42-67.ps, page 10 @ Preflight ( Posters S2011ok ) - Societat ...

17a Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria
Amb la clínica, l’anèmia hemolítica i l’antecedent de la ingesta de gandules,
se sospita una anèmia hemolítica per dèficit de G6PDH. Es confirma amb
uns nivells baixos de l’enzim.
L’analítica i la clínica van millorar progressivament. Es va donar d’alta amb
recomanacions dietètiques i farmacològiques.
Conclusions. Els dèficits de G6PDH poden ser parcials o totals. En aquest
cas era parcial i es va manifestar per una ingesta repetida de faves.
Cal remarcar la importància de fer una bona anamnesi i incloure el dèficit de
G6PDH en el diagnòstic, per tal d’avaluar als pacients amb clínica compatible,
sobretot si són autòctons de zones tropicals. El diagnòstic d’aquest tipus
d’anèmia és senzill.
És imprescindible restringir els aliments i els fàrmacs que es metabolitzen
per la via de la G6PDH, per evitar noves crisis.
Quist hepàtic simple congènit. Una troballa casual
Sílvia Franch Salvadó, Yolanda Royo Cuadra,
Ida Di Crosta, Joaquín Maldonado Artero,
Robert Skrabski, Carlos Pueyo Gil
Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona
Objectiu. El quist hepàtic simple és una de les causes de quists abdominals
congènits; habitualment són una troballa casual en les ecografies de control
de l’embaràs. Presentem el cas d’un quist hepàtic simple congènit, atesa la
raresa d’aquesta entitat.
Material i mètodes. Diagnòstic prenatal per ecografia de control al tercer trimestre:
quist abdominal de possible origen hepàtic. Al naixement es va fer
una ecografia que mostrà un quist abdominal de 53 x 23 x 64 mm localitzat a
la regió epigàstrica, a l’hipocondri dret, de parets fines sense trabeculacions i
de possible origen hepàtic. Al segon dia de vida es practicà TAC abdominal
amb contrast que va concloure com una lesió quística que plantejava el
diagnòstic diferencial entre un quist de colèdoc i un quist mesentèric. Al mes
de vida es practicà una gammagrafia hepatobiliar que descrigué una massa
quística subhepàtica sense obstrucció ni comunicació amb la via biliar.
Als tres mesos de vida es va fer la intervenció quirúrgica electiva per laparotomia
transversa; s’aconseguí una exèresi completa d’un quist hepàtic de 7
cm dependent del fetge i sense comunicacions amb la via biliar. El resultat
de l’anatomia patològica fou de quist hepàtic simple.
L’evolució fou favorable sense recidiva.
Conclusions. Les masses hepàtiques són infreqüents en els nounats. Solen
cursar de manera asimptomàtica. El diagnòstic principalment és ecogràfic i
per TAC. Tenen un pronòstic favorable; hi ha descrits casos amb resolució
espontània. Actualment el seu maneig postnatal està discutit, des d’actituds
conservadores fins a la cirurgia electiva com a mesura preventiva de possibles
complicacions (especialment en els de mida gran).
Otoplàstia: resultats clínics i grau de satisfacció
Aitana García González, Ida Di Crosta, Carlos Pueyo Gil,
Yolanda Royo Cuadra, Joaquín Maldonado Artero,
Robert Skrabski
Hospital Universitari Joan XXIII, Tarragona
Objectiu. Les orelles prominents són la malformació congènita auricular més
freqüent (freqüència del 13,5%). Les intimidacions que pateixen els nens
amb orelles prominents poden afectar l’autoestima i causar absentisme
escolar. L’objectiu de l’estudi és avaluar els resultats clínics i el grau de satisfacció
dels pacients intervinguts d’otoplàstia segons una tècnica que combina
el fresatge anterior del cartílag (Strenstöm) amb la plicatura posterior
de l’antehèlix (Mustardé).
Material i mètodes. Entre el gener del 2009 i el desembre del 2010 van ser
intervinguts per protrusió auricular unilateral o bilateral 27 pacients, amb un
total de 48 orelles intervingudes. L’edat mitjana era de nou anys i cinc mesos.
