Petons de Llum - Era Estelar 2012

Registrat al Registre de la propietat Intel·lectual de Barcelona
El dia dotze de desembre del dos mil dotze
Amb el Número: B-4951-12
Petons de Llum
Amor Etern
Converses d’uns pares amb els seus fills a l’altre cantó de la Vida
Marta i Joan Carles
12/12/2012

,
Amb tot el nostre Amor, et dediquem aquest llibre, especialment, a tu Sergi.
El nostre Fill, el nostre Angel, el nostre Mestre.
Gràcies per els teus dotze anys amb nosaltres, per tot l‟Amor que ens vares donar.
Gràcies per ajudar-nos a entendre que la vida no s‟acaba amb la mort.
I per enriquir els nostres esperits com ho has fet.
T‟estimem ......

Dedicat a Tots i el Tot
Principalment a les persones que han perdut un esser estimat
I juntament amb ell/ella un bon tros dels seus cors

Agraïm a tantíssimes persones que ens van recolzar en aquells moments tant dolorosos per
nosaltres, encara que seria impossible enumerar-les a totes elles.
Familiars, amics, coneguts: a Tots us diem Gràcies de tot Cor.
I, volem donar les Gràcies d‟una manera especial a:
Maria: per recollir-nos quan ens vam trencar, i amb el teu gran Amor ajudar-nos a continuar
caminant; per voler canviar la teva Fe basada en antigues creences per una Fe basada en
l‟Amor; tu ara no estàs físicament aquí amb nosaltres, però sabem que des de el teu pla ho
estàs rebent. Gràcies Mama.
Ines: per el teu Amor, perquè sempre has estat amb nosaltres, per la teva ajuda, per tantes
coses que hem compartit i seguim compartint; per la teva fortalesa en els moments mes
dolorosos, que també per tu ho eren, dons eres, i ets, la seva tia preferida.
Paco: per estar sempre tant pacientment disposat per el que fes falta; per els teus silencis
que ho deien tot.
Josep: per tot el que has fet per nosaltres, per compartir junts el nostre mutu dolor, dons a tu
també se te‟n va anar un tros del teu cor amb ell; per la oportunitat de conèixer en aquest
esser encantador, en Tomàs, que amb les seves sabies i màgiques paraules ens ha ajudat
tant.
Susana: per demostrar-nos el que es l‟amistat, perquè has estat en els millors i pitjors
moments de la nostre vida; perquè tu has sigut el enllaç per poder fer possible aquestes
comunicacions.
Karme: per el teu Amor en vers nosaltres, per la teva paciència, per dedicar-nos tot el temps
necessari; per poder, i voler, comunicar amb el Sergi; per ajudar-nos tant a tornar a viure.
Mai podrem agrair-te tot el que has fet per nosaltres. Saps que el que sentim per tu i pel Lluis
es un immens Amor.
Lluis: perquè sempre has estat amb nosaltres, sense importar-te mai que la Carme ens
dediques tantes hores del seu, del vostre temps; perquè sempre has estat tant prudent i tant
pacient, esperant tot el temps que calgués per fer el que teníem que fer. Saps que també ets
molt especial per nosaltres.
Eva, Toñi, Dolores, Montse, Jacint, Gràcies també a vosaltres per la vostra ajuda i el vostre
suport en aquells moments tant durs.
I a tots els nostres amics que varen estar en tot moment, i per els que segueixen estant i
caminant el nostre costat, a la nostra realitat. Companys de viatge; que han estat allà,
recolzant-nos en els moments on el dolor era mes gran que l‟Amor ......
Companys de viatge; que continuen estan al nostre costat durant aquest viatge entre
dimensions, on el mes gran es l‟Amor ......
Us Estimem Molt a Tots ......

Aquesta historia és un relat biogràfic d‟una part molt important de les nostres vides
Ens ha ensenyat que la Esperança, i per sobre de tot, l‟Amor no s‟acaben mai ......

EXITUS: 16:45
Aquesta paraula i aquests nombres acaben de destrossar els nostres cors ......

Volem començar aquesta historia amb unes paraules pel Sergi, escrites pel seu tiet, en
Josep:
Vas canviar el curs de la vida aquí, per la teva evolució espiritual,
t‟estimo, t‟intueixo, et noto,
però voldria abraçar-te, besar-te, jugar amb tu.
Ets i seràs el meu tresor
el meu “Heman”, el meu “Conan, el meu “Batman”,
el meu heroi del mes enllà,
i es que si aquí amb nosaltres ja t‟intuïa especial,
ara ho se del cert, així m‟ho has fet entendre.
Recordo la il·lusió que demostraves a les petites coses diàries,
tot era una festa,
cada situació o cosa per fer et feia content.
tot era “Guay” i tu eres el protagonista.
Segueixo gaudint d‟aquesta sensació d‟alegria tant teva,
tu m‟ha l‟has transmès varies vegades,
he passat de la tristesa mes gran a una alegria infinita.
i qui si no tu pots regalar-me aquestes sensacions ?
Sensacions tant maques i que tant m‟entristeixen
dons en el fons som egoistes i no volem apreciar la teva fortuna,
el teu benestar,
ens tanquem en els records i plorem per aquestes sensacions,
dons ens fa mal pensar que podem estar contents pel teu viatge,
per la teva evolució,
i sols pensem en nosaltres,
dons et volem aquí.

Ens ha costat varis anys començar a plasmar per escrit la nostra experiència.
Segurament per por en el famós “que diran”.
Perquè quan vàrem començar a explicar-la vam perdre varis amics molt estimats.
I perquè hem tingut tants dubtes de que el que ens estava passant, i ens continua passant,
fos real, que ens impedia fer-ho.
Perquè ho fem ara? Segurament perquè ja no hi ha por.
Els amics que tenien que continuar el seu camí sense nosaltres ja ho estan fent.
I tants dubtes com hem tingut al llarg d‟aquests anys, ja no són tants, o ja no hi són.
Perquè pensem honestament que la nostra historia pot ser molt valida per ajudar a reparar
algun cor una mica trencat. Encara que no volem que aquesta historia sigui totalment
acceptada o creguda; el que si voldríem es que cada un li consulti en el seu cor, i que
cadascú es quedi amb la part que li ressoni fortament.
Dons com hem començat dient ha sigut, i és, la nostra experiència.
I perquè és ara el moment, segurament perquè el nivell de consciencia en general esta
augmentant la seva vibració, i tots ens comencem a sentir una mica mes units.
Però, sobre tot, perquè la serenitat que ara tenim no la tenien abans.
No ens havíem preocupat, ni ocupat, mai del que passa després de la mort.
Ni ens havíem interessat mai per temes espirituals.
Segurament perquè érem molt joves i no ens volíem preocupar abans d‟hora.
A més a més, aquest temes ens feien molt de respecte, per no dir por. Quan la meva mare,
Lola, ens parlava dels seus somnis premonitoris, o la meva germana, Ines, ens explicava
que veia persones difuntes, persones que ja havien mort.
Qui ens tenia que dir que uns anys després la vida ens donaria un tomb tant gran que ens
ficaria dintre, i de cop, d‟aquest mon espiritual.
Han passat ja divuit anys des de la marxa del “nostre” Sergi, i encara que hem parlat amb
molta gent, sobre tot propera a nosaltres, de la nostre experiència, no ens hem decidit a
posar-la per escrit fins ara. Anys enrere no la hauríem pogut explicar amb la serenitat actual.
Creiem que ara es el moment.
No pretenem convèncer a ningú, simplement es el nostre testimoni, per nosaltres es el
nostre tresor. No pretenem establir ni cap dogma, ni cap veritat absoluta.
Simplement volem explicar que totes aquestes experiències amb el Sergi han sigut el que
ens ha ajudat a continuar endavant amb la nostra vida, amb esperança, i a acceptar i a
superar el dolor per la seva marxa.
Es per això que pensem que aquest tresor no ha de ser nomes per nosaltres dos, sinó que el
tenim que compartir.
Perquè , potser, el llegir-ho farà bé a persones que puguin estar passant per una experiència
similar.

Som Marta i Joan Carles, els pares del Sergi, de l‟Alma i de la Marta.
Ens coneixíem el setembre del setanta quatre i ens casàvem el maig del vuitanta.
El dotze de Setembre del vuitanta-dos ens naixia el nostre primer nen, el Sergi.
Era un nen preciós, que a apart d‟un petit problema al·lèrgic va créixer molt sa i molt feliç.
Era simpàtic, alegre i molt “vivaratxo”, i a vegades li agafaven tals atacs de riure que es tenia
que estirar per terra fins que se li passava, perquè simplement no podia parar de riure.
Li encantava el futbol i el judo, esports que ell practicava.
Però el que ell adorava era el fet de jugar, i estar, amb els seus amics.
El que nosaltres, com pares, si que veiem es que era un nen molt responsable, dons sempre
tenia molta cura de tota la gent que l‟envoltava; família, amics, etc.
Era una espècie d‟àngel molt somrient.
Anècdotes podríem explicar moltes, però farem nomes un parell d‟apunts.
Una tarda d‟estiu, mentre la Marta i jo érem fora de casa, el Sergi estava jugant amb els
seus amics al carrer, i van decidir anar a casa nostre a berenar.
Berenant i jugant varen trencar un vidre de la porta de la cuina, i un dels nois es va fer un
petit tall a la ma. El Sergi el va curar, van recollir tots els vidres, els van llençar al contenidor,
i un cop fet tot això ell va trucar a la mare del seu amic per explicar-li al que havia passat,
però sobre tot per dir-li que no es preocupes dons tot estava endreçat i la ferida curada.
Nosaltres acostumàvem a fer moltes sortides amb la meva sogre, Maria, per anar al cine, a
passejar, etc. I quan acompanyàvem a la Maria a casa seva, el Sergi sempre entrava amb la
seva iaia fins dintre de la casa, llavors s‟acomiadava i marxàvem.
Pot ser aquests fets es podrien considerar banals i sense importància, però per nosaltres si
que eren força importants.
L‟any de les Olimpíades a Barcelona, el mil nou-cents noranta-dos, la Marta es va quedar
embarassada, fet que ens va agafar una mica per sorpresa, però que a la vegada ens va fer
molta il·lusió. En el Sergi també l‟hi va fer molta, dons el tema de tenir un germà havia sorgit
moltes vegades a les nostres converses familiars, dons era ell, que en aquells moments
tenia nou anys, qui el treia.
Nosaltres, també, ens plantejàvem tenir un altre fill, però en aquella època estàvem molt
enfeinats amb el treball, dons teníem un negoci familiar que ens ocupava moltes hores.
Teníem peixateries, i el fet d‟anar a Mercabarna durant la nit, i atendre el negoci durant el dia
feia que es retardes la decisió d‟anar a buscar un germà pel Sergi.
Es per això que ens va fer tanta il·lusió a tots aquest embaràs de la Marta.
Però aquest bebè que ja anhelàvem tenir amb nosaltres va morir el moment de néixer.
El ginecòleg que atenia a la Marta va detectar una malformació molt greu, dons el bebè
venia sense crani, fet que era incompatible amb la vida.
El doctor ens va aconsellar un avortament, dons esperar les setmanes que faltaven per
complir el embaràs eren una mica perilloses per la salut psicològica de la Marta.
Perquè notar com va creixent el bebè dintre teu sabent que no podrà sobreviure es
extremadament dolorós.

Un cosí de la Marta i una amiga nostre, tots dos ginecòlegs, ens van aconsellar el mateix, un
avortament i a demes d‟urgència, dons la Marta ja estava dintre de les 22 setmanes de
gestació.
Ens varen explicar que si aquest tipus de embaràs arriba a la seva fi es molt complicat per la
mare, dons són parts que es retarden moltíssim perquè el bebè ve sense crani, i els doctors
no poden ajudar en res, simplement esperar que acabi morint nomes naixent.
La Marta va ser ingressada i se li va provocar el part. Va ser una nena.
Va patir molt dolor físic i psicològic, i a més a més, sense tenir la recompensa del bebè.
Els nostres cors van ser dolorosament colpejats.
La vam ingressar a urgències de l‟Hospital Vall d‟Hebron, i el doctor que la va atendre ens va
explicar que li anirien posant gels dilatadors, en el coll de la matriu, per induir la expulsió i
per provocar el part. Així van començar a fer-ho. A mi em van deixar estar a la habitació amb
ella fins a les nou de la nit, hora en que un guàrdia de seguretat em va fer fora, dons segons
les normes de l‟hospital no es permetien acompanyats, en aquella planta, durant la nit.
Al sortir vaig trucar a la nostra amiga doctora. Em va dir que no em preocupes perquè aniria
a passar la nit amb la Marta, ja que al ser metge, no la podien fer fora.
Així ho va fer i va passar tota la nit acompanyant-la del llit al bany, i del bany el llit.
Ja que la Marta no parava de tenir la sensació de que necessitava anar-hi.
Gràcies a ella el doctor li va posar un altre gel dilatador cap a les dotze de la nit, perquè
segons la opinió del doctor (sense ni mirar a la Marta), encara estava molt “verda”. Però
davant de la seva insistència, finalment li va posar. D‟aquesta manera cap a les sis de la
matinada, i amb la Marta acompanyada i assistida per la nostra amiga va néixer el bebè.
Ella li va dir a la Marta que era una nena, i de seguida va entregar el petit cos a la infermera
que arribava en aquell moment, dons segons ens va explicar la nostra amiga la malformació
era realment molt seriosa i greu.
Aquesta experiència va ser molt dura per tots nosaltres. Era el pitjor que ens passava a la
nostra vida. Però amb la gran ajuda, suport i Amor de la família i els amics, poc a poc vàrem
començar a superar aquest gran dolor.
Al cap de dos anys i poc la vida ens destrossava definitivament els cors.
El dotze de Desembre del noranta-quatre, després de dinou dies en coma, i amb dotze anys,
moria el nostre Sergi.
Un dijous del mes anterior, Novembre, jo vaig anar a recollir el Sergi al acabar el seu
entrenament de futbol. Em va comentar que tenia molèsties a la panxa, i al arribar a casa la
Marta li va preparar un sopar suau. Va tenir una mica de diarrea, fet aquest que també el va
fer riure molt, i després va dormir molt bé tota la nit.
L‟endemà quan el vaig despertar perquè es prepares per anar a l‟escola, es continuava
queixant de molèsties a la panxa. Llavors vaig trucar el metge que atenia a la família, com a
tantes altres del poble, i el doctor va venir a casa.
Va estar reconeixent-lo, i li va diagnosticar una simple gastroenteritis. Em va recomanar que
li féssim una dieta suau i que per suposat aquell dia es quedes a casa.
El Sergi va estar encantat amb la decisió del doctor, dons se li presentava per davant un dia
de festa just abans del cap de setmana.

Vàrem passar el mati junts, i a l‟hora de dinar no va menjar gaire, dons no tenia gana, degut
el seu malestar. Després a la tarda, cap al tard els dos junts ens vàrem posar en el meu llit
per fer una mica de migdiada.
No va durar gaire, dons li va agafar febre i li començava a pujar molt ràpid.
Li vaig consultar que si li venia de gust de posar-se una estona dins de la banyera, amb
l‟aigua tèbia, perquè li baixes la febre, em va dir que si, i així ho vàrem fer.
S‟hi va estar una bona estona, i em deia que estava estupendament bé dins de l‟aigua.
Però al sortir de la banyera, mentre s‟estava assecant, li van agafar unes convulsions molt
fortes. Jo de seguida el vaig agafar perquè sinó ho hagués fet hauria caigut a terra, dons en
un moment li va quedar el seu cos com si fos un nino trencat, i sense poder parlar.
A continuació el vaig posar en el llit amb tots els meus sentits completament disparats per
unes alertes de perill que no havia sentit mai. Per uns moments em vaig trobar que no podia
ni pensar, amb el meu cap a punt d‟explotar en un munt de trossos.
Simplement no sabia que fer.
En aquell moment arribava la meva sogre, Maria, i de seguida va arribar, també, la Marta,
que ja havia tancat la peixateria.
Els hi vaig explicar ràpidament a les dues el que havia passat. I immediatament vaig agafar
en el Sergi a coll, ja que no es podia bellugar, i amb la Marta vàrem anar a urgències.
Ens vam dirigir el CAP que teníem mes a la vora. Però allà ens van derivar immediatament
cap a l‟Hospital de Mataró. Suposo que van veure que era alguna cosa greu.
Durant les estones que jo portava el Sergi a coll, ell no parava de dir-me Gràcies, Gràcies.
I durant el trajecte, mentre anava al seient del darrera del cotxe amb la seva mare, no va
parar de fer-li petons i, també, de dir-li Gràcies mama.
Vàrem tornar a agafar el cotxe i ens vam dirigir ràpidament cap a l‟Hospital de Mataró.
Al arribar a urgències, per sort, el van atendre ràpidament.
Però, també de seguida, van veure que ells no estaven preparats per atendre‟l.
Immediatament van preparar una ambulància UCI, van entrar al Sergi, juntament amb la
Marta, una infermera i un doctor, i es van dirigir cap a Badalona, cap a l‟Hospital de Can
Ruti.
Quan vaig veure que entraven, també, la infermera i el doctor, jo ja no sabia que fer amb els
meus sentiments, perquè veia que la situació era molt greu, però a la vegada sentia molt
fortament l‟esperança de que tot aniria bé. Quina barreja tant brutal de sentiments.
Jo anava darrera de la ambulància, amb el meu cotxe, mentre intuïa molt dolorosament que
el meu petit mon, tan estimat per mi, es començava a fer miques, es començava a
destrossar. Si en aquell moment no em va explotar el cap de dolor, ja no ho faria mai
pensava jo. Ingenu de mi.
Mentrestant la Marta que anava dins de la ambulància, completament angoixada, nomes
veia que el doctor i la infermera no paraven de parlar-li al Sergi, i de intentar fer-li parlar a ell,
dons ja intuïen que era alguna cosa força greu de caràcter cerebral, perquè tenia les
pupil·les anormalment dilatades, però el Sergi ja no va dir res mes.

Ho hi pensat moltes vegades, però no se de cap manera com vaig fer el trajecte de Mataró a
Badalona. Nomes tenia els ulls i tots els meus sentits posats en aquella ambulància que
anava davant meu, que transportava tot el meu mon, tota la meva vida.
Vàrem arribar molt ràpid a Can Ruti, i com que a l‟ambulància hi anaven la infermera i el
doctor amb el Sergi i la Marta, vàrem entrar immediatament, i sense cap tràmit, dins de
urgències, a un box molt gran. Em van permetre quedar-me amb ell, mentre la Marta s‟hi
estava a la sala d‟espera.
Un cop dintre del box, mentre el Sergi estava sobre d‟una llitera i jo li agafava la ma, les
infermeres i metges anaven a munt i a vall buscant i preparant no se quines coses.
La qüestió es que en un moment donat em vaig quedar sol amb ell a dins del box.
Li anava parlant per veure si em contestava alguna cosa, i li anava fent petons a la ma, quan
em va semblar que deixava de respirar. Si, havia deixat de respirar.
Vaig sortir corrents del box amb la intenció de aconseguir la ajuda d‟un del metges o
infermeres que feia molt poc acabaven de sortir de la habitació.
La primera persona que vaig trobar va ser una doctora, a la que li vaig cridar que el meu nen
deixava de respirar. Em va prestar atenció immediatament; corrents vàrem tornar a entrar al
box, i mentre ella m‟indicava que agafes una cosa de la paret, demanava ajuda a traves d‟un
petit “walky” que portava a la bata.
Mentre li donava el que m‟havia demanat van començar a arribar homes i dones, tots vestits
de blanc, suposo que infermeres i metges, i em van fer fora del box.
El que la doctora m‟havia demanat de la paret era un petit respirador portàtil; que el Sergi
portava col·locat sobre el nas i la boca quan el van treure, amb la seva llitera, d‟aquell box
d‟urgències per ingressar-lo a la UVI.
La doctora em va explicar ràpidament que l‟ingressaven a la UVI, que anéssim a la sala
d‟espera d‟allà, i que algú ens informaria en algun moment.
Vaig anar cap a la sala d‟espera de urgències per trobar-me amb la Marta i explicar-li el que
estava passant.
Quan trobo a la Marta ja estan amb ella la seva mare, Maria, el seu germà, Josep, la meva
mare Lola amb el meu germà Pepe, la meva germana Ines i el seu marit, Paco.
Els hi explico el que acaba de passar dintre del box i tots ens dirigim cap a la sala d‟espera
de la UVI. Al arribar allà ja són ben bé la una i mitja de la matinada, i poc abans de les set
del mati ens atén el primer doctor per informar-nos de la situació del Sergi.
Ens va explicar que havia entrat en coma, i que segurament no arribaria a l‟endemà.
Ells, els doctors que l‟atenien, suposaven que el virus que li havia causat la gastroenteritis se
li havia anat cap al cervell provocant-li una encefalitis vírica.
Ens va dir que li havia pujat la pressió interna cranial fins a un punt tant alt que era com si li
hagués causat una explosió dins del seu cervell, destrossant-li completament, sense cap
opció de vida. No ens va donar cap tipus d‟esperança.
El pronòstic era demolidor i terrible: Coma profund i absolutament irreversible.
Aquella explicació va ser com una bomba per tots nosaltres. Els sentiments d‟incredulitat,
impotència i ràbia començaven a créixer dins nostre, sobre tot el d‟incredulitat.
No ens podíem creure de cap manera el que estava passant. Els nostres cervells no es
podíem adaptar a la explicació medica. Simplement no ens hi cabia en el cap.

Feia tant poques hores que el Sergi estava estupendament bé rient com sempre.
Poc després nomes amb unes petites molèsties a la panxa, gastroenteritis.
I ara els metges ens deien que en menys de 24 hores el perdríem irremeiablement.
A la Marta i a mi ens van permetre entrar un moment en el box on l‟havien instal·lat, li vàrem
poder fer uns quants petons, però de seguida ens van fer sortir.
A partir d‟aquell moment ens teníem que atendre escrupolosament a l‟estricte horari de
visites; i nomes podíem entrar una persona cada vegada.
Dinou dies va estar el Sergi connectat a tota aquella maquinaria. Afortunadament, i segons
qui hi hagués de guàrdia, ens deixaven entrar els dos per estar una estona amb ell.
Ens posàvem un a cada cantó del seu llit, li agafàvem de la ma i li fèiem petons.
Dintre de la angoixant situació que ja començàvem a viure, vàrem poder disposar d‟una
petita sala dintre de la planta UVI, quasi el davant d‟allà on tenien al nostre fill, que ja estava
connectat a un respirador i a varies màquines més.
Aquella matinada, i dins d‟aquella sala, l‟única persona que estava una mica centrada, o que
semblava que havia encaixat de millor manera la situació era la meva germana Ines; que per
cert, ens havia portat un termos amb cafè i alguna cosa per menjar; perquè tots els altres
érem com un manat de nervis.
La Marta al veure aquesta “tranquil·litat” li va estar preguntant i demanant que li digues que
el Sergi es posaria bé. Però la Ines ens va dir que ens preparéssim per el pitjor.
En aquella època nosaltres, juntament amb la meva germana, el seu marit i els seus tres fills
teníem una barra de bar dins d‟una gran carpa a Badalona. En circumstancies normals jo era
el que m‟encarregava, cada divendres, de portar les begudes que necessitaríem de cara al
cap de setmana. Però aquell divendres em tenia que ocupar de la gastroenteritis del Sergi,
dons la Marta s‟estava ocupant de les botigues, i per aquesta raó va ser el meu cunyat Paco,
junt amb la meva germana, els que es van encarregar de portar les begudes al bar.
Ens va començar a explicar la meva germana que un cop van descarregar les begudes, van
començar a tornar cap a casa seva.
En aquell moment va sentir una veu dins del seu cap que li deia: El Sergi es mora.
Ella es va treure el pensament del cap, dons sabia que el Sergi estava amb una simple
gastroenteritis. El cap d‟una estona va tornar a sentir aquella veu dins del seu cap que li
deia: El Sergi es mora. A partir de llavors es va començar a preocupar, ja que sentia
perfectament que aquella veu no formava part dels seus pensaments.
I just abans d‟arribar a casa seva, junt amb el seu marit, va tornar a sentir per tercera i ultima
vegada la mateixa veu que li tornava a dir el mateix: El Sergi es mora.
Aquí la Ines es va començar a angoixar molt seriosament.
Van deixar el cotxe a l‟aparcament i van entrar a casa seva, on la meva mare, que vivia amb
ells, ja estava vestida i preparada per sortir, dons ella ja estava informada, per telèfon, del
que estava passant. La Ines li va preguntar que passava, i la meva mare molt nerviosament
els va informar. Van tornar a agafar el cotxe, amb el termos i alguna cosa per menjar, i tots
tres es van dirigir cap a l‟Hospital de can Ruti.

Cap on també es dirigien, pocs minuts abans, el meu germà Pepe que havia recollit a la
Maria, iaia del Sergi, i en Josep, l‟altre tiet, el germà de la Marta.
Durant el trajecte cap a Can Ruti la meva germana anava veient com el Sergi s‟acomiadava
de tots nosaltres; amb la seva ma esquerra ens deia adéu molt somrient, mentre amb la
seva ma dreta anava agafat de la ma del seu avi, en Joan, pare de la Marta i marit de la
Maria; que havia mort anys enrere; desprenent tots dos una enorme llum molt resplendent i
maca. També li deia que sobre tot li digues en els seus pares que no patíssim per ell, que no
estiguéssim tristos, dons ell era molt feliç i ens enviava tot el seu Amor.
Ens explicava la Ines que veure; dins de la seva ment; a l‟avi i el net, junts, desprenent
aquesta llum tant resplendent era molt maco i emocionant. Molt maco i emocionant per el
que representava la visió, i el que representava la visió per ella com vident.
Però com persona normal, com la seva tia que era, el sentiment era dolorós en extrem.
També ens va dir la Ines que veia com si el Sergi, amb el seu avi, s‟estarien allà en aquella
situació, per uns quants dies, rodejats d‟una espècie de murs de cristall, amb la finalitat de
que ens féssim totalment a la idea de que definitivament el nostre fill marxava.
Era com si ens regalessin uns quants dies per acomiadar-nos d‟ell.
Ens explicava, també, la Ines, que havia tingut varies experiències paranormals com la de
veure a persones que ja havien mort. Però una experiència de vidència tan forta, amplia,
profunda i clara com la que estava tenint amb el seu nebot no l‟havia tinguda mai.
Era com si el Sergi li obris una porta immensa, i l‟Univers li permetés accedir a veure fets,
situacions i realitats a les que la majoria dels humans no tenim accés.
El Sergi va obrir aquesta gran porta per la Ines i per moltíssimes persones mes.
Però la resta dels que estàvem en aquella petita sala nomes veiem la part fosca de la
historia, amb el dolor inhuma que representava. En aquells moments no podien tenir ni la
mes remota idea del immens regal que es començava a desenvolupar, amb moltíssim Amor,
per tots nosaltres.
Amb tots immersos en aquell tsunami d‟emocions, ens diu la Ines que tal com veu que el
Sergi se‟n va amb el seu avi, també esta veient que ens ve un altre nen, que la Marta i jo
tornarem a ser pares.
Jo li deia a la meva germana que li agraïa molt el que ens explicava, perquè considerava
que ho feia per animar-nos, o tranquil·litzar-nos d‟alguna manera, però que no creia, en
absolut, res del que ens estava explicant. Continuava sent força ingenu.
Pràcticament totes les hores d‟aquells dinou dies, la Marta i jo els vàrem passar en aquella
segona planta de Can Ruti. Afortunadament sempre rodejats i recolzats per moltíssima gent,
família, amics nostres, amics del Sergi, coneguts, no coneguts, moltíssima gent.
Tanta que ara seriem totalment incapaços d‟enumerar-los a tots.
També vàrem gaudir de la gran sort de tenir entre la família i els amics a varis metges, que
contínuament ens informaven de la evolució del Sergi, dons ells si podien parlar a totes
hores amb els doctors de la UVI que el portaven.
Però el dolorós diagnòstic continuava sent el mateix: Coma profund i absolutament
irreversible.

Un dels dies, mentre la Marta i jo ens estàvem a la sala d‟espera, esperant el comunicat
metge del dia, se‟ns va acostar un senyor de mitjana edat, en Jacint.
Es va presentar i ens va explicar que tenia en el seu fill, també, a la UVI, dons havia tingut
un accident de cotxe; i que ens explicava tot això perquè ens veia molt afligits i tristos, i que
ens volia preguntar si nosaltres creiem en temes espirituals.
Nosaltres li vàrem dir que no teníem gaire idea, la veritat, que perquè ens ho preguntava.
En Jacint ens va continuar explicant, entre altres coses, que la seva parella, la Montse, era
vident, i que si a nosaltres ens semblava bé, li podríem preguntar a la Montse com veia al
Sergi.
Nosaltres, en aquell moment, ja sabíem que s‟havien format varies cadenes d‟oració
enfocades en el restabliment de la salut del Sergi, en el nostre poble i altres localitats.
Però la proposta d‟en Jacint ens va deixar una mica fora de joc i una mica estupefactes,
encara que no vàrem trigar gaire a dir-li que si, que ens semblava bé. Tot i que no sabíem
ben bé a que li estàvem dient que si. El que si començàvem a veure la Marta i jo, era que
l‟Univers amb una ma ens estava prenent el que mes estimàvem, i amb l‟altre ens donava
petites dosis d‟esperança en forma de situacions i casualitats força estranyes.
Així, la Marta va trucar per telèfon a la Montse, i a petició d‟ella li va dir el nom i cognoms del
nostre fill, i va estar parlant amb ella. La Montse li va descriure en el nostre nen i la situació
en que es trobava, li va dir, també, que un avi l‟havia vingut a buscar per acompanyar-lo a
l‟altre cantó de la vida, i que de moment s‟estava al costat del Sergi a la seva habitació.
A petició de la Marta la Montse li va descriure, per telèfon, com era l‟avi que s‟estava amb ell:
ros amb els ulls blaus i altres aspectes que identificaven sense cap mena de dubte a l‟avi
Joan, el pare de la Marta; dons el meu pare havia sigut moreno i amb els ulls foscos.
La Marta li va preguntar que podíem fer nosaltres, i la Montse li va dir que nomes pregar i
esperar. Llavors elles dues van quedar que ens coneixeríem en persona, ja que la Montse
volia venir a Can Ruti per visitar en el fill del Jacint. I així va acabar la conversa telefònica.
Bé, aquí ens teniu, per dir-ho d‟una manera suau, força desconcertats, amb unes cartes que
ens estava donant la vida i que nosaltres no sabíem ni com començar a jugar-les.
En aquest moment dues persones ens estaven dient exactament el mateix sobre la situació
que estàvem vivint. La meva germana Ines, que sabia absolutament tot sobre nosaltres dos,
i la Montse, que fins aquell moment ni sabia que nosaltres dos, ni la resta de la nostra
família, existíem.
Malgrat les casualitats, o coincidències, malgrat que la Ines ens continuava explicant les
seves visions, jo li continuava dient que no em creia res del que ens deia, que simplement ho
feia per apaivagar una mica el gran dolor que teníem en aquells moments.
Un altre dels dies, en que la Marta i jo ens estàvem en aquella sala d‟espera, la Toñi, una
amiga de la meva sogra, ens va dir que tenia una companya que era vident, la Dolores.
Ella li havia parlat de la situació en que es trobava el Sergi, el net de la seva amiga, i ens va
dir que la Dolores ens volia ajudar. Ens va estar explicant, també, que juntament amb unes
amigues seves, havien format una cadena d‟oració per pregar pel Sergi, i a la vegada feien
rodes de llum per enviar energia positiva de sanació per ell i la seva situació.
Nosaltres, per suposat, li vam agrair molt, sense saber ben bé que es el que estàvem
agraint.

El cap de poc dies ens va visitar la Toñi amb la Dolores, i ens va esta explicant que ella amb
el seu grup cada dia enviaven les seves oracions i energies de sanació pel Sergi, però que
ell no les podia rebre, no li arribaven, perquè hi havia com una espècie de mur de cristall que
no permetia passar aquestes energies. Però que, igualment, elles continuarien amb el seu
enviament positiu d‟amor i esperança.
Per segona vegada, dues persones totalment desconegudes entre elles, la Ines i la Dolores
ens deien el mateix referent a la situació que estàvem vivint, una ho coneixia tot sobre
nosaltres, l‟altre no sabia res de res. Jo em preguntava: Univers, que ens vols dir ?
Dons jo continuava instal·lat en el meu escepticisme, malgrat tot el que anava passant.
Un altre amiga nostre, ens va comentar que tenia una veïna que era Psicòloga Evolutiva,
l‟Eva; i que potser ens aniria molt bé parlar amb ella. Així ho vàrem fer.
Ens va visitar l‟Eva i ens va estar explicant a que es dedicava i que volia dir Psicòloga
Evolutiva. Ella es dedicava a l‟estudi de l‟evolució de l‟anima, i a ensenyar-ho a les persones
que ho volguessin aprendre. Ens va estar explicant el perquè les animes encarnen, o
encarnem, en cossos humans. Ens va descriure la metafòrica motxilla que tots portem quan
naixem com bebès, amb assumptes per aprendre, realitzar, completar, millorar, solucionar,
etc. En definitiva per anar evolucionant cap a una compressió universal molt mes amplia i
multidimensional.
Ens va fer moltes explicacions que ens van agradar molt. Però, la veritat, es que nosaltres,
en aquell moment, no les vam entendre gaire. L‟únic que veiem era que el nostre fill estava
connectat a un respirador mecànic, i el que no veiem era la manera en que al Sergi pogués
sortir amb garanties de la situació en que es trobava.
El que si ens va anar molt bé de les explicacions i ensenyances de l‟Eva va ser la manera de
respirar profunda i conscientment. El menys teníem una eina que ens permetia controlar una
mica l‟estrès i els sentiments tant a flor de pell.
El ginecòleg de la família ens va parlar de que a l‟hospital on ell treballava, el Sant Joan de
Deu a Barcelona, hi havia el millor neuròleg infantil d‟Espanya, i que si ens semblava bé, ell li
podia parlar del Sergi perquè el visites. Així ho vàrem fer. La Marta i jo vàrem anar a
l‟hospital a recollir-lo perquè el pogués visitar i diagnosticar.
No va servir de res. Diem que no ens va servir de res perquè el doctor, pràcticament sense
mirar al Sergi, ens va donar de forma i manera extremadament freda el mateix, i ja conegut,
dolorós diagnòstic.
Aquesta visita i manera d‟actuar van fer que la Marta i jo ens quedéssim molt decebuts i
completament desconsolats.
Molt decebuts i completament desconsolats, perquè si anàvem a buscar la via del camí
correcte, rigorós, mèdic i científic, l‟únic que rebíem a canvi era una forta fredor, moltíssim
desconsol, i una gran dosi de desesperança i mort. Simplement era desesperant.
Encara que hem de dir que les infermeres si van aportar la part humana en aquesta situació,
nomes amb les seves maneres d‟actuar i de comportar-se ens van oferir molt de caliu.
Aquesta situació ens va començar a ensenyar (Gràcies a l‟Eva) com respirar molt, però molt
profunda i completament conscients.

En canvi, l‟Univers ens estava regalant constantment, i des de el primer instant (encara que
nosaltres en aquell moment no ho sabíem ni veure, ni valorar, ni apreciar) missatges,
moments, fets i situacions que ens portaven a un context completament diferent.
Ens portava a un context on la mort també estava present, si, però no de la forma a la que
estàvem acostumats; perquè així ens ho havien ensenyat; sinó d‟una manera mes dolça,
d‟una manera molt subtil, d‟una manera carregada sobre tot d‟esperança.
En definitiva ens portava a un context carregat d‟Amor, però del gran, del Incondicional.
Amb aquesta explicació no volem tirar per terra a tot el sistema mèdic, ni molt menys.
No, no es la nostra intenció. La nostra intenció es ressaltar fortament que, en el nostre cas,
la via correcte científica, no ens va aportar cap resposta, ni una sola. Nomes dolor i foscor.
En canvi la Vida, l‟Univers, la via que regala, ens va aportar moltíssimes respostes, però
sobre tot moltíssimes Esperances, Amor i Llum.
El nostre dolor era tant gran en aquells moments, que ens impedia totalment començar a
visualitzar aquest gran regal d‟Amor, érem totalment incapaços de sortir del nostre dolor.
Malgrat el gran sentiment que hi havia involucrat a la situació, malgrat tantíssimes persones
que ens estaven constantment recolzant, nosaltres no podíem ni començar a veure el llaç.
Un dels dies es van presentar a la nostre sala la Montse amb el Jacint. Venien a veure el fill
d‟ell, i ella ens va preguntar si també podria veure al Sergi. Per suposat que li vam dir que si,
i s‟hi va estar una estona a la seva habitació.
Al sortir ens va ratificar, d‟alguna manera, el que ja ens havia avançat per telèfon.
L‟avi del Sergi s‟hi estava allà amb ell, protegint-lo i esperant el moment per acompanyar-lo.
Esperant el moment en el que els dos marxarien junts cap a la Llum.
Ens va dir, també, que els veia els dos com si estiguessin dintre d‟una mena d‟energia, o
dins d‟alguna cosa de cristall o de llum.
Li va dir, també, a la Marta que li demanes en el seu pare que no s‟endugués en el Sergi.
Però que tal com ho veia ella, la situació ja era de total comiat. Se‟ns regalaven uns quants
dies perquè ens féssim totalment a la idea de que el nostre fill marxava.
Se‟ns regalaven uns quants dies perquè acceptéssim que el Sergi marxava amb el seu avi.
Els metges ens preguntaven a la Marta i a mi si el Sergi havia pres alguna cosa, alguna
substancia o algun medicament que l‟hagués induït el estat en que es trobava.
Nosaltres, per suposat, els hi contestàvem que no havia pres res que no fos habitual.
Sabíem perfectament que així era, i a més a més sabíem, perquè teníem la constància, de
que el Sergi era extremadament responsable per la edat que tenia. I ells ens ho preguntaven
simplement perquè no tenien ni idea del que li estava passant en el seu cos.
Amb tot aquest panorama la meva germana ens continuava explicant les seves visions, o el
que li deixaven veure, com ens deia ella. I continuava sent el mateix: el Sergi s‟hi estava
amb el seu avi en algun lloc ple de llum, molt somrient, dient-nos que no patíssim, que no
estiguéssim tristos perquè ell era extremadament feliç; esperant el moment de marxar amb
el seu estimat avi. I jo li continuava dient que no creia res del que ens explicava.

Va arribar el dia en que els metges ens van comunicar que tenien que desconnectar al Sergi.
Ja feia mes de dos dies que els electroencefalogrames sortien completament plans.
Això volia dir que ells ja no podíem fer res mes, dons si continuava respirant era perquè
estava connectat a les màquines; però ja no hi havia cap activitat cerebral, ni cap esperança
de que hi tornes a haver. A més a més ells necessitaven el llit de la UVI per altres malats.
Van desconnectar al Sergi a les 16:45 hores, que es l‟hora que reflecteix l‟Exitus en el seu
informe mèdic.
L‟Essència del Sergi havia marxat, i havia deixat el seu cos de dotze anys convertit en un
nino molt maco, amb una cara que transmetia molta pau, però fred, molt fred.
Ens van permetre que li féssim un peto, i se‟l van endur per fer-li la autòpsia.
La Marta i jo vàrem ser incapaços de firmar l‟autorització perquè li fessin la autòpsia al seu
cos, estàvem completament anul·lats pel dolor.
Amb el nostre consentiment la va firmar la meva germana i li van fer la autòpsia.
Els doctors no van saber trobar res, no van poder establir la causa de la seva mort.
Van enviar, a varis laboratoris, mostres de teixits per analitzar, amb la finalitat de descobrir la
causa de la seva mort. Però, fins el dia d‟avui els doctors no saben que es el que va passar
en realitat. No saben que es el que va apartar al Sergi dels seus pares, família i amics.
El primer dia que vam tornar a casa, aclaparats pel dolor, dons ja no teníem l‟esperança de
recuperar al Sergi, ens vàrem trobar en el pom de la nostra porta una bossa. Dins hi havia
un petit llibre (A els que ploren la mort d‟un esser estimat) amb una petita dedicatòria: ... i
que veieu que l‟amor i la llum continuen estant amb vosaltres ... ¡ per sempre ! ... i una rosa
vermella. Era un regal per nosaltres de l‟Eva, la psicòloga Evolutiva. Ella ja sabia que havien
desconnectat al Sergi de les màquines, i era la seva manera de donar-nos una mica
d‟escalfor, una mica d‟esperança i una mica d‟Amor.
També ens volia dir, d‟alguna manera, que teníem que continuar amb la nostra vida, que
teníem que continuar endavant. Però el petit missatge de la seva dedicatòria no el vàrem
entendre. Ens començava a senyalar el camí que molt aviat començaríem a caminar la
Marta i jo; però en aquell moment, com ja he dit, no el vam entendre.
Suposo que ella va preveure que nosaltres ens començaríem a trencar, com així va ser.
Que buida que estava la casa, Deu meu ! Com podríem tirar endavant sense el Sergi a la
nostra vida ?
Vàrem començar a caure per una espècie de pou molt negre, molt fosc, en el que no es veia
cap tipus de sortida. No podíem ni respirar adequadament del mal físic que ens feia el pit.
Però, afortunadament, tota la nostra gent estimada, família, amics i coneguts no ens van
deixar caure en aquest pou fosc. Van respectar totalment el nostre dol, però a la vegada, no
ens deixaven sols amb el nostre dolor, ens reconfortaven i ens recolzaven en tot moment.
Sobre tot la meva sogra Maria, el meu cunyat Josep, la meva germana Ines, que els teníem,
i els tenim, molt a prop nostre.

