Petons de Llum - Era Estelar 2012

Bé, en aquest punt ja no era la tarda, ja era ben entrada la fosca nit, però en els cors de tots
nosaltres, sobre tot en el de la Marta i en el meu, es començava a encendre una flama molt
càlida, molt dolça, una flama que parlava molt tendrament d‟esperança, i sobre tot d‟Amor.
Jo li faig la pregunta sobre les cendres perquè al seu cos al vàrem incinerar, i jo les volia
conservar, dons pensava que seria l‟últim que tindríem del nostre nen.
Uns dies després, junt amb la Marta i la seva mare Maria, vàrem fer una petita cerimònia en
un lloc molt concret de la muntanya on el Sergi jugava molt amb els seus amics.
Vàrem escampar per l‟aire totes les cendres juntament amb un munt de pètals de flors.
Quan la Marta li fa la pregunta referent en el seu tiet, es perquè prèviament en Josep, el seu
germà, li havia dit que si comunicàvem amb el Sergi li fes aquesta pregunta, per comprovar
si realment parlaríem, o no, amb el nostre fill. Mes endavant el Sergi li va contestar al Josep.
Quan el Sergi va fer la pregunta de la Gloria Stefan ens vam quedar tots una mica parats,
excepte la Susana que es va posar a plorar desconsoladament.
Al acabar la comunicació, i quan ella va poder, ens va explicar que com la Marta i jo sabíem,
una setmana anterior a la malaltia del Sergi, ella va recollir de l‟escola al Sergi i els seus fills
el Marc i l‟Ignasi, amb la finalitat de que passessin la tarda jugant, ja que eren de la mateixa
edat i molt bons amics, perquè mes tard, cap el vespre, nosaltres ens teníem que trobar amb
ells per sopar a casa seva, com fèiem regularment. El que la Susana no ens va explicar
durant aquell sopar, va ser que aquella tarda el Sergi els va acompanyar a comprar un regal
per la seva mare. Ells no sabien que comprar-li, i el Sergi els va suggerir que compressin un
CD de la Gloria Stefan, perquè a la seva mare, del Sergi, li agradava molt.
De tots els que ens vàrem trobar aquella tarda/vespre a casa de la Karme i el Lluis,
únicament el Sergi i la Susana coneixien aquest fet, que va ser el que va fer emocionar molt
a la Susana.
Aquesta va ser la primera comunicació que vàrem tenir amb el “nostre” Sergi, on cada
resposta rebuda ens va generar un munt de noves preguntes. La càlida flama ja s‟havia
encès, tot i que ja començava a conviure amb una gran pregunta que ens fèiem, amb un
gran dubte que se‟ns va generar: Havia sigut real aquesta trobada ? Havíem parlat amb el
nostre fill ? Havíem connectat amb la seva energia, o essència, o esperit ?
Aquesta va ser la primera comunicació que vàrem tenir amb el “nostre” Sergi, però no va ser
l‟ultima. Ja que el Gran As de Cors que ens regalava la vida ens va permetre estar durant
una temporada comunicant amb ell, amb una regularitat quasi mensual. Dons l‟Univers ens
va regalar, ens va posar davant nostre, i dintre mateix del cercle de les nostres amistats a la
nostra molt particular i exclusiva Sra. Anita.
Considerem que l‟Univers va actuar d‟una manera extremadament amorosa i intel·ligent.
I li agraïm enormement que ho fes d‟aqueta manera. Perquè si aquest primer contacte per
escrit amb el nostre fill sagues produït, per exemple, mitjançant la meva germana, jo,
personalment, i molt possiblement, no li hauria donat el gran valor, que malgrat els dubtes, ja
li començava a donar. Dons, com hi dit, la Ines ho sabia tot respecte de nosaltres dos; però
la ja nostra Sra. Anita, totalment estranya; entre cometes; a nosaltres, no sabia quasi res de
la nostra vida, fins aquell moment.
Però, que ningú es comenci a preocupar, ni comenci a patir, dons no és la nostra intenció
incloure la totalitat de les comunicacions/xerrades que hem tingut, al llarg del temps, amb el
Sergi i altres estimats. Perquè llavors aquesta petita historia nostra es convertiria en un llibre
força llarg i avorrit, possiblement.