42-67.ps, page 10 @ Preflight ( Posters S2011ok ) - Societat ...

17a Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria
Maneig de seqüeles malformatives facials. Podem
mantenir el nivell assistencial actual?
F.J. Parri, A. Manzanares, S. Martínez-Herrada, R. Leal,
A. Albert
Hospital Sant Joan de Déu, Esplugues de Llobregat
Introducció. El tractament de les malformacions facials no finalitza amb les
cirurgies primàries. Cada vegada més ens trobem amb pacients amb la demanda
de correccions secundàries, algunes de funcionals i altres, promogudes
pel canvi de valors de la societat actual, amb motivacions estètiques.
El fenomen migratori dels últims anys ha propiciat que als nostres centres
acudeixin pacients ja tractats de manera primària als seus països d’origen i
que demanen correccions secundàries, incrementant el nombre de pacients
que es generen aquí.
Material i mètodes. Un exemple il·lustratiu és el cas d’una adolescent resident
a Barcelona des de fa tres anys, afectada de fissura labiopalatina unilateral
total intervinguda al seu país d’origen i amb múltiples seqüeles:
- Fístula palatina i paladar curt amb insuficiència velofaríngia, que condiciona
una disfunció important de la parla.
- Llavi curt i cicatricial, amb ala nasal asimètrica.
- Maloclusió dental, amb defecte d’alineació i mala higiene oral.
Al nostre centre se li van practicar les correccions següents:
- Reconstrucció palatina completa (uranostafilorràfia i faringoplàstia).
- Reconstrucció labial i nasal completa (quelorinoplàstia).
- Empelt ossi alveolar i tractament ortodòntic.
Resultats. Es va aconseguir un tancament palatí complet, amb bona mobilitat
del paladar tou, amb millora significativa en la parla. Correcta reconstrucció
del múscul orbicular labial, amb bona mobilitat i expressió facial i millora
de la simetria nasal. Millora en l’alineació dental.
Conclusions. Cada cop ens trobem amb més pacients, amb nivells de complexitat
superior i un grau més alt de demanda funcional i estètica. Les perspectives
econòmiques ens dirigeixen cap a una reducció de recursos. Es
posa en perill la possibilitat d’oferir un tractament integral als nostres pacients
de la medicina pública?
Miofibroma infantil labial. Tractament en una unitat
amb experiència
F.J. Parri, A. Manzanares, S. Martínez-Herrada,
M. Olivares, A. Albert
Hospital Sant Joan de Déu, Esplugues de Llobregat
Introducció. La cirurgia pediàtrica plàstica tracta habitualment malformacions
labials, sobretot la fissura labiopalatina. Els tumors labials, a excepció
de l’hemangioma, són molt poc freqüents. L’experiència adquirida amb les
primeres és de gran utilitat per al tractament de les segones.
Material i mètodes. Presentem el cas d’una nena d’un any que presenta una
lesió nodular al llavi superior, que provoca deformitat aparent. En l’exploració
física es tracta d’una lesió d’1 cm de diàmetre, de consistència elàstica i
adherida al pla de la mucosa labial.
Resultats. Després de l’exèresi quirúrgica i l’anàlisi anatomopatològica i
immunohistoquímica es va determinar que la lesió es tractava d’un miofibroma
infantil totalment resseca. El resultat estètic i funcional labial ha
estat satisfactori.
Discussió. Els tumors de teixits tous ocupen el quart lloc en freqüència durant
el període neonatal. Entre ells, la miofibromatosi és el més freqüent durant
el període neonatal i es poden presentar com a lesió única o lesions
múltiples (rebent el nom de miofibroma o miofibromatosi respectivament).
L’experiència del nostre equip en cirurgia de la correcció de defectes congènits
facials, i especialment labiopalatins, ha contribuït al bon resultat estètic i
funcional gràcies al profund coneixement de l’anatomia i les característiques
dels teixits afectats. La resecció completa evita l’alt risc de recidiva local.
S59
Dermatosi neutrofílica: etiologia i abordatge
terapèutic a propòsit de 3 casos
Mar Tobeña Rué, Marina Álvarez Beltrán, Vicente García
Patos
Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona
Introducció. La síndrome de Sweet, infreqüent en pediatria, és una malaltia
sistèmica greu. La biòpsia cutània és diagnòstica, i mostra una dermatosi
neutrofílica (DN). La febre i la neutrofília completen la síndrome.
