PDF - Labutxaca

nostra ambaixada a Ankara ens ha enviat un vídeo que desitjo
mostrar-li. Li prego que es fixi en tots els detalls i comparteixi
amb mi les seves impressions quan l’acabi de veure.
Ho farà?
—És clar, senyor.
Nick Allen havia estat entrenat per a això. Per obeir els
seus superiors sense oposar resistència. Tenia el perfil del
soldat perfecte: complexió forta, gairebé un metre vuitantacinc
d’alçada, rostre quadrat, solcat per algunes marques de
combat, i una mirada blava que era capaç de graduar des
de la infinita bondat fins a la fúria més despietada. Dòcil, es
va tirar enrere a la seva butaca i va esperar que la pantalla de
barres multicolors desaparegués per mostrar la seva primera
imatge.
El que va veure li va provocar un sobresalt.
Assegut en una habitació amb les parets escrostonades i
plenes de taques hi havia un home amb les mans lligades
i el cap cobert amb una caputxa. Algú l’havia vestit amb una
granota de color taronja com les que es fan servir a les presons
federals dels Estats Units. Però els individus que es movien
al seu voltant eren ben lluny de semblar nord-americans.
Allen va distingir dos, potser tres paios vestits amb
gel·labes que amagaven els rostres amb passamuntanyes negres.
«Límit entre Turquia i l’Iran», va calcular en silenci.
«Potser l’Iraq». Els plans de càmera li van permetre reconèixer
de seguida alguns grafits escrits en kurd, impressió que
es va confirmar quan els va sentir parlar. El vídeo tenia una
qualitat raonable, tot i haver estat filmat amb una càmera
domèstica. Potser amb un telèfon mòbil. En va tenir prou
amb una frase més d’aquells homes per identificar-ne la
procedència. «Frontera amb Armènia», va concloure. A més,
dos d’ells duien a l’espatlla els seus AK-47 i, a la cintura,
grans ganivets de fulla corba típics de la regió. No el va sor-
12