Petons de Llum - Era Estelar 2012

Sergi: Ho faré. M‟ha n‟alegro molt papa. Sí, hi tingut varies, i aquesta ultima és, quasi, quasi,
el final d‟un llarg camí que hi tingut que fer per anar enriquint el meu esperit. Quan deixes el
cos entens moltes coses, i veus allò que possiblement en unes altres vides has anat fent
malament, perquè ho desconeixies, no pas perquè volguessis fer-ho. Jo estic molt feliç de
tornar i tornar a pogué dir que la vida no s‟acaba amb la mort; sinó tot lo contrari. Un torna a
néixer en el lloc on estava _____PERDÓ____(En Sergi demana perdó perquè corria massa i la mà de
la Karme no el podia seguir)
Marta: Sergi estimat, hi tingut un somni en el qual jo tenia un fill; amb mi estava la Rosa, i jo
sabia que tu també; no et veia però sentia la teva presencia. Mes tard, al mateix mati, la
Rosa m‟ha confirmat aquest somni, perquè ella a la mateixa hora que jo, a tingut al mateix
somni. També m‟ha dit que tu li has donat un clar missatge per mi, que es aquest : Que si
tinc un fill, que no m‟obsessioni pensant que és el Sergi, perquè no ho serà; que no l‟auto
protegeixi pensant que pot passar el mateix que amb el Sergi, que el deixi viure. Sergi xato,
jo vaig entendre clarament que era un missatge molt clar teu. Tu m‟ho podries confirmar ?
Sergi: Mama sí. Jo em poso en contacte de varies maneres, somnis també. Vull que
entengueu que Sergi no podrà tornar a ser ningú mes. Perquè soc esperit. I si neixo en el
mon terrenal hauré de ser un altre persona, si no, no podem evolucionar, ó millor dit, seguir
el nostre camí marcat.
JC: Sergi, vull dir-te que t‟entenem perfectament. Que estem encantats amb aquest nou món
que tu ens descobreixes. Que estem emocionats amb aquesta nova vida que tu ens fas
veure. T‟estimo, tots t‟estimem moltíssim.
Sergi: Jo molt. I estic content de que aneu entenen que no passa res. Que jo no estic aquí a
la terra, però estic en el lloc ideal per pogué seguir aprenent coses meravelloses. Pares un
dia ó altre, ja ho hi dit, que tots, tots, ens trobarem, tots serem una gran família. Us estimo
moltíssim, i us torno a donar una abraçada molt gran i un petó fortíssim. I segui-ho tal com
ho esteu fen. Adéu pares i Adéu a tots vosaltres __________(Rubrica del Sergi)
L‟hivern començava a quedar una mica enrere, dons ja la primavera començava a fer-se
present. L‟ambient fred començava a deixar passar la frescor mes càlida de la primavera.
En els nostres cors es començava a desenvolupar un procés força similar.
Començàvem a respirar amb mes profunditat. Començàvem a poder dormir una mica millor,
i el dolor del pit era força mes suau. Tot i que vàrem tenir que acceptar un altre sorprenent
separació. Diem sorprenent perquè no va ser tant dolorosa, ja que no ens va tocar de tant a
prop, com la que acabàvem de viure feia tres mesos.
L‟Anhaí, la companya de pupitre del Sergi a l‟escola, moria d‟un accident d‟esquí.
Per Sant Josep, ella estava passant uns dies amb el seus tiets a La Vall D‟Aran, i el dia 19
de Març l‟Anhaí va xocar frontalment contra un arbre i va morir a l‟acte.
Mes endavant en el temps, vàrem poder parlar amb el Joan Garcia, un dels amics íntims de
la classe del nostre fill. Ell ens va explicar que aquell curs, en el que van perdre a dos
companys de classe, que a més a més s‟assentaven junts, va ser molt dur per tots ells.
I va fer que la majoria d‟ells es comencessin a plantejar moltíssimes preguntes.
Que dur ha de ser que amb 12 anys et tinguis que plantejar aquests tipus de preguntes!