La Marta va ser extremadament forta i valenta, perquè el cap de tres dies d‟haver incinerat el
cos del nostre Sergi, ja vàrem tornar a la feina. Això significava que jo em llevava cada dia
entre les dues i les tres de la matinada per anar, junt amb el meu cunyat, a comprar peix al
mercat de Mercabarna. I ella es quedava totalment sola a casa nostre, amb tot el dolor
implicat a la situació, fins a les set del mati aproximadament, hora en que la recollia per anar
a obrir la parada del mercat.
El fet de tornar a la feina ens va anar molt bé. Amb la gran ajuda de tanta gent estimada,
juntament amb el nostre esforç, vàrem començar a veure una mica de llum dins d‟aquest pou
tant fosc en el que estàvem caient.
Moments dolorosos van haver molts. Possiblement els pitjors moments eren quan rebíem el
condol de tantes persones que coneixíem. Per suposat que tothom ho fem amb la nostre
millor voluntat, però generar unes frases fetes buides de contingut no poden acompanyar a
ningú amb cap sentiment. Ara sabem que es molt mes càlid i efectiu fer una forta encaixada
de mans, un peto, o millor una abraçada, per transmetre realment els sentiments.
Si us plau, que ningú es senti ofès per el nostre comentari sobre les frases fetes, és com ho
sentim. Perquè la nostre anterior afirmació ens va quedar ben gravada en els nostres cors
degut a un acte que van preparar els companys de la classe del Sergi.
Els professors i companys del Sergi van preparar un acte a la església de Premia de Mar.
I diem un acte perquè és el que va ser, mes que pròpiament un funeral. Va ser un acte molt
maco i emotiu, perquè el sacerdot va ser molt dolç, comprensiu i compassiu.
Actituds aquestes que, fins aquell moment, no havíem detectat mai en cap component de la
església catòlica. Durant tot l‟acte va estar sonant una musica molt dolça i emotiva, que
d‟alguna manera ajudava a apaivagar una mica els nostres dolorits cors.
Encara que el mes dolç, emotiu i reconfortant per nosaltres dos va ser l‟acomiadament
condol que ens van oferir els companys de la seva classe. Tots ells i totes elles, jovenets de
dotze anys, ens van regalar el seu Amor, de cor a cor. Simplement ens van fer un munt de
petons i abraçades. Ens deien sense paraules, tot i que literalment, el Sergi ja no es aquí,
però podeu comptar amb nosaltres, estem aquí per vosaltres, de cor a cor.
Tot i que el Sergi si que hi era allà, si que hi era. Però la Marta i jo encara no captàvem el
extraordinari significat de la petita dedicatòria del llibre de l‟Eva.
Aquelles festes de Nadal, Cap d‟Any, Any Nou i Reis van ser les mes doloroses que mai
hem passat. La gran sort per nosaltres dos va ser el gran recolzament, sobre tot, per part de
la família, que no ens van deixar sols en cap moment. Moltes Gràcies guapos.
Vàrem llegir el llibre regalat per l‟Eva, i se‟ns va despertar un anhel molt fort de trobar
respostes a un munt de preguntes que ens començàvem a fer.
Que passava després de la mort ?
Hi havia alguna cosa després de la mort ?
Que li havia passat el nostre fill ?
Perquè havia mort el nostre nen ?
On estava el nostre nen ?
On estava l‟essència del nostre Sergi ?

De totes les parelles que formàvem la colla d‟amics mes íntims, la Marta i jo vàrem ser els
primers en ser pares. Per això, el Sergi, d‟alguna manera, era el primer nen de tots els que
formàvem aquella colla. I per això, també, va ser tant dolorosa la seva marxa per tots els
seus components.
El mes abans de que al Sergi es trobés malament, a l‟escola li van fer les fotos que els hi
feien cada curs. Però nosaltres no les vam agafar perquè ja havíem decidit de fer-li unes
altres per les festes de Nadal.
Però al passar el que va passar, un altre amiga de la colla, les va agafar hi ens les va donar.
De fet ja serien les ultimes fotos que tindríem del nostre Sergi.
Al tenir les fotos, la Marta i jo vàrem decidir de fer varies copies per donar-ne una a cada
membre de la nostre família, i a cada una de les parelles que formaven la nostra colla, dons
com hi dit, el Sergi va ser el primer nen per tots nosaltres.
Així d‟aquesta manera tots tindríem el record del “nostre” Sergi en una foto.
La Susana, una amiga, ens va deixar la pel·lícula del Raymond Mody “Vida després de la
Vida”. Pel·lícula que va fer que nosaltres dos encara ens féssim moltes mes preguntes.
Dons si la informació recollida en aquesta pel·lícula era real, si que hi havia alguna cosa
després de la mort.
La Susana, també, ens va deixar un llibre basat en un fet real titulat “El mas allá Existe”.
Aquest llibre publicat en castellà l‟any 1994 (casualitat ?) per l‟editorial Pena/Millet Editors,
relata la historia d‟un senyor italià, advocat i catòlic, i el seu fill Andrea. El senyor es Lino
Sardos Albertini, i es, o era en el moment de la publicació del llibre, Presidente de la
Academia de estudios Jurídicos Cenáculo Triestino i Presidente de la Junta Diocesana de
Acción Católica de Trieste. També autor de varis estudis jurídics, cívics i europeistes.
El llibre relata com el fill universitari se‟n va de vacances, i no torna mai mes.
El pare remou cel i terra per trobar al seu fill, o com a mínim esbrinar alguna cosa relativa a
la seva desaparició, però sense cap èxit. Resumint, al cap de força temps, i mitjançant una
clienta del seu bufet, va contactar amb una coneguda d‟aquesta senyora, que era mèdium, la
Sra. Anita, que practicava la Psicografia, o escriptura automàtica.
Paso a escriure, literalment, part del que posa a la contraportada del llibre:
“Este libro es la crónica de un dialogo muy especial. Un dialogo entre dos dimensiones:
nuestro mundo y el más allá. Entre un padre que llama y un hijo, muerto en dramáticas
circunstancias, que responde. El dialogo se desarrolla a través de una médium, que no solo
se niega, categóricamente, a aceptar cualquier compensación, ni esta dispuesta a prestar su
colaboración a otras persones, sino que, además, evita cualquier notoriedad.
Dicha médium practica un extraño tipo de escritura automática, gracias al cual se va
deshilvanando el hilo que une al abogado Sardos con su hijo Andrea.
Critico e incrédulo al principio, Lino Sardos se ve obligado a rendirse a la evidencia.
Inexplicablemente, Andrea esta capacitado para dar respuestas completamente lógicas y
consecuentes. La forma en que llegan es excepcional: a través de la escritura de la médium.
El contenido subyuga como una novela, lleno (a pesar de lo doloroso de la situación) de fe y
de esperanza. Este libro hace meditar profundamente al lector”
Andrea, mitjançant l‟escriptura de la Sra. Anita guia al seu pare fins un lloc molt concret del
riu Po, on estan les restes del que va ser al seu cos, i les troben.
Però això Andrea ho fa única i exclusivament per convèncer al seu pare de que esta parlant
realment amb ell, amb Andrea, mitjançant l‟escriptura de la Sra. Anita.

Andrea insisteix molt al seu pare que no importa per res les persones que el van matar, i que
no importa per res el que van fer amb el seu cos. Insisteix molt en que no es quedi amb el
dolor de la situació, perquè per Andrea no es gens dolorós, ni es gens terrible.
El missatge real que Andrea vol transmetre al seu pare es el de que la vida no s‟acaba amb
la mort del cos físic. Que realment existeix el més enllà. Aquest es el missatge real.
Per descomptat aquest llibre ens va fer pensar, reflexionar i meditar molt profundament.
Perquè nosaltres si que ens sentíem totalment identificats amb la historia. No així amb els
detalls, perquè van ser completament diferents, però si amb el context general del llibre.
Tot i que la Marta i jo vàrem tenir molt clar que no començaríem la recerca d‟aquesta Sra.
Anita, encara que ens hauria encantat, perquè ens quedava totalment fora del nostre àmbit.
Però la Vida, l‟Univers, la via que regala, en aquest punt ens va donar un bon cop de ma,
ens va oferir una carta realment bona, ens va regalar un gran As de Cors.
A mi, personalment, la lectura i reflexió d‟aquest llibre amb va començar a bellugar molt fort
uns quants xips mentals. Potser la meva germana no estava tant boja. Si el que relatava
aquest llibre era real, i tenia tota la pinta de ser-ho, dons donava tota mena de dades,
documentació, noms de les persones implicades, així com les seves adreces particulars, fets
i situacions contrastades, etc, etc, etc. Realment el que estava fent la meva germana per
nosaltres dos, quan ens explicava les seves visions, era donar-nos esperança.
Era per començar a preparar-nos per la nova situació que se‟ns venia a sobre.
De vegades parlant amb la Ines, la Marta li preguntava que perquè a nosaltres no ens
arribaven aquestes visions, o aquestes sensacions que a ella li deixaven veure i sentir, i ella
sempre ens contestava el mateix: quan no tinguéssim tant de dolor i estiguéssim mes oberts
rebríem molta informació.
Per cert, que cruel es treure-li completament a una persona qualsevol trosset d‟esperança,
per petit que sigui. En canvi, que gratificant i reconfortant es el poder oferir a una persona un
petit tros d‟aquesta esperança, una petita escletxa de llum quan aquesta persona s‟està dins
d‟un pou molt fosc, sense veure cap tipus de sortida. Gràcies Ines.
Una tarda vam quedar per prendre un cafè amb la Susana, per veure‟ns, tornar-li el llibre i
donar-li una de les copies que havíem fet de les fotos del Sergi.
Quan li vam donar la foto, la Susana es va quedar força parada i sorpresa, encara que de
moment no ens va fer cap comentari. Li vam donar, també, el llibre, i tots tres el vàrem estar
repassant i comentant durant una bona estona.
Nosaltres li explicàvem que ens havíem sentit totalment identificats amb la historia d‟aquest
senyor italià, el Lino i el seu fill Andrea. I que ens encantaria a nosaltres, també, el fet de que
poguéssim tenir una oportunitat similar a la explicada en el llibre.
El que no podíem sospitar ni la Marta ni jo era que l‟Univers ja feia dies que ens estava
preparant el escenari mes idoni per donar-nos un gran regal, un regal ple d‟Amor.
Abans de separar-nos de la Susana, per tornar cadascú a casa seva, ella ens va explicar
que s‟havia quedat una mica parada al rebre la foto del Sergi que nosaltres li havíem donat,
perquè precisament es el que ella volia, demanar-nos una foto el mes actual possible d‟ell.
Dons ella, la Susana, havia quedat amb una seva amiga, la Karme, que li portaria una foto
actual del nostre fill per veure de quina manera podrien ajudar.
No se si la expressió es correcte, però la Marta i jo ens vàrem quedar, després d‟aquesta
explicació per part de la Susana, “de pasta de moniato”. Bé, vàrem quedar que ella ja ens
aniria informant del que anés passant, i que ja ens veuríem.

Un altre dia, la Susana, ens va explicar que la casualitat, o la Providència va fer que la
Karme assistís a un sopar d‟uns amics, portant a la seva bossa la foto del Sergi.
En aquest sopar hi havia, també, un noi que era mèdium i que va ser presentat a la Karme.
Durant aquest sopar va sorgir el tema de que passa després de la mort. I la Karme li va
ensenyar la foto del Sergi en el seu nou conegut mèdium.
Abans de la marxa del Sergi, nosaltres no havíem sentit mai a parlar sobre mèdiums,
psicografia, escriptura automàtica, etc, etc. I ara tot aquest mon se‟ns tirava sobre nostre.
El mes curiós de tota aquesta acumulació de “casualitats” era que la Marta i jo en cap
moment vàrem anar a buscar res de res, no vam fer cap pas en aquest sentit, i l‟Univers ens
posava al davant una quantitat inusual de fets, situacions, “casualitats” i de persones;
incloent a la meva germana; que estaven totalment connectades, o que eren totalment
conscients d‟aquesta altra part de la vida, o d‟aquest altre cantó de la vida.
Nosaltres, en el passat, i a casa de la Susana, havíem coincidit en un parell d‟ocasions amb
la Karme, i el seu marit Lluis, però realment no ens coneixíem els uns amb els altres.
La connexió comuna era la Susana i havíem coincidit per festes d‟aniversaris dels nens.
La relació no havia anat mes enllà dels “holas” i “adeus” habituals en les festes de nens on
els pares que no es coneixen, entre ells, es limiten a saludar-se i poc mes.
La veritat es que van ser molt pocs els dies que van passar des de la nostra trobada per
prendre cafè amb la Susana, i la seva sorprenent explicació, i la nostre primera trobada,
“trobada”, amb la Karme i el Lluis. Va ser a casa d‟aquests últims. Ens vàrem reunir Karme,
Lluis, Marta, JC i Susana, i la gran veritat es que tant la Marta com jo estàvem completament
nerviosos, dons en realitat no teníem ni idea del que anàvem a fer, o com es desenvoluparia
aquesta primera reunió amb ells. Encara que la realitat va ser que la trobada la vàrem tenir
tots nosaltres amb el Sergi.
La Karme ens va començar per explicar que el dia anterior ella i el Lluis havien anat a sopar
a casa d‟uns amics, i que allà li van presentar a un noi que era mèdium. Ella li va ensenyar la
foto del Sergi, que nosaltres li havíem donat a la Susana, i el noi se la va mirar.
Els hi va començar a explicar que veia molt bé en el Sergi, i en un lloc molt lluminós.
El veia en un lloc molt maco, completament rodejat de flors, i que s‟hi estava amb una nena,
amb la seva germana.
Continuant amb l‟explicació de la seva visió els va dir: ostres!, aquest nen s‟està posant
malat ...... s‟està posant molt malalt ...... l‟estan ingressant en un hospital ............
aquest nen s‟està morint ............ aquest nen es mort ............
El noi va veure tot el procés del Sergi, però, des de un angle completament diferent.
Primer el va veure en aquest lloc de llum, i després va veure tot el procés que va portar al
nostre fill a aquest lloc.
Mentre la Karme ens feia aquesta explicació, jo m‟anava preguntant a mi mateix: es real tot
això ?? Realment ens esta passant a nosaltres ?? Es possible que hi hagi persones amb
aquesta capacitat, o amb aquesta connexió amb altres realitats, o altres dimensions ?? Com
es possible que una persona, nomes amb una foto, pugui veure i descriure el procés del
nostre fill, i a més a més que pugui veure i dir allà on estan el nostre nen i la nostra nena ??
El meu cor em ressonava ben fort amb un simple si.

Aquesta es la foto del Sergi, presa l‟Octubre del 1994:

Després de l‟explicació del noi sobre aquesta visió, la Karme es va disposar a tenir una
comunicació amb el Sergi per escriptura automàtica, i va poder establir contacte.
Després d‟una petita invocació a la Pau i l‟Amor, el Sergi escriu mitjançant la Karme:
Hola com esteu? Jo molt bé, soc un esperit i vull comunicació. Amb dic Sergi, fa poc que
vaig deixar el meu cos, estic molt content de ser aquí, em voleu dir alguna cosa?
La Karme li pregunta: On estàs ? i el Sergi contesta:
Gorrions, flors, són el que jo veig, m‟agrada molt el lloc i no vull tornar a la terra, ja que la
meva missió va acabar el deixar el meu cos, els meus pares pateixen, ho se, però jo soc
feliç, Carme soc feliç ........................
La Karme li pregunta: De que vas morir ? i el Sergi contesta:
Ningú ho ha sabut, però la meva sang estava infectada, i per això no van poder-hi fer res,
encara que ells, els metges, volguéssim tornar-me a la vida, ja estava decidit que el meu
esperit marxes quan fos la seva hora, que va ser com ja sabeu el 12 de Desembre ............
La Karme li pregunta: Quina era la teva missió ? i el Sergi contesta:
La meva missió era aquesta: la unió dels pares, ja que ells estaven molt foscos en aquestes
coses. Cadascú quan neix te el seu camí marcat, el meu era educar els pares en la
conformitat, en l‟amor i en la unió. Espero que ho aconsegueixi, o sinó això es tornar a
repetir una i un altre vegada fins que els esperits s‟acomodin l‟un amb l‟altre ........................
El Lluis li pregunta: Amb qui vas anar de càmping ? i el Sergi contesta:
Vaig anar amb Susana i amb l‟Ignasi i amb el Marc, també amb tu Lluis, ja que jo duia una
bici i no hi cabíem en el cotxe de Susana. Jo et vaig ajudar a muntar la tenda i a portar
paquets ........................
La Karme li pregunta: Vols dir alguna cosa per els teus pares, podràs tornar dema ? i el
Sergi contesta:
Els estimo molt. Jo no se si podré venir, depèn de la força que hi hagi i depèn si em deixen,
ja que a vegades no ho creuen convenient ........................
Així acaba aquesta primera comunicació de la Karme amb el Sergi.
Aquí el Sergi ens esta donant una dada molt important per la Marta i per mi, que nomes
sabíem nosaltres dos. L‟Èxitus del Sergi va ser el dia catorze de Desembre, fet aquest que
coneixien tots. Però el que nomes sabíem la Marta i jo era que des de primera hora de dos
dies abans del seu Èxitus, o sigui el dotze de Desembre, el electroencefalograma que tenia
contínuament connectat ja sortia totalment pla. El Sergi ja havia deixat el seu cos.
El Sergi, també, ens dona un altre dada que nomes sabia el Lluis, dons no ho havia
comentat ni amb la seva parella, la Karme. Nosaltres sabíem que el Sergi havia estat uns
dies de càmping amb la Susana i els seus dos fills, el que no sabíem era que al Sergi i a la
seva bici els havia portat el Lluis, dons tots no hi cabien en el cotxe de la Susana.
I que el Sergi havia ajudat al Lluis a muntar la tenda i a portar els paquets.
El Lluis ens va confirmar que així havia sigut, i que ell no li havia explicat a ningú.

Aquest es el escaneig del original d‟aquesta primera comunicació per escrit de la Karme amb
el Sergi, amb data: 28 de Gener del 1995:

Aquí es pot apreciar com és al resultat de la Psicografia. Tot esta escrit seguit, no hi ha
espais entre les paraules, no hi ha accents, ni signes de puntuació, ni punts, ni comes, etc,
La velocitat del bolígraf es extremadament ràpida i continua, sense cap pausa, i no para fins
que s‟acaba de dir, o d‟escriure, el que es vol expressar.
Després, amb una mica de paciència, s‟ha d‟anar llegint i traduint, d‟alguna manera, el
missatge. S‟ha d‟anar deslligant amb coherència el que esta lligat, però que sorprenentment,
degut a la extrema velocitat del “boli”, és completa, absoluta i totalment coherent.
Bé, ens havíem reunit a casa de la Karme i el Lluis a primera hora de la tarda, per conèixernos,
prendre cafè i començar a parlar d‟aquests temes espirituals, si es pot dir d‟aquesta
manera, i ja havíem consumit una bona part d‟ella. També haig de dir que la Marta i jo vàrem
consumir una quantitat important de llàgrimes, ja que ens vam fer un fart de plorar.
Els nervis i sentiments estaven molt a flor de pell. I tota aquella pluja d‟explicacions i de
informacions tant relativament nova per nosaltres va fer que, a part de treure un munt de
llàgrimes, traguéssim, també, una molt bona part del dolor que se‟ns havia instal·lat en els
nostres cors. A més a més, també, totes aquestes informacions i explicacions coincidien
absoluta i totalment amb tot el que ens explicava la meva germana, i altres persones que no
ens coneixien de res. Sense oblidar en cap moment el disparador, per la Marta i per mi, en el
tema de la Psicografia, que havia sigut el llibre que tots dos acabàvem de llegir.
Tal com diem, acabàvem de consumir una molt bona part de la tarda, i de llàgrimes, però el
carrusel de emocions, i sobre tot del Gran Amor implicat en aquesta trobada, ens tindria
encara un altre bona estona completament lligats en la seva dolça abraçada.
Perquè després de tot això, i a petició de la Karme, tots ens vàrem disposar a tenir una
comunicació amb el nostre Sergi. Vàrem dedicar uns moments a relaxar-nos, i a meditar,
tenint el pensament enfocat en ell.
Aquesta es la transcripció de la totalitat del que va ser la nostra primera comunicació amb el
nostre fill, mitjançant la escriptura de la Karme:
1ª Comunicació del Sergi amb Marta i Joan Carles
Diumenge 29/01/95 - Assistents: Sergi, Karme, Marta, JC, Lluis i Susana
La Karme comença escrivint: Pau i Amor als esperits de bona voluntat .
El Sergi escriu amb la mà de la Karme:
Jo soc en Sergi, sí estic aquí, Hola, el meu esperit es feliç en aquets moments, digues-ho els
meus pares, que els estimo, que estiguin feliços, que no plorin, que sobre totes les coses
perdonin totes aquelles coses que hagi pogut fer malament, però que no tenen cap
importància, ja que el meu esperit va avançant mica en mica. Voleu dir-me alguna cosa ?
JC: Hola Sergi com estàs, que podem fer per que siguis més feliç ? No, no s‟ha de perdonar
res, tot el contrari. Diguem que hem de fer amb les teves cendres que jo vull guardar.
Sergi: Soc feliç, jo penso que el millor per tots seria portar les meves cendres a la muntanya;
m‟agraden les flors, les muntanyes, els animals i la llibertat, ja que jo aquí soc lliure vull que
les meves restes ho siguin. Per favor no os emocioneu perquè feu interferències
Marta: Sergi amb qui estàs ? Li has de dir alguna cosa al tiet ?

Sergi: Estic molt bé, rodejat d‟éssers amb llum. L‟avi va ser el que amb va vindre a buscar a
donar el pas. Vaig anar perquè era el moment, i jo volia ser-hi allí tot i sabent que seria un
cop gran per tots vosaltres. El tiet vol que li expliqui una cosa oi ? Però això li diré a ell, ja
que jo soc aquí encara. Tinc llum, si. Però estic sobre un nivell fins que pugui, desprès
d‟aprendre unes series d‟ensenyances. Perquè aquí on estic va per ensenyances, fins que
l‟esperit va elevant mica en mica. Ell, el tiet, tindrà senyals meves com les teniu tothom.
Marta: Sergi que m‟aconselles, tinc molta por, hauria de tenir un altre fill ?
Sergi: Mama això és cosa vostre. Pensa que en el mon espiritual tots som un. Pensa que
superareu lo meu i també que estareu mes units que mai. Quan vosaltres passeu un temps
de meditació, de tranquil·litat, sobre tot d‟amor, molt d‟amor, sí tindreu un fill. Possiblement
sigui el meu esperit, però això s‟ha de decidir quan sigui el moment. Ja que com us hi dit
haig d‟aprendre a preparar-me una mica mes, perquè el meu esperit sigui fort. Penseu una
cosa, i es que estic amb vosaltres; us estimo molt per tot lo bé que esteu anant, i jo soc feliç
molt feliç. Tinc una sèrie d‟éssers meravellosos que m‟estimen, que juguen amb mi, que
m‟aconsellen en tot allò que jo tinc dubtes. Jo vull que esteu tranquils i que per favor ho
seguiu portant bé, perquè no es bo que feu de la vostra vida un misteri. La vida segueix
igual que jo segueixo, ara de moment amb la meva quasi, quasi, amb un camí que va directe
el cel, perquè jo no se si això és el cel; però solament puc dir que és un lloc meravellós. No
existeix res del que aquí a la terra denomineu felicitat. Sabeu que és la felicitat ? Dons
simplement és estimar-se i AMOR
JC: Que podem fer per que siguis mes feliç ? I et vull preguntar si et molestem amb aquest
tipus de comunicació.
Sergi: Si ja ho soc. No, no molesteu gens, tenia ganes de poder comunicar com fos amb
vosaltres, ja que directament no puc fer-ho, materialment, perquè no esteu preparats, no hi
ha la força suficient per fer-ho, però si a través d‟una persona amb força. Pensa que no estic
sol, vinc acompanyat d‟éssers, del meu guia protector; no em deixen sol perquè soc un
esperit feliç i no vull caure en el joc de fer segons quines coses, possiblement perquè soc
jove. Seria molt maco poder fer una abraçada molt gran a vosaltres mama i papa, però el
meu esperit no pot. Se que us pot semblar una mica fort, però intento d‟abraçar-vos i
m‟agrada la sensació aquesta de les vostres vibracions, noteu la meva presencia ?
JC: No notem la teva presencia Sergi.
Marta: Però si notem que ens dons força per suportar aquest cop tant horrorós de la teva
pèrdua.
Sergi: Molt mama, es horrorós per vosaltres, no pas per mi. Ja que tots o la majoria pensa
que amb la mort s‟acaba tot. No, no és així, és un pas, simplement un pas en un altre lloc.
No es gens difícil mama, de veritat no patiu, jo no pateixo. Tingues la seguretat de que soc
tant, tant feliç, que no us ho podeu imaginar. Feu que el meu esperit sigui lliure, no ploreu si
us plau, recordeu-me com si jo fos materialment present, perquè espiritualment ho estic.
Teniu encara que aprendre moltes coses, teniu que anar-ho passant mica en mica tots
aquets dubtes i aquestes coses que encara teniu tancades dintre vostre. No se si em podeu
entendre, però es que no se explicar-me millor; per mi és fàcil, molt fàcil, llavors penso que
ho és per vosaltres. Cada moment que penseu en mi ho teniu que fer amb felicitat, així
guardareu un record molt present meu. La felicitat és com us hi dit, molt fàcil, és estimar, és
recordar aquelles coses que possiblement, a vegades, no li donem importància, però que la
tenen. I és el que jo en aquests moments desitjo mes que mai, que us estimeu molt, ja se
que semblo repetitiu, però es el que necessiteu en aquests moments ____________________
_________________________________(Rubrica del Sergi)

JC: Jo et vull dir Sergi que t‟entenem perfectament. I que jo personalment estic molt content
de poder comunicar amb tu d‟aquesta manera .
Marta: I si tens algun missatge per dir-nos, digna‟ns-el mitjançant aquesta noia, la Karme, o
mitjançant la tia, però digna‟ns-el fill.
Sergi: Al·leluia pares, perquè és tant, tant gran el que sento el voltant meu que us ho vull
transmetre amb l‟energia de tots vosaltres. No penseu que això s‟acaba aquí. Jo vaig néixer
perquè així vaig decidir-ho en el moment oportú, però el meu camí estava marcat. Vosaltres
sou dues persones meravelloses, si, dos pares fabulosos, guais, que van saber, ó millor dit ,
saben portar les coses com millor creuen convenient. Sabeu que vaig trobar a la meva
germana ? Es una nena molt maca; ella va deixar el seu cos abans de néixer. Va ser la
primera prova per vosaltres, la segona vaig ser jo. No, no es horrorós de veritat, es així de
senzill. Això us anirà enriquint en els vostres esperits, i a més a més la vostra vida canvia
molt. M‟agradarà molt anar veient com les aneu aprenent mica en mica de tot això que era
totalment desconegut per vosaltres. A veure si m‟explico, a través meu ó del meu esperit
sereu forts per anar descobrint un mon totalment (((en aquest punt la Karme li demana mentalment al
Sergi que no escrigui tant rapit perquè no el pot seguir, el Sergi fa una pausa i segueix))) perdona,
segueixo. Es que m‟agradaria molt que quedés molt clar per els meus pares que la vida
meva i seva va continuant. Que jo soc feliç, però que ells han de seguir en el seu camí junts.
Possiblement mama sí tindràs un fill, i tant, però espera a tindre una mica mes superat tot
això. No voldria tornar a que passéssiu un moment malament pensant que pot fer-se malbé
l‟esperit, no, no ho pensis; ja que llavors els pensaments negatius porten males vibracions.
Gràcies per l‟oportunitat de poder estar amb els meus pares, és el mes meravellós que hi
tingut a la terra; això i totes les persones que m‟han estimat. Petons, abraçades i un damunt
de moltes coses mes que us diré en unes altres ocasions ________
Susana: Suposo que saps qui soc, m‟agradaria que em diguessis que puc fer perquè el Marc
entengui ó accepti el que t‟ha passat.
Sergi: Susana, en Marc no ho entén gaire, igual que moltes persones. Però parla-li, digues-li
que jo segueixo sent el seu millor amic. No estic físicament com ja hi dit, però si amb esperit.
Digues-li que s‟han recordi de mi; possiblement ell ara això no ho tingui gaire clar, però es
amb el temps que una persona va coneixent aquest temes. Torno a dir que no es difícil, ja
que som una energia en un altre dimensió. T‟agrada la Gloria Stefan ?
Continua la Marta perquè la Susana no pot, ja que s‟ha posat a plorar.
Marta: Sergi estimat, pots dir unes paraules per la iaia que també esta molt afectada, per la
abuela, per els teus cosins, vaja per tots.
Sergi: Records a tots amb tota la meva energia i amb tot el meu Amor. Haig de marxar
perquè tinc poca força, Carme esta cansada. Us estimo, no ho dubteu, sempre estaré amb
vosaltres i vosaltres amb mi. Mama, papa, soc immensament feliç; corro una mica perquè
tinc tantes paraules que expressar que no pot ser. Abraçades, petons, i sobre tot molt, molt
Amor per tots vosaltres i per totes aquelles persones que ho necessitin.
Adéu, fins aviat pares __________(Rubrica del SERGI)
La Karme acaba escrivint : Pau, Amor i molta Llum per tu i per totes aquelles ànimes que ho
necessitin.
T‟ESTIMEM MOLT

Bé, en aquest punt ja no era la tarda, ja era ben entrada la fosca nit, però en els cors de tots
nosaltres, sobre tot en el de la Marta i en el meu, es començava a encendre una flama molt
càlida, molt dolça, una flama que parlava molt tendrament d‟esperança, i sobre tot d‟Amor.
Jo li faig la pregunta sobre les cendres perquè al seu cos al vàrem incinerar, i jo les volia
conservar, dons pensava que seria l‟últim que tindríem del nostre nen.
Uns dies després, junt amb la Marta i la seva mare Maria, vàrem fer una petita cerimònia en
un lloc molt concret de la muntanya on el Sergi jugava molt amb els seus amics.
Vàrem escampar per l‟aire totes les cendres juntament amb un munt de pètals de flors.
Quan la Marta li fa la pregunta referent en el seu tiet, es perquè prèviament en Josep, el seu
germà, li havia dit que si comunicàvem amb el Sergi li fes aquesta pregunta, per comprovar
si realment parlaríem, o no, amb el nostre fill. Mes endavant el Sergi li va contestar al Josep.
Quan el Sergi va fer la pregunta de la Gloria Stefan ens vam quedar tots una mica parats,
excepte la Susana que es va posar a plorar desconsoladament.
Al acabar la comunicació, i quan ella va poder, ens va explicar que com la Marta i jo sabíem,
una setmana anterior a la malaltia del Sergi, ella va recollir de l‟escola al Sergi i els seus fills
el Marc i l‟Ignasi, amb la finalitat de que passessin la tarda jugant, ja que eren de la mateixa
edat i molt bons amics, perquè mes tard, cap el vespre, nosaltres ens teníem que trobar amb
ells per sopar a casa seva, com fèiem regularment. El que la Susana no ens va explicar
durant aquell sopar, va ser que aquella tarda el Sergi els va acompanyar a comprar un regal
per la seva mare. Ells no sabien que comprar-li, i el Sergi els va suggerir que compressin un
CD de la Gloria Stefan, perquè a la seva mare, del Sergi, li agradava molt.
De tots els que ens vàrem trobar aquella tarda/vespre a casa de la Karme i el Lluis,
únicament el Sergi i la Susana coneixien aquest fet, que va ser el que va fer emocionar molt
a la Susana.
Aquesta va ser la primera comunicació que vàrem tenir amb el “nostre” Sergi, on cada
resposta rebuda ens va generar un munt de noves preguntes. La càlida flama ja s‟havia
encès, tot i que ja començava a conviure amb una gran pregunta que ens fèiem, amb un
gran dubte que se‟ns va generar: Havia sigut real aquesta trobada ? Havíem parlat amb el
nostre fill ? Havíem connectat amb la seva energia, o essència, o esperit ?
Aquesta va ser la primera comunicació que vàrem tenir amb el “nostre” Sergi, però no va ser
l‟ultima. Ja que el Gran As de Cors que ens regalava la vida ens va permetre estar durant
una temporada comunicant amb ell, amb una regularitat quasi mensual. Dons l‟Univers ens
va regalar, ens va posar davant nostre, i dintre mateix del cercle de les nostres amistats a la
nostra molt particular i exclusiva Sra. Anita.
Considerem que l‟Univers va actuar d‟una manera extremadament amorosa i intel·ligent.
I li agraïm enormement que ho fes d‟aqueta manera. Perquè si aquest primer contacte per
escrit amb el nostre fill sagues produït, per exemple, mitjançant la meva germana, jo,
personalment, i molt possiblement, no li hauria donat el gran valor, que malgrat els dubtes, ja
li començava a donar. Dons, com hi dit, la Ines ho sabia tot respecte de nosaltres dos; però
la ja nostra Sra. Anita, totalment estranya; entre cometes; a nosaltres, no sabia quasi res de
la nostra vida, fins aquell moment.
Però, que ningú es comenci a preocupar, ni comenci a patir, dons no és la nostra intenció
incloure la totalitat de les comunicacions/xerrades que hem tingut, al llarg del temps, amb el
Sergi i altres estimats. Perquè llavors aquesta petita historia nostra es convertiria en un llibre
força llarg i avorrit, possiblement.

El Sergi va néixer un dia 12, va marxar un dia 12 d‟un mes 12, amb 12 anys.
Aquest primer contacte, nostre, per escrit ha sigut el dia 29 del 01 (nombres que sumen 12)
i s‟ha produït 48 dies (nombres que sumen 12) després de la seva marxa.
Les lletres del nom de la Marta; tal com ella sempre l‟escriu: Marta Saurina; sumen 12.
Les lletres del meu nom; tal com sempre l‟escric: JC Casermeiro; sumen 12.
Nosaltres ens decidim a posar per escrit la nostra historia en un any que acaba en 12.
El nº 12 se‟ns començava a fer molt present a les nostres vides. Ens donava la sensació de
que començàvem a acumular dotzes.
Univers, que ens vols dir ???
Potser algun dia trobarem la resposta al perquè de tants dotzes.
M‟atreviria a assegurar que la nit d‟aquell 29 de gener, va ser la primera nit que tant la Marta
com jo vàrem dormir relativament tranquils i descansats des de que el Sergi es va començar
a trobar malament. Una petita flama d‟esperança s‟havia encès i instal·lat completament en
els nostres cors. Afortunadament, i malgrat els dubtes, ja no s‟apagaria mai mes.
Podríem dir que a partir d‟aquest moment si que vàrem començar a veure el llaç tant maco,
impressionant i fantàstic que portava aquest immens regal.
La vida ja ens havia pres el que mes estimàvem, la nostra nena amb 22 setmanes de
gestació i el nostre nen amb 12 anys. Però, a la vegada, la mateixa vida ens mostrava i ens
començava a ensenyar, i deixar veure, la gran quantitat de peces que començaven a formar
aquest gran “puzle”, aquest gran regal d‟Amor. El que nosaltres considerem el nostre tresor.
Considerem que es tant gran aquest tresor, que ja no ens hi cap en els nostres cors, i es per
això que l‟hem de compartir, i es ara el que fem: compartir-ho per escrit.
Tant de bo, que mes endavant, algú amb els medis, i la sensibilitat, necessaris pogués portar
a la gran pantalla aquesta historia nostra, perquè seria una gran pel·lícula, molt tendre, dolça
i sensible, i a més a més, reparadora de molts cors angoixats per la separació, i al no saber
res respecte del que passa després de la mort, dels seus essers estimats.
De veritat ho diem, no perquè sigui nostra la historia, perquè en realitat no ho es. En tot cas
és la historia de tots, de tothom. Perquè, de moment, el que es força immutable es el fet de
que tothom, tothom, hem tingut, tenim o tindrem essers molt estimats per nosaltres a l‟altre
cantó de la vida, o en aquesta altre dimensió (no se ben bé com dir-ho) a la qual la majoria
dels mortals no podem accedir, al menys de moment.
Bé dons, després d‟aquest primer contacte amb el Sergi, mitjançant la nostra Sra. Anita, és
el que vàrem començar a fer la Marta i jo, començar a compartir amb els amics mes íntims
totes les experiències que nosaltres ja estàvem recollint des de la seva marxa.
La nostra família ja estava al corrent de tot, dons nosaltres els hi anàvem explicant tot tal i
com anava passat. Però va ser en aquells moments que ho vàrem començar a explicar a
tots els nostres amics.
Va ser llavors, que vàrem començar a perdre uns quants d‟ells.
Nosaltres els volíem fer partícips del tresor que havíem trobat. Pensàvem que si a nosaltres
ens estava ajudant tant, ens estava traient una part tant important de dolor, a tots ells els hi
podria anar bé. Dons recordem que el Sergi havia sigut el primer nen de tota la nostra colla.
Resumint, ens van dir que el que els hi explicàvem no era per ells, que si a nosaltres ens
anava bé, que perfecte i es van començar a retirar.

Ens va fer mal aquesta pèrdua, aquesta separació, perquè la realitat era que els estimàvem,
i estimem, molt a tots ells i elles. Però vàrem tenir que acceptar aquesta altre i diferent
separació d‟essers estimats.
Encara que ja havíem sofert de mes doloroses i cruels; per tant no ens quedava mes opció
que continuar amb la nostra vida de la millor manera que poguéssim o sabéssim.
Mes endavant vam entendre perfectament que cadascú es totalment lliure de triar el seu
camí per la vida, i totalment lliure de triar, o no, a les persones amb les que el vol recorre.
Possiblement nosaltres no vàrem saber explicar-ho prou bé en aquells moments. Potser ells
no estaven preparats per rebre aquest tipus d‟informació, i simplement els vam espantar.
Mes endavant, també, vàrem entendre perfectament que no es pot pressionar a ningú, a cap
persona, amb cap tipus d‟informació que sigui contraria a les seves creences establertes,
encara que s‟intenti fer amb la millor de les voluntats. Tot té el seu espai, el seu temps.
Per tot això, per tots/totes vosaltres: Moltíssimes Gràcies companys de viatge; que heu estat
allà, recolzant-nos en els moments on al dolor era mes gran que l‟Amor.
Altre part dels amics ens van dir que tot el que els hi explicàvem no acabava de quadrar amb
les seves creences, però que si era bo per nosaltres que endavant, que prenguéssim totes
les precaucions possibles per no ser enganyats, que ells no compartien aquest punt del
nostre viatge, però que comptéssim amb ells per continuar caminant.
I altre part d‟ells, malgrat tots els dubtes, preguntes i precaucions a tenir en compte, es van
apuntar al programa complert del viatge.
Per tot això, per tots/totes vosaltres: Moltíssimes Gràcies companys de viatge; que continueu
estant al nostre costat, durant aquest viatge entre dimensions, on al mes gran és l‟Amor.
En aquella època, també, el nostre negoci del peix començava a deixar de ser negoci.
Començaven a créixer com bolets les grans superfícies d‟alimentació, i nosaltres vàrem tenir
que començar a acomiadar dependentes, i a tancar botigues; degut a les fortes i continues
baixades a les nostres vendes.
També, en aquella època, juntament amb la meva germana Ines, el meu cunyat Josep, i els
nostres tres nebots Dani, Carlos i Marcos, havíem agafat uns locals en el port esportiu d‟El
Masnou. Estaven ampliant el port, i construint tota una nova zona dedicada el oci; volien que
s‟instal·lessin bars musicals, restaurants, discoteques, etc.
Havíem agafat els locals per varies raons, els tres nebots ja feia temps que treballaven a
diferents bars musicals a Badalona, i havíem parlat moltes vegades de crear un nosaltres,
ens feia molta il·lusió a tots, i ara es sumava, a més a més, el fet de que el negoci del peix
deixava de ser-ho.
Entre els peixos, la preparació del bar musical, i la recerca de respostes, degut a tantes,
tantíssimes preguntes que ens sorgien sobre aquest gran i nou mon, fins ara totalment
desconegut per nosaltres, que se‟ns tirava literalment sobre nostre, la Marta i jo anàvem
passant els nostres dies.
Dintre d‟aquesta recerca, vam trobar una novetat per nosaltres: la Psicofonía.
Es tracta d‟una tècnica que consisteix en col·locar una gravadora en marxa, mentre s‟està en
complert silenci, per captar la possible informació que pugui arribar respecte d‟aquest mes
enllà que començàvem a descobrir.