Cas clínic 1. Noia de 15 anys amb lesions doloroses ampul·loses a extremitats
inferiors i febre. Analítica amb leucocitosi, neutrofília i elevació de reactants
de fase aguda (RFA). Inicià antibioteràpia empírica sota sospita d’ectima
gangrenós, descartat en obtenir una biòpsia cutània compatible amb
DN. S’inicià metilprednisolona amb mala evolució cutània que requerí desbridament
quirúrgic i col·locació d’autoempelts. Presentà dificultat respiratòria,
radiografia i TC toràcica compatibles amb pneumònia necrosant. Rentat
broncoalveolar compatible amb infiltrat polimorfonuclear.
Cas clínic 2. Nena de 3 anys amb pancolitis ulcerosa corticodependent.
Presentà febre, exantema maculopapular, hematoquèzia, neutrofília i elevació
d’RFA. La biòpsia cutània és diagnòstica de DN. S’inicià metilprednisolona
amb persistència de la febre, per la qual cosa s’administrà adalimumab
amb remissió de la febre i millora ràpida.
Cas clínic 3. Nen de 15 mesos amb febre i diarrees tractades amb cotrimoxazole.
Al cap de 48 hores inicià distensió abdominal i pàpules a tronc i
cuixes junt amb neutrofília i RFA. L’estudi de femta va ser positiu per campilobàcter
i adenovirus. Ràpida evolució de les lesions a plaques purpúriques i
finalment a úlceres profundes. L’estudi de moll de l’os descartà procés hematològic.
La biòpsia cutània és compatible amb DN. Presentà xoc distributiu,
pancitopènia i coagulopatia. S’inicià metilprednisolona, amb millora ràpida.
Conclusió. La DN és una malaltia sistèmica amb múltiples etiologies: tòxica,
neoplàstica, inflamatòria o idiopàtica. La corticoteràpia sistèmica és el tractament
d’elecció. L’evolució cutània i l’afectació sistèmica en marquen el
pronòstic.
Hèrnia abdominal traumàtica: una lesió poc freqüent
en el traumatisme abdominal tancat
Rosa Maria Isnard Blanchar, Laura Sabidó Sanchez,
Marta de Diego Suárez, José Antonio Blanco Domínguez,
Antonio Castellví Gil
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
Introducció. L’hèrnia abdominal traumàtica per traumatisme abdominal tancat
és una lesió poc freqüent, amb una incidència d’un 1% en accidents
d’alta intensitat. Normalment es relaciona amb accidents de trànsit, i rarament
amb accidents d’una altra naturalesa. Presentem el cas d’una hèrnia
de la paret abdominal traumàtica per contusió amb el manillar de bicicleta.
Cas clínic. Ingressa nen de 10 anys per presentar dolor i hematoma a la paret
abdominal esquerra produït per l’impacte del manillar d’una bicicleta 28
hores abans. En l’exploració física el pacient està conscient, orientat, hemodinàmicament
estable, i presenta un hematoma de 20 x 20 cm de diàmetre
al flanc esquerre amb marca del manillar al centre, dolor intens i defensa
voluntària a la palpació abdominal.
En la TAC es mostra discontinuïtat entre els marges dels músculs recte anterior
i oblic esquerres de 4 x 4 cm amb protrusió d’epipló a través de l’orifici,
sense afectació visceral ni hemopneumoperitoni.
És intervingut quirúrgicament amb reintroducció de l’epipló herniat a la cavitat
abdominal i sutura de la lesió musculoaponeuròtica. Alta als dos dies de
la intervenció.
Comentaris. L’hèrnia abdominal és una complicació inusual en el traumatisme
abdominal tancat, tot i ser l’afectació visceral més freqüent. No obstant
això, davant un traumatisme abdominal té especial rellevància descartar
afectació de la paret abdominal, ja que en ocasions és necessària la cirurgia
urgent. La decisió de fer un tractament quirúrgic urgent o diferit està debatut
i relacionat amb l’estabilitat del pacient, la presència de lesions intraabdominals
o d’hèrnies irreductibles amb afectació vascular del contingut herniari.
PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71