42-67.ps, page 10 @ Preflight ( Posters S2011ok ) - Societat ...

17a Reunió Anual de la Societat Catalana de Pediatria
Larva migrant. A propòsit d’un cas
Laura Rosell Belmonte, Cristina Pérez Sáez, Ana Losilla
Casanova, David Sabaté Lissner, Susana Morillo Lafuente,
Milagros Jiménez Salas
CAP Llibertat, Reus
Objectiu. Recordar una dermatosi poc freqüent al nostre medi.
Mètodes. Presentem el cas d’una nena de 3 anys, sense antecedents patològics
d’interès, que va consultar per una lesió a la part externa del peu d’uns
quants dies d’evolució, en forma d’eritema i amb alguna vesícula aïllada.
La lesió era altament pruriginosa. No tenia febre ni altres símptomes. La
resta de l’exploració física era normal. Inicialment orientat com a escabiosi,
va rebre tractament tòpic amb permetrina i antihistamínic oral sense millora
a la setmana següent. La lesió presenta característiques serpejants i en l’observació
de prop es visualitza un cert batec.
Com a antecedents personals, explica una estada al Brasil feia 2 setmanes,
per visitar uns familiars, on va estar jugant en una zona fangosa.
Amb la sospita diagnòstica de larva migrant cutània, s’inicia tractament amb
albendazol 10 mg/kg/dia durant 5 dies.
L’estudi per descartar afectació sistèmica va incloure analítica sanguínia que
mostrava xifres d’eosinòfils i IgE normals i la radiografia de tòrax que no va
mostrar infiltrats pulmonars.
L’evolució va ser favorable i les lesions van desaparèixer una setmana després
d’iniciar el tractament.
Conclusions. Amb aquest cas volem fer present una dermatosi poc freqüent
al nostre medi, però endèmica als països tropicals, causada per les larves
d’un cuc nematode, l’Ancylostoma, dels quals el brasiliensis és el més freqüent.
Repassem el diagnòstic diferencial amb altres dermatosis i valorem
la història detallada per al diagnòstic que és bàsicament clínic.
Granuloma anular en la infància: a propòsit d’un cas
A. Sánchez Mateo, D. Vázquez Sánchez, S. Yévenes Ruiz,
M. Fernández Mateo, C. Saperas Pérez, S. Uriz Urzainqui
Consorci Sanitari de Terrassa
Objectiu. Posar de manifest patologies dermatològiques poc conegudes,
com el granuloma anular, que tot i no ser una entitat pròpia de la infància,
es presenta més sovint en infants que en adults.
Material i mètodes. Disposem del cas clínic d’un pacient visitat al nostre
centre que actualment segueix tractament amb els nostres professionals.
Hem fet una cerca i una revisió bibliogràfica de la manera més acurada possible
per conèixer la patologia més a fons.
Resultats. Presentem el cas d’un pacient de 3 anys que va acudir a urgències
per protuberàncies a diferents localitzacions. Els bonys eren sobreelevats,
indurats, amb fons eritematós, amb un lleuger dolor a la pressió, no
adherits a plans profunds, sense signes inflamatoris. Es va decidir biopsiar
una de les lesions.
El resultat de l’anatomia patològica fou el de granuloma anular profund,
una dermatosi inflamatòria, benigne i autoinvolutiva. La causa és desconeguda,
tot i que revisant la literatura es proposen diverses causes: picades
d’insecte, viriasis, berrugues vulgars, així com vacunacions. S’ha vist associat
a la diabetis mellitus, sense que hi hagi un bon nivell de correlació
científica.
És una entitat que no requereix tractament, però se n’han descrit diverses
opcions terapèutiques. En el nostre cas, es va tractar amb pomada de tacrolimús
al 0,3% sense resultat satisfactori.
Conclusions. L’important d’aquesta patologia és conèixer-ne la benignitat i la
història natural, per poder tranquil·litzar el pacient i la seva família. Cal tenirla
en ment en el moment de fer un diagnòstic diferencial amb altres tumoracions
subcutànies.
