El tresor de la memòria. Llibre del professorat - Baula
El tresor de la memòria. Llibre del professorat - Baula
El tresor de la memòria. Llibre del professorat - Baula
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
BAULA<br />
LLIBRE DEL PROFESSORAT<br />
PLA LECTOR ESO BAULA<br />
l a l l u m d e l f<br />
<strong>El</strong> <strong>tresor</strong><br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong><br />
Òscar Vendrell<br />
a r
Viu llegint!<br />
Viu llegint!<br />
La literatura, a banda <strong>de</strong>l seu component lúdic, proporciona<br />
eines per a una millor comprensió <strong>de</strong>l món que ens envolta. Un<br />
llibre ens pot dur més enllà <strong>de</strong> les nostres fronteres i fer-nos<br />
<strong>de</strong>scobrir mons nous. La lectura, alhora, ens ajuda a millorar les<br />
nostres capacitats comunicatives.<br />
<strong>El</strong> qua<strong>de</strong>rn per al professor que teniu a les mans conté un ampli<br />
i variat ventall d’activitats <strong>de</strong> diversa intensitat cultural. Aquest<br />
és un material que us oferim amb voluntat <strong>de</strong> servei on podreu<br />
triar les propostes que més us convinguin en funció <strong>de</strong>ls vostres<br />
programes i objectius.<br />
Us permetrà, també, adaptar les activitats al nivell que vulgueu<br />
imprimir a <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse. És per això que po<strong>de</strong>u optar per propostes<br />
més bàsiques o més complexes segons els vostres objectius per<br />
al curs. Tant si opteu per les unes com per les altres, o per totes,<br />
aquest material us podrà ser <strong>de</strong> gran utilitat en <strong>la</strong> vostra tasca.<br />
Aquest qua<strong>de</strong>rn té cinc parts. La primera part, introductòria,<br />
conté informació sobre <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong>, l’autor, els objectius <strong>de</strong>l p<strong>la</strong><br />
lector, les competències bàsiques que trebal<strong>la</strong>, etc. A <strong>la</strong> segona<br />
part, <strong>la</strong> secció «Treballem...», hi trobareu les activitats; les hem<br />
organitzat segons els eixos temàtics <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong>. Hi ha eixos <strong>de</strong><br />
caràcter general («Treballem <strong>la</strong> literatura» o bé «Treballem el<br />
<strong>de</strong>bat i <strong>la</strong> reflexió») i més específics segons <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> «Treballem<br />
contra <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia d’Alzheimer»). A <strong>la</strong> tercera part, hi trobareu<br />
algunes propostes per motivar <strong>la</strong> lectura entre l’alumnat.<br />
Finalment, a <strong>la</strong> quarta i cinquena part, trobareu el solucionari <strong>de</strong>l<br />
qua<strong>de</strong>rn <strong>de</strong> l’alumnat i <strong>la</strong> bibliografia amb <strong>la</strong> referència <strong>de</strong>ls<br />
textos citats al qua<strong>de</strong>rn.<br />
2<br />
Ín<strong>de</strong>x <strong>de</strong>l p<strong>la</strong> lector<br />
<strong>El</strong> p<strong>la</strong> lector 3<br />
L’obra 5<br />
Treballem...<br />
Treballem <strong>la</strong> literatura 6<br />
Treballem el <strong>de</strong>bat i <strong>la</strong> reflexió<br />
Treballem els l<strong>la</strong>ços familiars<br />
10<br />
i l’empenta personal 12<br />
Treballem contra <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia d’Alzheimer 13<br />
Treballem l’expressió gràfica i artística 15<br />
I ara, què? 17<br />
Solucionari 20<br />
Bibliografia 24
Objectius <strong>de</strong>l P<strong>la</strong> Lector <strong>de</strong> Secundària<br />
Viu llegint!<br />
Foment d’un esperit crític: Propostes <strong>de</strong> títols que responen a<br />
temàtiques juvenils i que pretenen fer trontol<strong>la</strong>r judicis preconcebuts.<br />
Experiència estètica: Les propostes i activitats <strong>de</strong>l p<strong>la</strong> lector<br />
Viu llegint! són també una eina per complementar l’accés a<br />
diversos vessants <strong>de</strong> <strong>la</strong> cultura <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l mateix marc educatiu <strong>de</strong><br />
