42-67.ps, page 10 @ Preflight ( Posters S2011ok ) - Societat ...

17a Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria
Conclusions. Tot i que la cistinosi infantil debuti generalment amb estancament
pondoestatural acompanyat d’acidosi metabòlica hiperclorèmica en el
context d’una síndrome de Fanconi, no sempre és així. Les complicacions
infeccioses dificulten el maneig d’equilibri hidroelectrolític. En lactants amb
raquitisme i hipofosforèmia greu, la correcció ràpida pot conduir a una hipocalcèmia
greu.
Neonatologia
Litiasi biliar neonatal com a troballa casual
Aina Maria Aguiló Sabaté, Adelaida Cardona Barberan,
Miquel Navarro Robles, Neus Rodríguez Zaragoza,
Irene Insasusti Fernández, Laura Cuesta Herraiz
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Introducció. La litiasi biliar neonatal és poc freqüent. La majoria dels casos
són asimptomàtics i troballes ecogràfiques casuals.
Cas clínic. Lactant d’1 mes de vida ingressa per vòmits postprandials de 4
dies d’evolució. Afebril, no rebuig de les preses, no alteració del ritme deposicional,
ni altra clínica.
AP: primera gestació controlada, sense incidències de 38 setmanes, part
eutòcic, Apgar 9-10-10. Pes 2.840 g. Lactància materna. Bona corba ponderoestatural.
Regurgitadora habitual. AF: sense interès.
Exploració física: normal, sense trets malformatius ni sindròmics.
Proves complementàries: hemograma, bioquímica, EAB normal. Sediment i
urinocultiu negatiu. Ecografia abdominal: bufeta biliar de morfologia normal,
absència d’alteracions de la paret, amb presència de 7-8 càlculs de 2-3 mm
compatibles amb litiasi vesicular múltiple. Estudis fets: perfil lipídic, hepàtic,
metabolisme fosfocàlcic, serologies TORCH normals. No hemòlisi. Test de la
suor negatiu.
La clínica millora amb mesures posturals i optimitzant la tècnica
d’alimentació.
Discussió. Tot i que és una entitat rara, els últims anys ha augmentat la seva
freqüència a causa de l’ús generalitzat de l’ecografia (pre i postnatal). S’associa
a malalties hemolítiques, prematuritat, sèpsia, nutrició parenteral total,
ús perllongat de furosemida, anomalies congènites de l’arbre biliar, fibrosi
quística, síndrome de Down, fototeràpia, ECMO, TORCH, antibioteràpia,
preeclàmpsia i diabetis. Els càlculs són de tipus pigmentari (bilirubinat, carbonat
calci i fosfat). La immaduresa de la circulació enterohepàtica durant el
període neonatal condiciona estasi biliar i formació de litiasi. La majoria són
asimptomàtiques, benignes i es resolen de manera espontània cap als 6
mesos. La cirurgia es reserva per als casos simptomàtics.
L’educació sanitària als pares, una bona base per a
l’acceptació del programa d’assistència domiciliària
del nadó preterme
M. Teresa Esqué Ruiz, Lourdes Arroyo Gili,
Julia Bella Rodríguez
Hospital Clínic (seu Maternitat). Barcelona
Objectiu. Descriure el resultat d’una enquesta de satisfacció per valorar el
programa d’assistència domiciliària (AD) del nadó preterme.
Material i mètode. El programa d’AD es dóna a conèixer en una xerrada d’educació
sanitària. S’expliquen les característiques del nadó preterme insistint
en l’edat corregida, la lactància materna, el mètode cangur, la preparació
de l’anada a casa i el programa d’AD. Es va preparar una enquesta de
satisfacció per conèixer l’opinió dels pares respecte del programa que es valora
de 0 a 10, tenint en compte també la informació rebuda a les xerrades
preparatòries, el tríptic informatiu, l’assoliment de les expectatives en l’AD,
les explicacions i el tracte rebut tant al domicili com a les consultes externes.
