Petons de Llum - Era Estelar 2012

La vida es molt maca, si, molt maca. No diem que sigui fàcil, perquè no ho és, però es maca.
No era gens fàcil començar a acceptar la marxa del nostre fill. No era gens fàcil començar a
acceptar que mai més, en aquesta vida, el podríem tornar a abraçar i a fer-li petons.
No era gens fàcil començar a acceptar que no el veuríem créixer, no el veuríem convertir-se
en un home, i no sabríem mai com hauria desenvolupat la seva vida, si hauria tingut, o no,
parella, si hauria tingut, o no, fills, etc, etc, etc.
No era gens fàcil aquesta acceptació, però amb la gran l‟ajuda del Sergi i la Karme, sense
oblidar en cap moment a tantes persones mes, és el que ja començàvem a fer la Marta i jo.
La Vida ha de continuar ......
El meu cunyat Josep continuava, amb precaució, practicant l‟escriptura automàtica.
Li anaven sortint essers que li demanaven llum, ell als hi anava donat i, de passada, anava
agafant pràctica. També va començar a comunicar amb el seu guia que s‟identificava com
Tomàs. Aquest Tomàs li feia uns escrits molt coherents i macos, tot i que en Josep es volia
assegurar aprofundint en el tema, abans de ampliar-nos la informació que anava rebent.
A principis del mes de Maria, com deia la meva sogra, ella, la Maria ens va convidar a
compartir una de les seves magnifiques paelles a casa seva. Ens vam reunir uns quants
familiars i amics, i amb la motivació de la paella vàrem passar un dia esplèndid.
En principi no havíem quedat per tenir una comunicació amb el nostre fill, però compartint,
comentant i xerrant va sorgir l‟oportunitat de fer-ho, i la Karme es va disposar per escriure.
La nostra Sra. Anita ens va tornar a sorprendre a tots, dons quan estàvem en el procés de
relaxació amb el pensament enfocat en el nostre nen, ella va començar a entrar en trànsit
amb molta suavitat i facilitat, respirant molt profundament. Llavors, i amb els ulls tancats
completament va començar a escriure molt ràpid. Primer va sortir un esser que es va
identificar com un guia de la Karme i li va donar un missatge molt personal per ella.
Un cop rebut aquest missatge, la Karme va tornar a fer el procés de respirar profundament i,
també, amb molta facilitat i suavitat va tornar a ser conscient del lloc on estàvem tots.
Després d‟explicar-li el que havia passat, i al cap d‟una estona, el Sergi començava a
escriure mitjançant la seva ma:
Hola a tots. Estic tant content de pogué felicitar a les mares maques que esteu aquí !!!!!!
Felicitats a totes vosaltres, mama, avia, abuela, tieta i Carme ___________
Felicitats carinyo, com tu sempre amb dius ____________
Marta: Gràcies fill estimat, Gràcies. Tu sabies, d‟alguna manera, que avui era un dia molt
especial per mi, oi ?
Sergi: Si, però mama, ja saps que sempre estic amb tu, no com a tu t‟agradaria, però si amb
esperit. Per mi era important felicitar-te en el dia de les mares, perquè sé que ho estaves
esperant.
Marta: Gràcies preciós. Sergi, jo et volia preguntar una cosa referent a l‟escriptura, com es
que hi han essers que comuniquen i no són qui diuen ser ? Com pot ser això ?
Sergi: Mama moltes vegades, o a vegades, venen essers que no podem controlar, perquè
tenen la necessitat de comunicar, de tindre un punt de referència, són segons però passa.
Perquè a vegades poden sentir els nostres esperits com vibren.
JC: Sergi, parlant de vibracions, a tu et costa adaptar la teva vibració per pogué arribar a
escriure mitjançant l‟energia de la Carme ?