l’esco<strong>la</strong>.<br />
Sensibilització <strong>de</strong> temàtiques socials i realitats properes als<br />
joves: Activitats i iniciatives que pretenen acostar els joves a les<br />
realitats socials que els envolten i inculcar-los un sentiment cívic<br />
i social <strong>de</strong> comunitat.<br />
Treball interdisciplinari: Propostes d’activitats en diferents<br />
àrees culturals (literatura, teatre, cinema, etc.) que permeten<br />
analitzar el tractament d’un mateix tema en cadascun <strong>de</strong>ls<br />
àmbits proposats.<br />
Habilitats comunicatives i capacitats lingüístiques: Foment<br />
<strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> les capacitats d’expressió i <strong>de</strong> comunicació<br />
a través <strong>de</strong> l’anàlisi <strong>de</strong> <strong>la</strong> informació donada i buscada.<br />
Interès formatiu i objectius d’aquesta obra<br />
<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong>, en general, permet trebal<strong>la</strong>r amb<br />
l’alumnat <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre avis i néts en una etapa, <strong>la</strong> <strong>de</strong><br />
l’adolescència, en què se sol es<strong>de</strong>venir un distanciament progressiu,<br />
sovint irreversible, entre els uns i els altres. Alhora, i per<br />
contraposició, s’hi exalça el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> infantesa, en què<br />
infants i avis acostumen a estar molt units. Més concretament,<br />
però, <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> pretén que els alumnes coneguin <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia<br />
d’Alzheimer i que s’acostin a l’experiència que viu tant <strong>la</strong> persona<br />
que en resulta afectada com els seus familiars, per tal que se’n<br />
sensibilitzin.<br />
Així mateix, l’obra presenta un protagonista que, a diferència<br />
<strong>de</strong>ls pares, no es dóna per vençut en <strong>la</strong> lluita contra l’Alzheimer.<br />
L’Aniol serà qui portarà els pares a <strong>de</strong>scobrir un passat que<br />
<strong>de</strong>sconeixien i en modificarà <strong>la</strong> manera d’actuar en el dia a dia.<br />
L’Aniol, impulsat per l’amor per l’àvia i <strong>la</strong> fe que es curi, fa el<br />
paper <strong>de</strong> guia, oposat al <strong>de</strong>rrotisme <strong>de</strong>ls pares, que és lògic però<br />
que aporta poques coses. Per tant, al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong> tota <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> es<br />
reflecteix una c<strong>la</strong>ra oposició entre l’esperança i l’acció, i <strong>la</strong> <strong>de</strong>sesperança<br />
i <strong>la</strong> passivitat. D’alguna manera, un <strong>de</strong>ls objectius <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
novel·<strong>la</strong> és encoratjar l’alumnat a actuar sense <strong>de</strong>fallir malgrat<br />
les dificultats a <strong>la</strong> vida, i malgrat que al final hi hagi coses, com<br />
<strong>la</strong> mort, que no es po<strong>de</strong>n evitar.<br />
<strong>El</strong> p<strong>la</strong> lector<br />
Un altre objectiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> és mostrar, a través <strong>de</strong> les re<strong>la</strong>cions<br />
Maria-Ciset i Sara-Aniol, l’absurditat <strong>de</strong> l’orgull personal, <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
manca <strong>de</strong> diàleg, <strong>de</strong>ls prejudicis sexistes. En <strong>la</strong> mateixa línia que en<br />
el cas <strong>de</strong>ls avis i <strong>de</strong>ls néts, l’adolescència també marca una separació<br />
natural entre nens i nenes que, portada a l’extrem, pot ser<br />
estranya i cruel. <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> pot ser l’excusa per par<strong>la</strong>r<br />
<strong>de</strong> les re<strong>la</strong>cions entre els nois i les noies, <strong>de</strong> com eren fa pocs anys<br />
i <strong>de</strong> com són ara, <strong>de</strong>l perquè canvien... per <strong>de</strong>batre si en el fons els<br />
homes i les dones són tan diferents. En l’obra, això enl<strong>la</strong>ça amb<br />
