Petons de Llum - Era Estelar 2012

Marta: Ja ho sabem que estàs de viatge fill. Però el que jo em pregunto, es perquè nomes 12
anys ? Perquè tenies que fer aquesta vida tant curta ? Perquè nosaltres teníem que conèixer
tot això a través d‟aquesta vida tant curta teva, que t‟han tinguessis que anar ? No hagués
pogut ser d‟un altre manera, estant tu aquí amb nosaltres ?
Sergi: Mama, jo vaig decidir-ho així, ningú em va obligar. Com ja hi dit, costa molt entendreu
a la terra perquè ens pensem que el lloc ideal és aquí, però no, no és així. La meva missió
va ser aquesta, com vaig dir, provar a vosaltres i a mes gent que hi ha quelcom mes desprès
de deixar el cos. Que no donem tanta importància a les coses d‟aquí materials, els
egoismes, els odis, els rancors, no, no es bo; es millor fer les coses amb Amor, amb
comprensió. L‟esperit s‟enriqueix més amb bones obres que amb males interpretacions de la
vida aquí. Mama no et preguntis més i no donis més voltes, 12 anys aquí, però eren
suficients de veritat. Això ho entendràs quan vosaltres aneu també a la vostra casa ______
JC: Sergi, per nosaltres comença a ser una proba de que potser hi ha alguna cosa mes
després de la mort, llavors jo et pregunto: Es bo que expliquem a les persones aquestes
experiències tant maques que tenim gràcies a tu ?
Sergi: Per suposat. Però no tothom ho creurà, no tothom estarà d‟acord, però això ja es cosa
d‟ells, no pas de vosaltres. Es més, quan la gent vulgui saber alguna cosa, us necessiti, ja
vindrà a buscar-ho, ja vindrà al vostre camí __________________________
Marta: Gràcies amor meu, Sergi, el tiet es podrà comunicar amb tu d‟alguna manera ?
Sergi: No ho puc dir perquè això ho anirà descobrint ell, el dia que tingui necessitat de fer
alguna cosa ho farà, Bé sigui amb escriptura, bé sigui amb un altre mètode, però el que es
segur es que anirà desenvolupant això. A vegades vosaltres demaneu, però no es que no us
escoltin, és que per les circumstancies que siguin no us ho poden donar; i persones que no
voldrien ho han de fer, les coses aquí a la terra són així. Adéu de l‟escriptura, no pot seguir
la Carme, ja te poca energia en el braç. Us estimo molt a tots vosaltres, mama i papa una
abraçada molt forta, un Petó molt mes fortíssim, us estimo, Tiet a tu també, records a la iaia,
a la tia i a tots ________________ (Rubrica del Sergi) ____________________________
La Karme acaba escrivint : Gràcies a tu. Llum, Amor i Pau per tots vosaltres i per tots aquells
esperits que ho necessitin.
Ja havíem entrat totalment a la primavera d‟aquest any mil nou-cents noranta-cinc.
Feia poc mes de tres mesos que el Sergi havia marxat, i feia molt pocs dies que la seva
companya de pupitre a l‟escola, l „Anhaí, també havia marxat.
Una nit mentre la Marta i jo sopàvem a casa nostra va sonar el timbre de la porta.
A l‟obrir vam veure a un senyor que no coneixíem. Se‟ns va presentar com el pare de
l‟Anhaí, el vàrem convidar a entrar, i ens va explicar que li havien donat la nostra adreça a
l‟escola i que ens venia a veure per demanar-nos si el podríem ajudar.
Ens va continuar explicant que tant ell com la seva dona estaven extremadament afligits per
la mort de la seva filla, però que la mare estava absolutament desesperada, i que ell no
sabia que més fer per intentar calmar-la una mica; per això ens havia vingut a visitar.