S45
Incontinència pigmentària en un mascle
Manuel Andrés Samper Anquela, Paola Pasquali Toledo,
Àngels Fortuño Mar, Asunción Clopés Estela, Rosa Maria
Rovira Guash, Pilar Terradas Mercader, Luis Enrique
Delgado Alvarado, Francisco Sanchis Morales,
Rita Pichardo 1 , Pablo de Unamuno Perez 2
Pius Hospital de Valls. 1 Wake Forest University North Caroline, USA. 2 Jefe de Servicio
Dermatología, Hospital Universitario de Salamanca
Presentem un cas clínic d’incontinència pigmentària (IP) en un nen mascle.
La incontinència pigmentària és una genodermatosi infreqüent, amb herència
autosòmica dominant lligada al cromosoma X, generalment letal prenatalment
en mascles. El gen implicat (NEMO) es troba a la regió Xq28 (casos
familiars) i a la Xp11-Xp21 (casos esporàdics).
Es tracta d’un nounat de sexe masculí de 3 dies de vida sense antecedents
familiars ni personals d’interès, que presenta unes lesions vesiculoses de
2-3 mm amb base eritematosa i trajecte lineal, localitzades a la cara posterior
de la cama dreta i al canell dret.
El diagnòstic inicial va ser de probable infecció per virus herpes simple
(VHS) i es va iniciar tractament amb aciclovir. L’estudi sanguini i de pell
(hemograma, hemocultiu, PCR VHS tipus 1,2 i virus varicel·la zòster, bacteriològic)
va ser negatiu.
Va presentar una evolució tòrpida amb recidives de les lesions, tractades
amb àcid fusídic i emol·lients tòpics. Pensant en altres malalties ampul·loses
neonatals (impetigen ampul·lós, mastocitosi, liquen estriat, incontinència
pigmentària, epidermòlisi ampul·losa hereditària...), es fa interconsulta amb
dermatologia. Es practica biòpsia cutània de les lesions amb pinça llevabocins,
que és compatible amb incontinència pigmentària (pustulosi eosinofílica
subcòrnia, espongiosi eosinofílica, disqueratosi, derma papil·lar amb
infiltrat d’eosinòfils).
Encara que té una herència lligada al cromosoma X, s’han publicat els casos
de més de 60 nens mascles afectats. La supervivència es pot explicar per
un d’aquests quatre mecanismes: cariotip 47 XXY, mosaïcisme somàtic,
mutacions hipomòrfiques, heterogenicitat genètica.
Resta pendent el diagnòstic definitiu amb estudi genètic. És interessant un
diagnòstic precoç que permeti detectar les possibles patologies associades
(neurològiques, oftàlmiques, dentals...), així com per fer un assessorament
genètic familiar correcte.
La peculiaritat d’aquest cas està en el sexe del nen, en la raresa de tractarse
d’un mascle. L’estudi genètic que ja disposarem en el moment de la presentació
ens confirmarà el diagnòstic i el motiu pel qual s’ha presentat la
malaltia tot i ser un pacient de sexe masculí.
Endocrinologia
Pubertat precoç per germinoma suprasellar secretor
de beta-HCG
Andreu Fenollosa Artés, Paula Casano Sancho, Jaume
Mora Graupera, Ofelia Cruz Martínez, Rubén Díaz Naderi,
Anna Guarro Garriga, Ernesto Ezequiel Mónaco
Consorci Sanitari Garraf - HR Sant Camil i Hospital Sant Joan de Déu
Introducció. Els tumors de cèl·lules germinals (GCT) del sistema nerviós
central són rars. Es classifiquen en germinomes, no germinomes i teratomes.
La localització principal és la suprasellar o en glàndula pineal. La
incidència màxima és als 10-12 anys. Sovint debuten amb canvis visuals
(síndrome de Parinaud), hipertensió intracranial o hipopituïtarisme; tanmateix,
la pubertat precoç és una forma possible de presentació en nois, ja que
alguns GCT poden secretar beta-HCG, similar a la LH en estructura i activitat
biològica.
Cas clínic. Nen de 6 anys que consulta per increment del penis i pubàrquia.
El volum testicular és de 2 cc. Els signes de virilització progressen molt
ràpidament.
PEDIATRIA CATALANA Any 2011 Volum 71