Particularismes catalans i europeismes en el fràsic de l'Espill

En aquest apartat cal anotar també les fórmules de joc que l’Espill menciona: Voleu
palleta?, Dau-me mà dreta, Qui té l’anell?, Us do aquest ramell:
Aprés jugaven:
«voleu palleta?»,
«dau-me man dreta!»,
«qui té l’anell?»,
«do-us est ramell!»,
capsa amb comandes
ab ses demandes,
un arbre i cant
ocell donant
(vs. 2852-60)
Esment a banda mereix, dintre d’aquest apartat dels jocs, la locució verbal Donar escac pel
roc, amb el significat de posar algú en situació de perill, extreta del joc dels escacs, la qual té
una documentació catalana abundantíssima:
Donen scach per lo roch a aquells qui han lo bech groch
E donaren-los escach per lo roch
(Anselm Turmeda, Disputa de l’ase)
Ans volgué dar scach per roch
al capellà
(Francesc de la Via, Llibre de fra Bernat)
Guart-se lo rey d’aver scachs per roch
(Arnau Erill, Cançoner català de la Universitat de Saragossa)
I vós, cavaller, astut i cossari,
que ficte li dau escac per lo roc
(Lo procés de les olives, vs. 525-26)
E qui és abat
aprés de ser coc
darà sus pel roc
a tots en cuinar
Escac pel roc
tens per la dona:
sus mat te dóna
(Refranys rimats, vs. 28-31)
(Espill, vs. 9996-98)
Per tot això, i perquè no l’hem trobada documentada en altres llengües, la considerem un
particularisme fràsic català.
3. 3. UFs amb mencions d’oficis i eines de treball
Criteris igualment de caire etnològic i antropològic ens duen a plantejar-nos la
consideració com a particularismes d’algunes unitats fràsiques idiomàtiques formades a partir
de l’exercici d’oficis i feines de la vida quaotidiana. Així, procedents del camp de la costura i
el teixit, l’Espill intertextualitza diverses unitats fràsiques (a més de la ja reportada Gran
filanera com les de Silla), com ara la locució adverbial A fil per pua, 'a poc a poc, amb molta
mesura' (Alcover-Moll, pua):
Hauré ordir,
puix me n’empatx,
aquest meu scaig
de parlament,
curt, flac, fallent,
a fil per pua
12