De cara a la nostra propera trobada, així mateix li vam plantejar a la nostra particular Sra.
Anita. Estàvem una mica nerviosos perquè no sabíem quina seria la seva reacció, però a la
Karme li va sembla molt bé, i l‟única condició que va posar va ser la de que ho féssim a casa
nostra, a l‟habitació del Sergi. I així ho vàrem fer.
El dia que ens vam trobar per realitzar la nostra primera Psicofonía, la Karme i el Lluís van
venir a casa nostra junt amb la Susana, i ens vam instal·lar a l‟habitació que havia sigut del
Sergi, completament en silenci i amb la gravadora en marxa.
No sé el temps que vàrem estar en silenci perquè no el vaig mesurar, el que si puc dir es
que va ser una estona força llarga, i que no vam obtenir el resultat que esperàvem.
Però, si que vàrem obtenir un resultat extraordinari, i que simplement ningú de nosaltres ens
ho haguéssim pogut imaginar, entre altres raons perquè ningú dels presents sabíem que es
podia produir. La Karme, mentre mirava la foto del Sergi, i començava a respirar molt, molt
profundament, va entrar en un estat de trànsit molt profund.
Mentre nosaltres, espantats, ens començàvem a preguntar que era el que estava passant, la
Karme ens va abraçar, a tots dos, molt fortament, i ens anava dient us estimo, us estimo.
Durant l‟estona que vam passar abraçats, el cos de la Karme desprenia una olor
completament idèntica a la que desprenia el cos del Sergi amb normalitat.
Quan van passar les abraçades, ens va deixar anar, es va relaxar totalment i va estar una
estoneta, assentada, com si estigues dormida.
Mentre la Marta, el Lluis, la Susana i jo ens continuàvem preguntant, tots sorpresos, que era
el que estava passant, la Karme es va començar a despertar plàcidament, i quan es va
trobar totalment desperta, es va limitar a preguntar-nos: que ha passat ??
Després de constatar el fet de que ella no se‟n recordava de res en absolut, i de comentar
entre nosaltres el que havia passat, i les sensacions que havíem tingut, la Karme ens va
proposar de tenir una comunicació per escrit amb el Sergi. Ens posicionem relaxadament al
voltant de la taula i l‟energia del Sergi comença a escriure mitjançant el braç de la Karme:
Hola com va, estic tant bé, no us ho podeu imaginar. M‟ha agradat molt abraçar els pares, ha
sigut gran i meravellós unir aquestes energies. Sento molt que us espanteu, però era mes
fàcil per mi fer-ho a través de la Carme que no pas gravar-ho ___________________
Marta: Sergi estimat m‟ha encantat poder-te abraçar, ha sigut tant fort i tant maco per
nosaltres que t„ho agraeix-ho amb l‟anima, i l‟únic que penso i que et pregunto es que si ens
volem comunicar amb tu, i porta algun perjudici per el teu esperit, digue‟ns-ho fill, i llavors ho
deixarem.
JC: Jo vull dir-te Sergi que ens em espantat molt perquè no sabíem el estat de la Karme.
Sergi: Cap. No, ella esta bé. La meva energia a passat a través del seu cos, es fàcil quan es
relaxa. No em perjudica, perquè jo tinc ganes de estar amb vosaltres i ajudar a que tot vagi
bé. Sou feliços pares ?
JC: Som molt feliços de tenir, gràcies a tu, aquestes experiències tant maques.
Marta: I jo et vull preguntar fill, que quan arribi la meva hora de deixar el cos si et trobaré, si
ens trobarem, es que m‟ho començo a preguntar, i molt.

Sergi: Que content estic mama, jo estic amb esperit amb tots vosaltres. Mama, tots, però
tots, un dia o un altre estarem junts. Ja vaig dir que tots som una mateixa energia. Es tant,
tant gran, que de veritat quan un esperit deixa el cos ho entén molt bé.
Marta: Sergi, cada quan es convenient poder comunicar amb tu, ó el menys intentar-ho ?
Sergi: Quan la Carme estigui disposada com avui, jo tinc tot el temps del mon, no com
vosaltres. Jo se que us agradaria veurem, però no pot ser. Per això utilitzem energies fortes
per poder comunicar. Ho podeu entendre ? Papa deixa de tindre remordiments, perquè ni tu
ni ningú pudíeu fer res pel meu cos. No vull que et pensis que va ser per un descuit teu; jo ja
estava en camí de marxar, no es tant difícil d‟entendre. A vosaltres us sembla que es molt
tràgic, jo ho puc entendre molt bé, però us asseguro que es quelcom tant fort el que sento en
el lloc on estic que m‟agradaria molt que ho poguéssiu comprovar. Esteu molt tranquils, ja
que sento una gran força a través vostre, i a través de totes les persones que m‟estimeu.
Que es un gran pas, un pas decisiu per el meu esperit.
JC: Gràcies Sergi, et vull dir que a l‟anterior comunicació et vares acomiadar i nosaltres no
vam poder fer-ho. Es per això que ho faig ara per si has de marxar. T‟envio molts petons i
abraçades, junt amb als que estem aquí.
Sergi: Les “despedides” no existeixen papa.
JC: Sergi ets conscient de tanta gent que ha intentat d‟ajudar-te d‟una manera o d‟un altre ?
Sergi: Soc conscient de totes aquelles persones que van volgué que jo tornés el meu cos,
però no va pogué ser; ja que us hi dit que el meu camí estava ja decidit. Gràcies de totes
maneres a totes les persones que em van volgué ajudar. D‟alguna manera jo els hi agraït, sí,
i a més a més normalment els vaig a visitar.
Marta: Sergi fill, em trobat a l‟espalmatòria que et posem a la teva habitació, l‟espelma
totalment consumida, i a la boca de l‟espalmatòria una espècie de rubrica que ens sembla
que es la teva firma. Podem pensar que ho has fet tu ? Que es una senyal teva ?
Sergi: Sí, la meva energia, ja que cos físic no en tinc __________________________
Nota del JC: Aquesta pregunta sobre l‟espelma li vam fer perquè des de el dia de la seva marxa, nosaltres
sempre li posàvem una espelma a la seva habitació, i quan anàvem a dormir o sortíem de casa l‟apagàvem.
Però aquell dia, que el vàrem passar tot ell fora de casa, dons estàvem preparant coses per el bar musical, no
vam pensar d‟apagar-la. I al vespre quan vàrem tornar a casa, vam trobar l‟espelma totalment consumida, de
fet dins de la boca de l‟espalmatòria hi havia únicament el petit tros de metxa negre, i a la boca (en al canto
mateix) de l‟espalmatòria de vidre la rubrica que ens feia el Sergi en els comunicats, feta com amb un fil de la
mateixa cera de l‟espelma, que sobresortia cap a l‟aire.
Marta: Sergi fill, la tia, quan tu et vas posar malalt, ens va explicar que ella havia vist tot el
procés de que tu t‟ha anaves; que havia vingut l‟avi a buscar-te. I ella ens diu que de
vegades mentalment es comunica amb tu, que de vegades li dons algun missatge. Es així ?
Sergi: Missatges els dono a molts esperits de simpatia; simpatia que vol dir ? Nosaltres els hi
diem esperits simpàtics a aquells que tenen la facultat de pogué comunicar amb nosaltres.
La tia, sí, em comunico amb ella, com em comunico amb vosaltres, però ella te la facultat de
veure-ho ______________________

Marta: Sergi estimat, tu en el missatge que vàrem tenir l‟altre vegada, ens dius que la teva
missió era educar-nos en la conformitat, en l‟amor i en la unió, i fer-nos veure aquestes
coses que estàvem tant foscos. Jo no entenc massa bé el que ens vols dir amb això. Perquè
nosaltres teníem que veure aquestes coses, tu m‟ho pots aclarir fill ?
Sergi: Amor es el més primordial que te que haver en aquest mon, conformitat també es una
cosa que a moltes persones els hi fa falta. Unió, jo us deia unió perquè volia que, ó millor dit
vull, m‟agrada que esteu units, que feu les coses molt bé com les feu ara. Amb aquesta
tranquil·litat, amb aquesta resignació que nomes es pot fer amb la unió dels vostres cossos i
dels vostres esperits.
JC: Sergi la meva il·lusió seria pogué arribar a comunicar amb tu, com aconseguir-ho ?
Sergi: Papa no tens la força que es necessita per fer-ho, però pensa una cosa, que sempre
em comunico amb tu i amb la mama. No ho estem fent ara en aquests moments ?
Sempre estic amb vosaltres, us ajudo, us dono forces perquè aneu passant la vida, la vostra
vida molt millor. Jo no estic aquí físicament, vale, però estic espiritualment. M‟agradaria molt
que ho poguéssiu entendre. Al lloc on estic vaig aprenent coses molt elevades, el meu
esperit es va enriquint de coneixements nous, totalment desconeguts per moltes persones.
Tots anem aprenent.
JC: Sergi, encantador, vull dir-te que ets el mes maco que mai m‟ha passat.
Puc fer, ó podem fer alguna cosa per ajudar a l‟elevació del teu esperit ?
Sergi: Gràcies, però jo estic súper content de tenir uns pares a la terra tant meravellosos
com vosaltres. Elevat papa, pensa que estic, ja vaig dir-ho, amb uns éssers meravellosos.
Llum, molta llum. Jo no se si mes amunt hi hauran uns altres llocs, però aquí on estic jo es
tant, tant maco que si pogués us enviaria una postal.
Marta: Sergi fill, tu ens podries explicar al lloc on estàs, si jugues, que fas, es que això ens
preocupa molt .
Sergi: Mama on estic juguem, parlem, ens ensenyen a veure unes altres coses, a no caure
en errors. Penseu que no es un lloc com aquí, s‟assembla però no té res a veure. Las
muntanyes són quelcom meravelloses, ocells, aigua, molta aigua, llum, flors, i a més a més
les persones, ó millor dit, els esperits que estan desconeguts de moltes coses els ensenyem
totes elles. Es una gran escola. Es un mon tant maco pares, que jo estic molt integrat.
Perquè a més a més no tenim un cos pesat, som fràgils, som eteris.
Marta: Sergi estimat, jo et voldria preguntar per l‟avi, per la iaia Pilar, per l‟abuelito. Tu els
veus ? Ens pots dir com estan ?
Sergi: Molt bé, jo els veig com ells em veuen a mi. Però també us he de dir que cadascú té
una missió que fer, ó millor dit, un aprenentatge. són feliços mama de veritat, ells us donen
records______________(En aquest punt la Karme, mentalment, li pregunta al Sergi que com es possible
que tant ràpid ens doni noticies i records d‟ells ? - - - Continua el Sergi)____________Perquè aquí on
estic jo no existeixen les distancies, solament amb el pensament, per dir-ho d‟alguna manera
que ho pugueu entendre, ens podem comunicar.
JC: Sergi rei, dóna‟ls-hi records de part de tots nosaltres a ells i a tothom. Vull dir-te que ens
transmets una pau i una tranquil·litat infinites. També vull preguntar-te, si tu ens pots
contestar, si has tingut mes d‟una reencarnació ?

Sergi: Ho faré. M‟ha n‟alegro molt papa. Sí, hi tingut varies, i aquesta ultima és, quasi, quasi,
el final d‟un llarg camí que hi tingut que fer per anar enriquint el meu esperit. Quan deixes el
cos entens moltes coses, i veus allò que possiblement en unes altres vides has anat fent
malament, perquè ho desconeixies, no pas perquè volguessis fer-ho. Jo estic molt feliç de
tornar i tornar a pogué dir que la vida no s‟acaba amb la mort; sinó tot lo contrari. Un torna a
néixer en el lloc on estava _____PERDÓ____(En Sergi demana perdó perquè corria massa i la mà de
la Karme no el podia seguir)
Marta: Sergi estimat, hi tingut un somni en el qual jo tenia un fill; amb mi estava la Rosa, i jo
sabia que tu també; no et veia però sentia la teva presencia. Mes tard, al mateix mati, la
Rosa m‟ha confirmat aquest somni, perquè ella a la mateixa hora que jo, a tingut al mateix
somni. També m‟ha dit que tu li has donat un clar missatge per mi, que es aquest : Que si
tinc un fill, que no m‟obsessioni pensant que és el Sergi, perquè no ho serà; que no l‟auto
protegeixi pensant que pot passar el mateix que amb el Sergi, que el deixi viure. Sergi xato,
jo vaig entendre clarament que era un missatge molt clar teu. Tu m‟ho podries confirmar ?
Sergi: Mama sí. Jo em poso en contacte de varies maneres, somnis també. Vull que
entengueu que Sergi no podrà tornar a ser ningú mes. Perquè soc esperit. I si neixo en el
mon terrenal hauré de ser un altre persona, si no, no podem evolucionar, ó millor dit, seguir
el nostre camí marcat.
JC: Sergi, vull dir-te que t‟entenem perfectament. Que estem encantats amb aquest nou món
que tu ens descobreixes. Que estem emocionats amb aquesta nova vida que tu ens fas
veure. T‟estimo, tots t‟estimem moltíssim.
Sergi: Jo molt. I estic content de que aneu entenen que no passa res. Que jo no estic aquí a
la terra, però estic en el lloc ideal per pogué seguir aprenent coses meravelloses. Pares un
dia ó altre, ja ho hi dit, que tots, tots, ens trobarem, tots serem una gran família. Us estimo
moltíssim, i us torno a donar una abraçada molt gran i un petó fortíssim. I segui-ho tal com
ho esteu fen. Adéu pares i Adéu a tots vosaltres __________(Rubrica del Sergi)
L‟hivern començava a quedar una mica enrere, dons ja la primavera començava a fer-se
present. L‟ambient fred començava a deixar passar la frescor mes càlida de la primavera.
En els nostres cors es començava a desenvolupar un procés força similar.
Començàvem a respirar amb mes profunditat. Començàvem a poder dormir una mica millor,
i el dolor del pit era força mes suau. Tot i que vàrem tenir que acceptar un altre sorprenent
separació. Diem sorprenent perquè no va ser tant dolorosa, ja que no ens va tocar de tant a
prop, com la que acabàvem de viure feia tres mesos.
L‟Anhaí, la companya de pupitre del Sergi a l‟escola, moria d‟un accident d‟esquí.
Per Sant Josep, ella estava passant uns dies amb el seus tiets a La Vall D‟Aran, i el dia 19
de Març l‟Anhaí va xocar frontalment contra un arbre i va morir a l‟acte.
Mes endavant en el temps, vàrem poder parlar amb el Joan Garcia, un dels amics íntims de
la classe del nostre fill. Ell ens va explicar que aquell curs, en el que van perdre a dos
companys de classe, que a més a més s‟assentaven junts, va ser molt dur per tots ells.
I va fer que la majoria d‟ells es comencessin a plantejar moltíssimes preguntes.
Que dur ha de ser que amb 12 anys et tinguis que plantejar aquests tipus de preguntes!

Fins que la nostra societat no canvií el seu discurs respecte a la mort i a tot al que l‟envolta,
la situació no canviarà a millor. Molts petons per tots vosaltres, molt jovenets en aquell
moment, joves de 30 anys ara, a l‟actualitat.
Al cap de pocs dies, en concret el dia 26 de Març, vàrem tenir la oportunitat de tornar a
parlar amb el Sergi, i entre altres coses li vam preguntar per l‟Anhaí.
Després de la invocació a la Pau i l‟Amor, la Karme ens explica que hi ha uns quants essers
que li estan demanant llum. Ens diu que ens imaginen que tenint al nostre davant a varies
persones, i que mentalment els hi diguem que mirin cap a la seva dreta, que trobaran
aquesta llum que estan buscant, i que els ve a recollir per acompanyar-los a “casa”.
Un cop fet això es comunica amb nosaltres un esser que ens dona les gràcies per el que
hem fet. No ens diu qui es, però el que ens diu es molt maco: Están en la Luz, mejor dicho,
camino de ella. Seáis todos vosotros bendecidos con la gracia del Ser Superior de Luz.
Com es veu aquest esser s‟expressa en castellà i no s‟identifica. Després d‟això, de seguida,
comença a escriure molt ràpid, mitjançant la mà de la Karme, el Sergi, i ens diu:
Hola, com esteu, com va tot. Espero que no et sentis molt cansada, però es que necessiten
llum, i hem cregut convenient que tu els hi donessis.
Gràcies papa, mama, tiet, Susana, Lluis; hola, estic content de estar aquí amb vosaltres.
Marta: Tenim tantes coses per dir-te estimat, que no sabem per a on començar ...... Ens
agradaria preguntar-te que si durant els 19 dies que vas estar en coma, el teu cos va patir ?
Perquè a nosaltres ens preocupa molt. I també el que a nosaltres ens semblaven llàgrimes,
si realment ho eren, ó era la pomada que et posava l‟ infermera ? Els metges ens deien que
era la pomada, que tu no paties. I a nosaltres ens queda el dubta de saber-ho.
Sergi: Que tal. Molt bé. Gens. Les meves llàgrimes eren d‟alegria, d‟allò que m‟esperava
quan realment deixes el meu cos. No vull que os preocupeu tant del que va passar, perquè
jo estava bé, i a més a més us veia preocupats. Però jo era, i soc tant feliç !! __________
JC: Sergi, fa pocs dies a deixat el seu cos l‟esperit de la Anhaí, tu la veus, tens oportunitat de
fer-ho, ens podries dir alguna cosa ?
Sergi: Sí, ella ha deixat el seu cos. No, jo no la veig encara, però estem ajudant-la a que
trobi el camí.
Marta: Sergi estimat, els llibres que estem llegint ens diuen que quan una persona, un
esperit, deixa el cos, travessa un túnel, i després del túnel ve la llum. Ens pots explicar com
va ser això amb tu, en el teu cas.
Sergi: No tothom troba el túnel. Hi han esperits que passen directament a la llum envoltats
amb una mena de remolí; hi han esperits que van acompanyats des de aquí, i uns altres van
a través de portes, escales, tot depèn. No hi ha una regla determinada per tothom. Però el
que compte al final és el mateix _________________________
Marta: Jo et vull dir Sergi, que tu ens vares dir que no ploréssim, jo no vull que estiguis trist si
de vegades veus que ploro, però es que et trobo tant a faltar fill, suposo que ho pots
comprendre. Et vull preguntar que si tu m‟escoltes quan jo parlo amb tu, quan de vegades
estant el llit parlo mentalment amb tu. Tu m‟escoltes tot el que et dic i els dubtes que tinc ?

Sergi: Jo no estic trist, simplement em preocupa que no pugueu entendre el que jo hagi
marxat. Mama es un viatge, simplement, en un altre lloc que em correspon, com tots un dia o
un altre tornarem. Si mama i papa, jo us escolto, us dono forces de veritat. Ja se que us
encantaria veurem, però no pot ser; tant de bo. Tot té un camí, les coses de cop no poden
ser, però jo us puc dir que mica en mica anireu tenint la força adequada. Sempre estic amb
vosaltres i us dono forces, el que passa es que mai es pot forçar el camí de les persones, ja
que si no la nostra missió aquí a la terra no tindria cap sentit.
Marta: Sergi estimat, jo de vegades sento una vibració a l‟esquena, o a la cara. Quan em
passa això, automàticament penso: el Sergi, la seva presencia esta aquí. Es així ? Puc
pensar que quan noto això es la teva presencia el que noto, o són les meves ganes ?
Sergi: Sí, es la meva energia ___________________________
Marta: Sergi, quan els nostres cossos dormen, els nostres esperits es reuneixen amb tu ? Si
es així que podem fer per en recordar-nos ?
Sergi: No ho dubteu. Tots, quan el cos esta dormim, l‟esperit viatge a trobar-se amb esperits
simpàtics, o recordar vides anteriors, errors anteriors, que ens serveixen per pogué estar
aquí a la terra, o meditar millor tot allò que podem fer malament. A vegades, aquests records
s‟esborren una mica, no del tot, perquè forces superiors no ho creuen convenient. Ja ho hi
dit abans, que no tot es pot saber; si no la vida aquí per nosaltres, a la terra, no tindria sentit.
Josep: Sergi estimat, t‟envio molts petons i et pregunto que si totes les vivències estranyes
que hi tingut i tinc, són imaginacions meves o no ?
Sergi: Gràcies, jo també. No ho son; pensa que a tu s‟ha t‟està despertant el que es diu el
sext sentit. No són imaginacions teves; mica en mica aniràs assimilant tot això. I la veu que
vas sentir dintre teu, era la meva. Ja vaig dir amb varies ocasions que, d‟una manera ó un
altre, estic amb tots vosaltres. Que macos sou, i quan us arribo a estimar.
JC: Sergi t‟estimem tots moltíssim. Ens dius que has trobat a la teva germana. Nosaltres no
vam tenir la sort de conèixer-la; tu ens podries ajudar a fer-nos una imatge mental d‟ella ?
Sergi: La coneixereu quan torni el seu esperit. Ella aquí es una nena feliç, morena, ulls clars,
i amb uns cabells molt macos. Juguem, i estem rodejats de tant i tant amor, que m‟agradaria
poder-ho transmetre.
JC: Jo et vull dir Sergi, que li diguis que la vam estimar molt abans de conèixer-la, i que
l‟estimem moltíssim, igual que a tu i a tots. Ens podries dir en quin nom podem pensar quan
pensem amb ella?
Sergi: Alma
Marta: Sergi, perquè es diu així ó perquè es un ànima ?
Sergi: Si, tots aquí voleu un nom, es lògic, nosaltres allà som esperits, som llum. Però jo hi
dit Alma com a nom, m‟agrada perquè es un nom molt espiritual, molt elevat. Però la decisió
es vostra.
Susana: En Marc ha tingut dos somnis amb tu; li volies dir quelcom, l‟has vingut a veure ?
I l‟altre dia jo estava dormin, i em vaig despertar perquè vaig notar que em feien un petó.
Puc pensar que vas ser tu ?

Sergi: Vaig creure convenient vindre a través del somni; ja que si m‟hagués vist o hagués
notat alguna presencia, segur que ....... (aquí s‟acaba la tinta del “boli”, fem canvi de bolígraf i continua
en Sergi) repeteixo; s‟hagués espantat molt, ja que no crec que ell sigui molt conscient de tot
això. Sí, vaig estar-hi amb ell, d‟alguna manera amb vaig volgué acomiadar d‟ell. Records
amic Marc. Si Susana, el petó a la galta jo. Tu sempre dius que jo a tu no vinc a veure‟t, però
es que no em pots veure, i si ho poguessis fer t‟espantaries molt. Per això amb la meva
energia vaig volgué donar-te un petó, una mostra, una notificació de la meva presència, amb
va agradar molt, i es més, sabia perfectament que t‟han recordaries, que era el que jo volia.
Josep: Sergi, el diumenge passat, al dia del meu sant, em va semblar notar unes presencies
a casa, i em semblava inclòs apreciar les diferents alçades i formes de cada una. Es així ?
Sergi: No esteu mai sols, sempre esteu rodejats de gent, esperits simpàtics, esperits que
potser aquí a la terra no tenen gaire significat, però que allà on estem de veritat són esperits
coneguts. Estàvem nosaltres, vull dir jo i esperits companys, guies, que d‟alguna manera
també celebrem de la vostra alegria, i participem, i a més a més quan hi ha una harmonia.
Tiet, el somni de l‟espasa i els ulls, es la teva consciencia, que d‟alguna manera rebutja allò
que ara es desperta; t‟explico, el teu cos es nega a comprendre això que fins ara era
desconegut, però que gràcies a Deu, i gràcies a moltes circumstancies se‟t desperta, no et
rendeixis. No se si em pots entendre perquè per mi es fàcil, potser per tu no tant _______
JC: Jo et voldria preguntar Sergi, ja que has tret el tema de Deu, que si ens pots parlar de
ell, ó del que nosaltres pensem que es Deu.
Marta: Com es Deu fill, ens podem fer una idea ? Es com ensenya la religió ó es diferent ?
Sergi: Deu per cada persona es una cosa, una fisonomia, però el final Deu som tots, ja que
ens va crear amb la seva energia. Jo puc dir que per mi Deu es una llum increïble, una força
meravellosa. El que passa es que aquí a la terra ens l‟han dibuixat com a persona, però ja
ho hi dit, es llum. Tot lo altres són esperits d‟ell, sí amb llum, i també voltats de mes energia.
Quan anem allà, al nostre lloc, ens venen a rebre com a nosaltres, d‟alguna manera ens
agradaria veure‟ls. Però, ho torno a dir, es quelcom suprem, AMOR LLUM I PAU
JC: Sergi, durant la teva vida aquí amb nosaltres, te‟m sabut estimar i fer-te feliç ?
Sergi: Moltíssim, sou uns pares meravellosos, hi sigut feliç, m‟ agrada‟t passar la meva
experiència amb vosaltres, quantíssim us estimo, Gràcies pares per tot allò que me heu
donat, AMOR, i Gràcies per haver sabut estimar-me tant ____ (tota aquesta frase el Sergi
l‟encercla amb el bolígraf i la paraula AMOR, també)
JC: Gràcies a tu guapo. Et vull preguntar, si tu em pots contestar, perquè vas néixer un dia
12, vas marxar un dia 12, amb 12 anys ?
Marta: Jo vull dir-te que per nosaltres han sigut els 12 anys mes meravellosos, i que
t‟estimem moltíssim.
Sergi: Mama no ploris, estic aquí amb vosaltres. Tots quan hem de venir, esta estipulat el dia
que marxarem. Vaig néixer el 12 perquè així estava decidit, vaig deixar el cos, vaig marxar
de viatge, perquè així vull que ho entengueu, perquè també estava decidit, 12 anys perquè
era el meu recorregut aquí a la terra. A més a més es un numero, el 12, que m‟agrada molt,
no te gaire importància papa, de veritat.

Marta: Ja ho sabem que estàs de viatge fill. Però el que jo em pregunto, es perquè nomes 12
anys ? Perquè tenies que fer aquesta vida tant curta ? Perquè nosaltres teníem que conèixer
tot això a través d‟aquesta vida tant curta teva, que t‟han tinguessis que anar ? No hagués
pogut ser d‟un altre manera, estant tu aquí amb nosaltres ?
Sergi: Mama, jo vaig decidir-ho així, ningú em va obligar. Com ja hi dit, costa molt entendreu
a la terra perquè ens pensem que el lloc ideal és aquí, però no, no és així. La meva missió
va ser aquesta, com vaig dir, provar a vosaltres i a mes gent que hi ha quelcom mes desprès
de deixar el cos. Que no donem tanta importància a les coses d‟aquí materials, els
egoismes, els odis, els rancors, no, no es bo; es millor fer les coses amb Amor, amb
comprensió. L‟esperit s‟enriqueix més amb bones obres que amb males interpretacions de la
vida aquí. Mama no et preguntis més i no donis més voltes, 12 anys aquí, però eren
suficients de veritat. Això ho entendràs quan vosaltres aneu també a la vostra casa ______
JC: Sergi, per nosaltres comença a ser una proba de que potser hi ha alguna cosa mes
després de la mort, llavors jo et pregunto: Es bo que expliquem a les persones aquestes
experiències tant maques que tenim gràcies a tu ?
Sergi: Per suposat. Però no tothom ho creurà, no tothom estarà d‟acord, però això ja es cosa
d‟ells, no pas de vosaltres. Es més, quan la gent vulgui saber alguna cosa, us necessiti, ja
vindrà a buscar-ho, ja vindrà al vostre camí __________________________
Marta: Gràcies amor meu, Sergi, el tiet es podrà comunicar amb tu d‟alguna manera ?
Sergi: No ho puc dir perquè això ho anirà descobrint ell, el dia que tingui necessitat de fer
alguna cosa ho farà, Bé sigui amb escriptura, bé sigui amb un altre mètode, però el que es
segur es que anirà desenvolupant això. A vegades vosaltres demaneu, però no es que no us
escoltin, és que per les circumstancies que siguin no us ho poden donar; i persones que no
voldrien ho han de fer, les coses aquí a la terra són així. Adéu de l‟escriptura, no pot seguir
la Carme, ja te poca energia en el braç. Us estimo molt a tots vosaltres, mama i papa una
abraçada molt forta, un Petó molt mes fortíssim, us estimo, Tiet a tu també, records a la iaia,
a la tia i a tots ________________ (Rubrica del Sergi) ____________________________
La Karme acaba escrivint : Gràcies a tu. Llum, Amor i Pau per tots vosaltres i per tots aquells
esperits que ho necessitin.
Ja havíem entrat totalment a la primavera d‟aquest any mil nou-cents noranta-cinc.
Feia poc mes de tres mesos que el Sergi havia marxat, i feia molt pocs dies que la seva
companya de pupitre a l‟escola, l „Anhaí, també havia marxat.
Una nit mentre la Marta i jo sopàvem a casa nostra va sonar el timbre de la porta.
A l‟obrir vam veure a un senyor que no coneixíem. Se‟ns va presentar com el pare de
l‟Anhaí, el vàrem convidar a entrar, i ens va explicar que li havien donat la nostra adreça a
l‟escola i que ens venia a veure per demanar-nos si el podríem ajudar.
Ens va continuar explicant que tant ell com la seva dona estaven extremadament afligits per
la mort de la seva filla, però que la mare estava absolutament desesperada, i que ell no
sabia que més fer per intentar calmar-la una mica; per això ens havia vingut a visitar.

Nosaltres, després d‟escoltar-lo, li vam dir que l‟únic que podíem fer era explicar-li a ells dos
les experiències que ja començàvem a recollir amb el nostre fill.
Vàrem, també, dir-li molt clarament que tot el que els hi poguéssim explicar entraria en el
àmbit del que es deia “Paranormal”, i que no els hi podríem oferir cap proba de tot el que
poguéssim arribar a parlar, o a explicar.
Ell va estar d‟acord i tots tres, al voltant de les deu de la nit, ens vam dirigir cap a casa seva.
Al arribar ens vam trobar amb la mare de l „Anhaí, que ja ens estava esperant, completament
destrossada per el dolor; estava absolutament trencada, com boja.
Els vàrem explicar tot el que vam poder sobre el Sergi, el seu procés, i totes les experiències
que anàvem tenint durant aquests últims tres mesos i mig.
Després de cinc hores de explicacions i d‟intentar contestar preguntes; a les que moltes
d‟elles no teníem ni una clara, ni una contundent resposta, dons nosaltres dos, també,
estàvem carregats de dubtes i preguntes; ens vàrem endur la decebedora sensació de que
no havia servit de res.
Ens vam esforçar molt per explicar-ls‟hi ben clarament que nosaltres dos, sobre tot jo, el
principi de les experiències, havíem dubtat moltíssim de que fossin reals. Inclòs em negava a
creure en la possibilitat de que pogués ser possible tot el que ens explicava la meva
germana. Però que aquella flama se‟ns havia instal·lat en els nostres cors.
Ens vam esforçar molt per explicar-ls‟hi ben clarament que aquella flama era el que ens
havia permès tornar a respirar quasi amb normalitat, a dormir quasi amb normalitat, a menjar
quasi amb normalitat, en definitiva a viure quasi amb normalitat, amb els nostres cors
funcionant quasi normalment.
I, a més a més, si al cap i a la fi, la única cosa realment real era aquella petita flama, dons
molt ben vinguda era, ja que començava a ser la motivació, ja que començava a ser el motor
que ens permetia continuar amb l‟acció de la nostra vida, ja ho hi dit, quasi amb normalitat.
Vàrem marxar de casa seva sobre les tres de la matinada deixant a uns pares trasbalsats
pel dolor de la pèrdua de la seva filla. Ella, la mare, no volia escoltar res, no volia saber res
de res, l‟únic que volia era a la seva filla. Volia que li tornessin a la seva filla.
Segurament, pensàvem nosaltres, perquè feia molt pocs dies que l „Anhaí havia marxat.
Però es que també feia molt poc que havia marxat el nostre Sergi.
Nosaltres també ho haguéssim volgut. Nosaltres també volíem al nostre fill.
Nosaltres també desitjaríem tenir al Sergi amb nosaltres, però desafortunadament aquest
punt ja el teníem perfectament clar. El Sergi no tornaria mai mes amb nosaltres, al igual que
l‟Anhaí no tornaria mai mes amb els seus pares.
Però el que si fèiem la Marta i jo era no tancar ni cap porta ni cap finestra a tot al que
començàvem a viure, experimentar, dubtar, investigar, descobrir i preguntar.
Vàrem marxar de casa seva amb la promesa de que faríem tots els possibles per tenir una
reunió amb ells i la Karme, per intentar tenir una comunicació per escrit amb la seva filla.
A les tres i poc de la matinada, a l‟arribar a casa nostra em vaig canviar de roba, ja que el
meu cunyat m‟esperava, per anar a comprar peix a Mercabarna.

The show must go on ......
L‟espectacle ha de continuar ......
La vida ha de continuar ......
Quan va ser possible li vàrem explicar a la Karme el que havia passat amb l „Anhaí, i el que
ens havia passat amb els seus pares. Li vam demanar si fora possible de tenir una trobada
amb ells per intentar la comunicació per escrit. Ella, tot i que es va trobar una mica reticent
en el primer moment de la nostra petició, va accedir a la proposta de trobada.
Es va mostrar una mica reticent perquè ella ens explicava que no es volia dedicar a fer de
Sra. Anita, dons ja tenia la seva feina molt normal i ja li estava mes que bé.
El que li passava amb nosaltres dos i amb el Sergi era alguna cosa molt profunda, de molt
sentiment, i en principi, sense cap raó, o motiu aparent.
Així ho vàrem fer. El dia que vam quedar, ens vam trobar amb els pares de l „Anhaí, a casa
seva, i ens vàrem disposar a tenir la comunicació per escrit, si ella era possible.
La comunicació si que va ser possible, però no pas amb l „Anhaí, sinó que va ser amb el
nostre estimat Sergi, que a la pregunta de la Karme ens diu:
Soc en Sergi. Anhaí esta bé, ella encara no pot vindre, però esteu contents per ella, va
seguint el seu camí, i esta sent ajudada molt, i es feliç. Digues-li a la seva mare que estigui
tranquil·la, mes endavant podrà tindre noticies d‟ella. Però ara per ara no pot baixar aquí, ja
que està amb un procés de meditació. Quan sigui oportú, quan tot vagi més tranquil, veureu
que anirà passant un temps de transició. Es molt recent, si, heu d‟esperar, no pot ser encara,
un temps prudencial. Primer de tot ella ha d‟asserenar-se, ha de tranquil·litzar-se, perquè
Anhaí no pot tindre forces suficients encara. En el seu moment vindrà, segur, no ho dubteu.
Està molt bé, ja ho hi dit, el seu temps ara es molt, encara que sigui dolorós. Es quelcom que
costa molt d‟entendre per aquests pares que han perdut, o millor dit com sabeu, a marxat de
viatge a un lloc que li correspon el seu esperit. Ella vindrà un dia a poder parlar amb la mare,
de veritat, i serà meravellós _________________________
Karme li pregunta: Tu la pots veure Sergi ? L ‟Anhaí li podria dir alguna cosa a la seva mare
a través teu ?
Sergi: Si. Jo la veig rodejada d‟esperits de llum, poden ser amics, pot ser avis, no els conec
com eren ells físicament a la terra. Però que no esta sola, sí. Al principi va estar una mica
desconcertada per el fet de que va ser un cop. Però et dic que ella, el cos, la matèria, no ho
entenia bé, però no pas el seu esperit. Si, ella no va estar sola, jo no se qui va vindre a
buscar-la, però que van venir a consolar-la segur que si. Hi ha nivells, hi ha dimensions, ella
està ben acollida per esperits, ella està en un moment que li han fet entendre que el seu cos
esta a la terra però el seu esperit esta a casa seva. Tot té un temps, no tots estem en el
mateix lloc, però de veritat, podeu arribar a estar contents, perquè al final tots som una
mateixa energia, tots som Un. Ella envia molts petons i moltes abraçades, i un damunt de
forces a tots ells. Diu que tranquil·la, perquè quan pugui i tingui totes les forces suficients
vindrà a veure-la. Petons altre cop ________________
JC: Sergi, podem fer alguna cosa mes per ajudar a la mare de l ‟Anhaí que esta molt trista?
Marta: Sergi, quan podrem saber, nosaltres o els pares de l „Anhaí, que ella esta a punt per
poder comunicar, de quina manera ho sabrem ?

Sergi: Ja ho esteu fent. Ho sabreu. Oi que amb mi va passar el mateix ? Aquesta força gran
que hi ha a dins, no us preocupeu, ja us ho diran. Us estimo molt, i no es el moment ara,
Gràcies per ajudar d‟alguna manera a aquests pares, digues-li que mica en mica aniran
superant això, i arribarà el dia que podran tindre comunicats com jo amb vosaltres. No ho
dubteu per favor. Jo li donaré records i molts petons de part d‟ells. Us estimo i vull que
sapigueu que sou meravellosos tots ____________
Ánimos mama i papa de Anhaí, espero que podáis entender esto algo mejor
Adéu i fins aviat Amor (rubrica del Sergi)
A l‟acabar la comunicació per escrit vàrem continuar una bona estona parlant, comentant,
explicant, etc. Però al marxar tots tres ens endúiem la mateixa decebedora sensació de no
haver pogut fer prou per aquells pares, sobre tot per aquella mare tant dolorida.
Ella continuava demanant que li tornessin a la seva filla. Era la única cosa que li ocupava la
seva ment. No volia saber res sobre res mes. Nomes volia que li tornessin a la seva filla.
Mes tard, a casa nostra, la Karme, la Marta i jo vam continuar comentant el que havia
passat. Ens trobàvem una mica decebuts per no haver pogut parlar directament amb l‟Anhaí.
Però, a la vegada, estàvem satisfets, dons nosaltres havíem fet tot el possible per aportar
una mica de caliu en els cors d‟aquella parella. I el Sergi ens havia aportat una sèrie de
respostes força coherents; o, al menys, es el que nosaltres tres pensàvem.
La Karme ens va ampliar la seva explicació referent a la seva primera reticència en aquesta
reunió. Ens va dir que ella, d‟alguna manera, quan nosaltres li vam proposar aquesta
trobada, va tenir la intuïció de que passaria alguna cosa similar al que havia passat.
Que possiblement l „Anhaí no ens podria parlar directament, potser perquè feia molt pocs
dies des de la seva marxa, sent, per tant, poc satisfactori per aquests pares.
Ens va estar explicant, també, que les morts sobtades, sobre tot per accident, acostumen a
ser una mica traumàtiques per l‟esperit que acaba de desencarnar. Traumàtica en el sentit
de que aquest canvi, o aquest pas, o aquesta transició, s‟efectua d‟una manera tant ràpida,
que l‟esperit es troba totalment descol·locat i desconcertat. Normalment, en aquests tipus de
morts, l‟esperit deixa el cos, inclòs, just abans de que es produeixi la mort en si. Estalviant-li
d‟aquesta manera, a la persona, o el cos, un dolor físic inútil. Encara que sempre, en tots els
cassos, els nostres essers de llum, els nostres guies, ens venen a recollir, a acompanyar.
Un bon exemple el tenim a la pel·lícula “Ghost”, quan el protagonista es assassinat per el
lladre, i automàticament, el protagonista surt corrents darrera d‟ell, quan es dona compte de
que el seu cos esta estes a terra, completament mort, amb la seva dona plorant a sobre d‟ell.
Els seus essers de llum el venen a buscar, però ell prefereix quedar-se el costat de la seva
companya fins a solucionar la situació en que es troba ella, i marxant, al final de la pel·lícula,
amb aquesta llum que el ve a recollir.
Ens va ampliar, també, la seva explicació del que li passava amb nosaltres tres, la Marta, el
JC i el Sergi. Ella tenia la intuïció, o l‟intern convenciment de que si que tenia que fer de Sra.
Anita amb nosaltres, en el nostre cas. Ho sabia, ho notava i ho intuïa clara i profundament.
A més a més, ara entenia una data que li havia sortit per escriptura automàtica temps, anys,
enrere. Quan li va sortir: 12 de Desembre ella no va entendre res, dons no hi havia a la seva
vida, ni en el seu present, ni en el seu passat, res que li digues alguna cosa referent a
aquesta data. Però ara si. Era la data en la que el nostre Sergi deixava el seu cos.
Pot ser era una cita generada, amb anterioritat, per dos companys còsmics ???

