amb la teva foto, quan et mirem els ulls.
Sergi: Mama es per la profunditat de la foto, com pot ser la profunditat d‟un mirall. Es una
energia acumulada, es una energia teva del pare i meva, perquè en aquest cas esteu miremne
a mi, teniu ganes de mi. Es fàcil mama, potser foto, mirall ó got, ó el que vulguis; per
vosaltres es mes fàcil amb la foto perquè ja estic jo.
JC: Sergi disculpa‟ns si no sabem fer-te les preguntes correctes o adequades. Aquest es un
mon totalment nou per nosaltres que tu ens ajudes a descobrir.