26.04.2013 Views

Particularismes catalans i europeismes en el fràsic de l'Espill

Particularismes catalans i europeismes en el fràsic de l'Espill

Particularismes catalans i europeismes en el fràsic de l'Espill

SHOW MORE
SHOW LESS

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.

Anar d<strong>el</strong> llit al vas 'morir-se'<br />

Desfer la trossa 'aturar-se <strong>en</strong> un lloc per passar-hi un temps' (Gonzàlvez)<br />

3. 12. Locucions adverbials<br />

Entre les 164 locucions adverbials que hem inv<strong>en</strong>tariat a l’Espill, n’hi algunes que<br />

pres<strong>en</strong>t<strong>en</strong> unes formes lingüístiques que cont<strong>en</strong><strong>en</strong> trets <strong>de</strong> g<strong>en</strong>uïnitat sufici<strong>en</strong>ts per po<strong>de</strong>r<br />

consi<strong>de</strong>rar-les com a particularismes <strong>fràsic</strong>s <strong>catalans</strong>, per ara. Són les segü<strong>en</strong>ts:<br />

A caplleuta 'amb fiança' (Alcover-Moll)<br />

Més que més 'sobretot, amb més motiu' (Alcover-Moll)<br />

A gran tort 'molt injustam<strong>en</strong>t' (Alcover-Moll)<br />

Al fals '<strong>de</strong> forma mal girbada, <strong>de</strong>s<strong>en</strong>dreçadam<strong>en</strong>t' (Miqu<strong>el</strong> i Planas)<br />

D’hui més 'd’avui <strong>en</strong>davant, <strong>de</strong>s d’ara' (Miqu<strong>el</strong> i Planas)<br />

A lloure '<strong>en</strong> llibertat, s<strong>en</strong>se subjecció' (Alcover-Moll)<br />

A gosa<strong>de</strong>s>Ausa<strong>de</strong>s 'b<strong>en</strong> cert, <strong>de</strong> val<strong>en</strong>t, fortam<strong>en</strong>t' (Coromines)<br />

En cab<strong>el</strong>ls 'amb <strong>el</strong> cap <strong>de</strong>scobert' (Alcover-Moll)<br />

Ni hora ni punt '<strong>en</strong> cap mom<strong>en</strong>t' (Alcover-Moll)<br />

En <strong>de</strong>stre 'amb la brida subjecta per algú que va al costat'<br />

A bon esme 'segons judici o estim <strong>de</strong> qualcú' (Alcover-Moll)<br />

En mal guany 'dissortadam<strong>en</strong>t, <strong>de</strong> mala manera, amb mala fi'<br />

A tard 'rares vega<strong>de</strong>s, amb poca freqüència' (Alcover-Moll)<br />

Pertot arreu 'per tots <strong>el</strong>s llocs, s<strong>en</strong>se <strong>de</strong>ixar-ne cap' (Gonzàlvez)<br />

A quinque fur '<strong>de</strong> totes passa<strong>de</strong>s, <strong>de</strong> totes maneres' (Alcover-Moll)<br />

A tall d’espasa 'amb <strong>de</strong>sordre i violència'<br />

A grapa<strong>de</strong>s '<strong>de</strong> qualsevol manera, s<strong>en</strong>s miram<strong>en</strong>ts' (Alcover-Moll)<br />

A v<strong>el</strong>es pl<strong>en</strong>es 'a la màxima v<strong>el</strong>ocitat possible'<br />

Al doble '<strong>en</strong> quantitat equival<strong>en</strong>t a dues vega<strong>de</strong>s una magnitud<br />

donada' (Alcover-Moll)<br />

De tornes 'per donació, per concessió graciosa'<br />

3. 13. Fórmules<br />

Hi ha inv<strong>en</strong>taria<strong>de</strong>s 41 fórmules a l’Espill i ja n’hem vist algunes anota<strong>de</strong>s <strong>en</strong> apartats<br />

anteriors, com a possibles particularismes <strong>catalans</strong>. N’afegirem, ara, altres tres:<br />

Bon pos tinga 'expressió <strong>de</strong> s<strong>en</strong>tim<strong>en</strong>t davant la mort d’algú'<br />

Cost que costàs 'es fa una cosa, malgrat <strong>el</strong> preu o les dificultats'<br />

Ploga o no ploga 'l’acció a què fa referència tindrà efecte'<br />

3. 14. UEs configura<strong>de</strong>s com a <strong>en</strong>unciats parèmics<br />

De les 23 unitats estilístiques configura<strong>de</strong>s com a <strong>en</strong>unciats parèmics que hem extret <strong>de</strong><br />

l’Espill, algunes ja han estat reporta<strong>de</strong>s <strong>en</strong> apartats anteriors, segons llurs refer<strong>en</strong>ts originaris.<br />

De la resta, <strong>en</strong> <strong>de</strong>staquem les segü<strong>en</strong>ts com a mostra <strong>de</strong> particularismes <strong>catalans</strong>, però amb la<br />

restricció lingüística que suposa <strong>el</strong> fet <strong>de</strong> ser estilemes <strong>de</strong> creació.<br />

Qui no s’hi triga, s<strong>en</strong>y vol haver 'qui fa les coses al seu temps és int<strong>el</strong>·lig<strong>en</strong>t'<br />

El marit darrer v<strong>en</strong>ja <strong>el</strong> primer 'les vídues que han fet passar mala vida al<br />

primer marit, rebran <strong>el</strong> mateix tracte per part d<strong>el</strong><br />

darrer'<br />

M<strong>en</strong>a les cols, si viure vols 'cal pr<strong>en</strong>dre la iniciativa per a reeixir <strong>en</strong> una<br />

empresa'<br />

D’aqu<strong>el</strong>ls trons, aquestes pluges 'unes coses port<strong>en</strong> les altres'<br />

L’egua pr<strong>en</strong>yada paga la civada 'qui ha obtingut un b<strong>en</strong>efici ha <strong>de</strong> pagar-ne <strong>el</strong><br />

cost'<br />

24

Hooray! Your file is uploaded and ready to be published.

Saved successfully!

Ooh no, something went wrong!