una altra qüestió que es pot trebal<strong>la</strong>r: <strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> competitivitat <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
nostra societat, reflectida en l’esport. <strong>El</strong> nostre món ens <strong>de</strong>mana<br />
ser competitius, sovint oblidant l’essència <strong>de</strong> les coses (com és<br />
passar-s’ho bé en jugar a bàsquet). <strong>El</strong>s alumnes també po<strong>de</strong>n<br />
opinar i reflexionar sobre aquest tema.<br />
<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> permet que l’alumnat, en una època<br />
encara acostumada a l’opulència d’altres anys, s’adoni <strong>de</strong>l gran<br />
valor que tenen les petites coses, reflectit en el <strong>tresor</strong> que troben<br />
<strong>de</strong> l’àvia, els matisos <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva re<strong>la</strong>ció, etc., i, així mateix, mostra<br />
un altre aspecte <strong>de</strong> cabdal importància: l’últim capítol, en què se<br />
suggereix que el protagonista ha novel·<strong>la</strong>t <strong>la</strong> seva vida, permet<br />
reflexionar sobre <strong>la</strong> importància <strong>de</strong> <strong>la</strong> imaginació, <strong>de</strong> <strong>la</strong> reconstrucció<br />
<strong>de</strong>l passat i <strong>de</strong> <strong>la</strong> creació literària, o artística en general,<br />
en <strong>la</strong> vida <strong>de</strong> cada persona.<br />
Context i gènere literari d’<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong><br />
<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> és una novel·<strong>la</strong> realista que incorpora en<br />
<strong>la</strong> trama el motiu <strong>de</strong> <strong>la</strong> recerca <strong>de</strong>l <strong>tresor</strong>, propi <strong>de</strong> les novel·les<br />
d’aventures, però d’una forma simbòlica perquè encaixi amb el<br />
fons <strong>de</strong> l’obra. La temàtica és molt actual, atès que ma<strong>la</strong>uradament<br />
l’Alzheimer és una ma<strong>la</strong>ltia cada vegada més estesa entre<br />
<strong>la</strong> gent gran, <strong>de</strong> manera que, indirectament, cada cop afecta més<br />
adolescents, que l’han <strong>de</strong> viure a casa.<br />
La novel·<strong>la</strong> es vehicu<strong>la</strong> a través <strong>de</strong> dos tipus <strong>de</strong> narrador i temps:<br />
d’una banda, el <strong>de</strong> segona persona, en passat, en què l’Aniol<br />
s’adreça a l’àvia i li explica el que han viscut junts <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l seu<br />
punt <strong>de</strong> vista; d’altra banda, un narrador en tercera persona<br />
omniscient, en present, que permet mostrar el que passa per<br />
damunt <strong>de</strong>ls personatges, centrant més l’atenció en els fets i no<br />
tant en els sentiments.<br />
<strong>El</strong>s quatre eixos fonamentals <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> són <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia<br />
d’Alzheimer <strong>de</strong> l’àvia i <strong>la</strong> seva evolució; <strong>la</strong> <strong>de</strong>scoberta <strong>de</strong>l passat<br />
i <strong>de</strong>l <strong>tresor</strong>; les re<strong>la</strong>cions Maria-Ciset i Sara-Aniol, i l’equip <strong>de</strong><br />
bàsquet <strong>de</strong> l’Aniol (amistats <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva col<strong>la</strong>).<br />
<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> és una novel·<strong>la</strong> emotiva, escrita amb un<br />
llenguatge fluid que en facilita <strong>la</strong> lectura i amb una tensió argumental<br />
que va creixent a través, sobretot, <strong>de</strong> l’evolució <strong>de</strong>ls<br />
personatges i <strong>de</strong>l que van <strong>de</strong>scobrint, i que arriba a un final<br />
precís en què les peces <strong>de</strong>l trencaclosques encaixen.<br />
3
<strong>El</strong> p<strong>la</strong> lector<br />
Competències bàsiques<br />
En l’e<strong>la</strong>boració d’aquest p<strong>la</strong> lector s’han contemp<strong>la</strong>t les competències bàsiques proposa<strong>de</strong>s al Currículum d’Educació Secundària.<br />
