PDF - Labutxaca

«Algun dia», pensava jo.
Pels volts de tres quarts menys cinc d’una, quan ja feia
una bona estona que introduïa l’endoscopi en cadascuna de
les nou escletxes cartografiades pel nostre equip, la PDA va
emetre tres xiulets aguts anunciant que ja estava transmetent
les primeres dades a l’ordinador que havia instal·lat davant
el porxo. Vaig sospirar alleujada. Si tot anava com estava
previst, l’endemà la Universitat de Santiago processaria
les meves dades al Departament de Mineralogia de la Facultat
de Ciències Geològiques i en cosa de trenta-sis hores
podríem discutir els primers resultats.
Cansada, però expectant, em vaig despenjar de les meves
corretges per assegurar-me que l’enviament de les dades
de l’endoscopi s’havia fet segons estava previst. No em
podia permetre cap error. El disc dur de cinc terabits roncava
com un gat satisfet omplint el recinte d’una cantarella
que em va posar de bon humor. Al seu interior, en efecte,
s’estaven acabant d’acomodar els perfils microtopogràfics
de cada escletxa, les anàlisis de l’espectrògraf i fins i tot
l’arxiu de vídeo que documentava cadascuna de les meves
incursions a la pedra. A simple vista, tot semblava correcte,
o sigui que, amb calma i amb la satisfacció de la feina ben
feta, vaig començar a treure’m l’equip de protecció i a recollir-ho
tot. Necessitava prendre una bona dutxa, sopar
calent, hidratar-me la pell i llegir alguna cosa que em distragués.
M’ho mereixia.
Però el Destí juga sempre amb avantatge, i just aquella
nit m’havia preparat una cosa que no m’esperava. Una cosa...
tremenda.
Va ser quan vaig desconnectar els potents llums de la
meva corona i em vaig treure el casc, que un moviment
inusual al fons del temple em va sobresaltar. Vaig tenir la
21