Particularismes catalans i europeismes en el fràsic de l'Espill

Doncs qui els comana
qualsevol fet
tenir secret
Qui bé n’espera,
(...)
gran os ha a roure,
ab garbell poa,
Qui ab oró
s’aparella
e va ab cistella,
cedaç, garbell
(...)
s’aigua stojar
vol en cistella
(vs. 7828-39)
vol per la coa
o per l’esquena
tenir morena,
anguila viva
(vs. 8524-41)
o xic vexell
de l’aigua pendre,
bé deu rependre
si es mor de set
(vs. 14766-73)
Paczolay (núm. 77) la documenta en Plaute (Cribro aquam haurire) i en 38 llengües vives
europees, amb la cadència següent: anglès (1477), alemany (1601), polonès (1606), etc.
Tanmateix, en castellà ja figura en textos de la baixa edat mitjana (O’Kane, cesto), així com
en català (Obres o trobes en lahors de la verge Maria, Jardinet d’orats, Refranys rimats...).
De la locució verbal Metre sal al foc, 'agreujar una situació', Paczolay (núm. 68) anota la
variant To add oil to the fire i la documenta en Horaci i en 38 llengües vives europees: anglès
(circa 1386), alemany (1554), etc. Així doncs, la inserció a l’Espill (amb la variant sal en
compte d’oli) suposaria la segona documentació europea:
Doncs qui els comana
qualsevol fet
tenir secret
(...)
s’aigua stojar
vol en cistella;
en bossa vella
sens tancadós,
ab boques dos,
met son cabal;
en lo foc, sal;
foc en bombarda...
(vs. 7828-45)
Com s’hi pot veure, la locució s’intertextualitza formant part d’una sèrie d’unitats fràsiques
amb les quals l’autor emfasitza el mal que pot fer una dona en parlar més del compte. La
locució que la segueix en aquesta sèrie, Metre foc en bombarda, podria ser considerada un
particularisme català, ja que no n’hem trobat cap altra documentació.
El proverbi Qui calla, atorga és documentat per Paczolay (núm. 94) en autors grecs
(Eurípides) i llatins (Sèneca) i en 34 llengües vives europees, amb la següent cadència
cronològica: polonès (1596), anglès (1624), etc. La inserció a l’Espill:
Del part callà:
qui calla atorga.
L’amarga porga
del parturir,
dolor, morir,
per ço li resta
(vs. 10430-31)
és, doncs, una de les primeres documentacions europees posteriors a la llatina, tanmateix
precedida per la variant que figura en la traducció catalana del Llibre del tresor: «Tul·li diu:
aquell qui calla és semblant a aquell qui conferma» (III.59), per la qual cosa caldria veure
com ho diu la versió francesa orginal de l’obra de Brunetto Latini.
6