PDF - Labutxaca

d’aliatge clavada sota el costat dret del Crist, era millor no durme
la contrària. La meva era una feina que demanava pols
de cirurgià i una concentració absoluta.
—Bona nit —vaig acceptar, agraint-li la seva prudència.
—I vagi amb compte amb les ànimes —va afegir sense ni
un bri d’humor—. Avui és nit de difunts i sempre ronden
per aquí. Els agrada aquest lloc.
Ni tan sols no vaig somriure. Tenia a les mans un endoscopi
de trenta mil euros dissenyat a Suïssa només per a
aquella feina. Els morts, tot i el record que acabava de tenir,
em quedaven una mica lluny.
O potser no.
Després de mesos redactant informes sobre com conservar
l’obra mestra del romànic, sabia que em trobava a un
pas de poder explicar el deteriorament d’un dels conjunts
escultòrics més importants del món. Un monument que havia
commogut generacions senceres, tot recordant-los que
després de la vida ens n’esperava una altra de millor. Què importava
que fos nit de difunts. En el fons, era una coincidència
d’allò més oportuna. Les imatges que anava a analitzar
feia segles que rebien els pelegrins del Camí de Sant
Jaume, la ruta religiosa més antiga i transitada d’Europa,
que feien revifar la seva fe i els recordaven que traspassar
aquell llindar simbolitzava el final de la seva vida pecadora i
el començament d’una altra de més sublim. Per això el nom.
Pòrtic de la Glòria. Les seves més de dues-centes figures
eren, doncs, autèntics immortals. Un exèrcit aliè al temps i
a les pors dels humans. I, tanmateix, des de l’any 2000, una
estranya malaltia les estava afectant. Isaïes i Daniel, per
exemple, s’exfoliaven, al mateix temps que alguns dels músics
que tocaven els seus instruments una mica més amunt
amenaçaven de desplomar-se si no els ho impedíem. Àngels
trompetistes, personatges del Gènesi, pecadors i ajusticiats
19