No ho sabem. El que si sabem, perquè ens ho ha dit, i nosaltres ho respectem, es que ella
vol continuar en el mes absolut anonimat en el sentit de la escriptura automàtica.
Bé, vàrem acompanyar a la Karme a casa seva, agraint-li moltíssim la seva bona disposició
per ajudar, i vam quedar que un altre dia ens tornaríem a reunir per, si era possible, tenir un
altre xerrada amb el nostre nen.
Un parell de setmanes després la Marta i jo vam anar a visitar en aquesta parella per veure
com es trobaven, però no els vam trobar a casa seva.
Un veí ens va explicar que havien canviat de domicili, i no sabia, perquè no li van dir, si
s‟estaven a la mateixa població, o havien canviat de localitat.
Els hi vam perdre la pista, i ja no hem sabut res mes d‟ells. Molta sort per tots vosaltres.
Cadascú de nosaltres vàrem continuar amb el nostre dia a dia, amb la nostra vida.
En pocs dies ens tornaríem a trobar amb la Karme per mirar de tenir un altre xerrada amb el
nostre fill.
El nostre dia a dia incloïa la nostre feina, la lectura de temes espirituals i el compartir i anar
comentant amb la família i amics tot el que anàvem trobant. Les circumstàncies ens portaven
a conèixer un mon totalment desconegut per nosaltres, fins aquells moments, i necessitàvem
moltes respostes. El gran inconvenient, si es pot dir així, que vàrem començar a trobar va
ser el de que hi havia moltíssima informació respecte d‟aquest mon. Tanta que de vegades,
fins i tot, depenent de la font, del autor/a, era absolutament contradictòria.
Degut a tot això se‟ns generaven molts mes dubtes.
Com saber si la informació que anàvem trobant era certa ?
Com saber el que era real i el que no ho era ?
Com poder discernir el que era veritat dintre de tantíssima, i a vegades contradictòria,
informació ?
Com trobar la veritat ?
Existia realment aquesta veritat que buscàvem ?
I si la trobàvem, com saber reconèixer-la ?
Quina eina, o eines, fer servir per discernir adequadament ?
Mentrestant la meva germana continuava compartint amb nosaltres les seves visions, o el
que li deixaven veure, que cada vegada eren mes amplies, dons semblava ser que aquesta
porta, o finestra que li van obrir aquella matinada a Can Ruti era molt amplia, molt gran.
Nosaltres sempre li recomanàvem a la Ines la lectura dels llibres que anàvem llegint, però
ella ens explicava que no els podia llegir, era com si no li deixessin llegir-los, perquè, des de
l‟altre cantó, li deien que no era convenient que els llegís per no interferir, amb els seus
pensaments, amb els comunicats que començava a tenir mitjançant la Psicografia.
Aquesta finestra, o porta, també li va ser oberta en el meu cunyat Josep, dons va començar
a tenir, també, experiències d‟escriptura automàtica. Ell de jovenet havia tingut una mica de
sensibilitat en el sentit de detectar, o intuir, l‟aura de les persones.
Tot i que, ens explicava, ja feia molt temps que no veia aquesta llum, o aquesta energia al
voltant de les persones. Encara que sempre anava tenint sensacions, ens continuava
explicant, completament normals per ell, i a les que usualment no els hi donava importància,
dons eren sensacions massa subtils.

La Marta i jo vàrem començar a veure, o a sentir, que l‟única eina que podríem fer servir per
anar discernint tot el que ens anava arribant i tot el que anàvem descobrint era el cor.
Simplement el cor. Si el que ens arribava ens ressonava bé en el nostre cor, ho acceptàvem
com vàlid per nosaltres. I si el que ens arribava no ens ressonava bé en el nostre cor, no ho
acceptàvem com vàlid per nosaltres. No ho descartàvem totalment, però si que ho deixàvem
en “Stand By”. De fet, es el que continuem fent avui dia, i a nosaltres ens funciona força bé.
Ens tornem a reunir a casa de la Karme i el Lluis per tenir un altre comunicació amb el nostre
fill. Després de dedicar uns moments a fer una petita relaxació/meditació la Karme es
disposa a escriure. Primer li surt un esperit que li demana llum, ella li dona i seguidament,
mitjançant la seva mà, ens diu el Sergi:
Hola que tal, com esteu, espero que bé, gràcies, aquest ser esta camí de la llum, li costava,
però gràcies a Deu ha anat encaminat cap a la llum. Estic content de poder estar aquí amb
vosaltres, us estimo, us dono un munt d‟abraçades per tots vosaltres. Se que teniu un munt
de preguntes per fer-me, quan vulgueu.
Marta: Hola estimat, t‟enviem molts, molts, petons i moltíssimes abraçades.
JC: Hola guapo, perquè hi han aquests sers perduts, tu ens ho podries explicar ?
Sergi: Hola, ho se. Sí, com sabeu, no tots els sers desencarnats volen deixar el seu cos
quan arriba la seva hora, ja que la terra als atrau i molt. Els venen a buscar en el seu
moment, però no volen deixar el que tenen equí. Llavors el que passa es que queden
atrapats en el plano terrenal, i es des d‟aquí que teniu que ajudar-los. Arriba un moment que
pateixen, i són escoltats, de debò, per els seus essers. Aquí els hi diem, ó millor dit, els feu
entendre, que vagin cap a la llum. I en les oracions i plegaries per ells els tornen a vindre a
buscar.
Marta: Sergi, ja sé que tu hem preguntat però, et vull dir que si per el fet de volgué
comunicar amb tu i fer-te tantes preguntes, si això, d‟alguna manera, a tu et reté aquí a la
terra, o perjudica a l‟elevació del teu esperit.
Sergi: No, puc vindre, em deixen, no patiu per això. Quan les coses les acabeu d‟entendre, o
no sigui tant possible la comunicació amb mi, ja us ho diré. Mama no vull que et preocupis
per això.
Marta: Gràcies per aclarir-m‟ho Sergi. El dia que arribi la nostra hora de deixar el cos, ens en
recordarem de tot això que tu ens estàs descobrint ? Trobarem la llum ó a tu, ó algun esser
amic ens vindrà a buscar ? O ens quedarem perduts ?
Sergi: Ho entendràs més del que us penseu, això no queda esborrat de la memòria. Mama i
papa els vostres esperits ho saben, i ho sabran en el moment que tingueu que deixar el
vostre cos, ho tindreu més que assumit, ens trobarem tots.
Marta: M‟encanta saber-ho fill.
JC: Sergi, qui es el que decideix aquests tipus de comunicació ?
Sergi: Ho decideix el Guia Superior per conformar els esperits vostres aquí a la terra.
Jo se que us pregunteu mes d‟una vegada que perquè vosaltres heu tingut la gran sort de
comunicar de seguida amb mi. Dons molt bé, ha pogut ser així perquè no hi sigut retingut per
ningú aquí a la terra. Els dies que veu esta tant desesperats, i amb tantes preguntes que us
fèieu: que perquè jo, que perquè vosaltres, van ser pocs.

De seguida veu anar assumint el que jo marxava, això es un gran pas. Teniu que aprendre i
anar assimilant, com us vaig dir uns altres dies, que la vida no s‟acaba aquí a la terra. Que
es un pas, que estem nomes per complir una sèrie de coses. Però que de veritat allà on ens
correspon estar és a dalt, el nostre lloc, la nostra llar. Un altre cosa, podeu comunicar amb
mi per la seguretat aquesta que teniu, amb la serenitat i amb el gran Amor que despreneu.
Jo estic feliç i no estic retingut aquí per ningú, soc lliure mama i papa, i amb aquesta llibertat
puc anar ajudant a moltes persones que ho estan necessitant. Espero que us hagi pogut
aclarir aquests dubtes que teniu.
JC: Ens ho has aclarit Sergi. Ahir vàrem estar parlant amb els pares del Oriol, i ens diuen
que el Ori esta molt trist i afectat pel teu viatge. Nosaltres podem fer o dir-li alguna cosa per
intentar amb molta suavitat que ell comenci a entendre tot això ?
Sergi: Ho se papa, però això es una cosa que el Oriol ho anirà descobrint mica en mica. No
es pot fer veure a un nen petit ó un esperit petit aquestes coses. Jo sempre us dic que temps
el temps, se que em troba a faltar, que jugàvem sempre, que érem com dos germans. L‟únic
consol es que li digueu que jo no estic mort. Si us plau, vull que ho penseu i que ho digueu
sempre ben fort: No esta mort el Sergi, simplement esta viatjant el seu lloc, viatjant a
l‟univers, viatjant amb els seus essers de llum. Sí, amb una gran Llum, i amb un gran Amor
per part del Ser Suprem. Com m‟agradaria pogué fer-li veure en el Ori, i a molta gent, que no
es res, que es retornar el lloc d‟on som tots. De la partícula, ó millor dit, d‟una part de
partícula del que tots diem Deu. Doneu-li records al Ori i els seus pares.
JC: Els hi donarem Sergi. Et volem preguntar que quan tornem a casa nostra, si tu has tornat
a encarnar-te, com sabrem on estàs ?
Sergi: Papa no us penseu que els esperits reencarnen de seguida, us explico: hi ha que ells
mateixos demanen tornar de seguida perquè han deixat quelcom important per acabar. Però
pensa que és una decisió nostra el tornar o no, ja que com hi dit moltes vegades, anem
aprenen aquí on estem. Penseu que el temps aquí on estic es molt, i no és al mateix el
temps terrenal que el temps eteri, molts anys poden passar per vosaltres aquí, però no pas
per mi, ja que és l‟esperit el que va evolucionant, enriquint d‟ensenyances __________
JC: Val Sergi, tenim clar que estàs de viatge, i que un dia o altre ens trobarem. Però t‟hem
de dir que tant la mama com jo et trobem moltíssim a faltar; tu ho pots comprendre ?
Sergi: Sí, per suposat que ho comprenc, i es per això que no m‟agradaria que patíssiu per
mi. Ja us dic sempre mama i papa que estic bé, que soc feliç; i es per això que m‟agrada que
vosaltres també ho pugueu estar. Mama i papa, com humans que sou aquí, amb uns
sentiments terrenals, jo ho puc entendre perfectament, de veritat, però penseu una sola
cosa, i us ho torno a dir, esteu de pas, ó, estem de pas aquí a la terra. Aneu depurant una
sèrie de coses, de proves, aneu aprenent a conscienciar-vos més del que és la paraula
estimació, a tenir mes comprensió, menys rancors, menys odis. Quan tothom hagi après a
entendre tot això, la humanitat anirà molt millor, però per això ha de passar molt de temps.
Mama tu dius que no t‟hi contestat la pregunta anterior, però jo crec que es molt clara, ja que
passa un segon per mi i un any per vosaltres, per exemple.
JC: Gràcies Sergi, nosaltres allà dalt, a casa nostra, vam pactar amb tu i amb l‟Alma aquesta
vida nostra aquí a la terra ?
Marta: Gràcies amor meu, anteriorment, d‟alguna manera, hem estat els quatre relacionats ?

Sergi: Sí, tot esta escrit quan un a de vindre. Primer vosaltres, desprès jo vaig escollir uns
pares, uns pares que s‟estimen, i que van construir el meu cos material amb tot el seu Amor.
Vaig néixer de l‟Amor dels meus pares. La meva germana també volia uns pares per passar
la seva i la vostra prova, d‟alguna manera ella va acabar un deute que era poc per complir, ja
que en el seu moment no va néixer, però era així perquè estava decidit.
Es un pacte que es fa en el mon eteri. En el nostre lloc Tots escollim la manera de vindre i a
quin lloc volem estar. Jo no se si ho podeu entendre, perquè per mi es molt fàcil. Mama tot
es un circul. Pensa que sempre ens anem movent per una mateixa energia, Deu. Sempre
han hagut i ni han deutes, proves que passar, i sempre les anem passant uns amb els altres.
Possiblement en unes altres vides tots em sigut esperits afins.
Marta: Gràcies Sergi. La Carme ens va explicar que una vegada fent l‟escriptura nomes li va
sortir una data: 12 de Desembre, i ella no li va donar importància. Però ara pensem que si la
té, i molta; podem pensar que tenia alguna cosa a veure amb el dia que tu t‟han vas anar,
que pot ser li deien que a partir d‟aquesta data es comunicaria amb tu ?
Sergi: Tot té que veure, 12 Desembre es una data donada pel seu Guia Protector. Ella no li
va donar gaire importància en aquell moment, ja que no havia res en el seu moment. Però
tot te connexió com hi dit abans, era una data premonitòria.
JC: Sergi, jo vull dir-te que hem passat d‟un estat d‟un dolor brutal i esquinçador, per la teva
separació, a un estat d‟acceptació i quasi d‟alegria ......
Marta: Home alegria tampoc perquè jo preferiria que el Sergi estigues aquí.
JC: Per suposat, però ara quan pensem amb ell com a mínim pensem amb alegria ......
Marta: Home clar, estem contents de saber que ell esta bé, que hi ha quelcom desprès de la
mort, i que hi ha aquest mon tant meravellós que ell ens descobreix.
JC: Llavors, si em deixes acabar, jo li volia preguntar que com es possible això, que amb tant
poc temps em passat d‟un estat a l‟altre ......
Sergi: Alegria, si mama. Pensa que estic bé, pensa que soc feliç. Poc temps perquè això els
vostres esperits ho sabien, no pas el vostre cos material, però si el vostre interior. Esteu
espiritualment bastant elevats, aquestes coses no us venen de cop i de nou, per això heu
anat entenent tant aviat. Ho compreneu mama i papa ?
Marta: Si, Sergi fill, perfectament. Com tu saps, el tiet esta tenint una sèrie de vivències
estranyes. L‟altre dia va tenir la necessitat de fer lo de l‟escriptura, i li varen sortir bastants
esperits que li demanaven llum. Ell li va consultar a la Karme, i ella li va dir com ho tenia que
fer. I ara li surt un esperit que li diu coses sense sentit. Que hauria de fer ?
Sergi: Estranyes no, simplement la consciencia d‟ell es va despertant. Digues-li el tiet que de
moment ho deixi, quan això ho tingui mes desenvolupat ho podrà fer, però de moment que
als ajudi amb oracions. L‟esser que va vindre el tiet es un esser que encara esta agafat aquí
a la terra. Amor, Pau, Llum per ell, que la Llum del Ser Suprem i dels seus Guies el vinguin a
acollir en el seu cos material, que el portin al lloc que li correspon, que el perdonin, i així
mateix ell perdoni de tot cor totes aquelles coses que hagi pogut fer malament. Nomes en el
perdó, en l‟Amor, ell podrà ser acollit. Amb aquesta oració anirà marxant, si no ho ha fet ja.
Marta: Gràcies estimat, li direm en el tiet. Ens diuen els llibres, que hi ha varis nivells, i que
cada nivell te molts altres nivells entre mig; podem saber mes ó menys on estàs tu ?
Sergi: Mama això de certs nivells ho diuen perquè ho pugueu entendre, no t‟imaginis nivells
com si fossin escales, o fossin coses construïdes. Ja hi dit que es eteri, que es com si tots
flotéssim, bé, com si tots flotéssim no, perquè ho fem, ja que no pesem.

Jo estic en un lloc preciós, mama no ploris, perquè d‟alguna manera jo amb sento trist
perquè penso que et faig mal. Tranquil·la mami que estic amb tu i amb el pare. Abraço en
aquets moments el teu cos i m‟agrada, vibracions i sentiments es el que sento en el meu
esperit mama i papa. No us penseu que aquí es tot ras, tot desert, no. Potser us costa de
pogué imaginar cases, arbres, aigua, muntanyes, però es que existeixen i molt maques. Tot
és molt maco, el que passa que és suau, eteri. Us ho dic altre cop, anem d‟un lloc a altre,
ens veiem, i quan pot ser ens comuniquem mentalment. Som tots una gran família, quan no
podem veure molt seguit a alguns esperits es perquè el seu esperit no és lo suficientment
elevat. Llavors li fan veure i entendre el que passa. Quan aquets esperits, com us deia, estan
més baix, es que no han après lo suficient per pogué pujar mes amunt. Els ensenyem, els
estimen, i si no poden anar mes amunt, amb un altre nivell, ells mateixos demanen per tornar
a néixer, si no de seguida mes aviat que uns altres, potser que tinguin quelcom urgent per
acabar o per pagar. A veure si m‟explico bé, tots demanem, fins aquí ho enteneu oi ? Llavors
depèn de les vides que hagis vingut a la terra, i depèn del que el teu esperit s‟hagi enriquit, i
depèn del teu comportament així anirà la tornada de la terra al lloc d‟on venim, i del lloc d‟on
venim a la terra. Un altre cosa es que un esperit tingui que vindre a la terra per fer alguna
cosa especial, i ell mateix amb la seva elevació es presta; perquè per ell és una missió
simplement, no un patiment.
JC: Gràcies guapo, un altre vegada. Estic segur de que això ha sigut la teva missió aquí a la
terra. Estic encantat de que un esperit tant maco i simpàtic com tu m‟hagi triat com pare en
aquesta vida; i d‟haver passat del paper de pare que intenta ensenyar el seu fill, el paper
d‟un esser que esta rebent aquestes ensenyances per part teva.
Marta: Jo et dic el mateix fill, i et vull dir que no et sentis trist si m‟emociono, jo no estic trista
fill, però es que soc humana, i m‟emocionen les coses tant maques que tu dius, jo crec que
ho pots entendre, oi ? No vull que et posis trist per això amor meu.
Sergi: Ho entenc perfectament, penseu que un dia o un altre ens veurem, i no pas gaire.
Bé no per mi, perquè com hi dit aquí el temps es diferent.
JC: Sergi, dies enrere jo mirava la teva foto del passadís, com fem moltes vegades, i aquell
dia en concret em va agafar una sensació molt estranya, rara, i agradable, que era com si
sem desfessin tots els àtoms del meu cos. Tu em podries dir perquè em va passar allò ?
Marta: O quan mirem la teva foto i ens va passant com diapositives, molt ràpid, que sempre
ets tu però amb diferents cares. Nomes ens ha passat quan mirem la teva foto.
Sergi: Si papa, perquè sempre estic amb vosaltres, encara que no sigui amb totalitat, si amb
petites partícules meves, una part de la meva energia, de la meva força. Estic tant feliç de
que noteu la meva presencia, les meves sensacions. La foto es desfigura una mica perquè
això es una cosa òptica, no pas perquè passi res; quan un entra en trànsit, no es pas amb la
foto en si, si no amb la seva profunditat.
Marta: Si Sergi, però es que nomes passa amb la teva foto, quan et mirem els ulls.
Sergi: Mama es per la profunditat de la foto, com pot ser la profunditat d‟un mirall. Es una
energia acumulada, es una energia teva del pare i meva, perquè en aquest cas esteu miremne
a mi, teniu ganes de mi. Es fàcil mama, potser foto, mirall ó got, ó el que vulguis; per
vosaltres es mes fàcil amb la foto perquè ja estic jo.
JC: Sergi disculpa‟ns si no sabem fer-te les preguntes correctes o adequades. Aquest es un
mon totalment nou per nosaltres que tu ens ajudes a descobrir.

Sergi: Ja ho se papa les ganes que teniu de saber, i jo contesto el que sé i el que puc. Es
que a mi m‟agradaria tant que poguéssiu entendre lo fàcil que es aquest mon. Us podeu fer
una imatge una mica abstracte del lloc, som molts essers, i tenim que ajudar els d‟aquí i els
de la terra. Els d‟aquí per si encara no acaben d‟entendre algunes coses, i els de la terra
perquè puguin entendre-les millor.
JC: Gràcies un altre vegada guapo. El que pensem ara la mama i jo es que si arribem a
entendre una mica tot això, tal com tu ens has dit abans, possiblement ens deixarem de
comunicar i llavors no tindrem aquests diàlegs amb tu. Es el que ens fa una mica de por.
Sergi: Papa, por perquè ? No estic sempre amb vosaltres, no estic sempre en el vostre cor ?
De moment jo encara puc vindre aquí, quan no sigui possible us ho diré, però penseu que
sempre estic amb vosaltres i vosaltres amb mi, ho torno ha dir, ens veurem, quina Alegria
mes gran veritat ?
JC: I tant que si. I per suposat que sempre estàs en el nostre cor, i sempre estàs amb
nosaltres. Perquè a més a més no parem de tenir senyals, de tenir presencies, coses ......
Marta: I tant que es alegria, i ens treus un pes de sobre, al menys a mi, que sempre em
preocupava tant al pensar això, si et trobaré, estic contentíssima de saber-ho, que et trobaré.
Jo et puc dir Sergi que les 24 hores del dia estàs dintre del meu cor, bé, meu i del papa. Que
fins i tot, de vegades, deus pensar que soc una mica pallissa, perquè constantment estic
pensant amb tu, però es que no puc evitar-ho.
Sergi: Amb fa bé, perquè se que pensant amb mi amb doneu molta tranquil·litat, i jo puc
arribar mes fàcilment a tots vosaltres. Us estic molt agraït per tots els pensaments que teniu
per mi. I us estimo perquè sou els pares mes meravellosos que hi tingut a la terra. Quan
penso això l‟esperit es fort, m‟omplo d‟uns sentiments molt grans que puc transmetre a molts
d‟aquí, i a poder ajudar a que entenguin el que és de veritat el viure, la Vida. Gràcies pares,
haig d‟acomiadar-me de tots vosaltres perquè amb reclamen i la energia aquí també es va
acabant, no podem abusar de la Carme, millor dit del seu esperit. Adéu papa, mama,
Susana, Lluis i Carme, us estimo, i un peto molt fort, molt gran, i una abraçada per aquests
essers tant meravellosos com sou vosaltres papa i mama, endavant i forces _______________
____________ (Rubrica del Sergi) ____________
La Marta i jo continuàvem amb la nostra vida, entre les nostres baixades de les vendes a les
peixateries, als afanys per tenir acabat i a punt el bar musical cap a l‟estiu, i la nostra recerca
espiritual, compartint amb la família i els amics totes les nostres troballes i dubtes.
Les nostres trobades amb la Karme i el Lluis, per tenir comunicacions amb el nostre fill, van
fer que comences a sorgir una amistat molt maca i sincera entre nosaltres quatre.
Ja començàvem a quedar per veure‟ns i compartir altres coses, a part de les xerrades amb
el Sergi, com un dinar, un sopar, o simplement per prendre junts una cervesa o un tallat.
Encara que el lligam principal va ser, i era una part important de la nostra relació, el tema
espiritual, vam començar a descobrir que tenien moltes altres coses més per compartir.
El Sergi i la Karme ens van fer descobrir, o recordar, que existeix vida després de la mort.
Però es que després de la mort d‟un esser estimat també hi ha vida, o dit d‟un altre manera,
la vida dels que ens quedem aquí “a baix” ha de continuar. I ha de continuar, si es possible,
sense el cor absolutament destrossat pel dolor, perquè llavors no es vida, es simplement una
passejada sense sentit per una vall molt fosca.

La vida es molt maca, si, molt maca. No diem que sigui fàcil, perquè no ho és, però es maca.
No era gens fàcil començar a acceptar la marxa del nostre fill. No era gens fàcil començar a
acceptar que mai més, en aquesta vida, el podríem tornar a abraçar i a fer-li petons.
No era gens fàcil començar a acceptar que no el veuríem créixer, no el veuríem convertir-se
en un home, i no sabríem mai com hauria desenvolupat la seva vida, si hauria tingut, o no,
parella, si hauria tingut, o no, fills, etc, etc, etc.
No era gens fàcil aquesta acceptació, però amb la gran l‟ajuda del Sergi i la Karme, sense
oblidar en cap moment a tantes persones mes, és el que ja començàvem a fer la Marta i jo.
La Vida ha de continuar ......
El meu cunyat Josep continuava, amb precaució, practicant l‟escriptura automàtica.
Li anaven sortint essers que li demanaven llum, ell als hi anava donat i, de passada, anava
agafant pràctica. També va començar a comunicar amb el seu guia que s‟identificava com
Tomàs. Aquest Tomàs li feia uns escrits molt coherents i macos, tot i que en Josep es volia
assegurar aprofundint en el tema, abans de ampliar-nos la informació que anava rebent.
A principis del mes de Maria, com deia la meva sogra, ella, la Maria ens va convidar a
compartir una de les seves magnifiques paelles a casa seva. Ens vam reunir uns quants
familiars i amics, i amb la motivació de la paella vàrem passar un dia esplèndid.
En principi no havíem quedat per tenir una comunicació amb el nostre fill, però compartint,
comentant i xerrant va sorgir l‟oportunitat de fer-ho, i la Karme es va disposar per escriure.
La nostra Sra. Anita ens va tornar a sorprendre a tots, dons quan estàvem en el procés de
relaxació amb el pensament enfocat en el nostre nen, ella va començar a entrar en trànsit
amb molta suavitat i facilitat, respirant molt profundament. Llavors, i amb els ulls tancats
completament va començar a escriure molt ràpid. Primer va sortir un esser que es va
identificar com un guia de la Karme i li va donar un missatge molt personal per ella.
Un cop rebut aquest missatge, la Karme va tornar a fer el procés de respirar profundament i,
també, amb molta facilitat i suavitat va tornar a ser conscient del lloc on estàvem tots.
Després d‟explicar-li el que havia passat, i al cap d‟una estona, el Sergi començava a
escriure mitjançant la seva ma:
Hola a tots. Estic tant content de pogué felicitar a les mares maques que esteu aquí !!!!!!
Felicitats a totes vosaltres, mama, avia, abuela, tieta i Carme ___________
Felicitats carinyo, com tu sempre amb dius ____________
Marta: Gràcies fill estimat, Gràcies. Tu sabies, d‟alguna manera, que avui era un dia molt
especial per mi, oi ?
Sergi: Si, però mama, ja saps que sempre estic amb tu, no com a tu t‟agradaria, però si amb
esperit. Per mi era important felicitar-te en el dia de les mares, perquè sé que ho estaves
esperant.
Marta: Gràcies preciós. Sergi, jo et volia preguntar una cosa referent a l‟escriptura, com es
que hi han essers que comuniquen i no són qui diuen ser ? Com pot ser això ?
Sergi: Mama moltes vegades, o a vegades, venen essers que no podem controlar, perquè
tenen la necessitat de comunicar, de tindre un punt de referència, són segons però passa.
Perquè a vegades poden sentir els nostres esperits com vibren.
JC: Sergi, parlant de vibracions, a tu et costa adaptar la teva vibració per pogué arribar a
escriure mitjançant l‟energia de la Carme ?

Sergi: No, no em costa, la seva mà per mi es molt familiar, amb va molt bé, estic acostumat
el seu braç, tinc facilitat.
Marta: Sergi, et vull preguntar una cosa que no entenc massa bé sobre els llibres que ens
expliquen tot això del Karma. Que es el Karma ?
Sergi: El Karma es la conseqüència d‟una vida a l‟altre, l‟esperit s‟ha d‟anar depurant, llavors
hem de néixer una i un altre vegada fins que l‟esperit sigui Un, l‟Amor Etern.
Marta: Llavors Sergi, podem pensar el papa i jo que hem sigut molt dolents en un altre vida ?
Perquè l‟experiència que hem tingut de tenir dos fills, i que els dos hagin tingut que marxar,
potser en un altre vida hem sigut molt dolents amb els fills ?
Sergi: Mama no necessàriament dolents, pot ser que tu tinguessis una deute que pagar, no
tu, el teu esperit. Tot això es va aprenent conforme anem al lloc on correspon el nostre
esperit. Allà et passes una mena de pel·lícula de la teva vida, del teu comportament aquí, i
ets tu solament qui et jutges.
Marta: Dons Sergi, si soc jo qui hem jutjo, perquè tu has tingut que fer el sacrifici per mi, de
venir i anar-te‟n ? Llavors era una proba per mi, ó era també una proba per tu ?
Sergi: Mama et vaig dir, ó us vaig dir, en una ocasió que tot es un cercle, estava pactat, ja
que tots som esperits afins. Per mi no ha sigut cap sacrifici de veritat, jo no hi patit, el meu
esperit no ha patit gens mama. Avui per tu dema per mi, es un dit, però en el món d‟on venim
funciona així.
Marta: Gràcies Sergi. L‟últim llibre que hi llegit explica que molta gent es cura gràcies a la
intervenció dels metges del mes enllà. Llavors com es que hi han persones que es poden
curar d‟aquesta manera ? Que tenen aquesta gracia i altres que no, si tot esta pactat ?
Sergi: Mama per lo mateix, perquè esta pactat. Un esperit no marxa fins que no arriba la
seva hora. A vegades hi ha esperits que són sanats a traves dels metges del més enllà
perquè esta decidit així, perquè no es el moment de que marxin.
JC: Sergi hola, t‟envio molts petons i abraçades, m‟agradaria preguntar-te pel meu germà
Pepe. Tu ens podries dir alguna cosa ?
Sergi: Jo també papa. Esta millor, però no gaire, l‟han de cuidar, i ha d‟anar passant una
sèrie de moments.
JC: Gràcies guapo. Escolta, jo soc el que transcric els teus escrits, i sempre tinc por de no
reflectir bé el que tu expresses. Si faig alguna cosa malament et demano que hem disculpis.
Sergi: M‟encanta que ho facis papa, es súper guai això que fas, a mi m‟agrada perquè no et
pots imaginar a la quantitat de gent que s‟ha l‟ajuda.
JC: També vull demanar-te disculpes perquè se que ens vens a veure molt a la mama i a mi,
i segurament ens parles, però nosaltres encara no et podem ni veure ni escoltar.
Sergi: Sí, no dubteu mai que estic amb tots vosaltres. A mi m‟agradaria també que em
poguéssiu veure, però no sempre pot ser així.

Marta: Sergi tu sempre ens dius que els pensaments negatius porten males vibracions,
llavors jo em pregunto i em dic que a mi m‟agradaria no tenir pensaments negatius, però de
vegades es quasi impossible no pensar negativament. Com es pot fer fill per tenir aquesta
força per pensar sempre positivament ? Com ho puc fer ?
Sergi: Com humans que sou, hi ha moments que les coses no surten com un voldria. Però el
que s‟ha de fer es demanar a aquesta llum interior que teniu, que sempre esta dintre vostre,
a vegades dormida, que us ajudi. Sempre penseu que no sou escoltats, que no sou ajudats,
però no es així. El que passa es que hi ha coses que un ha d‟anar superant per un mateix,
però el vostre interior sempre us dicta la veritat del camí.
Josep: Sergi, jo et vull preguntar per aquestes experiències que tinc de sortir del meu cos.
Que hauria de fer ? Tu m‟ho pots dir ?
Sergi: Ningú s‟ha t‟emporta tiet, simplement l‟esperit es lliure. Quan estem descansats, millor
dit, el cos quan esta descansant, viatges els llocs que per simpatia et corresponen. Altres
vegades us deixen veure coses que potser no tenen cap significat aquí, però que allà
d‟alguna manera us avancen, ó ajuden per l‟evolució del vostre esperit. Relaxació, val tiet ?
JC: Sergi, el Mon Astral es una fase de l‟esser humà ?
Sergi: Si papa, el Mon Astral es una iniciació del que hi ha a l‟altre costat, es el lloc a on els
esperits es reuneixen, ho entens ?
JC: Ho intento, però no ho entenc del tot. Es com una parada abans d‟arribar ?
Sergi: Es fàcil. Quan els esperits es deixen del cos material viatgen al Astral Univers ja que
els esperits són àgils. Es una mica, no igual, el mon on correspon de veritat quan un ha
marxat. Exactament, és entre dos mons.
Maria: Sergi, jo et volia preguntar si el tiet Josep fent això de l‟escriptura que ara comença,
podrà connectar amb tu algun dia?
Sergi: Si iaia, si podrà. El que passa es que tot te un aprenentatge, ell ho notarà, són
sensacions que estan amagades dintre d‟un mateix. Tiet s‟ha d‟anar coneixent tot, la llum, la
foscor, per així poder saber escollir bé els comunicats.
Maria: Sergi, estic molt contenta de saber que ets feliç, que sou feliços i us dono molts
records i abraçades per tots.
Ines: Com es que noto la teva energia mes fluixa avui ? On estàs ?
Sergi: Avui no puc estar amb totalitat perquè tinc molta feina. Avui venia mes que res a
felicitar a les mares, sobre tot a la meva. Tieta no tinc la força com unes altres vegades,
parts meves estan en un altre lloc.
JC: Sergi, ens pots dir on estàs ?
Sergi: Amb el tiet Pepe. Mama haig de marxar, un altre dia si no us importa vindré.
M‟acomiado de tots vosaltres, i us dono una abraçada molt i molt gran a tots vosaltres. Us
estimo, que la força del Ser Superior estigui sempre en el vostre cos ______ (Rubrica del Sergi)

Aquesta diada de la mare, juntament amb la paella i el compartir la bona companyia dels
que allà hi érem, amb el plus de la comunicació amb el nostre nen, va fer que fos una diada
molt maca i entranyable.
La Karme va rebre el missatge del seu guia estant en trànsit. Suposem que va ser perquè la
Karme no vol preguntar mai res personal quan esta fent l‟escriptura automàtica. Llavors el
seu guia i l‟esperit de la Karme deurien acordar de fer-ho així. De tota manera va ser força
sorprenent veure com una persona dormida pot escriure tant ràpid, sense sortir-se del full i a
més a més realitzar un escrit totalment coherent.
En aquesta època, també, vàrem començar a descobrir mitjançant la pròpia experiència que,
a vegades, hi ha essers que parlen a través de l‟escriptura, i no són qui diuen que són.
El Sergi ens explica que es degut a que ells necessiten tenir un punt de referencia.
No ho fan per el fet d‟enganyar, o de fer mal; però sembla ser que necessiten fer-ho.
Bé, ja teníem un altre ensenyança, un altre punt en el qual prestar-li atenció. Un altre punt a
tenir en compte de que es possible que passi. Un altre tema per aplicar el discerniment.
La referencia al meu germà Pepe va ser perquè ell ja feia temps que estava malalt.
Ja us hem parlat de l‟any de les olimpíades a Barcelona, el noranta dos. Va ser l‟any que
vàrem perdre a la nostra Alma sense arribar a conèixer-la. Va ser l‟any que vam perdre, va
morir, el meu pare. I tal com el meu pare estava morint, els doctors li diagnosticaven en el
meu germà petit que era portador dels anticossos del VIH. Quin carrusel d‟emocions !
La marxa del Sergi va ser, també, un cop molt fort pel Pepe. Fet aquest que, en el seu cas li
va ocasionar una forta evolució negativa a la seva malaltia, dons el doctor que el portava li
va diagnosticar meningitis tuberculosa, amb un ràpid deteriorament del seu cervell i una total
paràlisis de les seves cames. Va tenir que posar-se al llit i ja no s‟aixecaria mai mes.
També, aquesta referencia del Sergi al meu germà, ens va fer començar a pensar en la
possibilitat de que als esperits podien estar a mes d‟un lloc a la vegada. Era això possible ?
Segons es desprenia del que ens explicava el Sergi si que era possible aquest fet.
Si en algun altre moment teníem ocasió ja li preguntaríem.
En aquesta època, també, la Marta va començar a notar que tornava a estar embarassada.
El ginecòleg li va confirmar que si que ho estava, dons mitjançant una ecografia va
començar a detectar els batecs del petit cor del bebè que es començava a formar dins de la
seva panxa. Quin carrusel d‟emocions, Deu meu !. Ens va fer moltíssima il·lusió i emoció
aquest nou embaràs, però a la vegada ens vam començar a preocupar força i a fer-nos un
bon grapat de preguntes: Arribaria a bon port aquest embaràs ? Naixeria una criatura sana ?
Si naixia bé, la Vida li permetria viure mes anys que a nosaltres ?
Afortunadament, en aquests moments l‟Amor ja començava a ser mes gran que la por.
Se‟ns acabava el mes de Maria, ja estàvem a finals de Maig, i la calor del estiu que s‟estava
apropant es començava a percebre a l‟ambient. Ambient que s‟ensumava una miqueta
bromós, dons, com hi dit abans havíem tingut uns quants comunicats, o escrits, d‟essers que
no eren qui deien ser, no eren coherents, i no transmetien ni el caliu, ni la Pau, ni l‟Amor que
els comunicats amb el nostre fill si ho feien, sense cap mena de dubta, i en els que ens
començàvem a acostumar a rebre, o percebre amb el cor.
Dons era al lloc on ens arribaven directament aquests caliu, Pau i Amor.
Potser eren fets, situacions i experiències per fer-nos treballar el discerniment ?
Potser eren fets i situacions per fer-nos veure amb una mica mes de claredat ?

Potser eren experiències, que necessitàvem passar, i a més a més per fer-nos conscients de
que en aquest mon que començaven a descobrir, a part de llum també hi havia algunes
ombres a tenir en compte ? No per tenir por, no; però si per tenir en compte ?
Segur que ho eren. Dons com ja havíem començat a descobrir, en relació a aquests temes
espirituals no hi ha manuals d‟instruccions. O nosaltres no els hem sabut trobar.
Afortunadament, el que si havíem sabut trobar va ser l‟eina, o eines, per poder treballar-ho
correctament, els nostres cors.
En aquest punt en Josep ens va donar un bon cop de ma, dons es va decidir a compartir
amb nosaltres un dels escrits que havia tingut amb el seu guia, en Tomàs, que amb la seva
sabia genialitat ens diu així:
El mon que us disposeu a conèixer respon a una sola gracia, a un sol motiu conjunt, i a una
idea expressada per un ideal únic, la veritat. La porta de l‟aprenentatge i de les primeres
lliçons ha sigut practicada, ó portada, per fets molt dolguts.
El motiu primordial, el portador de les claus, ha obert la porta, i en aquest mon material ens
costa desarrelar-nos d‟arrels profundes i lligades en el que aquí te importància.
La porta, dons, ha quedat oberta, i el portador de les claus de la claredat encaminadora, pel
favor que el pare ens regala per madurar, continua també prosseguint i passant el seu camí
individual, i madurant les impureses que tingui que passar.
Deslliguem la figura del sentit, i madurem i deixem els sentiments lògics de possessió, dons
creieu que no hi lliguen. El paper ofert per el portador de claus es d‟entrada, d‟inici i de
preparació, i els sentiments han d‟aprendre a separar el que no pot coincidir.
El que possiblement pugui semblar una fredor de sentiments aquí a baix, no es res mes que
el que ens queda per aprendre i polir; el deixar els sentiments d‟aquí en un lloc no precís i
plasmar-los en un pla d‟unitat i compartir-los. Les necessitats i les penes per aquests fets
son, també, llibres ó lliçons que fan pensar a l‟esser i que el subconscient dormit ja sap.
Adonem-nos del camí, del sentit i la relació, i no immortalitzem els nostres ideals de passió
maca, d‟enyorança. Tots estem units per l‟amor, i formem l‟únic cercle a tenir en compte = el
de la família universal. Sentiments en el seu lloc, per poder madurar i progressar,
aproximant-nos al sentit mes pur de l‟existència, al d‟igualtat i amor compartits ___________
______ Tomàs______
Ens va agradar moltíssim el que ens deia en Tomàs, i com ho deia, perquè estava totalment
clar que l‟escrit no era solament per en Josep, sinó que era per tots nosaltres.
O, al menys, així ho vàrem sentir i percebre amb els nostres cors. Quina saviesa tant genial
que desprenien aquestes paraules. Quina diàfana claredat que ens oferia en Tomàs.
Eina, aquesta, el cor, que ja havíem començat a fer servir, i que continuem fent servir, en el
nostre dia a dia, a l‟actualitat.
Tot i que no volem dir amb això que hàgim trobat la pedra filosofal, ni l‟elixir de la vida, ni
molt menys la manera mes correcte de solucionar al cent per cent tots els problemes, reptes
i situacions que anem trobant en el nostre dia a dia, a la nostra vida, a la nostra realitat.
No és un martell, dons nomes trobaríem problemes o reptes, a colpejar, com claus.
No és un tornavís, amb el que els problemes nomes es poden estrènyer o afluixar.
No és una clau anglesa, amb la que anar donant voltes sense parar a les experiències.
No és un escut, amb el que parar, o evitar, tots els entrebancs, adversitats i forts canvis.
No és un armari, en el que guardar i amagar, ben fons, totes les emocions i sentiments.
Ni, molt menys, és una serra, amb la qual tallar de cop totes les emocions, sentiments, fets,
situacions, realitats, preguntes, respostes, dubtes, reptes, problemes i experiències.

No, no ho és. És, simplement, i tant sols el cor. I el que hem descobert es que la millor
manera d‟anar per la vida, i d‟actuar amb una total i responsable coherència, es anar amb el
cor completa i absolutament obert, sense cap por de res. Sense tenir-li por a res de res.
Dons en qüestions del cor el pitjor que et pot passar es que te‟l trenquin, i a nosaltres dos, la
vida, ja ens l‟havia sacsejat, trencat i destrossat. Encara que, també, la vida ens estava
ensenyant la manera de reparar-los. I era aquesta, anar per ella, la vida, amb el cor del tot
obert, amb l‟absoluta confiança de que l‟Univers ens cuida i ens estima a tots per igual.
La Marta i jo, en aquells moments, encara no ho apreciàvem, encara no ens donàvem
compte, encara no érem conscients, però ja estàvem començant a canviar les bases, o el
sistema operatiu de les nostres vides.
L‟esser humà en general viu la seva vida basat en el temor, la desconfiança, la inseguretat,
la preocupació per totes les coses, etc. Perquè així ens ho ensenyen i així ens ho estant
demostrant constantment en els diaris, tele noticies, discursos polítics, etc.
En definitiva viu la vida amb el sistema operatiu, instal·lat inconscientment, de la por.
I dic inconscientment perquè es la manera en que ens ensenyen a funcionar en aquesta
societat nostra, en aquesta cultura nostra. Pot ser, també, es perquè des de la por, o basats
en la por, els que realment ostenten el poder ens poden governar com si fóssim bens.
Bé, dons, la Marta i jo, ja estàvem començant a canviar les bases, o el sistema operatiu de
les nostres vides, com hi dit. Començàvem a deixar enrere la manera de viure la vida basada
en la por, i la començàvem a viure de forma i manera basades en l‟Amor. Es pot dir de
moltíssimes maneres, però en definitiva l‟esser humà solament funciona, únicament troba la
motivació, des de la por o des de l‟Amor. Nosaltres ens decidim absolutament per la segona.
Ja som al final del mes de Maig, i tornem a tenir l‟oportunitat de tornar a parlar amb el nostre
Sergi. Ens trobem amb la Karme i el Lluis, i després de la petita meditació el Sergi ens escriu
mitjançant la Karme:
Hola que tal, com esteu ? Estic molt content de poder estar aquí amb vosaltres, estic molt
emocionat pels meus pares que estan tant macos ...... Papa i mama felicitats de tot cor per
l‟esser tant meravellós que ha de vindre. Que tota la Pau del mon i tota la llum del espai
vagin sempre amb ell. Esteu feliços veritat ?
Marta: Hola estimat meu, estem molt feliços fill, i tant que ho estem.
JC: Hola guapo, tu ens pots dir alguna cosa respecte d‟aquest esser que ve, que ens dius
que es tant meravellós ?
Sergi: No vull que os preocupeu, tot anirà bé. No tinguis mama moments tristos pensant que
alguna cosa pot fallar. Tot, us ho dic, anirà meravellosament bé. Serà molt maco aquest
esser.
Marta: Gràcies fill, no es que tingui moments tristos, tu ja saps el que hem passa Sergi. Jo
dic que és com una barreja de tristesa per un cantó, perquè a mi m‟agradaria que tu
poguessis estar aquí amb nosaltres per compartir-lo, encara que ja se que ho faràs. Potser
es una barreja de tristesa, de por i d‟alegria.
Sergi: Mama ja ho se, estàs preocupada, mama estic aquí, compartint els vostres moments i
sempre ho estaré, no ho dubtis, us dono forces. I Si mama, conec l‟esser que ha de vindre,
jo ja li vist.