Resultats. Des del mes de desembre del 2002 fins al desembre del 2010
s’han acollit al programa d’AD 1.072 nadons. S’han recollit 296 (28%)
enquestes. Les xerrades preparatòries es consideren tranquil·litzadores
S61
(72%) i suficients (100%). Les visites domiciliàries van satisfer el 100% de
les expectatives que tenien els pares; sobre el tracte i les explicacions
d’infermeria es va valorar en ≥8 en el 97% de les enquestes i sobre el tracte
i explicacions a consultes externes ≥8 en el 91% de les enquestes. La valoració
global del programa va ser ≥9 en el 89%.
Conclusions. Creiem que dedicar als pares el temps necessari perquè
puguin resoldre els seus dubtes abans de ser donats d’alta, és l’element
imprescindible perquè acceptin l’AD i puguin anar a casa amb seguretat i
tranquil·litat.
Apnea després d’aplicar un col·liri de fenilefrina 2%
a un prematur. Anàlisi de les causes arrel
Sandra Parés, Rocío Cortés, M. Glòria Moretones, Lourdes
Arroyo, M. Teresa Esqué
Hospital Clínic - Seu Maternitat. Barcelona
Introducció i objectiu. L’anàlisi de les causes arrel, d’origen en el món de la
indústria, és un mètode d’investigació qualitatiu i orientat cap al sistema o
suma d’errors latents, per analitzar l’error de manera retrospectiva i poder
conèixer-ne les causes originals. Aquesta informació permet actuar sobre la
causa primigènia i es pot prevenir o disminuir la probabilitat de recurrència
de l’esdeveniment advers.
L’objectiu d’aquesta presentació és exposar la metodologia de l’anàlisi aplicada
a un cas real.
Material i mètode. Nadó prematur extrem, de 2 mesos de vida, que després
de rebre l’administració d’un col·liri de fenilefrina 2% per explorar-li el fons
d’ull va presentar apnees que van demanar-ne l’ingrés a UCIN i ventiloteràpia.
Es descriu la metodologia de l’anàlisi de les causes arrel del cas.
Resultats. L’anàlisi de les causes arrel ha detectat:
– La relaxació en l’aplicació del protocol d’administració del col·liri de fenilefrina
2% per a l’exploració rutinària del fons d’ull en els prematurs sense
fer l’oclusió del conducte lacrimal abans d’instil·lar les gotes.
– Deficiències en la transmissió de la informació sobre el pacient en el canvi
de guàrdia.
– Retard en passar visita per sobrecàrrega assistencial.
Conclusions. L’anàlisi de les causes arrel dels esdeveniments no desitjats
amb especial repercussió sobre el pacient permet conèixer-ne la causa i endegar
mesures preventives.
Errors de tractament en una unitat neonatal. Anàlisi
de tres anys de declaració voluntària
d’esdeveniments adversos
M. Glòria Moretones, Rocío Cortés, Sandra Parés, Lourdes
Arroyo, M. Teresa Esqué
Hospital Clínic - Seu Maternitat. Barcelona
Introducció i objectiu. La seguretat del pacient és una condició imprescindible
en la pràctica assistencial. Multitud d’estudis han demostrat que l’error
és quotidià en tots els àmbits de l’assistència sanitària.
Els professionals tenim la responsabilitat d’adoptar les mesures necessàries
per lluitar contra els esdeveniments no desitjats.
Els sistemes de declaració voluntària d’esdeveniments adversos proporcionen
informació i són una eina valuosa per millorar la seguretat dels pacients.
L’objectiu d’aquest treball és estudiar els errors de medicació declarats durant
tres anys i exposar les mesures que s’han dut a terme per prevenir-los.
Material i mètode. Anàlisi dels errors declarats pel personal de la Unitat Neonatal
des de l’1 de gener de 2008 fins al 31 de desembre de 2010: incidència,
característiques, causes, repercussió sobre el pacient. Anàlisi de les
mesures de prevenció que s’han aplicat: enviament d’alertes via correu
electrònic a tot el personal, curs de formació continuada, informatització
parcial de les prescripcions.
Resultats. Durant tres anys s’han declarat 525 esdeveniments adversos, dels
quals 157 (29,9%) tenen relació amb els tractaments. La majoria (122/157)
PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71