PDF - Labutxaca

—Comprèn ara la meva urgència, coronel?
—Martin Faber! —va remugar tot movent la mandíbula
d’una banda a l’altra, sense acabar-s’ho de creure—. I tant!
—I això no és tot.
Owen va aixecar el comandament a distància i va traçar
un cercle al voltant de la imatge congelada d’aquell individu.
—Ha vist el que té a les mans?
—És...? —El lleial militar va apuntar un gest de profunda
inquietud—. És el que m’imagino, senyor?
—Ho és.
Nick Allen va arrufar els llavis com si no donés crèdit al
que veia. Es va acostar tant com va poder a la pantalla i s’hi
va fixar millor.
—Si no m’equivoco, senyor, aquesta és només una de les
pedres que necessitem.
Una lluïssor malèvola va espurnejar als ulls de l’enorme
goril·la que dirigia els designis del servei d’intel·ligència més
poderós del planeta.
—Té raó, coronel —va somriure—. La bona notícia és
que aquest document revela, sense voler, el lloc on és la que
falta.
—De debò?
—Fixi-s’hi bé, si us plau.
Michael Owen va dirigir el comandament a distància cap
a la pantalla i el va prémer. La figura demacrada de Martin
Faber es va començar a moure com per art de màgia. La seva
mirada blava s’havia tornat encara més aquosa, com si estigués
a punt de posar-se a plorar.
«Julia», va murmurar. «Potser no tornarem a veure’ns...».
«Julia?».
En veure la ganyota de satisfacció del seu home més capacitat,
el director de l’Agència Nacional de Seguretat va
15