Marta: Sergi, ja se que no pots avançar esdeveniments, però mes ó menys hem pots dir com
serà ell ? Si s‟assemblarà una miqueta a tu, a mi m‟encantaria que s‟assemblés a tu, tant de
físic com d‟interior, perquè el tenies, i el tens molt maco.
Sergi: Mama el sexe no ho puc dir, però si t‟haig de dir que serà preciós com ho sou
vosaltres. I com vaig dir en un altre ocasió, els noms són el de menys ______
Marta: Gràcies estimat.
JC: Gràcies guapo, ara que puc parlar, t‟envio molts, molts petons, i records de tothom, de
tota la gent que t‟estima.
Sergi: Gràcies, records per tots ells, m‟han recordo molt de tots, moltes abraçades.
JC: Els hi donarem. Escolta Sergi, en aquest esser que ha de vindre el sabrem estimar tant
com a tu ?
Sergi: Papa l‟estimareu tant i molt més, com m‟estimeu a mi. Ara penseu una cosa, i us ho
demano si us plau, que no veieu en l‟esser que ha de vindre en el Sergi. No m‟agradaria que
el comparéssiu amb mi, perquè això d‟alguna manera pot afectar el desenvolupament del
seu esperit. L‟esser que ha de vindre es ell, i jo soc jo.
Marta: Ho entenem perfectament fill, ja ho se que ell es ell, i tu ets tu, no pateixis per això.
Sergi: Són moments realment molt emocionants i d‟una gran Pau en el interior vostre. Estic
desitjant que el pugueu tindre ja en els vostres braços, clar el temps meu no és el temps
vostre d‟aquí, però passa ràpid, ja veureu com tot passa ràpid. Quant us arribo a estimar, i
quines vibracions tant maques despreneu. Sabeu una cosa, tenia moltes ganes de poder
estar per vosaltres solament. No es que em molestin les demes persones, ni molt menys,
però jo el que vull es reconfortar-vos molt, perquè se que ho necessitàveu i necessiteu,
veritat que ho podeu entendre ?
Marta: Clar que si Sergi. Precisament això ho havíem parlat amb la Karme, que ens agrada
mes quan estem sols. Però clar, jo també hem poso en el lloc de la iaia, la tia, el tiet, i de
tots. Tots tenen tantes ganes de tenir noticies teves, de comunicar amb tu.
Sergi: Mama si ho entenc molt bé, però saps que passa a vegades, que hi ha un damunt de
vibracions que afecten els comunicats, un damunt d‟essers que sense volgué fer mal
interfereixen, s‟han d‟ajudar és veritat, i això ho entenem tots i volem ajudar, i sou vosaltres
des d‟aquí que als hi doneu el pas. Però a vegades la que acaba patint es la Carme, te
desgast d‟energia amb tantes vibracions. No se si m‟explico bé.
JC: Si que t‟expliques Sergi. Quan te‟n vas anar, te‟n vas emportar un tros molt gran del meu
cor. Llavors quan ens troben en el nostre lloc te‟l demanaré, a veure si me‟l podràs tornar.
Sergi: No cal que me‟l demanis papa i mama, perquè llavors jo també et demanaré el tros
que tinc dintre vostre, ____ es broma ____eh ____?
JC: Gràcies guapo. Et vull donar les gràcies per tot el que estàs fent pel meu germà,
últimament el trobo una mica millor, com si estigues mes animat.

Sergi: Esta millor ? Veritat que ajudem però penseu una cosa, i és que marxarà. I serà quan
Deu vulgui. Però s‟ha l‟ajuda molt a que el menys no pateixi i pugui anar entenen les coses
com millor sap, i com millor ell les pot arribar a pensar ______
Marta: Jo et volia preguntar una cosa Sergi, potser et pensaràs que es una tonteria. El dia
que nosaltres marxem de viatge com tu, i ens trobem allà dalt, et podré abraçar i donar
molts, molts petons ?
Sergi: Encara ho dubtes mama ? I tant que em podreu donar abraçades i petons, com jo
quan vinc a vosaltres ho faig. Mama ja vaig dir que serem tots UN, serà quelcom, ó millor dit
es quelcom integral un amb els altres, una sensació d‟Amor que nomes pot ser donada
d‟aquest Esser meravellós Suprem que és Deu, i que per desgracia esta dormit a dintre de
molts cossos de la gent.
JC: Gràcies guapo per tots els petons i abraçades que ens fas, i que de moment no podem
notar. Parlant de formar tots UN, la Karme l‟altre dia ens va explicar que ha tingut una
experiència molt maca, i també estaves tu. Tu ens podries dir quelcom al respecte ?
Sergi: Ja ho se, va ser molt, molt maco. Li van volgué fer veure el que era la sensació
aquesta d‟integració d‟UN. Quan es diu UN es refereix a tot mama i papa, a plantes, animals,
minerals, tot, absolutament tot es UN. Ho pots abastar tot perquè tots som part de la
Creació, d‟aquest lloc meravellós de Llum. La Carme sempre es una pregunta que es feia,
no ho acabava d‟entendre bé i li va ser concedit pels seus Guies. Se que va ser molt maco
perquè va pogué experimentar les forces totes nostres.
JC: Gràcies guapo de part de tots. A mi hem sembla que no pararé mai de donar-te les
Gràcies per tot el que ens estàs dient i ensenyant.
Sergi: Jo m‟han alegro molt pares de que pugueu entendre això tant bé, el menys ho
intenteu. I la pregunta aquesta que sempre et fas, de perquè vosaltres heu tingut la gran sort
de poder comunicar amb mi, i de que puguem seguir comunicant la vaig respondre una
vegada. Però no m‟importa tornar a repetir-ho, tot estava decidit així, pactat, vosaltres, els
vostres esperits, ja eren conscients de que això existia, nomes a fet falta pogué recordar als
esperits l‟experiència aquesta. I no penseu que ha sigut dolorós tornar a recordar ó entendre
pel fet de que jo hagi marxat. Perquè papa no hem cansaré de repetir-ho, estic aquí, visc
amb vosaltres, amb els vostres cossos, i estic sempre en el record vostre. Estic a casa, al
lloc on tots anirem quan els nostres esperits ho puguin entendre ............................
En aquest punt la Karme li pregunta mentalment en el Sergi, que perquè parla així, inclòs ell.
Sergi: Parlo així, incloent-me, perquè crec que així ho podeu entendre millor, val Carme ?
Marta: Si que ho entenem millor Sergi. Quan un esperit ha passat totes les seves vides per
purificar-se i arriba al final, llavors que passa ?
Sergi: Quan un esperit ja ha passat per totes les experiències, agradables.. desagradables...,
pagant Karmas, etc., passant i passant bé; perquè hi ha esperits que tornen i tornen perquè
la seva vida a la terra passa sense cap preocupació pels demes, ni per si mateix, la passa i
punt, dons bé aquests esperits han de tornar. Però quan tot això ha passat l‟esperit va a
casa, ja no baixa aquí a la terra, perquè és un esser molt elevat, un Esser de Llum, i va al
pare de tots, al Ser Suprem. Perquè com vaig dir hi ha molts i molts nivells. Encara que als
familiars vinguin a buscar a un esser desencarnat d‟aquí, desprès d‟acompanyar-lo a donar
el pas, ell va al lloc que per consciencia li correspon.

Marta: Sergi et vull fer una pregunta, nits enrere vam veure en el passadís que dona a les
habitacions una il·luminació, i llavors al fons del passadís va haver-hi com un llamp de llum.
Puc pensar que era algun Esser de Llum, ó que eres tu ?
Sergi: El llamp era una part d‟energia meva. Us dic amb moltes ocasions que us dono forces,
us dono energies. I vosaltres moltes vegades penseu que no es així perquè no em veieu.
Encara que físicament no pugueu veurem part meva sempre esta aquí. Aquell dia va ser una
descarrega energètica molt acumulada, perquè poguéssiu tindre constància de que si m‟han
recordo, de que si estic aquí sempre. Quant us estimo pares ______
JC: Nosaltres també estimat, i estem segurs de que sempre estàs amb nosaltres.
Sergi: Sempre, i es més, esteu tant protegits per molts essers ______
JC: Gràcies guapo. Escolta Sergi, perquè tenim tots aquests privilegis la mama i jo ?
D`haver-te tingut dotze anys amb nosaltres; poder parlar amb tu ara; de rebre a l‟esser que
ve, que tu dius que és tant meravellós; i de tenir tants essers que ens protegeixen ?
Sergi: Papa perquè tenia que ser així. La vostra actitud referent a mi a sigut tant clara, tant
ben entesa, que això a sigut un pas molt i molt elevat per tots vosaltres. Privilegi l‟hem tingut
tots, jo per haver estat amb vosaltres, i vosaltres amb mi. La meva estància aquí a la terra a
sigut meravellosa, l‟experiència d‟haver sigut fill vostre ha sigut de lo mes encantadora; i se
positivament que vosaltres penseu el mateix. L‟esser que ha de vindre dons també és
concedit. Penseu que el vostre interior ha canviat molt, heu arribat a conèixer tota una sèrie
de coses i de sensacions adormides dintre vostre. S‟han despertat amb una claredat molt
forta, per tot això esteu sen ajudats i amb moltes ganes, ja que porteu les coses a bon terme.
JC: Gràcies guapo, tu si que ets encantador.
Marta: Gràcies Sergi. Ja se que hem diràs que no pensi en negatiu, però, jo nomes demano
a Deu que el bebè que ha de vindre no sigui cap mes proba dolorosa per nosaltres fill.
Sergi: No ho facis mama, no ho serà. I dona sempre Gràcies a aquest Esser Suprem per tot,
fins i tot per les coses petites, aquelles que de vegades no li donem importància, però que en
tenen molta. Sabeu, és en aquestes coses petites, a vegades, on estan realment les coses
grans, el que passa que moltes vegades estem cecs. Però de veritat que la felicitat d‟alguna
manera se la pot fer un mateix estant tranquil en el seu voltant. I sobre tot estimant-se un
mateix, perquè quan un s‟estima, realment pot entendre la capacitat tant gran que té per
estimar al seu company i a totes les coses que té el voltant, fins i tot la cosa mes
insignificant. Per això i per moltes coses mes, jo hi pogut estimar, i soc feliç perquè el meu
cor no m‟hi cabia de la quantitat de gent que l‟ocupava, en especial vosaltres pares. Seguiu
així, perquè l‟esser que vindrà us donarà la felicitat mes gran que us podeu imaginar, us
estimarà i serà estimat per tots.
Marta: Dóna-li molts petons Sergi, i digues-li que l‟estimem molt encara que no el coneixem, i
que l‟esperem. Dona, també, molts petons a tots els nostres estimats.
Sergi: De part vostre mama i papa, això ja ho hi fet fa estona. De part vostre, i m‟acomiado
pares ______ Alma també mama , tots, tots, tots els vostres que coneixeu i els que no podeu
conèixer. Us estimo moltíssim i us dono una abraçada i un peto fortíssim en les vostres
galtes. Adéu pares fins un altre, i que la Llum, la Pau i tot l‟Amor que us transmeto estiguin
dintre del vostre cos per molt temps ________ digues papa, ja me‟n anava, però preguntem,
es que tinc feina, em reclamen.

JC: Si, et vull dir Sergi, que si algun dia arribem a entendre una mica tot això, jo et diré que
no ho entenc perquè m‟ho tornis a repetir, dons m‟encanta parlar amb tu mitjançant aquest
sistema, fins que ens veiem al nostre lloc.
Sergi: Papa sabia que ho diries, ho sabia, tenim comunicacions per estona. Però pensa una
cosa, que quan arribi el dia que no pugui ser, no creguis que ja m‟hi oblidat de vosaltres, això
no passarà mai pares. Es que bé, les coses a vegades, per circumstancies, per feina, ó
perquè l‟Esser Superior ja creu convenient que vosaltres esteu assabentats bastant de tot
això, ja no donen permís. Però sempre, sempre estaré amb tots vosaltres i amb als que ho
necessitin. Us estimo, ho torno a repetir, i petons ____________ (Rubrica del Sergi)
La Karme acaba escrivint: Gràcies Sergi, i molts, molts petons per tu i moltes abraçades.
T‟ estimem també tots moltíssim, i no t‟ oblidem mai. Que siguis feliç allà al teu lloc.
Tal com l‟hivern li havia cedit el pas a la primavera, també, la primavera començava a
quedar una mica enrere, dons ja l‟estiu començava a fer-se present. La càlida frescor de la
primavera començava a deixar-li pas a la incipient calor estival.
En els nostres cors es continuava desenvolupant un procés força similar.
Continuàvem respirant amb profunditat. Continuàvem dormint una mica millor, i el dolor del
pit encara era força mes suau. I ara, no teníem que acceptar un altre ni sorprenent, ni
dolorosa separació, com la que acabàvem de viure feia tres mesos amb l „Anhaí.
Abans al contrari, els cors els teníem mes alegres, il·lusionats i càlids, dons ara ens teníem
que començar a preparar per donar la benvinguda en aquest altre bebè que ja creixia i es
desenvolupava dins del cos de la Marta.
Així mateix continuàvem amb totes les nostres feines diàries. Ja començàvem a tenir força
clar que hauríem de tancar les botigues, les peixateries. I d‟altre banda continuàvem amb les
obres del bar musical. Ens esforçàvem perquè la inauguració pogués ser per la revetlla de
Sant Joan, encara que finalment no va ser possible, no vàrem tenir prou temps.
Continuàvem, així mateix, amb les xerrades amb la família i compartint les novetats, per
nosaltres, en els temes espirituals. En aquestes xerrades es començava a fer present en
Tomàs, el guia d‟en Josep. I un dels dies, estant a casa de la meva sogra i el meu cunyat
van poder tenir una conversa amb ell. Mitjançant la mà d‟en Josep ens escriu en Tomàs:
Estimades llavors floreixen i creixen en la terra dels dos vents, amb la gran i primordial
avantatge, la d‟un cognom suprem. Com us arriben les ventades ?
Tots el saludem, i pregunta la Marta: Tomàs, no t‟enfadis, però ens ho pots traduir a paraules
que jo pugui entendre ?
Tomàs: Quan el gran va posar el seu basto i designis a la terra convenient, va marcar una
línia en aquesta terra de dobles ventades. Es paper nostre el saber aprendre d‟elles. La
primera d‟elles la marca el temps, el moment i la tolerància. Això vol dir que els vent que
venen de cara, i que tant o tantes molèsties ens donen no són mes que fruits o deguts al pla.
Els patiments i ventades d‟aquest tipus es deuen a això, a una ignorància de la realitat ben
lògica, però si que són normals. Només es tracta de prendre consciència del seu poc valor, ó
poca importància. L‟altre ventada es la més difícil de superar, la de darrera a davant, fentnos
donar grans salts a lo que no veiem, i deixant enrere les manies o falta de confiança,
dons tot això no la te __________

JC: Tomàs, vull donar-te les gràcies per fer-nos treballar les neurones d‟aquesta manera, de
veritat que t‟estic molt agraït, ets un mestre.
Marta: El que passa Tomàs, es que de vegades no captem el significat, oi ?
Tomàs: Jo crec que si. El que jo avui denomino també ventada, es fruit de la llarga carrera
cap a la polidesa. Els vents de cada racó formen un huracà important i decisiu per entendre
el lloc i moment. Aquell huracà de sensacions contradictòries ha deixat marcat en la terra de
les llavors florents el paper i lloc per seguir creixent, i donant fruits per la collita que li
donarem a la carrera del nostre aprenentatge __________________________
Maria: Tomàs es que ets únic, ets un mestre encantador.
Tomàs: Mestre, una gran paraula que abans a sortit. Un mestre no es un altre cosa que un
correcte, que un bon enfocat, que un modest portador de la seva veritat, i que la il·lusió i
l‟amor així el fan ser les seves accions, tu JC ets també un mestre ______ i es un “piropo”
que s‟ha d‟entendre.
JC: Gràcies Tomàs per les teves paraules i per els teus ànims. Dóna'ns un consell per el
nostre dia a dia.
Tomàs: El consell es el que hi dat,
pensa amb bondat,
pren-t‟ho tot amb bondat
i dona _____________________________________
Marta: Jo et vull dir Tomàs que em vinguis a veure.
Tomàs: Pensa Marta que la practica s‟agafa amb l'experiència i voluntat. Jo estic molt
content també de parlar amb tu, i algun dia quan sigui el seu moment segur que ho farem.
Jo envio ara una gran ventada d‟energies positives que surt del meu cor cap al teu.
I així dons, rep la meva bona voluntat cap a tu, estimada mare maca i que l‟amor et fa tant
especial _________________ En aquest punt us deixo, espero que el vent de cara us
transmeti pessigolles típiques del vent, i reflex „hi un gran somriure a la vostra cara, que es el
millor “modo” de dirigir-se a Deu. El que el seu basto a rastellat per aquestes modestes i
estimades llavors, que ell personalment abona cada dia ______ Fins aviat ______
Acaba el comunicat dient la Marta: Gràcies Tomàs, encantador amic de tertúlies. Gràcies per
el teu amor tant gran cap a nosaltres. Vull que sàpigues, i se que ja ho reps, que t‟estimem
moltíssim i t'agraïm les teves lliçons. Que l‟amor sempre ens uneixi; Pau i Amor per tu.
Permeteu-me que introdueixi una nota d‟humor. Gràcies a Deu que tenim al Tomàs en
aquest altre cantó de la vida, perquè veig que li esta començant a robar el cor a la Marta.
Bé, bromes a part i, com hi dit abans, ens agradava molt compartir amb al Tomàs, dons ja
era un encantador i estimat company de tertúlies, tal con li diu la meva estimada Marta.
Aquell mes de Juny ens vàrem trobar moltes mes vegades de l‟habitual amb la meva sogra
Maria i en Josep. Cada dia faltava menys per la inauguració del bar musical, i a més a més
ja havíem començat a tancar varies botigues.
A final d‟aquest mes de Juny la Marta i jo deixàvem definitivament el negoci familiar.
Continuaria solament en Josep al càrrec d‟una sola de les botigues.

Avui, vint-i-nou de Juny, inaugurem el bar musical, es un bon dia, es el dia de Sant Pere.
Es dia festiu a les localitats de Premia de Dalt, on vivim, i El Masnou, on inaugurem el bar
musical. Ha sigut pràcticament un any, o poc mes, de projectes, il·lusions, recerca per trobar
el adequat finançament, els adequats materials, els adequats professionals, els adequats
proveïdors, i tantíssima paperassa burocràtica amb l‟ajuntament i altres entitats.
També, la ultima meitat d‟aquest any ha sigut molt dolorós. Dons el projecte el vam iniciar
tenint entre nosaltres al Sergi, i l‟acabàvem tenint-lo en l‟altre cantó de la vida, o en un altre
dimensió, o viatjant per l‟Univers, ja sabeu que no se ben bé com dir-ho.
Però bé, tot estava bé. D‟alguna manera sabíem que el seu esperit ens havia ajudat molt,
també, amb aquest projecte, i segur que estaria per allà, entre nosaltres, gaudint d‟aquest
moment de felicitat i de satisfacció per haver complert un somni tant treballat.
La veritat es que va ser un èxit. Vàrem tenir molta gent, i afortunadament així va continuar
durant una sèrie d‟anys, fins que va arribar el moment en que cada un dels components, que
vam fer realitat aquest somni conjunt, va tenir que continuar per un altre camí, per el seu
individual i intransferible camí. Dons si a la Vida hi ha alguna cosa segura, aquesta es el
canvi. La Vida no es estàtica, no s‟està quieta i tranquil·la, abans al contrari, sempre està en
un constant canvi, i el millor que tots podem fer es anar adaptant-nos en aquests continus i
absolutament inevitables canvis, i ha ser possible amb el millor dels humors.
Nosaltres ja estàvem dins d‟un altre canvi, i no petit. Dons ja havíem tancat les peixateries,
exceptuant la que s‟havia quedat en Josep. Jo ja estava totalment immers en la nova feinada
del bar, i la Marta continuava endavant amb el seu embaràs, absolutament contenta i feliç,
però a la vegada molt preocupada perquè tot, sobre tot l‟embaràs, s‟anés desenvolupant
amb la més i adequada normalitat possible.
Continuàvem amb les nostres lectures de llibres espirituals, si es pot dir així, sempre amb la
mes bona de les voluntats, amb la intenció d‟aprendre tot el que poguéssim sobre aquest
mon que el Sergi ens havia començat a explicar i a descobrir. I també, com sempre, tot el
que anàvem trobant de nou, per nosaltres, o que ens generava mes dubtes, o preguntes, ho
anàvem compartint, explicant i comentant amb la família i els amics.
Amb tota la forta calor del estiu sobre nostra continuàvem amb la nostra vida i amb els seus,
i nostres canvis. I al cap d‟un mes d‟haver inaugurat el bar, a finals del mes de Juliol, vam
poder tenir un altre conversa amb el nostre nen, amb el nostre Sergi.
Com sempre que ens trobàvem amb la Karme i el Lluis per tenir un comunicat, per mitjà de
la mà, o del braç, o de l‟energia de la Karme, ens escriu el Sergi:
Hola que tal ? Com esteu, espero que molt bé perquè es així, oi ?
Esteu una mica nerviosos però calmeu se. Carme relaxa el teu braç, tranquil·la.
Hola papa i mama, si et faré un dibuix si tu vols, i el penges a la meva habitació. Us estimo
molt pares, molt, encara que per circumstancies normals no ha pogut ser els comunicats, jo
sempre estic aquí en el vostre cor. Es que per vosaltres es molt temps dos mesos, però per
nosaltres no, ja ho sabeu veritat ? Bueno ara us deixo que hem contesteu vosaltres, val ?
Marta: Sergi estimat, hola fill. T‟estimo, i això ja no cal que t‟ho digui, et dono les gràcies per
el que m‟has dit de que hem faràs un dibuix, m‟agradaria molt, és el que parlàvem amb la
Karme, i el penjaré a la teva habitació, com estàs ?

Sergi: Mama estic fenomenalment bé, enfeinat. Perquè hi ha essers que necessiten ajuda, i
ho fem, però molt i molt feliç, i a més a més estic tant content per vosaltres, per aquest esser
meravellós que vindrà, que el meu esperit no hi cap aquí a l‟univers.
JC: Hola guapo, molts, molts petons, i no pateixis per el temps, perquè t‟esperarem tot el
temps que convingui per poder parlar amb tu. Jo voldria, si es possible, que hem diguis
quelcom respecte del meu germà, t‟estaria molt agraït.
Sergi: Hola papa, guapo tu, clar que m‟esperareu, i jo també. Papa el tiet Pepe no esta bé,
això ja ho sabeu, aneu mentalitzant-vos que el seu temps s‟acaba, el seu esperit marxarà
aviat, perquè el seu cos es va deteriorant, jo estic molt amb ell i l‟ajudo, però espiritualment,
el preparo.
Marta: Gràcies Sergi, ja se que el temps terrestre no es igual que el temps eteri. Tu ens
podries dir si de temps terrestre serà molt ó poc el que li queda en el Pepe ?
Sergi: Mama serà poc.
Marta i JC: Gràcies fill, ja ens ho pensem guapo, de la manera que el veiem, de la manera
que esta. Sabem que estarà millor amb tu que no aquí a la Terra, al menys no patirà.
Sergi: No us preocupeu perquè l‟ajudem molt, el seu pas serà ràpid, de veritat. Demaneu
molt per ell perquè sou escoltats.
Marta: Gràcies Sergi. M‟agradaria preguntar-te per el nou esser que ha de vindre, si ens pots
dir quelcom mes. Tu saps que jo estic angoixada en el fons, perquè encara que tu em diguis
que tot anirà bé i que serà un esser meravellós, tu saps l‟experiència que vàrem tenir amb la
nena, llavors jo no se si fer-me la prova de la amniocentesi, no se si saps de que va, suposo
que si. M‟ha la faig ó no cal perquè tot anirà bé ?
Sergi: Mama no tens que preocupar-te més per això, perquè tot anirà bé. Si mama, es una
prova del líquid amniòtic. Mama confia, i de veritat tu torno a dir, anirà tot bé. Pensa que sou
ajudats, no ho dubteu mes. Jo mama no soc ningú per dir-te que tu facis ó no, solament puc
dir que va tot molt bé. Ara, si tu per una tranquil·litat teva ho vols fer, fes-ho mama, perquè et
conec tant que se que estaràs patint durant el teu procés d‟embaràs.
Marta: Sergi ja se que hem coneixes, i que soc molt patidora, però si tu hem dius no cal que
te la facis perquè el nen esta bé, serà normal, no tindrà cap malformació, tot anirà bé, jo et
crec a tu i confio.
Sergi: Mama si t‟entenc perfectament bé, mama el nen esta perfectament bé. Naixerà molt
bé, i serà la vostra felicitat, i la meva també, perquè el protegiré, sempre estaré al vostre
costat. Us dono ànims encara que vosaltres no em podeu veure. Però en moments difícils,
potser com ara amb això del bar musical (que per cert esta preciós i és molt “marxós”) us
ajudo a que sigueu feliços amb els projectes que es van desenvolupant mica en mica.
El que passa és que tot ha de tindre un procés, una mica de paciència per part de tots
vosaltres, perquè voluntat no us falta a cap. O sigui que ànims perquè tindreu molta sort.
Això si la sort us la teniu que seguir treballant, llaurant el camí, perquè es així com les coses
es creen amb mes importància, amb mes valor.
Marta: Gràcies guapo per tot el que ens dius. M‟encanta que t‟agradi el bar musical, jo de
vegades penso: si el Sergi estigues aquí li agradaria. I gràcies per l‟ajuda en tot.

Sergi: Si papa i mama ho faig, tranquils que estic moltes vegades.
JC: Gràcies estimat. Com tu saps la Karme no vol preguntar mai, però ens podries dir alguna
cosa referent al seu pare ?
Sergi: Carme el teu pare esta molt bé, ja ho saps veritat que si. En aquest moment t‟envia
una abraçada i un petó fortíssim, i un damunt de records per tots els teus, en especial per la
noia, que es la teva mare oi ? Ell amb diu que tranquils, que esta aquí, amb sembla que ja
t‟ho hi dit, esta a la teva dreta Carme, i et mira amb molt d‟Amor.
Carme estic feliç per la manera que vas poder ajudar al teu pare, m‟ho diu ell també, que
esta molt content, perquè sen va anar amb una tranquil·litat i una Pau immensa. Tots
estàvem allà, ajudant en el seu esperit a acabar de despendre‟s del seu cos. Et vam escoltar
molt, jo quan m‟ho vas demanar, la teva avia Carme, en Joan, i un exercit, com dius tu,
d‟esperits amics. Havia un ambient molt maco, torno a dir, de Pau, Amor i serenitat. Bueno
records altre cop d‟ell, i d‟aquí a poc temps diu que escriurà personalment ell.
Karme: Gràcies Sergi.
JC: Gràcies per ajudar al pare de la Karme també, ja que ella ens ajuda tant a nosaltres.
Tu ens podries dir on estàs de per aquí, ja que ens has dit on esta el pare de la Karme ?
Sergi: Papa estic compartint entre tu i la mama, a vegades amb poso darrera teu, i unes
altres vegades el costat de la mama; ja que per mi es fàcil escriure així, perquè es la meva
energia la que va dirigida al braç de la Carme. T‟ho aclareixo mes perquè se que m‟ho
preguntaries.
JC: Gràcies, ja veig que ens coneixes molt bé. Vull dir-te que trobo molt a faltar tots els
regalets que et feia de petons, i que ara no te‟ls puc fer.
Sergi: Petons me‟ls pots enviar igual papa, perquè jo els rebo, de veritat que si, i a més a
més m‟encanta que ho facis papa.
Marta: Sergi, queda en peu lo del dibuix, abans de que te‟n vagis li dius a la Karme i llavors
que agafi una fulla en blanc i hem fas un dibuix, i si no et sap greu en contes de penjar-ho a
la teva habitació, el penjaré a la meva, així el tindre cada dia allà, el meu costat.
Sergi: Si mama, de veritat que si. Jo us vull dir que sou ...... altre cop se que hem repeteixo,
però sé que us reconforta l‟esperit, que us estimo molt, que us ajudo, i que arribarà un dia
papa i mama, encara que mai a la vida vostra terrenal m‟oblidareu, però si que estareu molt
millor, molt més reconfortats, perquè estic viu mama, estic de viatge, i no hi ha cosa mes
gratificant i mes emocionant espiritualment per nosaltres que poder ajudar a essers que ho
necessiten molt. Es més, encara que ajudem, sempre però sempre, anem aprenen coses
noves, experiències noves, a nivells d‟uns altres mons. Perquè podem dir mons, ja que és un
espai immens amb moltes freqüències. Cadascú va a la freqüència que li correspon.
Jo la veritat que soc un esperit molt afortunat, perquè estic fenomenalment bé, i perquè puc
sempre connectar amb vosaltres. Mama se que et poses una mica trista, i es normal, jo ho
puc entendre perfectament, perquè penses coses meves que fèiem tots tres quan jo estava
a la terra, i que t‟agradaria, millor dit, us agradaria tornar a fer-ho amb mi. Però mama i papa
ho fareu amb el meu germà, i es com si ho féssiu amb mi recordant, com es diu, dies
passats. Vull sobre totes les coses pares que esteu molt i molt serens, de veritat que ho
fareu oi ? perquè jo estic tant bé ...... que quan us veig una mica tristos, jo també amb poso
trist, però no per mi, sinó per vosaltres papa i mama guapos
JC: Sergi ho farem, i de veritat, estic encantat de que estiguis tant bé.

Marta: Jo també fill, perdona, no vull plorar, però es que no puc fer-hi mes, t‟ho vaig
prometre, ho se, però es que no puc.
Sergi: Relaxat mama, profundament, se que les emocions costen molt de controlar, però
tranquil·la, un petonet a la teva galta dreta.
JC: No ens podries explicar un petit truc per intentar controlar una mica les emocions ?
Sergi: Papa això va molt amb l‟esperit de cada persona, no vol dir que als demes no sentin ó
no pateixin, però hi ha persones com la mama que s‟emocionen amb molta facilitat, no es
pot fer mes. I controlar com dius tu es difícil, perquè ella ho expressa així, i tu ho expresses
d‟un altre manera, tens el cor fort oi que si “muchachote” ? Es broma papa, els teus
sentiments amb mi i amb molta gent són molt macos, el que passa es que ets mes reservat,
però els tens preciosos.
Marta: Gràcies fill. Sergi la iaia m‟ha dit que t‟enviï molts petons de part seva, i el tiet també, i
tots. El tiet vol que et pregunti una cosa: l‟altre dia mentalment et va veure, i tu amb la mà li
feies així, com volen dir que hi anés, i a ell li agradaria que li expliquessis el significat.
Sergi: Ui la iaia, jo també li envio molts records, molts petons i moltes abraçades.
Si, amb va veure mama, però no cal que s‟espanti tant. Simplement li feia senyals
d‟aproximar el seu esperit en el meu. Solament es que tenia que fer un viatge, desprendre
una mica mes l‟esperit del cos per aproximar-lo el meu. Però bé no es pot controlar, és el
que us deia abans de les emocions, però de totes maneres quan es relaxi més i vagi deixant
de costat moltes emocions de por podrà arribar 1º a conèixer moltes més coses, i 2º a
entendre moltes més; records per ell també i que no sigui tant “cagueta” que no passa res.
Ai el meu tiet ____________
JC: Els hi donarem Sergi. Torno a dir-te que estic encantat de que estiguis tant bé; nosaltres
podem fer quelcom mes perquè encara estiguis millor, ó puguis ajudar a mes gent ?
Sergi: Papa més del que feu, que sempre esteu pensant amb mi, que sempre parleu d‟en
Sergi, això es molt meravellós, i no us podeu imaginar la gran reconfortació pel meu esperit
tant gran que sento, de que molta gent s‟han recorda de mi, amics grans, amics petits, amics
dels amics, Gràcies, Gràcies a tots ells i records per tots ells ____________
Marta: Gràcies fill. Sergi jo no podria fer com el tiet ó com la Karme, que l‟esperit els hi surt
del cos, i em pugui trobar amb tu, et pugui veure, abraçar, no podria aconseguir-ho ?
Sergi: Mama no ho provoquis, amb això es neix, encara que hi ha tècniques que ensenyen
no es gaire recomanat. Mama no ho facis, perquè no es bo provocar-ho si tu no saps
canalitzar el teu esperit. Una cosa es que tinguis aquesta facilitat perquè se t‟ha donat, i un
altre es provocar-ho com fa molta gent. Tu no em veus i no pots, com dius, esta amb mi,
però si que ho estàs d‟un altre manera, a la teva manera, millor dit, a la vostre manera
mama. Jo també, a vegades, m‟agradaria que ho poguéssiu notar clarament, però això es
cosa dels nivells de vibracions. De tant en tant, quan puc, ja en faig de mostres de que estic,
el que passa es que no sempre us doneu compte.
JC: No, i es una llàstima que no ens donem compte. No podem fer res per pujar el nostre
nivell de vibracions ?

Sergi: Perdona, no us doneu compte amb el vostre cos material, però si et puc dir que el
vostre cos espiritual s‟ha n‟ha dona, que es diferent papa i mama, encara que després no
sapigueu relacionar bé una cosa amb l‟altre, o sigui matèria amb esperit ______
Marta: Sergi ja fa set mesos que tu te‟n vas anar, i encara no tenim el resultat de l‟autòpsia,
nomes els provisionals, però no diuen res perquè no ho saben. Tu li vas dir a la Karme en el
primer comunicat que la teva sang estava infectada, jo ja se que per tu no te importància el
cos, però jo voldria saber que és el que realment et va passar, tu ens ho podries dir fill ?
Sergi: Ni ho sabran; no, no te cap importància. Papa i mama quan un esperit baixa a fer una
missió determinada la manera de marxar es el de menys. No ho saben ni ho sabran perquè
va ser una cosa d‟allà dalt. Si, jo li vaig dir a la Carme que la meva sang estava infectada, i
es lògic, quan vaig entrar en fase de coma tots els meus òrgans van quedar afectats, per
tant la sang s‟omple de toxines. Mama no li donis mes voltes a això, perquè de veritat no te
la més mínima importància. Vaig marxar perquè així tenia que ser, però la manera, ja ho dic,
es el de menys. No us preocupeu perquè els metges no saben realment el que va passar,
com moltes coses, molts casos de persones que marxen i la causa no la tenen gens clara.
Estan perduts, però això ells no ho reconeixen mai. I l‟autòpsia, bé, però es que et torno a dir
que el que queda a la terra és un vestit vell, és l‟embolcall del meu esperit. Això de l‟autòpsia
si es fa dons molt bé, i si no dons també, vull dir que no te gaire importància, clar per mi, ja
ho saps, però no aclareixen res en el meu cas.
JC: Sergi quan et vas donar compte de que marxaves, tu ens ho pots dir ?
Sergi: Si, jo vaig marxar, bé marxar, marxar va ser quan vaig donar el pas, quan vaig veure a
l‟avi,aels essers de llum que estaven allà; perquè es va crear, com hi dit abans amb el pare
de la Carme, tot un cercle d‟Amor que venia a prop meu ó jo a prop d‟ell. Jo vaig ser
conscient que marxava en el mateix moment que vaig entrar en coma, llavors vaig començar
a veure la llum tant immensa i els essers tant macos; de veritat que vaig volgué anar. Amb
van deixar tornar uns dies al meu cos perquè el cop no fos tant gran per vosaltres, però jo
sabia que nomes eren uns dies, que el meu lloc estava allà dalt.
Marta: Sergi, ara que ets esperit com sents ? com un nen ó com un adult ?
Sergi: Jo ara sento com esperit que soc avançat. Ja no soc el nen, bé a veure si m‟explico,
parlo amb vosaltres com fill vostre, però el meu esperit es ric de moltes altres vides, i de
moltes experiències i aprenentatges de aquí dalt. Sento com sempre sentiré per vosaltres,
amb un gran Amor i amb un gran respecte per part meva a vosaltres, perquè sou uns pares
macos i uns pares guais. El meu germà ha sabut escollir molt bé, i per això soc feliç, perquè
se que ell i vosaltres ho sereu. Cuideu-lo molt, i sobre tot doneu-li molt d‟Amor i moltes
ensenyances espirituals, val ?
Marta: Val però ajuda‟ns una mica per si no en sabem prou. Sergi, per nosaltres saber tot
això es meravellós, que la vida continua i que un altre dia ens trobarem tots allà dalt; llavors
perquè es tot tant difícil aquí a la terra ? Perquè no ho sabem tots això ? Seria mes fàcil la
convivència i veuríem d‟un altre manera la vida.
Sergi: Mama saps que passa, que no és pot saber, pensa que aquí a la terra no és el mon
ideal. Nosaltres venim de dalt, i el que passa és que els esperits no som perfectes aquí a la
terra. Per dir-ho d‟alguna manera venim a l‟escola a aprendre, a saber estimar, a saber estar
al costat dels nostres germans. El que passa és que ho creem tot difícil a vegades, amb
tantes enveges, tants odis, tant poder com volen tenir molta gent. No es difícil papa i mama,
pensa que arribarà un dia que tot això s‟anirà entenen millor.

Abans antigament, i et parlo potser d‟abans de JC, la gent, els esperits eren molt avançats.
Però que va passar, és va anar creant tot una sèrie d‟interessos, i a més a més d‟amagar
moltes coses a la gent, perquè ells no poguessin evolucionar. Tot ó quasi tot es va anar
deformant, tergiversant, i molts pocs, poquíssims, van poder mantenir la línia aquesta
espiritual; es més, passaven de pares a fills, perquè d‟alguna manera aquestes ensenyances
no es perdessin. Gràcies a Deu, avui en dia esta tot això molt a la llum. Tots els essers que
van naixent, si us doneu compte, són esperits molt avançats. Estic corrents bastant perquè
l‟energia de la Carme es va deteriorant una mica, i la lletra va canviant, mama et faré el
dibuix ara, val ?
Marta: Val Sergi, Gràcies per les respostes i el dibuix.
El nostre Sergi ens fa el dibuix, i s‟acomiada dient:
Jo us hi volgut fer una mica la representació del lloc que es tant maco, i tots estem dins d‟ell.
El meu germà, els nostres cors, l‟univers, l‟aigua i les flors, ah, i els meus petons, ja que
papa i mama dieu que no els noteu. Bueno papa i mama m‟acomiado amb una abraçada
fortíssima per tots vosaltres, un peto papa a la teva galta, i un per tu mama a la teva, petons,
petons, petons, recordeu que us estimo molt i que sempre estaré amb vosaltres. Petons a
tots i records a tots, iaia, tiet, cosins, a tots a tots.
Adéu i que tot l‟Amor i la Pau del mon estiguin sempre amb tots vosaltres ________
________ (Rubrica del Sergi) ________
Marta: Moltes gràcies per el dibuix fill, es preciós, fins aviat estimat.
La Karme acaba escrivint: Adéu Sergi i moltes gràcies per tot, i per en recordar-te sempre de
tots aquells que ho necessiten. Nosaltres també t‟estimem molt.
Com que jo sóc el que transcriu els comunicats al nostre llenguatge habitual de punts,
comes, espais entre paraules, etc, sempre tinc l‟oportunitat de rellegir-los, i sempre intento
de llegir entre línies, per veure si puc entendreu tot una mica millor. Encara que haig de dir
que la meva neurona no dona per extreure gaires mes conclusions del que queda per escrit,
al menys de moment.
Perquè després de transcriure un comunicat sempre penso el mateix: simplement es
al·lucinant. Estem tenint una comunicació, estem tenint una conversa entre dos dimensions.
Es al·lucinant ! Estem bojos ? Estem vivim una realitat real ? En definitiva, que es real ?
I, a més a més, en aquesta conversa en concret estem parlant de pares, fills, germans, en
definitiva de Família, d‟essers molt estimats, que van i venen d‟una dimensió a l‟altre.
Com si estiguéssim parlant de familiars que se‟n van a viure a Sevilla, Astúries, el Canada, o
a la Costa Brava.
Estem parlant del meu germà petit, que s‟està disposant per deixar el seu cos, per canviar
de dimensió, i, a la vegada, estem parlant del nostre següent fill, que també es prepara per
deixar la seva dimensió habitual, dons el seu proper cos físic ja s‟està preparant i formant
dins de la seva mare. Al·lucinant !
He volgut preguntar en el Sergi per el pare de la Karme per dues raons, ella no vol preguntar
mai res de tipus personal, i el seu pare havia mort feia un mes. Per això i amb el seu permís
vaig fer-li la pregunta referent a ell. Volíem tenir noticies referents al seu pare.