Es va utilitzar anestèsia general i local i van rebre tractament antibiòtic
durant set dies. El temps d’hospitalització va ser de trenta-sis hores. En el
postoperatori es recomanà la utilització d’una cinta estreta durant un mes i
S57
es va fer seguiment clínic durant vuit mesos. Abans i després de la intervenció
es van revisar i fotografiar les orelles. Als dotze mesos, es va fer una
entrevista telefònica per valorar el grau de satisfacció.
Resultats. El tractament va ser ben tolerat. No hematomes. Com a complicacions,
un cas de sagnat postoperatori, un d’infecció dels punts de sutura i
dos amb escares. Aquests tres últims casos van remetre espontàniament.
Tres casos de recidiva unilateral van necessitar revisió.
Conclusions. Una de les finalitats de l’otoplàstia és aconseguir una adequada
antehèlix. La tècnica d’otoplàstia que utilitzem al nostre servei proporciona
un grau de satisfacció alt amb una taxa baixa de complicacions.
Masses quístiques abdominals gegants
Begoña Sánchez Vázquez, Núria Brun Lozano, María
Fanjul Gómez, Salvador Rigol Sanmartín, Begoña San
Vicente Vela, Pere Obiols Arderius, Carlos Bardají Pascual
Corporació Sanitària i Universitària Parc Taulí. Sabadell
Introducció. L’etiologia de les masses quístiques abdominals és molt àmplia.
En la majoria dels casos són asimptomàtiques i es diagnostiquen de manera
casual. Quan es tracta de masses de mida gran, l’anatomia queda distorsionada
i és difícil definir-ne l’origen. Es presenten els casos de masses quístiques
abdominals tractats al nostre centre durant l’any 2010.
Casos clínics. Cas 1: nena de menys de 2 anys amb irritabilitat i defensa
abdominal. Es fan ecografia i TC abdominals. Tractament quirúrgic urgent
amb diagnòstic de quist epiploic amb torsió. Casos 2, 3 i 4: una nena de 7
anys i dues de 12 anys, asimptomàtiques. Es fan ecografia i TC abdominals.
Tractament quirúrgic programat amb diagnòstic de massa ovàrica. Diagnòstic
anatomopatològic de teratoma quístic ovàric madur en els casos 2 i 3 i
d’edema ovàric massiu en el cas 4.
Conclusions. Les causes de massa abdominal quística són àmplies i en alguns
casos és necessari fer un estudi anatomopatològic per arribar al
diagnòstic definitiu.
Errors i dolors irradiats
Iñaki Alegria Coll, Xavier Codina Puig, Sonia Corral
Arboledas, Pilar Gussinyé Canabal, Berta Pujol Soler,
Margarida Català Puigbó
Hospital General de Granollers
Fonaments i objectius. El coneixement de la fisiologia i la semiologia del dolor
i les seves característiques és fonamental per a la pràctica clínica. Presentem
tres casos en els quals el dolor irradiat va provocar un enfocament inicial
erroni.
Observacions clíniques
Cas 1. Pacient de 4 anys, amb febre i dolor al braç, derivat per descartar
patologia osteoarticular. En l’exploració destaca únicament taquipnea sense
altres signes de dificultat respiratòria. La radiologia de tòrax confirma la nostra
sospita de pneumònia.
Cas 2. Pacient de 4 anys, amb antecedent d’accident amb bicicleta, 24
hores abans, amb dolor a l’espatlla esquerra que sol·licita amb insistència
valoració traumatològica. L’exploració sistemàtica del seu pediatre detecta
augment del dolor a l’espatlla esquerra en fer pressió a hipocondri ipsilateral
(signe de Kehr). Les exploracions radiològiques confirmen la seva sospita de
ruptura esplènica.
Cas 3. Pacient de 16 anys amb dolor a fossa ilíaca dreta que el desperta. Les
exploracions complementàries i la valoració per cirurgia descarten procés
apendicular. En la reexploració s’observa el testicle dret retret i molt dolorós
a la palpació. La detorsió manual, sota control ecogràfic, resol el quadre
agut.
Comentaris. Un millor coneixement de la semiologia dels dolors irradiats evitaria
errors. La taquipnea i el dolor al braç, com a úniques troballes, ens
obliguen a descartar una pneumònia. L’exploració de la regió genital ha de
ser obligada en tot dolor abdominal. Malgrat que la consulta sigui molt focalitzada
en un dolor concret, sempre cal valorar el pacient en el context de la
història i de l’exploració.
PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71