4<br />
COMPETÈNCIES TRANSVERSALS COMPETÈNCIES ESPECÍFIQUES<br />
CENTRADES A CONVIURE I HABITAR<br />
EL MÓN<br />
Competències comunicatives 1. Competència comunicativa lingüística<br />
i audiovisual<br />
2. Competència artística i cultural<br />
Competències metodològiques 3. Tractament <strong>de</strong> <strong>la</strong> informació<br />
i competència digital<br />
4. Competència matemàtica<br />
5. Competència d’aprendre a aprendre<br />
Competències personals 6. Competència d’autonomia i iniciativa<br />
personall<br />
1. Activitats enfoca<strong>de</strong>s vers l’anàlisi i <strong>la</strong> comparació <strong>de</strong> textos<br />
(literatura, cinema, art, premsa, Internet, etc.), extreure’n les<br />
pròpies conclusions i <strong>de</strong>fensar-les davant els companys i les<br />
companyes.<br />
2. Activitats que convi<strong>de</strong>n els alumnes i les alumnes a analitzar<br />
pel·lícules, contes, obres <strong>de</strong> teatre, obres d’art, etc. en re<strong>la</strong>ció<br />
amb <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> que han llegit. A <strong>la</strong> vegada, es convida<br />
l’alumnat a ser imaginatiu i fer les seves pròpies creacions.<br />
3. <strong>El</strong>s exercicis tant <strong>de</strong>l llibre <strong>de</strong> l’alumne com <strong>de</strong>l professor proposen<br />
activitats en què l’alumnat haurà <strong>de</strong> buscar informació i<br />
analitzar-<strong>la</strong> (en forma <strong>de</strong> text o <strong>de</strong>bat a c<strong>la</strong>sse). Aquestes activitats<br />
també tenen com a objectiu el <strong>de</strong>senvolupament d’un<br />
esperit crític i analític amb <strong>la</strong> informació donada.<br />
4. En algunes <strong>de</strong> les activitats <strong>de</strong> l’apartat «Treballem contra <strong>la</strong><br />
ma<strong>la</strong>ltia d’Alzheimer» es proposa trebal<strong>la</strong>r material e<strong>la</strong>borat<br />
a partir <strong>de</strong> l’experiència <strong>de</strong> familiars <strong>de</strong> persones amb <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia<br />
d’Alzheimer.<br />
5. Les activitats es basen en l’anàlisi comparativa entre diferents<br />
propostes, com també en <strong>la</strong> capacitat <strong>de</strong>ls alumnes i les alumnes<br />
per ser creatius a l’hora <strong>de</strong> resoldre les tasques.<br />
7. Competència en el coneixement<br />
i <strong>la</strong> interacció amb el món físic<br />
8. Competència social i ciutadana<br />
6. A través d’activitats al voltant <strong>de</strong> <strong>la</strong> situació <strong>de</strong>ls personatges<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong>, les activitats volen ajudar els alumnes i les<br />
alumnes a prendre consciència <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva i<strong>de</strong>ntitat com a<br />
individus, com també fomentar una actitud oberta i <strong>de</strong> compromís<br />
envers el seu entorn.<br />
7. La temàtica <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> és una bona oportunitat perquè els<br />
alumnes i les alumnes connectin amb aspectes <strong>de</strong> <strong>la</strong> realitat<br />
social en què viuen i perquè prenguin consciència <strong>de</strong> <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia<br />
d’Alzheimer i, més enllà, <strong>de</strong>l que representa una ma<strong>la</strong>ltia<br />
crònica, <strong>de</strong>generativa, per al ma<strong>la</strong>lt i per a les seves famílies.<br />
8. <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> permet que l’alumnat <strong>de</strong>senvolupi<br />
l’empatia i que es posi en <strong>la</strong> pell <strong>de</strong> <strong>la</strong> gent gran, que s’aturi a<br />
pensar que els avis també van ser joves fa temps i que ells<br />
seran vells en el futur. Es trebal<strong>la</strong> el respecte a <strong>la</strong> gent gran<br />
com a valor cívic i es sensibilitza els nois i les noies que el<br />
distanciament natural amb els seus avis pot ser entès, més<br />
endavant, com un error, ja sense esmena possible.