La resposta del Sergi a la pregunta que li fa la Marta, respecte a com sent ara ell, si com nen
o com adult, ens fa pensar i reflexionar encara mes. Perquè aquí podem ser bebès, nens,
joves, adults o avis; però en aquest altre cantó els esperits no tenen, o no tenim, edat.
Els esperits son, o som, essers sense edat; pot ser eterns ? Amb un bagatge de varies, o
moltes, vides o encarnacions realitzades al llarg de la nostra existència.
Llavors, pensem que si tot això és així, tots nosaltres no som essers humans que podem, o
no, tenir experiències espirituals. Simplement, tots nosaltres, som essers espirituals que ara,
en aquests moments estem tenint una experiència humana. Experiència per afegir a totes
les que ja tinguem acumulades d‟altres vides, o d‟altres existències. Fa pensar, oi ?
Ens trobem una mica esclafats per la forta calor d‟aquest mes d‟Agost. Quina calor ! Al mati
preparem el bar musical per la sessió de la nit, i la calor no ens deixa en cap moment.
Durant el dia perquè en fa moltíssima, i durant la nit perquè el que fa és molta humitat, fet
que ens fa estar del tot enganxifosos mentre treballem. Tot i que l‟esforç val la pena, dons
ens esta funcionant bé, gràcies a totes les persones que venen a prendre alguna beguda
refrescant, i a passar una agradable estona amb els amics en un lloc i entorn fantàstics.
També, degut a la forta calor d‟aquest mes d‟Agost, a la Marta se li estan començant a inflar
força els peus, dons la seva panxa comença a adquirir un volum important.
Però esta contenta, molt contenta, el nen no para de moure‟s dins seu. I, a part d‟estar molt
contenta, esta guapíssima, dons la maternitat se li assenta molt bé.
Estem molt il·lusionats perquè sabem que aquest nou bebè ens ajudarà, i molt, a reparar
una mica mes els nostres cors, que tant destrossats varen quedar després de la marxa de la
nostra estimada Alma i del nostre estimat Sergi.
Immersos en aquest gran canvi, en tots els sentits, a la nostra vida, juntament amb aquestes
noves il·lusions anem passant aquests calorosos dies. Un d‟ells vam quedar amb la Karme i
el Lluis per passar una estona junts i compartir unes pizzes. No havíem quedat per tenir una
comunicació amb el nostre fill; però va sorgir espontàniament. Després de fer la petita
relaxació/meditació, mitjançant l‟energia de la Karme ens diu el Sergi:
Hola que tal, com esteu, bon profit per les vostres pizzes i que hagi anat de gust.
La Carme li pregunta mentalment si es en Sergi, i perquè el nota tant fluix, amb poca força.
Sergi: Si Carme soc en Sergi. Es pel temps, quan esta el temps una mica ennuvolat les
ondes de freqüència no estan tant normals com quan fa bon temps, sembla una tonteria però
es així. En el nostre mon també hi han aquestes interferències de temps. Ho enteneu ?
Marta: Hola estimat, si que ho entenem. Estic molt contenta de que estiguis aquí, gràcies pel
profit de les pizzes. I moltes gràcies per la felicitació de l‟altre dia, amb va fer molta il·lusió.
Sergi: Hola mama, se que et faria il·lusió, i per això vaig creure que la Carme es pogués
posar, se que a ella no l‟importa. Hola papa “guapeton”, com tu amb dius sempre, que tal
estàs, espero que molt bé. Et desitjo de tot cor que les coses que tens al cap et surtin com
han de ser, molt bé, no et preocupis tant de veritat, ja se que potser soc un pesat, però saps
no m‟agradaria que estiguessis angoixat per coses que es poden solucionar, i que de fet es
solucionen mica en mica, esteu tranquils perquè amb el temps tot anirà passant i anirà bé.

Avui heu anat amb el Pepe a l‟hospital veritat, ell esta com ja vaig dir molt malament
físicament, no li queda gaire temps aquí a la terra, no creiem que aguanti massa el seu cos
material, perquè el seu cos espiritual està ja molt avançat, perquè us feu una idea ell està
mes allà que aquí. Digues-li a la Inés que faci les coses com ara, molt bé tieta Inés, molt bé,
és la millor reconfortació per ell i pel seu esperit el que estàs fent. Penseu que estem tots
amb ell, pregueu per la seva anima perquè això pot fer-li molt de bé.
JC: Hola guapo, gràcies per tot el que ens dius, i moltes gràcies per ocupar-te tant del Pepe,
ja se que l‟estàs ajudant molt. Bé, tu i tota la colla d‟amics que tenim per aquí el teu cantó.
Vull dir-te que no ets gens ni mica de pesat, tot el contrari. Et puc preguntar ?
Sergi: Papa si es pot contestar ho faig, ja saps que si. El que passa que hi han coses que
encara que nosaltres las sapiguem, no es poden dir a tothom, ja que no creuen convenient
que se sàpiguen, i no per res, sinó simplement perquè l‟evolució del esperit és el mes gran
que pot passar. Ja se que per moltes persones això no te gaire importància, però quan
s‟entra en el mon espiritual és la importància mes gran que hi ha, perquè es la importància
de saber que l‟esperit sempre és viu, l‟esperit sempre és lliure, l‟esperit sempre és part
d‟aquest mon invisible que tantes vegades fa pànic a la majoria de la gent, que no tindria que
ser així, perquè si tots, absolutament tots, a vegades canviéssim la conducta aquí a la terra,
l‟evolució seria mil vegades més forta i mes avançada que ara, però no tothom esta disposat
a ser com cal.
JC: Val guapo. Tu hem podries dir si puc fer alguna cosa més pl Pepe. Perquè la seva marxa
sigui mes còmoda encara.
Sergi: Papa ja ho esteu fent, de veritat que si, nomes amb l‟atenció i amb l‟Amor que li doneu
per part de tots ja l‟esteu ajudant. Però el pas, l‟últim pas, el definitiu de deixar el cos i
marxar amb esperit, es d‟ell.
JC: Gràcies Sergi. Referent a això que dius de que la gent hauria de canviar, digues a la
mama i a mi el que hauríem de fer, si es que hem de canviar l‟actitud nostre, ó el que sigui.
Sergi: No hem refereixo particularment a vosaltres, hem refereixo en general a aquest mon,
que últimament està sent destrossat per uns interessos creats. Com pot ser que tot el que
s‟ha creat amb tant d‟Amor, amb tant de carinyo, amb tanta paciència, puguin uns quants
essers humans destruir-ho ? Però que pensen, que són uns Deus per poder fer les seves
coses com millor en ells els hi convingui ? Ai pobres de tots ells, perquè els comptes que
hauran de passar són molt grans. Aquests esperits destructius quan vagin al camí, al mon de
la consciència, no podran aguantar el dolor tant gran que suposa aquesta destrucció. El Pare
Celestial, ell que tant estima tot allò que va crear per nosaltres; com poden destruir-ho en un
moment; tot absolutament tot té vida, fins i tot la cosa mes insignificant.
Marta i JC: Això mateix ens ho preguntem moltíssimes vegades, que com és possible que
passi tot això que passa, que perquè hi ha gent tant dolenta en el mon.
Sergi: Gràcies el Pare penseu que els essers que van venint a la terra venen amb una
consciència molt elevada, ells seran el futur d‟aquest planeta, encara haurà de passar un
temps, millor dit molt temps, però ells són el començament d‟una nova generació, d‟una nova
era.
JC: O sigui que podem pensar que el nen ó la nena que ve a nosaltres també contribuirà a
que vagi tot una mica millor.

Sergi: No ho dubteu papa i mama, serà un esser molt meravellós, molt especial per
vosaltres, perquè ell serà un dels contribuents, com dius tu, a portar el seu petit gra de sorra
a aquest mon. Jo també, millor dit, per mi també molt especial, perquè l‟ajudaré en tot
moment, no estaran mai sols els essers que estan naixent aquí a la terra, es un orgull de
pares i de germà.
JC: Gràcies Sergi. Jo vull dir-te que sempre que penso en tu, penso en el nen que durant
dotze anys ha estat aquí amb nosaltres. Ara sabem que tu realment no ets així, perquè no et
presentes qualsevol dia i així veurem com ets, i podrem pensar en tu tal com ets.
Sergi: M‟agrada papa que pensis amb mi així, jo soc el Sergi per vosaltres com el dia que
vaig marxar del meu cos. Però el meu esperit es avançat. Presentar-me papa, com vols que
ho faci d‟un altre manera, si el meu esperit últim, millor dit, la meva cobertura era el cos d‟en
Sergi. Però bé, no te la mes mínima importància pares, perquè l‟esperit sempre és el mateix,
però amb una evolució desprès de cada pas per aquí a la terra. Jo personalment hi après
moltíssim en molt, de veritat; us faríeu creus de les grans ensenyances que hi pogut
aprendre. Això que aquí a la terra moltes vegades era un pal això d‟estudiar, i més algunes
assignatures que les tenia una mica a traves. Però bé, bromes apart, no es el mateix les
ensenyances d‟aquí, del mon espiritual, a les del mon material. Jo espero aprendre,
aprendre molt més, poder, com vaig dir un altre vegada, arribar a dalt de tot, el cel, si es que
no ho estic ja per la preciositat del lloc. Es que, jo ho torno a dir un altre vegada, no estic en
el vostre pla material, però si que ho estic a dalt. Imaginat un altre vegada de que estic de
viatge i ens cartegem.
Marta: Ja Sergi, ho comprenc perfectament fill. El que jo et dic, i de vegades penso, es que
si et tornes a reencarnar no ens trobarem.
Sergi: Mama de moment no, no esperis que dels nens que han de venir, sigui jo algun d‟ells,
de moment no. No pensis això, perquè el temps que teniu a la terra no es el mateix d‟aquí,
mama es veu d‟un altre manera. Tot, absolutament tot, és un cercle. No es tant complicat.
Mira mama, és com aquella assignatura que se‟t queda travessada, com jo les mates, i que
no la pots arribar a entendre perquè et capfiques, fins el dia que de cop i volta ho comences
a entendre. I llavors es desperta el gust aquell per volgué aprendre més, volgué saber més. I
realment arribes a comprendre i estimar l‟assignatura. Dons això és una mica el mateix.
Marta: Val estimat gràcies. Sergi el tiet, la iaia, tota la família, sempre hem donen records per
tu , ja ho saps oi ? No cal que tu digui.
Sergi: Ja ho se mama, encara que jo no us digui al començament, sempre, sempre me‟n
recordo de tots, absolutament tots. Bueno tiet que tal, com estàs ? Com va la por, millor ?
Tiet saps que jo també me‟n recordo en cada moment de tu, en cada instant, i pensa una
cosa, quan el teu pensament va dirigit a mi, jo el rebo sempre, però no solament el teu, si no
el de tots. Tiet t‟estimo i sempre t‟ajudo i t‟ajudaré amb tot el que estigui en el teu camí. I que
no et càpiga dubta que sempre ets escoltat. T‟estima molt el Sergi.
JC: Gràcies guapo. Vull dir-te que m‟encanta que ens cartegem d‟aquesta manera. Ja que
tot es un cercle i jo si que vull aprendre i saber més, vull preguntar-te si podem considerar-te
un guia nostre. I si ens podries dir, tant a la mama com a mi, que hem sigut a la nostra ultima
vida passada; i per suposat si tu també hi ères.
Sergi: A mi també papa, m‟agrada molt. Amb podeu considerar guia vostre, de veritat que si,
però sobre totes les coses considereu-me fill vostre, perquè així es com jo em sento. Les
vostres vides passades van anar conjuntament amb la meva.

En una d‟elles jo era un amic teu, el millor amic, la mama era germana teva, no puc buscar
mes informació perquè seria molt llarg ara d‟explicar. Això es el que hi pogut veure.
JC i Marta: Gràcies guapo per l‟ informació. M‟encanta que els tres hàgim tingut varies
experiències conjuntes abans, i tant de bo les tinguem sempre, en les properes vides.
Sergi: Si mama, ara haig de marxar i amb vull acomiadar amb una abraçada molt, molt gran
per tots vosaltres, que els meus petons que us envio ara mateix us arribin a les vostres
galtes tant maques. Adéu papa i mama, rebeu una abraçada immensa d‟aquest esser que
us estima molt ______ Ah, records a la iaia i a la abuelita que esta molt trista. Animos
abuelita, tu nieto te quiere ________ (Rubrica del Sergi) ________
La Carme acaba escrivint: Adéu Sergi, nosaltres també t‟estimem molt, nosaltres t‟enviem
petons, i molt grans, per tu també.
La Marta fa al·lusió a “la felicitació de l‟altre dia” perquè el passat vint-i-nou de Juliol, dia de
Santa Marta, va ser, també, el seu aniversari; i el Sergi a traves de la Karme li va fer arribar
un curt escrit de felicitació. A la Marta li va fer molta il·lusió i aquí te la oportunitat de agrair-li.
Ja fa quasi nou mesos que ens estem comunicant, o cartejant, amb el Sergi; i la sensació
que estem tenint es la de que continuem parlant amb el nostre nen, perquè ens va dient
moltes coses, i donant moltes sensacions, que nomes compartíem nosaltres tres; però, al
mateix temps, som cada vegada més conscients de que ens està parlant, explicant i
introduint en temes força elevats i profunds a nivell espiritual.
D‟una banda, el nen esta reconfortant i ajudant en els seus pares perquè entenguin i
acceptin, amb el menys dolor possible, la seva marxa, la seva separació. I, d‟un altre ens
esta fent de mestre, introduint-nos i ensenyant-nos tot una sèrie de conceptes que eren del
tot desconeguts per nosaltres.
Dons Univers, quin Mestra tant gran, guapo i simpàtic ens has assignat, moltes gràcies !
O, potser, a part de donar les gràcies a l‟Univers, també ens les hem de donar a nosaltres
mateixos ? Potser per haver acordat, entre tots nosaltres, passar aquestes conjuntes
experiències en aquesta vida, o encarnació de tots els actors implicats ?
Si això es d‟aquesta manera, estem parlant de Família. Però d‟un concepte de família com
no el tenim considerat aquí, a la nostra habitual realitat. Sinó que estem parlant d‟un
concepte de Família exponencialment immens. D‟un concepte de Família que connecta i
traspassa totes les barreres, limitacions, dimensions i realitats.
Estem parlant d‟un concepte que porta a la Família a un pla multidimensional ?
Parlem d‟un concepte que ens porta a considerar que l‟Amor no es pot perdre mai ?
Que realment l‟Amor no s‟acaba mai ?
No s‟acaba mai perquè es totalment real i certa l‟Esperança d‟un retrobament en un altre
moment ?
En un altre moment on no es important ni el temps ni l‟espai ?
En un altre dimensió ?
En un altre realitat ?
Tant de bo la resposta a totes aquestes preguntes fora un simple: Si.
Encara ens faria pensar, i reflexionar, mes, oi ?

S‟acostava l‟inici d‟un nou curs escolar. Tots els estudiants, petits i no tant petits, i els seus
pares, es començaven a preparar per el nou curs. Nosaltres no. Nosaltres no teníem a cap
estudiant en el que ajudar en la preparació d‟aquest nou curs. Però, el que si teníem que fer
era ocupar-nos del nostre propi i exclusiu curs.
Dons ens consideràvem una mena de privilegiats estudiants d‟una universitat força atípica.
D‟una universitat entre dimensions. Universitat que, per accedir-hi, nomes eren necessaris
aquests requisits: bona voluntat i obertures de ment i de cor.
Ja feia nou mesos que el Sergi havia marxat, i la seva habitació estava completament igual a
quan ell vivia amb nosaltres, encara no havíem tocat, ni canviat res. Però ens venia sobre un
altre canvi molt important, dons teníem que començar a preparar l‟habitació per el bebè que
ens arribaria, si tot anava bé, cap a la tercera setmana del mes de gener del proper any.
Teníem que treure totes les coses que havien sigut del Sergi. Deu meu ! Com es fa això ?
Com s‟empaqueta una vida ?
De quina manera es poden empaquetar dotze anys tants estimats, i guardar-los ?
No hi ha cap curset que t‟ensenyi a fer-ho correctament.
Amb la marxa de l‟Alma ja vàrem tenir una mica d‟indicació al respecte. Però, en aquell cas
va ser una qüestió força simple i relativament fàcil. Afortunadament vam poder tornar tota la
roba que la Marta s‟havia comprat per preparar-se per l‟embaràs de l‟Alma.
Però, que fèiem amb els dotze del nostre Sergi ?
On guardàvem tot allò ? Nomes se‟ns va ocórrer un lloc: els nostres cors.
Un d‟aquests dies de Setembre la meva sogra ens va convidar a compartir un arròs negre.
No ho hi dit abans, i es per això que ho dic ara, la meva sogra Maria era una cuinera
magnifica. Normalment tots els plats que cuinava els hi quedaven molt bons. Segur que el
secret era que els cuinava amb molt d‟Amor per tota la seva gent. I aquest va ser un de tants
dies en el que tots els nostres sentits van gaudir d‟un festival de sensacions i de sabors, amb
el seu arròs negre barrejat amb all i oli.
Avui si que havíem quedat per tenir una comunicació amb el Sergi. Vàrem estar passant un
dia molt agradable, i quan va arribar el moment, la Karme es va disposar a escriure.
Avui, també, la Karme ens ha tornar a sorprendre a tots, dons quan estàvem en el moment
de relaxació prèvia a la comunicació, ha entrat en trànsit molt fàcil, ràpid i suaument.
Totalment absenta i amb els ulls tancats, s‟ha aixecat i ha fet aixecar-se a la Marta, posantse
una davant de l‟altre. A continuació li ha fet una sèrie de imposició de mans en el cap,
espatlles i panxa, tot acompanyat d‟una espècie de neteja virtual, nomes amb les seves
mans. Ha estat com si la Karme dones energia a la Marta en els punts on li posava les
mans, i a la vegada com si li fes una neteja a la seva aura.
Ha sigut un moment molt sorprenent, dolç i força emotiu per tots nosaltres.
Un cop fet això, la Karme, encara totalment absenta i amb els ulls tancats, ha tornat a
seure‟s i ha començat a escriure; sorprenentment, per la seva rapidesa, sense sortir del full.
El missatge ha estat del seu guia, en Joan, i ell ens explica que amb aquesta acció li han
donat benedicció i protecció al bebè que esperem, com si de un bateig es tractes.
Nosaltres li preguntem que qui li ha donat aquesta protecció, i en Joan ens contesta que:
“Ha sigut al Sergi, el guia espiritual de l‟esser preciós que vindrà a la terra amb vosaltres; i
que sempre hi serà amb ell, el seu costat”

Nosaltres li donem les gràcies al Joan per el seu missatge i al cap d‟uns moments la Karme
torna amb tots nosaltres, també, amb molta suavitat, i amb tots els seus sentits normals.
Com que ella no és conscient del que ha passat, li expliquem i li sembla molt correcte i bé,
tot i que també es queda agradablement sorpresa.
Seguidament, i després de la nostra explicació, ella es prepara per comunicar amb el Sergi,
qui mitjançant la seva energia ens diu:
Hola que tal, esteu bé ara en aquests moments. Mama no calia que t‟espantessis, dons no
passa res. Es una protecció per l‟esser aquest tant maco que ha d‟arribar. Estem tant
contents tots de la seva preparació i presentació aquí a la terra, que es molt emocionant.
Bé, per ell molt mes, perquè s‟han recordarà durant molt temps terrenal. Desprès ja anirà
perdent aquestes visions, perquè sinó no podria desenvolupar el seu esperit, el seu camí
que ha de seguir. Hola altre cop iaia, papa, mama, tiet, Lluis i Carme.
Marta: Hola estimat, moltes gràcies fill meu. Si, el principi m‟hi espantat una mica quan hi
sentit les vibracions en el cap, perquè no sabia el que era, desprès quan hi vist que hem
feies la neteja m‟hi relaxat una mica. Us ho agraeixo a tots molt, i et vull preguntar si aquesta
protecció li has fet tu, i si tu seràs el seu guia.
Sergi: Es normal, però no passa res. Si mama li fet jo, però no solament jo si no també unes
altres forces de llum. Serà un nen de llum. Rodejat de molta llum, un esser amb sort.
Marta: Gràcies fill, que les coses li vagin molt bé i sigui molt feliç.
Sergi: Iaia no ploris si us plau, vinga estimada no ploris que no passa res.
Maria: Sergi la iaia no vol plorar, es que m‟hi emocionat molt.
Sergi: Iaia ho entenc, no pensis que hem molesta, es nomes que no m‟agradaria que patissis
pel fet de que jo estic aquí, i tu ó vosaltres no hem veieu. Tranquil·la que ets guapíssima,
estàs mes relaxada iaia ?
Maria: Si, i perdona fill meu.
Marta: El que passa es que s‟ha emocionat al veure els passes i la protecció, no s‟ho
esperava i s‟ha emocionat. Bé, no ens ho esperàvem ningú de nosaltres.
Sergi: No s‟ha de perdonar res iaia, el perdo en aquest cas no es necessari.
El perdo, ara que parles tu de ell, es començar per perdonar-se un mateix. Quan un esser es
comença a perdonar ell mateix de les seves faltes, compren la capacitat tant gran de poder
perdonar en els demes. Això es una cosa que tothom tindríem que practicar, el Perdó.
Maria: Molt bé Sergi estimat, gràcies per totes aquestes ensenyances tant maques.
Marta: Sergi, et vull dir que tant el papa com jo estem encantats de que el teu germà sigui un
nen tant especial, com tu dius que és, i que tingui la sort de tenir un germà com tu, que se
que tota la vida l‟estaràs protegint, m‟encanta saber-ho i et dono les gràcies.
Sergi: De res mama, Gràcies també a vosaltres.
JC: Hola Sergi, podem saber quan de temps s‟han recordarà el teu germà de tot això que
ens has dit abans de la seva preparació per venir aquí a baix ?

Sergi: Els essers que neixen, normalment els seus primers cinc anys de vida s‟han recorden
molt del seu espai, millor dit, del lloc d‟on venen. Bé els temps mes intensos són el primer
any de vida. Desprès es va perden perquè d‟alguna manera viuen aquí a la terra, llavors no
seria convenient barrejar dos mons. Això depèn també molt de lo avançat que estigui
l‟esperit, però de totes maneres no sempre s‟han recorden de tot, sinó de parts que siguin
convenients per l‟elevació del seu esperit. Perquè us feu una idea són com ajudes,
consultes, que queden registrades en el subconscient de la persona.
JC: Gràcies guapo per l‟aclariment. T‟envio molts, molts petons i una abraçada fortíssima.
Sergi: Ja ho se papa, abans que m‟ho enviïs ja li rebut.
JC: Bé Sergi, encara que hem diguis emprenyador, podem pensar que aquest bebè tindrà
l‟esperit de l‟Alma ? Anteriorment, ens has dit que el coneixeríem.
Sergi: Jo no hi dit mai això de que siguis emprenyador, al contrari, ets encantador papa.
Perquè us preocupa tant que pugui ser ó quin esperit, millor dit, pugui ser. Que no
l‟estimareu igual ó mes que si fos l‟esperit de la Alma. No papa no ho diré, i no us penseu
que puc ser descortès, es que penso que tots els esperits d‟alguna manera som germans.
Som Un, ja que tots venim i tots anem al lloc nostre. I un dia ó altre quan estem a casa, tots
ens estimem molt, ja que formem part d‟aquest mon d‟Amor, d‟aquest mon invisible però tant
meravellós.
JC: Gràcies per la lliçó guapo.
Marta: Sergi, l‟esser que ve, sigui qui sigui, és igual, podem pensar que és un esperit molt
especial com ets tu fill ?
Sergi: Mama en els vostres ulls serà un nen especial, com tots els nens ho són pels seus
pares. Mama serà un nen amb llum, si, ja ho hi dit, perquè sap moltes lliçons d‟aquí, el seu
mon, on està ara.
Marta: Sergi aquesta nit hi tingut un somni..............................
Sergi: Si mama, el somni del meu llit, no, no es un somni. Mama hem estat junts. Ja vaig dir
amb una ocasió que moltíssimes vegades pot passar desapercebuda la meva força, la meva
energia, però que jo sempre estic amb vosaltres, i sempre us dono forces quan mes les
necessiteu. El que passa es que no sempre es pot fer allò que mes us agradaria que passes
en el moment. Tot té un temps i tot té una explicació. Bé mama, si, hem estat junts.
Marta: Si estimat, i també hem tocaves la panxa, dons desprès m‟hi anat en recordant.
Sergi: Papa també estic amb tu sempre, sempre, sempre, encara que tu no te‟n recordis.
Papa t‟estimo, no creguis que nomes li dono sensacions a la mama. ¡ Ai ! papa el teu chip,
quin dia el despertarem ?
JC: Bé, no ho se. I si se que no nomes estàs amb la mama. T‟agraeixo moltíssim tot el que
fas per nosaltres. Un dia ja et vaig dir que estava segur de que sempre estàs amb nosaltres,
i t‟ho torno a repetir. Estic encantat de tenir un col·lega com tu guapo, i t‟estimo moltíssim.
Sergi: Ho se estimat. Però això si, que et quedi la certesa de que estic, i molt papa, amb tu, i
amb tot aquell que ho necessita.

JC: Gràcies Sergi. Referent al que ens ha dit en Joan abans, podem pensar que tu has
batejat al teu germà en nom de Deu ?
Sergi: Si papa, en nom de l‟Esser Suprem i en nom de tots aquests essers de llum que estan
amb l‟esser. Li hem donat la benedicció, la protecció, era el moment. Això del bateig aquí,
papa i mama, és cosa vostra, vull dir que no esta bé ni malament, perquè ell ja baixa amb
tota la benedicció de Deu. Ja que ell és part, com tots nosaltres, de Deu. Si a vosaltres us te
que quedar una conformitat gran dins dels vostres esperits feu que el bategin. Però ho torno
ha dir, ell ja esta beneit.
JC: Sergi per mi la conformitat ja la tinc. Perquè dius que ara era el moment ?
Sergi: Perquè esta just entrant en el cinquè mes de gestació, el seu esperit s‟està acoblant
molt més que mai dins del vostre mon. Per això l‟hem protegit, l‟hem volgut donar d‟alguna
manera el nostre bateig. És com una festa gran quan un esser ha de néixer, potser per
vosaltres us assemblarà una tonteria, però és quelcom molt i molt gran, perquè penseu que
pels essers que venen també es un risc, en el sentit que ja estan bé aquí, en el mon
espiritual. Però bé, és decisió d‟ell i de Deu. Es una benedicció per vosaltres.
JC: Gràcies Sergi, i no crec que sigui una tonteria, al contrari, penso que es molt important.
Josep: Sergi nomes et vull saludar i dir-te que vaig a dormir. A veure quan hem vens a
visitar, que ara ja no tinc tantes pors.
Sergi: Adéu tiet bona nit, i que somiïs amb els angelets, val titi ?
JC: Escolta Sergi, el teu germà que segur que ens ve a veure, i ens diu coses igual que tu, i
no ho notem, pregunta-li si ens vol dir quelcom a traves teu, i de passada pregunta-li si ens
vol dir el nom que vol que li posem.
Sergi: El meu germà esta contentíssim d‟haver escollit els pares aquests tant macos que
tindrà. Ell també us envia molts records per vosaltres, i esta molt bé dins de la panxeta de la
mama. Diu que es molt confortable i molt gratificant. Sent les seves sensacions, la seva
felicitat, i el mateix temps les seves pors. Però bé, ja li diu ell també que no tingui tantes
pors, que no tingueu tantes pors, que ell esta molt bé i molt, molt feliç. Bueno el nom papa,
que vols que et digui, mira si es nen li podeu posar un nom fort, si. I si es nena, papa, tu ho
tens molt clar, veritat que si ?
JC: Veritat que si Sergi, ja saps que el nom de Marta m‟encanta.
Marta: Sergi, amb tu ho tenia tant clar que volia que et diguessis Sergi, ho tenia claríssim,
però ara estic com bloquejada, no se.
Sergi: Mama de veritat que en el moment que el veieu, sabreu positivament el nom que li
posareu. Ah, la intuïció aquesta la tindràs, perquè això passa. Igual que tenies molt clar el
meu nom, igual passarà amb l‟esser que ve.
JC: Escolta Sergi, ja que aquesta nit passada has estat amb la mama, perquè no hem veniu
a veure a mi avui, tu i el teu germà ?
Sergi: Papa jo sempre vinc, tu no te‟n recordes, a veure si fas per en recordar-te, intentaré
per tots els medis que ho facis.

Ja et vaig dir el que tenies que fer, però a vegades, ho vaig explicar amb en un altre ocasió,
no es té ó no es tenen les vibracions suficients per rebre, ó millor dit, per en recordar-te.
Això, com vaig dir, va molt a persones, però no et càpiga cap dubta de que tu també viatges.
JC: Gràcies Sergi, no tinc cap dubte, el que passa es que no me‟n recordo.
L‟últim dia que vàrem dialogar, jo et vaig preguntar sobre la nostra ultima vida, i ens vares dir
que seria molt llarg d‟explicar; ens podries ampliar l‟explicació ?
Sergi: Si ja ho se. Si papa. Tots, tots hem tingut relació. Mireu no vol dir que tots estem junts
amb una mateixa vida terrenal, però si us puc dir que tots ens coneixem a dalt, quan anem,
ja que el lloc nostre és a dalt. Unes persones poden passar la seva proba ó la seva vida
juntes i tindre relació directa, quan dic directa amb refereixo a dalt, amb unes altres persones
que no estan aquí a la terra, però que ja coneixeu, perquè us ajuden ó ajudem, no se si
m‟explico bé. Es com ara, per exemple, perquè us feu una idea, jo estic en el mon espiritual,
a la Carme i el Lluis no els coneixia gaire quan estava a la terra, però si el meu esperit
estava en connexió. I ara, mira per on, els conec molt i ells amb coneixen. Per tant és el
cercle aquest que sempre dic. Tots ens coneixem i tots ens ajudem quan arriba el moment.
La que us vaig comentar va ser una de les encarnacions, una de tantes.
Relació la vam tindre tots, uns a la terra i els altres des de a dalt.
Hem anat superant probes junts, i molt espinoses algunes, fins arribar a aquí on estem ara.
JC: Molt be Sergi, gracies guapo. Quan tu dius que ens vens a veure i viatgem; totes les
meves pors i indecisions las deixo en el cos material, al llit, ó m‟ha las emporto amb tu ?
Sergi: Papa deixes el cos, el que ve és el teu esperit.
Marta: Sergi, sobre la benedicció que li has fet al bebè, jo et vull preguntar que si els passes
que m‟has fet, eren per treure‟m alguna energia negativa, ó formava part de la protecció ?
Sergi: Pot ser que t‟hagi estranyat molt mama lo dels passes, això es fa primer de tot per
netejar, obrir camí, diem obrir canals d‟energia. Per poder fer la protecció primer s‟ha de
netejar, no vull dir que tinguessis res, però al estar rodejats de tanta gent, a vegades, rebem
energies una mica negatives. Jo hi volgut aclarir-les perquè arribés bé la protecció a l‟esser.
Marta: Sergi, tu saps que ens considerem molt privilegiats per tenir aquests comunicats tant
fantàstics, i de començar a conèixer tot aquest mon. L‟altre dia, en Tomàs ens va dir que
nosaltres tenim gracia, i nosaltres volem preguntar-te que vol dir tenir gracia ?
Sergi: No ho dubteu, gracia vol dir que d‟alguna manera els vostres esperits tot això ja ho
sabien, no totes aquestes ensenyances però si moltes, ja que l‟evolució queda en el esperit.
Per això, com vaig dir, no us ha costat gens poder entendre tantes coses del mon espiritual,
no us heu tancat mai; perquè estàveu avançats en moltes ensenyances.
Mama i papa la onda de vibracions s‟acaba, si voleu preguntar alguna cosa mes ?
JC: No Sergi, en un altre ocasió. Dona molts records a tots els col·legues que tenim allà.
I molts petons per tots. Fins ara estimat.
Marta: Teníem una llista molt llarga de preguntes per fer-te fill, però serà en un altre ocasió.
I molts petons per tu i per tots. Vine‟ns a veure un altre dia, fins aviat.
Sergi: Si, ja ho se que la llista es gran. Adéu papa mama iaia Lluis i Carme. Adéu i que
sigueu molt feliços, us estimo moltíssim, petons i mes petons ______(Rubrica del Sergi) ______

La Karme acaba escrivint: Adéu Sergi, i molts petons per tu també, que la Llum t‟acompanyi
sempre en el teu camí. Records a tots als d‟allà a dalt.
Veiem que estem parlant tota l‟estona de dalt i de baix; i jo em pregunto no serà “aquí el
costat” en comptes de dalt o de baix ?
No serà una vibració, o una freqüència, com ens diu el Sergi, mes que un lloc físic ?
No serà el nostre Univers com una estació de radio, la qual conté totes les freqüències, però
només es pot accedir a elles d‟una en una, o dit d‟un altre manera, només es pot escoltar
una emissora a l‟hora ?
No podem escoltar a la vegada dues de diferents; o si ?
Ho podrem fer en un futur ?
El símil mes apropiat, que trobo ara, per explicar el que vull dir es la Tele.
Els televisors, també, poden rebre i contenir moltíssims canals; o freqüències; però en
aquest cas, els mes moderns ja ens permeten veure dos, o mes, canals o programes, o
freqüències, a la mateixa pantalla, el mateix lloc, el mateix pla.
I, a mes a mes, tot això fent servir única i exclusivament el comandament a distancia.
O sigui que al mateix lloc, o pla, podem accedir a dos o mes realitats, i totes es
desenvolupen al mateix temps; encara que nosaltres només som conscients de la realitat (o
canal) o realitats (o canals) que triem veure.
Bé, dons, continuant amb el fil d‟aquest símil de la tele, no seria possible que, a part de triar
el que volem veure (fet que ja es una realitat en els televisors a la nostra realitat) poguéssim,
també triar el que volem Viure ?
Com es podria fer això ?
Com podríem triar el que volem viure ?
Tenim les eines ?
Quina, o quines eines serien les adequades ?
El cervell, la consciencia, la nostra energia, la voluntat, la intenció, el cor, l‟Amor ?
O, pot ser una barreja de totes elles ?
No tinc respostes per tantes preguntes. I en tots els llibres que estem llegint no les trobem,
tampoc, aquestes respostes. I si les hem trobat no les hem sabut reconèixer. Per tant el més
assenyat es deixar totes aquestes preguntes, de moment, a banda, i intentar tenir la ment i el
cor ben oberts per si rebem alguna resposta a elles.
El que si és ben cert és que aquest últim comunicat ha estat dedicat a la Marta i al bebè que
esperem amb tanta il·lusió. Que maco, oi?
Ja ho hi dit abans, però es que, de veritat, que ha sigut un moment molt sorprenent, molt
dolç i molt emotiu per tots nosaltres. Ens ha fet emocionar a tots molt.
Aquest Setembre que ja acabava, encara, tenia una molt agradable sorpresa per nosaltres.
La tardor havia començat i, com sabeu, les primeres fulles començaven a caure dels arbres.
Havíem quedat que passaríem tot un dia amb la meva sogra i el meu cunyat, gaudint de la
nostre mútua companyia i de la esplèndida cuina de la Maria. Bé, no nomes del espai físic
de la cuina en si, sinó que també, i sobre tot, anàvem disposats a gaudir dels plats cuinats
per ella; o encara millor dit, del que hi posaria sobre d‟aquests plats.
Dintre del agradable dia que estàvem passant, en un moment donat en Josep es va disposar
a escriure per tenir un comunicat. Ens pensàvem que podria comunicar amb en Tomàs, amb
qui ara feia dies que no parlàvem, i ens agrada molt fer-ho perquè és un esser encantador,
un poeta, un amic, un col·lega de tertúlies com ell mateix diu. A partir d‟aquí ha vingut la
nostra sorpresa i emoció, al connectar en Josep amb l‟esperit de l‟Alma.

Avui ens hem tornat a sorprendre i emocionar molt, moltíssim. Perquè ara a la tardor ens
hem tornat a trobar amb la nena que va partir del nostre voltant una primavera molt dolorosa.
L‟Alma a pogut arribar a nosaltres, i hem tingut un diàleg encantador i molt emocionant.
En Josep comença escrivint: Pau i Amor els esperits de bona voluntat.
Alma: M‟ha costat arribar a tu perquè no eres conscient de la meva visita.
En Josep li demana que li confirmi que es l‟Alma.
Alma: Soc jo, Alma. La filla del JC i la Marta. Si, t‟ho dic. Jo soc la nena que va partir la
primavera del seu cor per deixar pas al futur que els hi feia falta. Que la meva experiència
els faci com és, obrir els ulls, deixant pas a una eternitat d‟estacions per poder gaudir de la
felicitat. Si, jo soc Alma. Una servidora de la Llum Infinita, que avui ve com l‟amiga, filla, a
presentar-me els meus estimats pares, que tant estan progressant amb les seves
necessitats espirituals. Tinc moltes ganes de transmetre el meu amor, la meva felicitat, el
meu respecte, la meva joia, a aquests dos essers meravellosos que tant els hi enyorat i
estimat. I que tant present amb volia fer en els moments difícils, però no podia arribar els
seus cors, dons el dolor m‟anul·lava. No, no dubtis, soc ALMA ____________
Marta: Hola filla, estic molt contenta de que puguis comunicar amb nosaltres, i al mateix
temps molt sorpresa i emocionada perquè no m‟ho esperava.
Alma: Soc feliç d‟escoltar la paraula filla.
Marta: Escolta filla, llavors aquesta proba que hem tingut que passar de que tu no naixessis,
com diu el Sergi, que ja estava pactada, era una proba per tu ó per nosaltres?
Alma: Els dos ho necessitàvem, per vosaltres era un avis de la proba definitiva, per mi una
experiència que tenia que passar. Això no te importància, tot esta ó s‟arreglarà. Per això hi
ha les experiències, les vides, l‟escola. Però per la teva tranquil·litat et diré que no pateixis,
simplement que et feia falta.
Marta: Així, tal com li pregunto en el Sergi i a tots, aquesta vegada tot anirà bé, oi filla ?
Alma: Molta fe, si. Jo ho entenc, però vull que estiguis tranquil·la i tinguis fe amb el que
arribarà, dons els premis s‟han de portar amb il·lusió des de que ets nominat a ell, al premi.
Marta: Llavors filla, podem pensar que l‟esser que ve es un premi ó una recompensa a tot el
que hem passat ?
Alma: Si, pot ser així.
JC: Hola filleta estimada, encara que no et vaig arribar a conèixer vull dir-te que sempre et
tinc al meu cor. Aquí al teu mon, estàs amb el Sergi ?
Alma: Gràcies. Si, estic amb ell sovint. Però diguem que en aquests plans hi ha divisions, per
que puguis entendreu.
Marta: Escolta, quan pensem ó parlem de tu, com vols que et diguem, Alma, ó prefereixes
algun altre nom ?
Alma: Filla, però també m‟agrada Alma. Però vosaltres dos hem podeu dir filla.

Marta: Escolta filla estimada, podrem seguir comunicant amb tu, com fem amb el Sergi ?
Alma: Suposo que si, dons jo tinc ganes.
JC: Alma guapa, dons per el que ens dius, podem pensar que vàrem fer bé de seguir les
indicacions dels metges, i tirar endavant amb l‟avortament ?
Alma: Si, i tant, tenia que ser així. Dons jo no tenia vida, però si una gran il·lusió de formar
part de la meva mare i tots vosaltres, encara que fos per uns mesos.
JC: Filla, durant tot aquest procés, tu vas patir ? Es que ens preocupava molt.
Alma: No, jo no. No pateixis.
Marta: Alma, tinc un dolor molt molest, i de vegades molt fort a l‟estómac, t‟ho dic perquè
com que tu vares estar dintre meu; es possible que em premi el bebè ?
Alma: Si, pot ser, tranquil·litzat. I tingues Fe, la fe et treu la intranquil·litat. Seguretat. La por
es covard i dèbil, venç-la amb seguretat.
Marta: Però si ja en tinc de fe, el que passa es que desprès de lo teu, i desprès de lo del
Sergi, som humans, i de vegades ens desesperem.
Alma: La desesperació es debilita amb la fe, es molt important que us armeu de fe. Us anirà
molt bé, oi que tothom us ho diu ? I dons, per alguna cosa serà. Vosaltres diguem que teniu,
ó esteu passant, una proba de fe.
Marta: Gràcies Alma. Tu coneixes l‟esser que ha de vindre ? Vull que li donis un peto molt
fort, un altre en el Sergi, i també un de molt fort per tu. Us estimo molt els tres.
Alma: Si, el conec. Ho faré mama, estigues tranquil·la. I sàpigues que tens dos trossos del
teu cor envoltats de la Llum del Pare, que un dia s‟ajuntaran per entrar a formar part de la
família del Pare de la Llum. Que aquí ens ha durat poc, però que no per això es menys
solida, oi ?
Marta: Si filla. Estic molt emocionada i encantada de tenir dos essers tant meravellosos, tant
macos, que m‟espereu a la Llum, perquè un altre dia ens trobarem.
Maria: Alma estimada, jo et vull dir unes paraules, soc la que tenia que ser la teva avia,
encara que no t‟hi conegut t‟estimo molt, i estic molt emocionada i agraïda a Deu per aquests
comunicats tant macos. Gràcies Senyor per donar-nos tot això.
Alma: Si estimada, ja ho se. Estem emocionats dons ens hem trobat, i es molt gros l‟amor
dels nostres cors partits per les experiències. Gràcies iaia.
JC: Alma guapa, filleta estimada, estic encantat de que ens hàgim trobat i de poder parlar
amb tu. Ens pots dir quelcom referent al meu germà ?
Alma: Si, que esta molt malament en els vostres ulls, però que el seu esperit torna a casa, i
ell ho sap. Es dons feliç.
JC: Gràcies Alma. Sempre us envio molts petons, en el Sergi, a tu, i l‟esser que ve.
El Sergi ja hem va dir que els rep. Vull preguntar-te si tu i el bebè, els rebeu ?

