Particularismes catalans i europeismes en el fràsic de l'Espill

3. 1. UFs amb mencions de topònims
Podem considerar que, generalment, són particularismes fràsics les unitats que contenen
topònims referencials locals. Així, a l’Espill, s’hi troben les locucions adjectivals
comparatives: Gran filanera com les de Silla i Més robador que els del Coll de Balaguer:
Una alamanya
jo sé tendera,
gran filanera
Ha hi cullerat,
major traïdor
ni robador
com les de Silla,
ha parit filla
(vs. 5098-02)
en Balaguer
que la muller?
(vs. 6950-54)
També hi són la unitat estilística configurada com a sintagma adjectival, comparativa,
Obert pel costat com aquell pa que en Lleida es fa:
Fon pel costat
ubert, buidat,
com aquell pa
que en Lleida es fa
(vs. 13009-12)
la unitat estilística configurada com a sintagma verbal, comparativa, Fer obres pies com
Tobies, Agustí, Llorenç, Martí, Nicolau i Tomàs:
Sperituals
e corporals,
tals obres pies
fent com Tobies
e Agostí
Llorenç, Martí
e Nicolau,
Tomàs: palau
en lo cel obra
(vs. 12611-19)
la locució nominal Rossí sard, aplicable a una persona capriciosa, tossuda i inconstant:
Són rossí sard,
car sols a part
giren la squerre
(vs. 7785-87)
les locucions verbals Petar com troter de Llenguadoc i Córrer la Seca, la Meca i la Vall
d’Andorra:
En la illada,
molts sons fa fer
Ha prou caçat
lo món cercant
e trespassant
per Ceca i Meca,
la vila seca
com fa troter
de Llenguadoc
(vs. 9636-39)
la Vall d’Andorra,
volta d’en Torra
e Senta Creu,
per tot arreu
fins Pont trencat
(vs. 6134-43)
La raó de la inclusió en la relació anterior de la unitat estilística que conté un enfilall de
mencions a sants és que, tret del primer (Tobies, rimat amb pies), els altres cinc són sants
titulars de parròquies de la ciutat de València. D’altra banda, la darrera unitat suara reportada
10