L’obra<br />
Títol <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> / Autor Òscar Vendrell / La Llum <strong>de</strong>l<br />
Far, 80 / + <strong>de</strong> 12 anys / 160 pàg.<br />
L’autor<br />
Òscar Vendrell Corrons (Barcelona, 1973) va <strong>de</strong>ixar <strong>la</strong> carrera <strong>de</strong><br />
dret impulsat per <strong>la</strong> seva gran necessitat vital: escriure. Per això<br />
va <strong>de</strong>cidir estudiar filologia cata<strong>la</strong>na, amb l’esperança d’aprendre<br />
a llegir i analitzar obres i autors, i <strong>de</strong> donar curs a <strong>la</strong> seva vocació.<br />
Al cap d’un quant temps, s’hi va llicenciar. Després, va triar<br />
l’opció <strong>de</strong> buscar feina alhora que intentava millorar els seus<br />
coneixements en l’àmbit <strong>de</strong> <strong>la</strong> correcció i <strong>la</strong> traducció, però va<br />
mantenir sempre una certa activitat com a escriptor aficionat,<br />
en procés d’aprenentatge.<br />
Professionalment, sempre ha estat vincu<strong>la</strong>t a <strong>la</strong> producció editorial<br />
i l’ensenyament. En l’actualitat, a més <strong>de</strong> traduir i corregir, és<br />
autor <strong>de</strong> textos didàctics i, sobretot, <strong>de</strong> ficció.<br />
L’any 2010 va <strong>de</strong>spertar <strong>de</strong> l’estat <strong>de</strong> letargia literària i va publicar<br />
les novel·les Em dic Nicòstrat, La L<strong>la</strong>r <strong>de</strong>ls Cabells i <strong>El</strong> club <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> petanca, crea<strong>de</strong>s expressament per a totes aquelles persones<br />
que aprenen català.<br />
Argument<br />
L´obra<br />
L’Aniol és un noi <strong>de</strong> catorze anys que vol ajudar <strong>la</strong> Maria, <strong>la</strong> seva<br />
àvia, en <strong>la</strong> lluita contra l’Alzheimer. És per això que es proposa<br />
escriure i llegir a l’àvia les vivències i records <strong>de</strong>l passat.<br />
<strong>El</strong>s re<strong>la</strong>ts <strong>de</strong> l’Aniol van cap al passat, <strong>la</strong> seva infantesa i els<br />
estius a Pa<strong>la</strong>u al costat <strong>de</strong> l’àvia. <strong>El</strong> noi va narrant els records i<br />
vivències a l’àvia i a <strong>la</strong> vegada presenta un personatge misteriós,<br />
en Ciset, veí <strong>de</strong> Pa<strong>la</strong>u, però sobretot el comportament<br />
estrany <strong>de</strong> l’àvia amb ell. L’Aniol, a poc a poc, anirà <strong>de</strong>scobrint<br />
el secret que ha amagat l’àvia durant anys abans no caigui en<br />
l’oblit per sempre.<br />
<strong>El</strong> narrador duu el lector <strong>de</strong>l passat, un món misteriós i ple <strong>de</strong><br />
records, al present, <strong>la</strong> crua realitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia <strong>de</strong> l’àvia. Una<br />
història presentada <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista <strong>de</strong>l nét, un noi <strong>de</strong><br />
catorze anys que es mou entre l’acceptació <strong>de</strong> l’Alzheimer <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
seva àvia i les seves conseqüències i tot allò que comporta ser<br />
un adolescent <strong>de</strong> catorze anys (<strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció amb els companys<br />