Alma: Si ho fem, i m‟agrada molt.
Maria: Tu coneixes en el Joan, el teu avi ? I en els meus pares, són feliços ?
Alma: Si, el conec______________ Si, els conec, ho son__________
Maria: Els hi envio molts records i tot el meu amor, i els hi dius que els estimo molt.
Alma: Gràcies, ells ho saben_________
Maria: Gràcies Alma, i torno a donar Gràcies a Deu per tot el que ens dona.
Alma: Moltes Gràcies a Ell si, és ell l‟únic, el Mestre.
Josep: A mi hem ve la imatge de que t‟assembles a en Joan Carles, oi Alma ?
Alma: Si, en el cantó de la seva família.
JC: Gràcies guapa, ens vols dir tu alguna cosa ? Ja veus que som curts de paraules.
Alma: Es un dia especial per mi, una festa.
Un d‟aquells dies que s‟esperen no sabent si podrà ser.
Tot el meu esperit rabosa felicitat, llum especial que porta els vostres colors.
Soc dons tant feliç de pogué transmetre el meu amor els pares, que m‟agradaria que ho
notéssiu. Tot el meu carinyo i felicitat esta dons dedicat a vosaltres pares estimats, que
m‟estimeu i m‟heu fet sentir tant bé i tant volguda en aquesta curta però feliç excursió, per
dir-ho d‟alguna manera, dins de l‟Amor, de l‟estimació a la família que tinc aquí baix.
En aquest punt tots ens emocionem moltíssim i l‟hi expressem el que sentim , i continua la
nostra estimada :
Alma: Gràcies. Avui tinc que marxar, us envio la meva energia positiva i joiosa perquè aneu
passant la vostra vida amb joia, amor i fe cap a tot.
Que la Llum del Pare Sant us faci molt, molt feliços i joiosos.
Adéu iaia i tiet estimats, jo era la nena dels teus somnis. Molta felicitat per els meus pares
macos, “estupendos”, i que són un exemple per molts ____________
Marta i JC: Fins un altre dia ser encantador, filla estimada i desitjada. Perduda en aquella
primavera i trobada en aquesta tardor gràcies al Mestre. Esperem i desitgem poder tornar a
parlar amb tu. I quan Deu vulgui tornarem a ajuntar els trossos dels nostres cors, ara tant
separats però al mateix temps tant junts, tant units.
En Josep acaba escrivint: Pau i Amor als esperits de bona voluntat.
Ella, la petita, Alma, va fer una excursió molt curta a les nostres vides, una molt breu incursió
a la nostra realitat. Però, a la vegada va ser tant impactant per nosaltres dos que la portem
totalment fusionada en els nostres cors. A més a més ara hi hem pogut parlar, i ella esta bé.
Que maco. Que emocionant. Que privilegiats ens considerem per poder comunicar, o parlar,
amb els nostres nens. Però, per sobre de tot ens considerem molt privilegiats pel fet de
poder saber que ells estan bé. Estan continuant la seva pròpia evolució pel seu camí, i estan
vius. Estan vius i un altre dia, o moment, ens trobarem. Que maco. Que emocionant.

Quin setembre, quina tardor mes càlida començava per nosaltres, dons la flama que ens va
encendre el Sergi, dins dels nostres cors, anava fent-se una mica mes gran, mes sòlida, mes
càlida i mes dolça. A mida que anava transcorrent aquest mil nou-cents noranta cinc,
aquesta flama anava apaivagant, mica en mica, dia a dia, i amb moltíssima suavitat aquest
esquinçador dolor dels nostres cors. I ho feia de la manera mes agradable i dolça possible,
amb moltíssim Amor.
Aquesta tardor ha sigut molt “maca” per nosaltres, perquè, i malgrat tot, hem tingut temps
d‟estar junts. Hem estat molt junts nosaltres i amb la família i els amics. Ara només obrim el
bar musical els caps de setmana, dons la forta feinada de tots els dies d‟estiu ja ha passat.
Tot i que entre setmana ens hem d‟ocupar del manteniment, preparacions pels caps de
setmana, atenció els proveïdors, etc. Encara, ens queda molt temps per nosaltres.
La panxa de la Marta continua creixent amb total normalitat, i ella continua guapíssima i molt
contenta, perquè veu, o veiem, que el seu embaràs s‟està desenvolupant bé, molt bé.
Hem pogut llegir molt, ja sabeu, per aprendre una mica mes i trobar respostes.
I jo, en concret, puc anar transcrivint amb tranquil·litat els comunicats que hem anat rebent
dels nostres estimats des de l‟altre cantó de la vida, o “des d‟aquí al costat”.
També podem estar pel meu germà, que degut a la seva malaltia s‟està deteriorant tant ràpid
que fa por. No sabem quan temps mes estarà amb nosaltres; però, ja els nostres estimats
ens diuen, i nosaltres ho veiem dia a dia, que el seu temps aquí serà poc.
Que injust que se‟n vagin els membres mes joves de la família !
La nostre societat, o el nostre sistema, ens ensenya a amagar tot el que te relació amb la
mort, i ens fa veure, o pensar que normalment són els components mes vells de la família
els que primer moren. Però, la veritat, i la quotidiana realitat és que no és així, no.
Tot i que aquesta petita flama ens està ajudant moltíssim, tot i que ara sabem molt més, que
fa quasi un any, sobre tot el que te relació amb la mort i amb els seus processos, no treu que
tots els cors de la família tornin a estar, emocionalment, molt trasbalsats.
Dons l‟evolució i el possible desenllaç de la malaltia del meu germà ens té a tots pendents
d‟ell. Amb l‟afegit de la colpidora sensació, o emoció, de que no podem fer res mes per ell.
Nomes esperar i acompanyar-lo en el seu procés.
Tal com va transcorrent aquesta tardor, ens anem acostant a la data del que serà el primer
aniversari de la marxa, de l‟inici del viatge per l‟Univers, del nostre Sergi.
No sabem ben bé com explicar-ho, però igualment ho fem. Quan se‟t mora un fill, o un esser
molt estimat, es com un cop horrorós, demolidor i dolorós en extrem.
T‟endinses en un carrusel d‟emocions que t‟esclafen contra tu mateix i el teu dolor.
Que faràs amb la teva vida sense el caliu de la companyia d‟aquella persona ?
Aquesta dolorosa pregunta t‟ha la estaràs repetint, i repetint, sobre tot el primer any sencer
sense la seva companyia. Perquè junt amb el brutal dolor per la separació, s‟afegeixen totes
aquelles coses que ja no has pogut fer juntament amb aquella persona durant tot aquest
primer any.
Dates molt concretes, festivitats, aniversaris de tots tipus, i per sobre de tot el dia a dia.

Dia a dia, durant cada dia, i en tot moment, estàs obligat a acceptar que ja mai mes tindràs
amb tu, al teu costat, el caliu d‟aquella persona tant estimada.
Això, també, es molt dolorós d‟acceptar.
Per tot això ens preguntem, de quin material estan fets els nostres cors ?
També, i de qualsevol manera que et sigui possible, un altre de les coses que has d‟acabar
acceptant es que s‟ha de continuar caminant, s‟ha de continuar amb la vida.
Recordem-ho, perquè ella no para mai, perquè ella, amb nosaltres dins, sempre està en un
constant canvi.
I així, caminant, caminant arribem quasi al final del mes de novembre.
Avui fa un any que el nostre “guapeton” va iniciar el seu viatge per l‟univers.
Avui fa un any que el nostre “guapeton” va marxar del nostre costat, sense separar-se del tot
de nosaltres. Avui fa un any.
Però com diu el seu tiet, un any és un petit instant per calmar els nostres sentiments, una
mesura material irreal. Avui en Josep ens ha donat un escrit molt maco i tendre, fet per ell
mateix, referent a aquest primer any:
Gràcies Josep per tot.
Un any.
Petit instant per calmar els nostres
sentiments, obrir i tancar els ulls,
un abans i després, petita reflexió
i esforç de resignació.
Escola accelerada, classes improvisades
curs ràpid per aprendre a continuar,
difícil aprovat, dolgut i plorat
en el dia a dia.
Un any.
Resultat del temps que aporta serenitat
canvis radicals, conceptes espirituals
a l‟escala dels nostres valors
sospir d‟esperances.
Futur inspirat per un període dessolat
per un punt i a part, un fins ara
dons el temps no s‟acaba
simplement passa i evoluciona.
Un any.
Un temps, una vida, mesures materials irreals
que poc reflecteixen la realitat
la idea del Creador el fer-nos viure
dotze anys, un mes, un dia.
Segons insignificants
que tapen la veritat i tant ens enreden
dons per gaudir el teu costat
ens resta una eternitat
un no parar d‟estimar-te, de besar-te.
Una vida.

Mentre jo estic treballant en el bar musical, la Marta i el seu germà reben un entranyable
missatge del Tomàs, guia d‟en Josep. Ens diu l‟energia d‟en Tomàs:
Com fer veure a un cec, com transmetre a la seva ment limitada la llum, la claror, com
explicar-li el que no ha vist, el que no ha palpat, el que supera la seva imaginació i idea de la
realitat.
Com fer sentir, escoltar a un sord, com dirigir les nostres paraules al seu llenguatge per
transmetre-li fidelment el que volem expressar.
Com dir-li que el gotejar agradable del riu avança, segueix el camí, el curs, i que nosaltres
passejant a prop seu anem sentint el sorellet de l‟aigua en cada pas que fem, fins que arriba
al mar, a l‟oceà, al gran, on no deixa d‟haver format part d‟un riu, però que ara ha evolucionat
i creix, forma part de la grandesa d‟un oceà.
L‟espai i condicions deixen de ser limitats i tornen.
Sal, espècies, elements i forces possibilitats el fan mes grat, mes feliç, part de tot, el gran.
Com fer per explicar, si som muts, en els oïdes de vosaltres, com iniciar la base de les
explicacions si les anul·len records i sentiments.
Mirem, escoltem, sentim, obrim els ulls al fet real, l'únic que ens fa savis a la fe.
Gran paraula ! Sabeu ¡ Paraula crec jo, superada per vosaltres, dons teniu sentits que us
han fet palpar el que si no seria una malformació, una falta de sentits absoluta.
Sou forts, sou emparats, teniu les dades però us falten les operacions, sou humils, però feuse‟n
grans de confiança i voluntat.
Feu dels vostres pensaments en aquests dies tristos i dolguts un giro, un canvi, una realitat.
Un passar la fe i les esperances davant de tot, dons sabeu la veritat i l'anul·leu amb records
que no són apropiats.
Feu sentir al vostre nen, que la seva ó els seus esforços per fer-se notar i transmetre amor,
omplen a vessar el vostre cor, fins el punt d‟omplir-lo de joia i il·lusió.
Penseu amb ell sí, però feu-lo viu. Recordeu la seva bellesa, el seus jocs, el seu amor
simpàtic i eixerit. Somrieu amb ell, dons ell està aquí.
No us ha deixat, us ajuda a fer-vos forts.
Dediqueu dons les dates tristes a fer-lo feliç, a notar en els vostres cors la seva presencia
viva i alegre que us ompli de satisfacció.
Aquestes paraules no aporten cap manca de comprensió, ni de falta de sensibilitat, són
paraules clares i avançades els conceptes tradicionals.
Son paraules per dos pares macos i intel·ligents, que l‟amor els fa evolucionar.
Que són capaços de vèncer, canviar els seus sentiments per l‟amor, per la voluntat
incondicional que tenen de cara al seu nen, al seu fill.
Felicitats dons Marta i Joan C, que sapigueu aplicar i aportar alegria als vostres pensaments,
als vostres cors. Que sigui rebuda amb alegria, il·lusió i esperança, per fer sentir feliç al
vostre tresor, que espera ansiós reaccions immediates d‟amor, d‟alegria.
Com poden dos persones superiors no acceptar el destí, el curs del riu.
Com fer sentir els sords que el recorregut del riu ha sigut immillorable, que el cabdal que han
format sobrepassa els límits, que tot ha sigut perfecte.
Que més es impossible donar, que es tant viu i gros aquest corrent que supera en avantatge
qualsevol pla o lloc. Que tot es com fa un any i poc.
Que la il·lusió, l‟amor i la presencia són aquí, front a front, i que topen cada segon.
Dons aquesta realitat mai, mai, mai, podrà ser descartada.
Petons amics _______________ Tomàs _________________
Acaba dient la Marta: Gràcies Tomàs, esser encantador i amic de tertúlies, com dius tu, per
aquestes paraules tan maques i tan plenes d‟amor i esperança.
Que la Llum i l‟Amor sempre estiguin amb tu i amb tots els que ho necessitin. Gràcies amic.

Que maco. M‟estic repetint molt però que maco. Quin llenguatge que fa servir aquest Tomàs.
Quina saviesa tant genial que ell fa servir a l‟ajuntar les paraules d‟aquesta forma i manera,
per explicar i transmetre el que vol dir o expressar. Quin Amor tant gran expressen aquestes
sàvies paraules, i quin Amor tant gran es pot llegir, ben clarament, entre línies.
Malgrat el carrusel d‟emocions implicat, com voleu que no ens considerem molt privilegiats ?
Malgrat les situacions i moments de dolor, la Marta i jo, estàvem relativament contents.
Perquè podíem comptar, i comptàvem, amb el suport i l‟Amor de la nostra família.
Comptàvem amb el suport i l‟Amor dels nostres amics. I, a més a més, de tant en tant,
rebíem una carta, des d‟aquest altre cantó, o des d‟aquí el costat, dels nostres estimats.
D‟aquesta manera continuàvem caminant, seguint el nostre camí per la nostra vida.
Ja havíem quedat, dies enrere, amb la Karme i el Lluis que ens trobaríem per mirar de tenir
una comunicació amb el Sergi. Ens reunim quan just està acabant aquest novembre, i
després d‟uns moments de relaxació/preparació, amb l‟energia de la Karme, ens diu el Sergi:
Hola que tal, com esteu. Si, estic aquí, m‟ arriba‟t la vostra comunicació.
Fa estona que m'arribava, perquè com hi dit algunes vegades el pensament és molt poderós.
Hola papa mama Lluís i Carme, soc molt feliç de poder estar aquí en aquests moments i de
poder contemplar les vostres cares de felicitat.
Deixo pas a que hem pugueu dir alguna cosa vosaltres, per que sempre dieu que jo poso la
directa, i es veritat, veritat, es broma eh ?
JC: Hola guapo, si que diem que poses la directa, però ens encanta que ho facis, i ens
encanta tot el que tu ens dius.
Marta: I tant que si estimat, hola fill com estàs ? Estic molt contenta de que hagis pogut
venir, i de que ens diguis coses tant maques com ens dius sempre.
Sergi: Vull en primer lloc que hem pregunteu allò que vosaltres teniu tant dins vostre.
Bueno no cal que ho pregunteu perquè ja ho se, i us contesto a continuació.
No vull, millor dit, no és que no vulgui, és que són coses que això només ho pot saber
l‟Esser Suprem. I normalment en el mon espiritual, papa i mama, no existeix el temps, per
tant ens mirem moltíssim de donar dates. Solament donem dates molt concretes en ocasions
que realment ho creuen convenient. Però torno a dir que es molt difícil, i no gaire bo, donar
dates, llocs i situacions tant concretes. Jo us aconsellaria que visquéssiu el present, aquest
present tant encantador que teniu ara. Aquest moment de il·lusió i esperança, per que ara
per ara es el mes important que us esta passant. Per tant, pares estimats, esteu tranquils i
esteu contents de veritat, de poder rebre l‟esser que falta poc per deixar del tot el mon
espiritual. Us agrairé molt que us centreu molt en el present en aquest moments.
Abans quan hi dit jo no vull, no es que no vulgui que passin les coses o situacions, sinó que
no sabia com expressar, o millor dit, com explicar tot això.
Nota del JC: Permeteu-me inserir, aquí el mig, una nota aclaridora a aquesta ultima resposta del Sergi.
Com ja hi comentat abans, a part dels comunicats rebuts dels nostres estimats, que aquí estem compartint,
també hem rebut d‟altres canals, uns altres comunicats en els que ens donen dates molt concretes per coses i
situacions, també, molt concretes. Han sigut comunicats que ens han causat molts dubtes i neguits.
Precisament per això, perquè ens donàvem informació sobre coses, situacions i dates molt concretes.
Però, a tota aquesta informació li mancava el profund caliu en el que ens havien ja acostumat els nostres
estimats. No ens transmetien la proximitat i, sobre tot, el gran Amor que si ens transmetien els escrits del Sergi,
de l‟Alma, o del nostre estimat Tomàs. Afortunadament per nosaltres, ells, els nostres estimats, també, en
aquest punt ens han ajudat molt.

JC: Gràcies guapo es el que intentem ara, centrar-nos en el present.
Marta: A nosaltres també ens xoca molt cada vegada que ens surt aquest esser, o essers, la
veritat. Llavors, que podem pensar de tot això ?
Sergi: Papa, mama, a vegades volen donar noticies molt reconfortants i que us agradaria
molt sentir. Però de veritat torno a dir que el que s‟ha de viure es el present, no avançar
esdeveniments, per que seria bastant embolic per vosaltres.
El que tingui que ser serà en el seu moment. Torno a dir que a vegades els essers volen
reconfortar, però moltes vegades confonen, no sempre s‟ha d‟agafar tot el peu de la lletra.
Marta: Gràcies estimat meu per l‟aclariment.
JC: Gràcies guapo, i el que tenim claríssim es que quan abrasem el petit que ve ara, ho
farem amb molta alegria i no amb tristesa, pensant en records.
Sergi: Si papa ho teniu que fer, per que de veritat es encantador, i porta un damunt d‟Amor
dins d‟ell. A més a més és l‟esser que porta per transmissió meva tot aquest Amor que tinc
dins meu per vosaltres. Aquest Amor que no acabarà mai a la vida, per que la vida no acaba,
sempre continua. És un Amor inconfusible, un Amor noble, un Amor sense demanar res a
canvi. Amor pur, Amor que tenim allà tots els esperits, i tot allò que un vulgui rebre, es
senzillament la Llum.
Marta: Sergi no ho entenc gaire. Vols dir amor en el teu mon ?
En aquest punt tots comentem el que ens sembla que vol dir, i ens sembla entendre, i li diem
el Sergi que ens disculpi perquè som una mica curts.
Sergi: Si, Amor allà. No sou curts, es que a vegades vols fer coses maques, millor dit, les
coses senzilles per nosaltres, com son, però el que no pensem es que potser no ho acabeu
d‟entendre. Però mama s‟entén, per que a la fi l‟Amor es Llum interior de cada persona.
Llum que reps i que es porta a dins, com heu pensat tots, sou bons alumnes.
Marta: Gràcies a tu que ens has ensenyat durant tot aquest any tantes coses, i ens has
donat tanta força i tant Amor per poder superar una miqueta la teva marxa física.
Sergi: Mama un any, que es un any comparat amb tot això que heu après. Que es un any
quan hi ha o hi hauran molts mes anys per poder anar passant, per poder anar educant
encara mes aquest interior que comença a ser molt ric de totes aquestes experiències que
heu anat acumulant. Un any per vosaltres que jo, el Sergi, va deixar el seu vestit i es va
incorporar al mon, allà a on ell corresponia. Continua per mi, es tant senzill que m'agradaria
molt pares que per vosaltres també ho fos. Per que un any es això, temps terrenal, no pas
temps espiritual. Ja que jo estic sempre, sempre, present en els vostres cors.
Marta: Així es estimat. Gràcies per tot el que ens dius.
Sergi: No cal donar les gràcies mama, perquè per mi també es reconfortant poder aclarir
coses si puc.
JC: Quan estaves aquí físicament amb nosaltres, moltes vegades et dèiem que per favor
callessis i no parlessis tant de presa. Et dic això per que aquest sistema de comunicació que
tenim ara, el deus trobar molt lent, no ?

Sergi: Si pogués en el vostre pensament introduir-me i poder explicar tot, tot això, amb un
pensament, com hi dit, seria quelcom gran, quelcom meravellós.
Perquè si, m‟encanta parlar i m‟encanta no callar. Encara segueixo igual papa, però amb un
altre dosificació, millor dit, mes controlat.
JC: Dons m‟encanta que continuïs igual, i per mi no cal que et controlis. No m‟has contestat
respecte d‟aquest sistema de comunicació, el trobes lent ?
Sergi: No papa lent no. Si t‟hi contestat, però no has estat atent, per lo del pensament papa.
Que és més ràpid que el pensament ?
JC: Suposo que res. Suposo que res és més ràpid que el pensament, Gràcies guapo.
Marta: Sergi, abans el papa era molt rapit en tot, però ara tu el guanyes, tens més avantatge,
ara tu ets mes llest que ell, que et donava lliçons a tu, i ara tu li tens que donar a ell.
Sergi: No soc mes llest que ell, simplement estic una mica mes avançat, bé, el meu esperit.
Però es un papa molt espavilat, molt eixerit. M‟agrada fer tertúlies com si fos aquí encara,
amb els meus dotze anys. Més que res per que amb dona la sensació que esteu mes
tranquils, més com si jo estes present físicament. Però ara anem a coses series, per que se
que teniu un munt de preguntes per fer-me, val ________________
Marta: Si Sergi, tu saps que a l‟ultima ecografia ens han dit que es una nena la que ve, jo et
volia preguntar que si t'agrada com li hem preparat la que va ser la teva habitació, em fa
il·lusió preguntar-t‟ho.
Sergi: Si, m‟encanta mama, es clar que m‟agrada. Hi ha molta Pau a la habitació del esser,
que serà per ella. Si mama, m‟agrada de veritat, i es molt normal el que tu vulguis saber la
meva opinió, encara que bé, això és cosa vostre.
Marta: Llavors Sergi, també et vull dir que el dia que vagi de part, encara que no et pugui
veure, que estiguis amb mi donant-me forces.
Sergi: Estaré amb tu mama, però com pots dubtar-ho, bé, amb tu solament no, amb el meu
pare i el meu germà.
Marta: Gràcies estimat, no ho dubto, però hem quedo mes tranquil·la si tu m‟ho dius.
JC: I jo vull dir-te Sergi que m‟encanta que parlem com si estiguessis aquí, i que si hi han
coses series que m‟agradaria preguntar, però que igual no hem contestes.
Sergi: Si puc es clar que ho faré.
JC: Llavors jo et pregunto, nosaltres com podem saber, ara en aquests moments, que estem
parlant amb l‟esperit que va encarnar al Sergi, aquí, durant dotze anys ?
Sergi: Com pots saber que sóc el Sergi papa, això és el que tu vols saber ?
JC: Si, perquè ja saps que la única eina que tenim per discernir és el cor; de moment no
tenim cap mes, al menys jo no en tinc cap. I, de vegades quan estem comunicant hem dona
la sensació de que és una sola energia la que parla sempre, tant si es diu Sergi, com si es
diu Tomàs, Alma, o Joan, es així ?

Sergi: Papa no, a vegades si que és una sola energia la que s'expressa en el paper, però no
sempre és així. Per que quan es crea el vuit, a veure si puc explicar-ho de manera que ho
pugueu entendre, quan es reclama amb força, de veritat, amb el pensament clar, dirigit a
l‟esser que va estar aquí a la terra, llavors arriben les ondes ràpidament. Més que ondes són
electricitat, o millor dit, espurnes de tot aquell Amor i energia acumulades dels essers fins on
tu estàs, millor dit, en aquest cas jo. També es veritat que si no pot ser que puguis en
aquests moments, quan et reclamen, tindre una comunicació, dons no pots vindre amb tota
l‟energia, però sempre queda part d‟ella, per que mai, mai s‟acaba d‟anar papa.
No se si estic explicant bé tot això que volies saber, per que a lo millor ho estic embolicant
molt. En una ocasió vaig explicar que essers sempre hi han per aquí amb ganes de
comunicar, però que no sempre poden fer-ho, o no sempre, encara que ho facin, volen fer
mal, simplement volen reconfortar. Però de totes maneres si els comunicats van ben
encausats, ben dirigits, en el sentit de que reconforten l‟esperit, és llavors quan aquests
comunicats agafen forces, agafen de veritat molt d‟Amor dirigit a les persones que en aquells
moments ho estiguin necessitant. Això de que és una mateixa energia papa, pot ser si et
refereixes a que una sola energia és Deu, l‟Esser Suprem, ja que tots nosaltres som part de
ell, i per tant una sola energia només podria ser Deu. Espero que no t‟hagi confós gaire
papa, per que m‟hi estes molt amb la meva explicació.
JC: No m‟has confós Sergi, em sembla que ho tinc una mica més clar. El meu cor em diu
molt clar i alt que si estem parlant amb tu, amb la teva essència. Però el meu cap, de
vegades em fa dubtar. No tinc prou saviesa com per anivellar els sentiments amb la lògica.
En aquest punt tots comentem al que a nosaltres ens sembla tot això, i de la manera que ho
interpretem, i segueix el nostre guapo:
Sergi: Amb dona la sensació que us hi embolicat una mica. Clar, es que m‟agradaria tant
que ho poguéssiu entendre i veure com jo, que a vegades no tinc en compte que es una
mica diferent aquí del lloc on jo estic. A veure si us puc aclarir una mica mes.
Tots, però tots, som una mateixa energia, en el sentit de que depenem de l‟energia de
l‟Esser Suprem, però per dir-ho d‟alguna manera, tenim autonomia pròpia. No vol dir que
siguem llumetes, no mama, tenim el cos subtil, el cos eteri, que es el mateix. Però l‟interior,
el que realment compte, es l‟energia, aquesta part que sempre va lligada el nostre Pare. Ja
que nosaltres som part d‟ell. Ho enteneu millor ara ? Ó pot ser us hi enredat mes ?
Continuem tots i li donem les gràcies per l‟aclariment.
JC: No ens has enredat mes , sinó tot el contrari, ens ho has aclarit, i molt, gràcies guapo.
Sergi: De res pares, perquè per mi és una satisfacció poder aclarir tot això. El que no s‟ha
d‟oblidar mai es que l‟energia aquesta, en aquest cas quan penseu en mi, es que està, no
marxa mai, sempre per sempre estarà dins dels vostres cossos. Perquè veu ser molt
important per mi aquí a la terra, i molt important jo per vosaltres. Us estimo molt pares.
JC: Gràcies guapo, i nosaltres també t‟estimem moltíssim. Si que has sigut molt important
per nosaltres, però molt important. I ho continues sent per suposat.
Marta: I tant que si estimat meu, i espero que quan arribem allà dalt ho continuem sent.
Sergi: Si, clar que si. Però és diferent, perquè llavors us donareu compte de tot el que podeu
abastar. No simplement el meu esperit, sinó molts mes esperits afins, ja que per nosaltres en
aquest mon hi ha molta afinitat.

JC: Escolta Sergi, com que ara de moment estem aquí, i no ho entenem gaire encara, jo et
voldria preguntar que perquè ? Perquè venim a fer aquestes vides ? Venim a fer aquestes
vides per perfeccionar l‟esperit ? Si allà dalt ja estem bé i som tant feliços, perquè baixar ?
No podem perfeccionar sempre allà dalt ?
Sergi: Si papa, però penseu una cosa, que es veu tot de diferent manera aquí que allà.
Bueno, explico, amb una sola vida aquí a la terra no és suficient per aprendre totes les coses
que vosaltres investigueu, millor dit, tot allò que és vol abastir amb una vida terrenal.
En l‟altre mon és tot un damunt d‟ensenyances i s'aprèn molt, s‟enriqueix l‟esperit.
Però quan un neix no sempre és per evolucionar l‟esperit d‟un mateix, a vegades és per que
es necessari per unes altres persones. A vegades ens pensem que ho sabem tot, però quan
un torna de camí a casa veu que ha deixat moltes coses per fer, sobretot la caritat per els
seus germans. Aquí a la terra, ara en aquests moments, esteu vivint unes situacions molt
desagradables. Uns per inconsciència, uns altres per l‟afany de posseí, uns altres per
ignorància, uns altres per que no volen preocupar-se més del que ja coneixen.
Si la gent s‟anés conscienciant de que no és així, de que un aquí a la terra ve a l‟escola a
aprendre, a polir ó educar l‟esperit, a investigar, a sentir més Amor i respecte per tot allò que
tenim, penseu que tot canviaria molt. Però per desgracia la destrucció, les guerres, les
aniquilacions, i tot allò que sigui fer mal, perdurarà uns quants anys mes. Perquè sembla ser
que la gent s‟està tornant sorda i cega, el que importa més en aquests moments es allò fàcil,
tot el que és fàcil, sigui trepitjant a algú, no importa el què ó a qui.
Desprès hi ha molta, però molta gent, que diu que Deu no existeix, perquè sinó no
consentiria allò ó això, però no has donen compte que l‟odi i el rancor i les guerres no les va
crear Deu, sinó els homes aquí. Perquè es queixen ?
Perquè la gent no fa alguna cosa mes que pensar en si mateix ?
Es molt fàcil d‟engegar al que sigui i desprès donar les culpes a Deu. Simplement que
posessin atenció el seu costat de consciència, tot aniria molt millor, tot, però clar lo fàcil és el
que més agrada. Bueno amics i pares, no vull fer-me pesat amb aquesta explicació tant
llarga. Però m ‟agrada‟t fer-la perquè és un tema que és una mica preocupant, i que costarà
encara un temps d‟anar conscienciant a la gent de tot això. Gràcies a Deu els essers que
estan naixent en aquesta època, ara, són mes avançats, mes rics de sentiments, són més
purs i potser seran els que donaran una gran lliçó a tots aquells que no volen escoltar.
JC: Moltes gràcies per totes les explicacions, tindrem molt en compte tot això que ens dius.
Sergi, Deu, o l‟Esser Suprem com tu dius, quan ens va crear, ens va crear a tots de cop ?
Sergi: Això papa si es sabés seria una revelació que no ens esta permès. Per que hi ha
coses que nosaltres tampoc podem saber-les. Suposo que es decisió de Deu ó l‟Esser
Suprem. Encara no s‟ha editat cap llibre que ho pugui explicar tot tant clar, tot són teories.
Marta: Sergi, tot això de Adan i Eva, el paradís, i que Deu va crear l‟home i desprès la dona,
és així ? O és com diuen els científics de l‟evolució natural ?
Sergi: Mama són teories, no s‟ha sap, mica en mica pot ser en un temps mes avançat si es
podrà saber. Mireu una cosa, mai es pot començar una casa pel terrat. Per tant hi han més
coses importants a nivell sentiments, a nivell esperit, per esbrinar que no pas si va ser Adan i
Eva. Per que cadascú amb les seves creences poden fer allò que més afinitat tingui un sobre
com es va crear el mon, ó millor dit, l‟home. Tot són ó bé religió ó bé coses científiques, però
realment no ho puc explicar bé.
JC: No pots, perquè tu no ho saps ó perquè no es convenient que nosaltres ho sapiguem ?
Sergi: Per que llavors sabríeu tant com el Pare.

JC: Escolta Sergi, per suposat que no vull saber tant com el Pare, però són coses que ens
interessen molt, i és per això que ho preguntem.
Karme: Ho sabrem quan marxem allà, ho sabrem, oi ?
Marta: Sergi encara que no ens ho diguis, tu ho saps ?
Lluis: O ho sabrem nosaltres quan estiguem allà també ?
Sergi: Si. Ho veureu tant clar com l‟aigua.
Tots li donem les Gràcies el Sergi, li diem que ens esperarem i li enviem molts petons.
Marta: Sergi el Lluis voldria saber que ha sigut a la seva anterior vida.
Sergi: El que vas ser en una vida anterior Lluis no ho se, si vols ho pregunto.
La Carme, mentalment, li diu el Sergi que si, que ho pregunti.
Sergi: No puc respondre el que vas ser en la teva vida anterior, però si et puc dir que en una
de les teves vides anteriors vas ser monge.
Lluis: Val Sergi Gràcies, ja tinc quelcom de monge ja.
Carme: Sergi fent una regressió poden sortir totes les vides anteriors ? Si creuen convenient,
encara que alguna vida et pugui ferir, surten totes ?
Sergi: En regressió surten vides anteriors, si. Però depèn de la persona que esta fent la
regressió, si és molt susceptible i la de ferir molt, pot ser que no li deixin veure totes.
Sinó les que mes li poden anar bé per poder saldar deutes anteriors, ó infermetats anteriors
que ara en aquesta vida no pot entendre, per que és tracta d‟anar evolucionant l‟esperit, ho
entens Carme ?
Carme: Si Sergi, gràcies.
JC: O sigui Sergi realment no passa res que Deu no vulgui, es així oi?
Sergi: Si papa, el Pare no deixa mai patir en un fill seu més del que el fill en si pugui
aguantar el sofriment. I quan arriba l‟hora d‟un, de veritat que un marxa, simplement es quan
arriba l‟hora d‟un. Es fan coses que són al vostre lliure albir, però el que és molt clar és que
quan arriba el teu moment marxes. Altres coses ja depenen de la qualitat de vida que vulguis
dur, com per exemple el menjar millor o pitjor.
En aquest punt tots comentem el que ens diu el Sergi, i li donem les gràcies.
Sergi: Bé pares estimats i amics meus, m‟acomiado de tots vosaltres i us dono una abraçada
fortíssima per tots. En especial per tu papa i mama, que us estimo molt i molt, i que sempre
us tinc amb mi igual que jo amb vosaltres. Records a la iaia i el tiet Josep, a la tia a la
abuelita i al tiet Pepe, al tiet Paco i els cosins, Bé en general a tots a tots a tots, que la Pau i
l‟Amor siguin sempre el vostre cos, i que tot us vagi molt bé.
Adéu pares __________ (Rubrica del Sergi) ____________

La Karme acaba escrivint: Adéu Sergi, que la Pau i l‟Amor també estiguin sempre amb tu,
nosaltres també t‟estimem, i sobre tot els teus pares, records.
Que la Pau i la Llum estiguin sempre amb als esperits que ho necessitin.
El Sergi continua compartint-nos les seves ensenyances amb les seves contestacions, i amb
els seus silencis, dons a vegades no contesta directament. Però ho fa fàcil, molt fàcil.
Al menys aquesta és la sensació que notem i percebem els que participem en aquestes
converses entre dimensions, o entre freqüències. Perquè, varies vegades, hem pogut
constatar que una frase del Sergi ens resumeix, amb molta claredat, algun concepte que no
hem acabat d‟entendre d‟alguna de les parts dels llibres que hem estat llegint.
Se‟ns esta acabant aquest mil nou-cents noranta cinc. Ha sigut un any que ens ha passat
extremadament ràpid, sobre tot aquesta última part. Possiblement ha estat degut a la suma
de tants canvis més el carrusel d‟emocions, que ja hem comentat un parell de vegades.
La Marta continua molt guapa i molt contenta, dons esta portant l‟embaràs estupendament
bé. I si tot continua igual, tindrem el bebè dintre d‟un mes aproximadament.
Ens hem passat, pràcticament, tot l‟embaràs de la Marta parlant del bebè, però parlant del
nen, d‟un nen, i resulta que es una nena. Ha sigut una sorpresa molt gran, molt grata, i molt
inesperada, dons fins aquest moment únicament parlàvem del nen, d‟un nen.
Haig de dir que encara ens fa molta més il·lusió, si hi cap, el fet de que sigui una nena.
Perquè l‟Univers, o La Providència, o l‟Esser Suprem, o Deu; és absolutament indiferent per
mi, com dir-ho; fent us de la seva gran saviesa ens envia una nena.
I, per això, ens sentim enormement agraïts, dons l‟Univers amb la seva sàvia bondat ens
envia una Angeleta; Moltíssimes Gràcies Univers. Li donem moltes gràcies a l‟Univers,
perquè veiem que amb aquesta acció ens esta dient: us envio aquesta petitona per reparar,
una mica més, els vostres cors; us l‟envio com si fos una bufada d‟aire fresc perquè torneu a
tenir alegria a les vostres vides; us l‟envio perquè tragueu dels vostres caps la inconscient i
absurda idea de que el nen, el Sergi pot tornar, d‟alguna manera, amb vosaltres.
Us l‟envio perquè l‟Amor a les vostres vides sigui, encara, mes fort. Dons us pensàveu que,
primer amb la marxa de l‟Alma, i després amb la del Sergi, ja l‟havíeu perdut per sempre.
Tot i que ja comenceu a veure, notar, saber i aprendre que això no pot passar mai.
Abans al contrari, dons el gran Amor dels vostres estimats Amors no l‟heu perdut, l‟heu
retrobat i creix, es fa gran, molt gran, dons supera i sobrepassa aquesta dimensió vostre.
Bé, si a més a més, tenim en compte el que ens explica el Sergi, aquesta nena, aquest esser
esta venint voluntàriament a nosaltres, per lliure elecció, o decisió, de la seva essència.
Gràcies guapa per voler venir amb nosaltres, moltes gràcies per voler formar part de la
nostre família. Gràcies Univers per permetre que ens arribi aquest angelet en forma de nena.
Sé que sóc repetitiu, però és absolutament indiferent. Moltíssimes Gràcies Univers per
aquesta magnífica oportunitat de tenir aquests tres Regals, aquests Àngels a la nostre Vida.
Trobant-nos a la tercera part d‟aquest mes de desembre, estem molt pendents de l‟arribada
de la nostra esperada i estimada petita. Que, si la seva mare hi esta d‟acord, es dirà, també,
Marta. Dons durant tot l‟embaràs havíem parlat moltes vegades de quin nom li posaríem en
aquest nou nen, però érem incapaços de trobat un nom que ens arribés a agradar, perquè
només teníem ficat al cap un nom per nen, el de Sergi.

L‟Univers ens acabava de solucionar el “problema” del nom. Ho ha fet de forma i manera
sorprenent, però molt dolça, elegant, i amb un enorme Amor implicat a la situació.
Així mateix, també, estem molt pendents de la salut del meu germà, perquè el deteriorament
del seu cos, i del seu cap, es fan dolorosament evidents a cada dia que passa.
Fa pocs mesos que no es pot aixecar del llit, i ja fa mes d‟un mes que no es pot ni bellugar
per si mateix, se li ha de fer tot, inclòs donar-li el menjar a la boca durant els pocs moments
en els que esta mínimament lúcid.
La vigília de Nadal la passem a casa de la meva sogra Maria i el meu cunyat Josep.
La Marta aprofita per passar el dia d‟absolut descans deixant-se mimar per tots nosaltres, i
en especial per la seva mare. Dons la seva panxa ja esta molt, però que molt grossa; i
continua amb els peus inflats, tot i que ja no estem patint la forta calor del estiu.
Durant aquest dia, en Josep s‟havia preparat interiorment per tenir un comunicat.
A mitja tarda, després dels moments de relaxació, mitjançant la seva escriptura, iniciem una
conversa amb l‟Alma.
En Josep comença escrivint: Pau, Llum i Amor per als esperits macos de bona voluntat.
Mentrestant, Marta s‟estava preguntant mentalment si seria la Alma.
a si mama soc la Alma
Encara que tots els dies tindrien que ser un Nadal, un dia de comprensió, de reunions
familiars, d‟intentar ser tots una mica mes bons amb els altres, d‟estar disposats a pensar en
Deu ....... Aprofito aquestes dates per transmetre a tots vosaltres el meu amor per tots i la
meva il·lusió per tots vosaltres, i per que les meves ganes de que tot us vagi com vosaltres
voleu arribin aviat.
Marta: Hola filleta, el tiet ens deia abans que avui s‟ha llevat amb moltes ganes d‟escriure.
Alma: El sentit que el tiet té mes desenvolupat que vosaltres el fa receptiu a moments i
coses intuïtives.
JC: Hola guapa, ara el tiet ens deia que veia com llumetes aquí a la taula, que pot ser és part
de la teva energia ?
Alma: Energies que estan aquí amb vosaltres. Celebrem amb vosaltres, dons és una bona
data per fer-nos presents i arribar més en el cor de tots __________________
Marta: Si, però són dates una mica tristes per mi.
Alma : Mama dates maques creu-me, iaia estàs molt maca i sana ___________
Maria: Gràcies maca, si que hem trobo molt bé, i se que és gràcies a Deu i a vosaltres, per
això et dono les gràcies i t‟envio molts petons, estic molt contenta de la teva visita.
Alma: Si, moltes gràcies. Vull transmetre la meva estimació i el meu ó la meva felicitació per
una iaia que sap posar-se tant el dia. Una aprenenta de la veritat que vol millorar i avançar.
Felicitats per el teu valor de canvis, vas molt bé.

Maria: Moltes gràcies maca, de veritat.
JC: Alma, d‟alguna manera es dolorós deixar el mon espiritual per venir cap aquí ?
Alma: No dolorós. Es una experiència que si te que aportar una millora val la pena passar
Marta: Alma estimada, perdona, estic trista i se que no ho tinc que estar, t‟asseguro que
intento no estar-ho, però no puc.
Alma: Tranquil·la guapa estàs molt bé, i m‟encanta el que transmets. Estàs replena d‟amor i
il·lusió per el nou esser, i això ens arriba i ens fa tant feliços _________ petons.
JC: Alma guapa, ens emocionem i no sabem que dir-te, ja ho veus, perdona‟ns.
Alma: Tranquils ja parlo jo _______________________________________
a __________ aquesta lletra esta estampada en el vostre cor, igual que vosaltres per mi.
És un fet que em fa feliç, i em reporta una gran satisfacció, un gran alleujament el meu
viatge, vull dir el que vaig fer aquí amb vosaltres. I passat de voler fer-me notar a formar part
de les vostres vides. A que tots ens portem en el cor, en el pensament. A trigat, hem patit,
però val la pena. Dons aquests llaços són tant sòlids i tant forts que perduraran per sempre.
Avui es, per dir-ho d‟alguna manera, una data d‟aniversari. Dons fa un any no arribava, no
podia fer-me present, i ho passava malament veien el vostre dolor i no poden aportar res.
Dono gràcies a Deu per que a fet possible aquesta gracia _____________
JC: Alma, estimada, moltes gràcies per tot el que ens dius. La teva lletra no esta estampada,
esta totalment fusionada en els nostres cors per sempre, com tu dius. Constantment donem
gràcies a Deu, per que encara que ens emocionem molt, estem molt contents.
Alma: Molt, tots estem contents. I m‟ho demostra el resplendor de vibracions i colors que
despreneu. Dons fan un cercle i vosaltres quedeu al mig, formant una cadena de sensacions
agradables ______
Marta: Escolta estimada, en el llibre “Reencuentros”, que estic llegint ara, s‟expliquen unes
tècniques per poder arribar a veure-us a vosaltres que esteu a l‟altre cantó. Tu ens pots dir
alguna cosa referent a tot això ?
Alma: Si es cert. En l‟antiguitat aquests fets ó aquestes tècniques eren mes avançades que
ara. Vull dir que en aquest aspecte no hem avançat, si no al reves, hem tornat enredera.
Abans era una cosa corrent el ó la relació amb els parents del mes allà, ara no. Es possible,
si mama, tenir una visió a traves dels miralls, el mes important es la preparació anterior i el fi
que se li dona a aquests fets _________
Marta: Gràcies per les explicacions. I per que ha de ser un mirall ?
Alma: El mirall per que es el que tu has llegit en el llibre. Però creu-me, ja ens veiem.
Estic aquí per oferir amor, per regalar amor i gratitud en favor de l‟Amor i els que s‟esforcen
en entendre el significat de la responsabilitat d‟una paternitat divina.
Ells han d‟anar rastellant el camp de la bona tasca, fent seu i arxivant el que el rastell de les
ensenyances deixa polir al seu pas. La tasca no és gens difícil, és tasca de sentiments i
modèstia, d‟engrandiment a lo primordial.
El jutge de lo immaterial que portem dintre bé sap de tot això, i d‟una manera serena va
formant en el pensament l‟idea apropiada a cada grau, amb atenció al pla.

Savi és, dons, al regal del Pare, que dona a cada fill al que necessita en el moment indicat, i
posa en el seu abast una ajuda que en el fons del seu esser sap al que li dicta.
En els nivells còsmics del pensament tot adquireix altre forma, la grandesa del univers
amplia las reaccions, i las fa dèbils a lo imprecís i absurd, a lo que no destaca més que per
el que impressiona. Seguiu, dons, estimats, rastellant el vostre camp, i deixant nomes en ell
la netedat de la bona fe de l‟Amor primordial i diví que el Pare ens regala per fer-nos savis
d‟instints, intenció i cor. Petons ____ Alma ____ ambaixadora de l‟Amor del Pare.
Ara os deixo, fins aviat, llegiu el meu ó les meves paraules primeres per acomiadar-nos
a ___________________________
Tots li enviem molts petons a l‟Alma i a Tots.
Els nostres estimats continuant enviant-nos bufades d‟aire fresc, bufades d‟enteniment.
Continuen compartint amb nosaltres el seu Amor, i les seves explicacions, tot i que hi ha
conceptes que no els acabem d‟entendre al cent per cent. Però segur que ho farem, segur
que, amb el temps, ho anirem entenent i assimilant perfectament. Ens continuen obrint les
ments i els cors. Ara, el que si entenem a la perfecció, el que si captem, notem, rebem i
assimilem totalment, perquè així ho sentim, i així ens arriben en els nostres cossos i en els
nostres cors, són tots els Petons de Llum que no paren d‟enviar-nos.
Quatre dies després d‟aquesta conversa amb l‟Alma, i faltant tres dies per acabar aquest any
mil nou-cents noranta cinc, moria el meu germà petit, Pepe.
Un altre dolorosa separació, un altre molt dolorós acomiadament d‟un esser estimat.
Al igual que l‟any passat, per les mateixes dates, han sigut unes festes nadalenques molt
doloroses i tristes. Malgrat tot el que anem aprenent, assimilant, sabent i experimentant
durant tot aquest últim any, el dolor continua estant present a la nostra vida.
Només en nou dies hem pogut experimentar dues de les més profundes emocions que pot
patir, sentir i viure un esser humà. La partida, la marxa, la separació absoluta (per sempre ?)
d‟un esser estimat, i l‟arribava d‟un altre esser, també, molt estimat, i a més a més en aquest
cas molt esperat. Ens ha vingut a saludar la nostra nova filleta. Ha esclatat a la nostra vida
amb molta força, rapidesa i una encantadora salutació.
Ha nascut la Marta.
Tiet i neboda s‟han creuat en el camí d‟anada i tornada de la Vida.
Ja ens ho hem preguntat, també, abans, de quin material deu d‟estar fet el cor humà ?
Com és possible que aquest òrgan aguanti i suporti aquestes emocions tan brutals, tant
intenses, i tant extremadament esquinçadores sense trencar-se en un munt de trossos ?
Quan sembla que tot el teu cos se‟t queda paralitzat de por, angoixa o dolor, o, també,
d‟alegria, o de felicitat, ell, el cor continua amb el seu bategar, ja sigui més lent, més pausat,
o més ràpid i accelerat, ell continua bategant incansablement, suportant i tirant endavant,
sense cap pausa, amb tot el nostre sistema.
Estimat cor moltíssimes gràcies per tot. No sé si mai sabrem de quin material estàs fet.
Però t‟estem totalment agraïts per tot el que fas per nosaltres. Per suportar contínuament a
tot el nostre sistema, tota la nostra persona, donant-nos la força necessària per tirar
endavant amb la nostra vida, per continuar caminant per aquest camí, de vegades tant
dolorós, i de vegades tant feliç i gratificant. Tot això sense fer-te miques. Gràcies.

La nit de Reis d‟aquest nou any mil nou-cents noranta sis, hem tingut molta feina en el bar,
afortunadament ha sigut una sessió, molt llarga, però molt maca en tots els sentits.
Hem tingut molta gent, que s‟ho ha passat estupendament bé, i no hem tingut cap tipus de
problema en el sentit de bronques o de baralles. Situacions que, malgrat la nostra més bona
voluntat, de vegades, es produeixen depenent del grau d‟alcohol implicat.
He arribat a casa a les set del mati d‟aquest dia de Reis. El gran dia per els nens. El gran dia
de regals per tots els nens. Però, nosaltres aquest any, al igual que l‟any passat, no hem de
fet cap preparació de regals, dons no tenim cap nen a qui oferir-li aquests regals.
El que no ens esperàvem ni la Marta ni jo, perquè ni ho sospitàvem, era el fet de que la Vida,
l‟Univers si que ens tenia un Gran Regal de Reis ben preparat per nosaltres dos.
Segons els comptes del nostre ginecòleg, encara faltaven quasi tres setmanes per el
naixement. Quan he arribat a casa, la Marta s‟ha despertat amb més molèsties de les que
havia tingut últimament, tot i que havia dormit molt bé tota la nit, i malgrat la seva resistència
inicial a que truquéssim al ginecòleg; perquè era molt aviat, les set del mati, i a més a més
dia festiu, el dia de Reis; jo el vaig trucar. Afortunadament vaig poder parlar amb ell i
explicar-li el que passava, i em va dir que anéssim immediatament a la clínica.
Em va dir, també, que si fos una falsa alarma, dons aprofitaríem per prendre un cafè, o un
tallat, ens desitjaríem un bon dia de Reis, i que no passaria res, continuaríem amb l‟espera.
Que no ens amoïnéssim per res. I, si realment no era una falsa alarma, que era l‟arribada del
bebè, dons fantàstic. Seria un dia perfecte per rebre‟l.
Ens preparem, recollim a la mare de la Marta, Maria, i a les vuit en punt sortim en direcció a
la clínica. Tot va ser entrar la Marta en el cotxe que li van començar a agafar unes fortes i
continues contraccions. Afortunadament, i amb tots els semàfors en verd (no se que hauria
passat si no hagués estat així) arribem a la clínica a les vuit trenta, deixem el cotxe tirat
davant de la porta, i ens dirigim ràpidament a l‟ascensor.
Entrem a l‟ascensor i la Marta comença a trencar aigües. Al sortir a la planta que ens
corresponia arribar, una infermera, al veure l‟estat en el que arribava la Marta, es va fer
càrrec immediatament de nosaltres tres, o millor dit quatre.
La infermera va treure, d‟una habitació, a una noia que estava passat una revisió rutinària, i
ens va fer entrar a nosaltres. Sense cap tipus de revisió, dons degut a l‟estat de la Marta no
era necessària, la va fer estirar a la llitera i sense perdre temps la va començar a preparar.
Mentrestant la Maria va enganxar, literalment, del braç a un doctor que passava per davant
de la porta, que just acabava d‟haver assistit a un part, i el va ficar a la habitació amb tots
nosaltres.
Amb tot aquest rapidíssim enrenou, no ens vàrem donar compte de que algú ja havia avisat
el nostre ginecòleg (que a més a més es familiar, cosí,) que ja feia estona que ens estava
esperant a la cafeteria de la clínica. Ell va entrar a l‟habitació seguidament i just darrere del
doctor “voluntari”, i es va fer càrrec, també, immediatament de la situació.
Va llençar ràpidament a terra l‟abric i l‟americana que portava, al mateix temps que es treia
unes tisores d‟algun lloc que no vaig tenir ni temps de veure. Mentre ens dèiem bon dia, ens
va demanar a la Maria i a mi que cada un li arremanguéssim una màniga de la camisa.
Mentre nosaltres així ho fèiem, i mentre la Marta li preguntava si li posaria algun tipus
d‟anestèsia, ell ja li estava practicant un bon tall perineal, aprofitant una de les seves
contraccions. Dons, ja estava veient-li el cap el bebè.

Mentre la Maria i jo començàvem a apreciar i assimilar el ràpid tall practicat a la Marta, el
nostre cosí ja rebia al nostre Gran Regal, impecablement, a les seves mans.
Tot seguit el ginecòleg ha depositat, sobre el pit de la seva mare, a la petita Marta.
Ha sigut quan hem pogut viure un moment real i fantàsticament màgic, perquè a l‟alegria,
joia i emotivitat del moment en si, s‟ha sumat l‟encantadora salutació que ens ha regalat la
nostre petitona. El trobar-se sobre el pit de la seva mare, la petita ha aixecat el seu petit cap
mirant cap a la seva esquerra, que és on ens trobàvem la Maria, el doctor i jo.
Ens ha mirat directa i pausadament als ulls de tots tres, i seguidament ha aixecat la seva
petita ma esquerra, també pausadament, i ens ha regalat la seva deliciosa salutació.
Un cop ens ha mirat, i saludat, s‟ha tornat a col·locar molt còmodament sobre el pit de la
seva mare, i ha aclocat els seus grossos ulls.
Li haurà agradat el que ha vist ?
Que ràpid que ha sigut tot aquest procés, Deu meu ! Quina velocitat. Penso que no hi tingut
ni el temps necessari per en recordar-me de respirar. Sort que el cor està al càrrec del
sistema, i m‟ha fet pensar, i en recordar-me, d‟agafar-li la ma a la Marta, per oferir-li un punt
d‟ancoratge, junt amb tot el meu Amor, respecte i admiració per ella i el seu moment.
Un altre cosa molt bona que hem viscut, dintre d‟aquest tant emocionant, ràpid i curt lapse
de temps, ha sigut la de que la Marta no s‟ha donat compte del ràpid i profund tall efectuat
pel seu cosí. Simplement no se n‟ha donat. Suposo que això es molt bo, perquè tant la Maria
com jo ens hem quedat totalment blancs al veure el tall efectuat per el nostre parent.
Una mica mes tard he pogut tornar a experimentar aquesta inquietant sensació de quedar-te
blanc. No en blanc de no saber que dir. Sinó amb la cara total i absolutament blanca.
Un cop passada la part mes emocionant, d‟aquest moment tant màgic, que estàvem vivint, el
doctor ha tornat a fer-se càrrec de la situació. Deixant a la petitona amb la infermera i la seva
avia, llavors ell i jo hem portat a la Marta, en la seva llitera, cap a un quiròfan.
Seguint les seves indicacions, la infermera i la meva sogra es quedaven amb la nena per
netejar-la i prepara-la, mentre que ell s‟ha m‟emportava a mi perquè li fes d‟assistent i
ajudant, dons no s‟havia acabat el procés de part.
Era necessari que sortís la placenta, i era, també, necessari reparar-li el tall a la Marta.
Arribem al quiròfan, i en tot moment seguint les seves instruccions, preparem a la Marta, ens
preparem nosaltres, i preparem tots els estris necessaris per acabar la feina.
En aquell moment m‟hi tornat ha quedar blanc.
Perquè quan m‟ha ensenyat els “hams”, tant re grossos, que pensava fer servir per practicar
els punts de sutura, m‟ha marxat l‟escalfor de la cara i m‟ha començat a pujar una suo molt
freda. Crec que no m‟hi marejat perquè es suposa que jo sóc el fort de la parella, i no hauria
quedat massa bé. Afortunadament la Marta continuava estant tant dolorida per l‟arribada de
la petitona, que pràcticament no s‟ha donat compte, tampoc, del cosit que li estan fent, o el
menys no ha sentit mes dolor del que ja tenia.
A l‟acabar la sortida de la placenta, el cosit i les cures, ja hem pogut portar a la Marta a la
que serà la seva habitació, mentre estigui a la clínica. Al no haver-li posat cap tipus
d‟anestèsia, ella està, a part de dolorida, completament espavilada, quasi en forma i
contentíssima, dons ha pogut comprovar que la seva nena està perfectament bé de tot.
Un cop còmodament instal·lada a l‟habitació, li han portat un esplèndid entrepà de pernil
serrà, amb el pa sucat amb tomàquet, juntament amb una copa de cava.

També ens han portat una mica de torró, perquè, tot i que ja ho havíem oblidat, encara
estem a les festes nadalenques, i avui és el dia dels Reis Mags ...... d‟Orient ?
Quin Regalet tant fantàstic que ens han portat els Reis! Quina petita preciositat! Quin Regal!
Torno a repetir-me molt, ara amb el terme petitona, però es que ens ha arribat una Angeleta
morena i guapíssima, una preciositat amb els ulls encantadorament grossos i, en canvi, tota
ella molt petitona. Ha fet un pes al néixer de dos quilos i cinc-cents grams. És tant petita que
els bolquers més petitons els hi hem d‟arremangar cap a vall, un cop posats, perquè sinó ho
féssim així li arribarien al coll. Que guapa ! Que dolça ! Quina meravella ens regala la Vida!
La Marta ha necessitat només dos dies d‟estada a la clínica. Ja podem anar cap a casa.
Com ens torna a canviar la vida un altre vegada. Un altre molt significatiu canvi a les nostres
vides, afortunadament, aquesta vegada és molt maco i molt positiu.
Teníem l‟habitació, que havia sigut del Sergi, totalment preparada per instal·lar a la nostra
petita Marta. Tot va ser entrar a casa amb ella, que també es van tornar a instal·lar l‟alegria i
les ganes de viure. La petita Marta no era una ventada d‟aire fresc a les nostres vides.
Ella ja ens havia produït la sensació de rebrà un huracà d‟alegria, vitalitat, i sobre tot moltes
ganes de continuar endavant amb el nostre dia a dia.
La Marta va ser, també, per tot el nostre cercle de família, amics i gent coneguda, una molt
gran i positiva ventada refrescant. Perquè la vida els hi havia fet a tots ells, feia poc mes
d‟un any, amb la marxa del Sergi, i feia tant sol nou dies, amb la marxa del meu germà,
donar-nos el seu condol.
I ara, amb la calorosa, i a la vegada refrescant, arribada de la petita, la vida els hi regalava
l‟oportunitat de donar-nos, d‟oferir-nos, els seus millors desitjos, les seves mes sinceres
enhorabones.
Pocs dies després del seu naixement, vàrem estar, tots tres, a casa de la seva iaia i el seu
tiet per passar el dia junts, compartint i gaudint de la nostra petitona. Però vam cometre un
important error. Ningú va pensar de preparar uns quants pitets; dons ens haurien anant
estupendament bé, ja que a tots nosaltres, simplement se‟ns queia la baba, nomes mirant la
carona de la Marta. I a més a més vàrem tenir la gran sort de poder parlar amb el Sergi.
Mitjançant la ma del seu tiet, ell, el Sergi, ens diu:
Mama soc tant feliç. Aquestes són les primeres paraules que hem surten avui.
Avui no començo saludant a tots, començo “piropejant” a la “baby” tant guapa que tenim.
Ella aporta a tots un aire fresc de sensacions noves i positives que a mi m‟omplen de felicitat
Marta: Gràcies fill, estic molt contenta de que hagis pogut venir.
Sergi: Ho dubtaves ? Pensa que com sempre dic, i no hem cansaré de dir-ho, sempre soc
aquí. I viscut ó hi assistit a tot el teu procés de part. Quin regal, oi papi mami iaia i tiet.
I quina rapidesa, es tot tant positiu i tant esperat que fins i tot, la Marta baby es va voler
donar presa, que guai.
JC: Moltes Gràcies guapo per tot el que ens dius, i per tot el que fas per nosaltres.
Marta: Gràcies fill, ja se que m‟ajudava-ho, perquè jo estava molt nerviosa pensant en que
tot surtis bé. Gràcies a tu i a tots els essers meravellosos que tenim aquí dalt.

Sergi: Gràcies el Pare per aquest premi, si, es així. I estigues tranquil·la dons tot esta
perfecta, no ho notes ? Tu esforçat amb els teus pensaments, no els facis dèbils, fes-los
forts com la nena. I jo estic content per tu, per que noto, sento, i escolto tot allò que sents,
que dius i hem demostres.
Maria: Sergi, jo vull dir-te que quan va néixer ens va fer el gran regal de mirar-nos i alçar la
maneta, com si ens fes una salutació. Gràcies per venir a veure‟ns i per tot el que ens dius.
Prega força per tots nosaltres, per els teus pares, per la teva germana, per tots nosaltres.
Que el Pare Etern ens acolli ben bé a tots i ens ajudi força
Sergi: Si iaia es cert. Que maca, oi ? Sembla que no estaria de mes comprar-te un pitet.
Arribat aquest punt no hem manca nomes que desitjar-vos tranquil·litat i bons pensaments.
Es això molt important, es proba de fe. Jo ara us deixaré dons tinc que marxar, voleu dir-me
alguna cosa mes ?
Marta: Si, que t‟estimem moltíssim. I que com tu vas dir, que quan l‟abracés a ella t‟abraçaria
a tu, dons que si, que quan li faig petons a ella també te‟ls envio a tu també.
Sergi: Es clar que si, jo ho se. Els noto i te‟ls torno, gràcies. Mama es molt maco el nostre
amor, el nostre carinyo, que supera tot i ens fa forts. I fa que aquests sentiments creixin i
creixin. Cuideu a la baby i estimeu-la amb tot el cor, dons d‟aquesta forma, si es així,
m‟estimeu també i hem feu feliç a mi. Gràcies per ser com sou, i gràcies el Pare per fer-vos
meus. El Pepe esta molt bé, es feliç i esta molt content per tots vosaltres ____________
JC: Gràcies Sergi per tot. Molts petons per tots.
Maria: Sergi estimat petons molts.
Marta: Gràcies fill estimat, molts petons, encara que ja se que sempre estàs amb nosaltres.
Sergi: Adéu Mami papi iaia i tiet contents, records a tots, a tots, a tots __________________
Petons _______________________ (Rubrica Sergi)
Quina felicitat! El Sergi ha pogut venir i expressar-nos la seva alegria per l‟arribada de la
seva germana. Ha sigut una curta comunicació, però molt gratificant i carregada de
sentiment. A més a més, ens pot donar noticies del meu germà, que feia poc havia deixat el
seu cos. Que afortunats ens considerem. Moltes Gràcies Univers. Moltes Gràcies Vida.
El cap de pocs dies tenim la gran fortuna de rebre un altre carta, també, molt gratificant.
És de la nostra Alma, que ens diu:
Si, alegria, rissa, això es perquè intuïes la meva presencia de felicitat.
Estic contenta de poder estar un altre cop amb vosaltres, desprès del esdeveniment maco
que a tots us ha canviat la situació. Vull dir amb això que sembleu uns altres, dons aquest
nou fet ha aportat felicitat i optimisme. Es un nou impuls que fa que sigueu mes dinàmics en
el camp de l‟energia, de la vida, de la que hi avia-ho quedat una mica estancats ______
Jo soc _______________ a _____________________________________________
Alma torna pel fet que a mi m‟alegra i em fa feliç el meu cor des de el dia del naixement.

Per dir-ho d‟alguna manera, batega mes fort, i aquests batecs van directa a l‟amor del Pare.
Perquè d‟una manera incessant, i al ritme del toc toc, el meu pensament agraeix el Pare
l'immens regal, l‟ injecció de vida que ha aportat a tanta gent estimada per mi.
(Alma dibuixa una flor similar a aquesta i continua)
Aquesta flor es per tu mama.
Que els seus pètals, en el dia a dia, es facin mes vius,
que el seu color vessi ràbia, vivesa, per un altre dia li
puguis oferir aquesta flor el pare_________________
petons ___________________________________
Que maco! Com voleu que no ens considerem afortunats ? Moltes Gràcies Alma.
Moltes Gràcies Vida. Moltes Gràcies Providència.
A l‟Alma ja feia una mica mes de temps que l‟havíem perdut.
Però durant aquesta estona de temps, de poc mes d‟un any, els acomiadaments i retrobades
han sigut extremadament forts per nosaltres dos, dons en aquest curt període hem perdut el
nostre Sergi d‟una forma que mai ens hauríem pogut imaginar; l‟hem retrobat d‟una manera
que ni sabíem que existia; i hem retrobat, també, a l‟Alma.
Hem perdut el meu germà petit; i ens ha arribat aquest immens regal en forma de la nostra
petita Marta. I encara no sabem de quin material esta fet el cor humà.
La Marta ens ha nascut en ple hivern, en la part mes fosca i freda de l‟any, però per
nosaltres ha sigut esplèndida i amorosament reconfortant, dons amb l‟escalfor i vitalitat de la
seva arribada hem acabat de sortir, totalment, d‟aquell pou tant fosc en el que vàrem
començar a caure fa poc mes d‟un any.
Amb la perspectiva que dona el temps, podem dir que la Providència ha estat treballant,
durant aquest poc mes d‟un any, de forma i manera sorprenent i màgica.
Perquè des de la marxa del nostre Sergi fins l‟arribada de la nostra Marta no hem estat sols,
pràcticament, ni un moment. Tantíssimes persones que ens han recolzat i ajudat a sortir del
pou. Tantes situacions noves i desconegudes, al menys per nosaltres dos, que ens han
ajudat a tirar endavant, a continuar amb moltes ganes de viure un dia mes.
I, a més a més, aquest gran regal d‟Amor en forma de cartes des de l‟altre cantó, o des
d‟aquí el costat, o com a nosaltres ens agrada dir: en forma de Petons de Llum.

Quasi el començar aquesta nova primavera, mentre la petita Marta continua creixent molt
maca i molt sana, el Sergi ens fa arribar un altre carta que ens diu:
Hola soc en Sergi. Jo soc molt feliç d‟observar tants i tants progressos entre vosaltres.
Ara sou en el lloc i moment, i compreneu millor tot el sentit d‟allò que us ha fet feliç i
especials, però que no es res mes que una experiència amb vistes a reflexionar i madurar.
D‟ella, de la experiència, han brotat branques i nous patrons del que aneu esforçant-vos per
assimilar i aprendre. M‟agrada molt el moment de calma actual, el moment de saber on sou i
el que us ha fet veure que l'únic que teniu que fer es viure i madurar interiorment, per fer
positives les experiències i mostres.
Caminar es avançar, viure; avançar es madurar i saber; saber es temps, es calma; calma es
el millor paratge per caminar; i per caminar tant sols fan falta unes sabates d‟amor, uns peus
assenyats, prudents, i un patró o model amb força camí fet.
No os avergonyiu ni os sàpiga mai greu haver pogut caminar erròniament, no es així, no hi
ha res en va, tot reafirma i ens fa madurar, tot afavoreix l‟esperit.
La vida us somriu, jo gaudeixo d'això, esteu bé, esteu guapos i tot esta bé sempre.
Iaia segueix utilitzant la teva fe, la teva força interior de forma constant i assenyada, pensa
que es una cosa innata i tot es molt senzill, modest i normal, i tothom ho pot aconseguir; no
et sentis privilegiada, donat importància espiritual, reafirma qui ets i d‟on arribes.
La meva mare es un esperit que el seu pensament no para de polir-lo.
M‟agrada el teu pensament, les mostres amb que tu t‟eduques interiorment i trobes estimació
per els mes desorientats dels germans.
Pensa, madura i estima, però no et deprimeixis.
Un dia festiu es tant sols un segon, una estona per reflexionar, un estancar-te amb el teu
davant i observar el que no veuríem sinó tinguéssim moments solitaris.
Treu-te els nervis que et crees quan estàs estancada, i envolta‟ls d‟amor.
Mira mes enllà dels teus ulls
accentua els sentits adormits
i notem
estic en el silenci
en la aixeta que raja
en el aire
en el teu cor
i en el teu cap
mira si estem junts
gaudim i juguem plegats amb la baby
i compartim un altre saber estar.
El meu pare ho porta bé i es conscient de que soc amb ell, s'apropa al meu estat de
convivència i profunditza amb al que li fa falta.
Les necessitats sorgeixen de dintre, i si les explorem són perquè hi son, perquè ens cal.
Segueix tranquil com ho estàs fent i gaudeix-me també en el teu interès i fe.
Sou macos i esteu bé, teniu les sabates apropiades per caminar.
Penseu que en cap moment us abandono, sempre hi estat amb vosaltres i sempre,
espiritualment, ho estaré. Perquè hi ha un lligam que se li diu energia, Amor. Encara que el
meu camí sigui en aquests moments un altre, no us deixo mai, com tampoc deixo a una
sèrie d‟esperits necessitats de molts aprenentatges. Pares d'aquí a la terra, pares de nou
d‟un esperit meravellós, que en aquests moments és la vostra alegria, la vostra felicitat, jo us
desitjo de tot cor que tot us vagi el millor possible dins d‟aquests temps que corren ara.
Però repetint el que sempre diem, la felicitat i la bona fortuna es du a dins, un és realment el
que vol ser, i res mes de veritat. Penseu que estic fent una labor molt important, que
l‟aprenentatge no s‟acaba mai, sempre s'aprèn alguna cosa, i molt important per poder fer
pels demés. S‟ha d‟oferir tot l‟Amor del mon a aquells esperits que no tinguin cos, i a més a
més, donar amor i energia i molts bons pensaments per tots aquells que ens han pogut fer
mal en algun moment de la nostra vida.

Penseu que no hi ha res mes gratificant que el perdó.
Penseu, també, una cosa, els comunicats, estimats meus, són la majoria de vegades per
aprendre, i al principi de tot, per conformar a aquelles persones que d‟alguna manera tot això
ha sigut un cop molt fort, com pot ser la pèrdua d‟un esser estimat.
Passant un temps, que tot això s‟hagi assimilat, el nostre camí continua.
Vosaltres pares sou molt i molt rics en tota una sèrie de coses, com pot ser l‟esperit.
Tot allò que heu entès i heu investigat, tot allò que dins vostre a anat creixent, d‟alguna
manera, tant i tant fort. Vosaltres pares podeu donar gràcies a Deu per tot això, perquè ara
en aquests moments no podeu dir que sou persones que esteu desconeguts dels temes tant
importants com són els temes del esperit, del creixement espiritual. Us estimo i us estimaré
sempre. Sempre en el vostre cor hi serè, igual que vosaltres en el meu esperit.
Espero que tot això no quedi oblidat en un calaix, perquè sempre recordeu que de tot s'aprèn
i de tots s'aprèn. El meu camí ha sigut llarg i molt ben aprofitat, molt recorregut per llocs que
estaven envoltats d‟essers molt elevats, ensenyant la disciplina dels nivells alts.
Al reconeixement de les consciències i de tot allò que estigui relacionat amb el creixement
del esperit.
Pares, amics, germans, tot, tots som un mateix en el lloc que un dia ó altre arribem, aquí, al
meravellós pis, casa, com vulgueu dir-li del altre lloc, que es la llum Divina, la veritat i l‟Amor
incondicional per tots. Això us ho dic en benefici de l‟aprenentatge.
M‟acomiado, pares estimats i amics, amb un grapat d‟Amor, un grapat de carinyo, i unes
grans forces d‟abraçar aquests cossos que un dia varen ser els meus pares terrenals.
Un peto per tots vosaltres i molts records per tots ____________
Pares fins sempre amb molt d‟Amor ____________________
Jo no us deixo mai _____________________________
Us estima _________ (Rubrica del Sergi) ______________
Bé, després d‟això nosaltres només podem dir: Gràcies Sergi, esser encantador que un dia
vas compartir la teva vida amb nosaltres, i que la segueixes compartint d‟un altre manera.
T‟estimem, que Deu et beneeixi i que l‟Amor sempre estigui amb tu i amb tots.
Veiem, notem, i sentim que està arribant a la seva fi aquesta primera etapa d‟aprenentatge
espiritual, si és que ho podem anomenar d‟aquesta manera.
El Sergi sempre ens diu que no existeixen les “despedides”, els acomiadaments.
Però sabem que aquesta carta és el que és, el que representa, un altre acomiadament.
És, com a mínim, un acomiadament a la forma i manera en que ens hem estat comunicant
durant aquesta etapa de poc mes d‟un any.
I, també, som completament conscients de que aquest final no marca, o representa, res més
que el començament d‟una nova etapa.
Marca, o representa el començament d‟una nova volta en l‟espiral, que no para d‟ascendir
mentre gira, de l‟aprenentatge basat en les experiències viscudes com a esser humà.
Millor dit, o dit d‟un altre manera potser una mica més correcte, aprenentatge basat en les
experiències viscudes com a esser espiritual que tots som, però, dintre d‟aquests magnífics
cossos Humans.
Quan vàrem tenir la propera trobada amb la Karme i el Lluis, ella, d‟alguna manera, ens va
re confirmar aquest final d‟etapa. Ens va explicar que havia tingut un somni que era molt més
que un simple somni. Havia sigut una experiència molt vívida, molt especial.
Una trobada energètica entre dimensions amb el Sergi.

Es varen trobar ells dos en un espai sense espai, completament eteri.
Per dir-ho d‟alguna manera era com una estació de tren, però sense ser-ho.
La Karme anava a demanar un bitllet al senyor que hi havia en aquesta “guixeta” etèria.
Però el Sergi s‟ha li avança i és ell qui treu dos bitllets. Seguidament els hi ensenya a ella, i
ell es comença a dirigir cap a una espècie de porta, sense porta.
Cap a una mena d‟arcada, també etèria, amb una impressionant llum, o energia, al darrera.
A l‟arribar a l‟arcada el Sergi es gira, li dona a la Karme un bitllet, i molt amablement, però
amb molta fermesa li explica que a partir d‟aquell punt s‟han de separar.
Li fa veure que ella ha de tornar enrere cap el seu mon, cap a la seva vida, cap a la seva
realitat. I ell ha de continuar al seu camí, la seva evolució, la seva realitat.
Li diu, o li fa entendre, que ell sempre estarà amb tots nosaltres, però, d‟un altre manera.
Perquè ell ha de continuar evolucionant.
El Sergi s‟ha la mira amb molt d‟Amor mentre comença a travessar aquesta arcada de llum.
Ella comença a tornar enrere, tot i que el que vol és, també, travessar aquesta arcada, però
no pot; i a la vegada, és completament conscient de que si passes a traves d‟aquesta llum
no podria tornar al nostre mon, a la nostre realitat.
També ens explica la Karme que el que travessa l‟arcada ja no és el Sergi nen, sinó que és
un esser superior, amb un ulls que desprenen molta Saviesa, molta Llum i molt d‟Amor.
És el que més vol ressaltar la Karme, o el que més l‟ha copsat, d‟aquesta trobada entre
dimensions, l‟aspecte que li ha mostrat el Sergi. Però, per sobre de tot el gran Amor implicat
a la situació, a l‟experiència.
No ens manquen gaires mes coses per afegir a aquesta petita historia nostra.
Encara que ja sabeu que no és nomes nostra, sinó que és de tots.
En tot cas només assenyalar, que ara divuit anys després, moltes de les preguntes que vam
fer al començament de les comunicacions, potser ara les faríem d‟un altre manera.
Però, en aquells moments és el que nosaltres necessitàvem preguntar i saber.
Ens agradaria molt, ens encantaria anar acabant amb una carta que ens fa arribar el nostre
estimat company de tertúlies, l‟entranyable Tomàs, que amb la seva sabia genialitat ens diu
així:
En la vall formosa dels sentiments, la verdor i la dedicació del Pare fa que floreixi mes maco.
Aquesta cura és abonada per vosaltres mitjançant de la fe, que aporta els elements
necessaris per aquesta bellesa, que als nostres ulls és una meravella.
En el vell vall de l‟Amor es tot formós, les naturaleses i sensacions són polides i dignes.
Els rius que reguen aquest prat tenen la línia i el recorregut marcat, són fenòmens de la
naturalesa del Pare, que han de servir per regar i treure la set de molts habitants del prat
formós de l‟Amor.
Un cop al recorregut és apreciat i entès, la vellesa del nostre entorn ha de ser compartida.
El riu que porta el nom del nostre vall, del nostre racó de terra estimat, te que servir per
banyar els caps d‟altres germans amb falta d‟aigua fresca que els espavili i refresqui.
Aquest es un crit de comprensió per deixar de fer nostres els fenòmens de la natura que el
Pare abona amb el seu amor.
Es la possibilitat de compartir amb tots el que es gran i maco per un prat, i deixar que aquest
riu tant maco serveixi per abonar altres terres i prats de l‟Amor del Pare.
El fet de sentir el riu exclusiu no es noble, supera més aquesta idea la de fer-lo de tots.

Dons tots som iguals en els ulls del savi, i ell no coneix l‟egoisme, ens ho reparteix i dona tot.
El riu que desprès del seu recorregut aconsegueix aportar tot aquest cabdal de saviesa,
reconfortació i naturalitat es feliç, i la seva unió amb l‟oceà és el pas desitjat per la sabia
naturalesa del Pare.
Un cop fusionat amb aquesta grandesa, gaudeix i sent vives les seves tasques, gaudeix
havent marcat recorregut, però la seva modèstia el fa gran, i ho dedica tot a la sàvia
naturalesa del Pare.
Que el riu del vostre prat sàpiga aportar en els vostres sentiments i cors la gran saviesa i el
millor de les virtuts, la modèstia.
I el regalar els vostres germans el que es el vostre tresor mes apreciat, la prova d‟amor del
Pare savi, que no coneix d‟egoismes i tot ho regala els seus fills.
Adéu amics de tertúlies, que tot estigui a la alçada dels vostres nivells d'assimilació, molt
d‟amor ______________________________
Tomàs _____________________
Nota de la Marta i del JC: Quan just acabàvem la redacció d‟aquesta historia, en Tomàs ens
ha fet arribar un dels seus petons que volem incloure seguidament:
Estimats aprenents de tantes noves adormides.
Forts, convençuts amb la seguretat de la certesa que us ha donat el camí de la experiència.
Junts hem suportat ventades, hem après a seleccionar la fruita del temps i agafats de la ma
ens hem endinsat en el riu de la esperança, i em plorat i alegrat per el Seu recorregut.
Ara tot es diferent.
No hi ha millor lliçó que la del dia a dia.
Ni tants bons llibres com el temps, que posa cada experiència al Seu lloc i moment, i la fa
reflexionar, madurar i reforça.
Sou quatre ulls que ja no necessiten ulleres per mirar la vida, doncs ja la veieu.
Dos nassos que oloren l‟aroma, l‟essència mes pura dons ja no la canvien.
Quatre orelles afinades que saben escoltar.
I dos cors grans amb molt d‟amor per repartir.
Que l‟amor sigui el vostre idioma, la felicitat el vostre estat i la fe la vostra bandera.
Tomàs

Hem arribat al convenciment, a la conclusió, de que el Sergi va venir a passar els seus pocs
anys amb nosaltres per deixar-nos el gran missatge de que amb la mort no s‟acaba la vida,
abans al contrari, ja que no parem d‟evolucionar. Aquest es el Gran i Real Missatge.
Tot i que, entre línies, hi ha un missatge complementari, però, a la vegada igual d‟important:
Tots ens hem d‟esforçar a descobrir, o millor dit, a Recordar Qui Realment Som ............
Perquè Tots Som Hereus d‟un Gran Llinatge, dons Tots Som Essències Divines ............
Tal com ell ens ha dit, va venir per obrir portes, va ser el portador de les claus, però ell no
pot travessar les portes per nosaltres, és decisió de cadascú el fet de travessar-les o no.
El que el Sergi si que pot fer, al igual que tots, tots els nostres estimats, es acompanyar-nos
durant la travessia ............
Sabeu que ? Afortunadament, al cap dels anys, hem anat, i anem rebent Petons des de
aquest altre costat de la Vida, des “d‟Aquí al Costat” ............
Unes vegades els rebem en forma de carta, de comunicat, i altres vegades els rebem
d‟altres formes i maneres ............
Volem compartir amb tots vosaltres el fet de que els nostres Estimats, d‟una o altre forma,
ens fan arribar els seus Petons de Llum ............
I, si ens ho permeteu, els volem repartir, també, entre Tots Vosaltres ............

Si voleu contactar amb nosaltres us anotem les nostres adreces electròniques:
Joan Carles: jc@jckser.net (prioritari per capacitat)
Marta: marta@jckser.net
També podreu descarregar el llibre, en format PDF, de forma gratuïta a la web:
www.seralma.net (en aquest moment en construcció)
Disseny gràfic de la portada:
Carlos Rodríguez Casermeiro: carlos.rodriguez@movistar.es
Nota de la Marta i del JC: Aquest llibre l'oferim, gratuïtament, en format digital per facilitar la
seva difusió, amb el propòsit de que així com tu lo l'has rebut, el puguis fer arribar a algú
mes, ajudant a l'esser humà a ser-ho una mica més. I, fent servir unes quantes paraules d‟un
dels nostres Savis Amics, en Fran Ortega, creador de la web www.eraestelar2012.com :
Us volem dir que aquest llibre és patrimoni de Tots, de Tothom, encara que nosaltres estem
en possessió dels drets d'autor. Ja que ha estat registrat el dia 12-12-12 al Registre de la
Propietat Intel·lectual de Barcelona amb el Número: B-4951-12
Per tant us demanem, dons, si us plau, que respecteu el nostre treball, honoreu els nostres
sentiments i valoreu l'esforç que ens ha suposat escriure'l. Si teniu la temptació de canviar
alguna part del seu contingut us suggerim que escrigueu el vostre propi llibre, i el regaleu al
Tot, a Tots, a Tothom. Teniu el nostre permís per utilitzar els textos, sempre i quan es faci
menció a la seva font de procedència. Perquè el respecte que li oferim a la Vida, serà el que
Ella ens torni. Mercès.
Les imatges de la porta i del bebè són extretes de llocs públics d‟Internet; raó per les que són considerades com de lliure distribució.
Tot i que hem intentat contactar els autors sense èxit; si es produeix una violació de drets d‟autor, si us plau informeu-nos per esmenar-ho
adequadament.