d’institut, les noies, l’assumpció <strong>de</strong> responsabilitats...).<br />
Temes<br />
Alzheimer, ma<strong>la</strong>lties mentals<br />
Re<strong>la</strong>ció avis-néts<br />
Canvis infantesa-adolescència<br />
La família<br />
<strong>El</strong> pas <strong>de</strong>l temps<br />
<strong>El</strong> valor <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong><br />
La lluita contra l’adversitat<br />
L’amistat<br />
L’empatia<br />
5
Treballem...<br />
Treballem <strong>la</strong> literatura<br />
6<br />
1 <strong>El</strong> suplement <strong>de</strong> diari<br />
A <strong>la</strong> pàgina 16 <strong>de</strong> <strong>la</strong> secció «Durant <strong>la</strong> lectura» (Qua<strong>de</strong>rn <strong>de</strong><br />
l’alumnat) es <strong>de</strong>mana a l’alumnat que escrigui una notícia sobre<br />
<strong>la</strong> festa al molí i, en l’activitat següent, una entrevista al protagonista.<br />
Un pas més seria crear per grups un suplement <strong>de</strong> diari<br />
amb diversos reportatges a partir <strong>de</strong>l que explica <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong>,<br />
però també anant més enllà.<br />
Objectius:<br />
Desenvolupar i trebal<strong>la</strong>r l’escriptura.<br />
Conèixer i familiaritzar-se amb el gènere periodístic i els diferents<br />
tipus <strong>de</strong> publicacions que tenim a l’abast i que tracten <strong>de</strong><br />
qüestions que po<strong>de</strong>n ser <strong>de</strong>l nostre interès.<br />
Reflexionar sobre el contingut <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> a partir <strong>de</strong> <strong>la</strong> reconversió<br />
<strong>de</strong>l text i, en conseqüència, <strong>de</strong>l fet <strong>de</strong> mirar el mateix però<br />
<strong>de</strong>s d’una altra òptica, però també investigant en <strong>la</strong> realitat que<br />
els envolta.<br />
Trebal<strong>la</strong>r <strong>la</strong> tipologia textual.<br />
Proposta:<br />
Dividir <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse en grups i, entre tots, extreure <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> les<br />
reflexions que conté i crear un suplement monogràfic <strong>de</strong> diari. <strong>El</strong><br />
suplement es podria anomenar «<strong>El</strong>s nostres avis», per exemple, i<br />
podria incloure tot <strong>de</strong> reportatges diferents entorn <strong>de</strong> <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció<br />
avis-néts i, en general, d’aspectes que afecten <strong>la</strong> gent gran.<br />
a. Reportatge sobre <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre avis i néts durant <strong>la</strong> infantesa.<br />
b. Reportatge sobre <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre avis i néts durant<br />
l’adolescència.<br />
c. Reportatge sobre les diferències entre les re<strong>la</strong>cions entre avis<br />
i néts, i pare i fills. Per què els avis acostumen a ser tan «especials»<br />
per als infants?<br />
d. Reportatge sobre el tracte que rep <strong>la</strong> gent gran en <strong>la</strong> societat<br />
actual. Es podria centrar en el fet <strong>de</strong> portar els avis a residències<br />
o no, sovint sense que estiguin ma<strong>la</strong>lts. Què ho motiva?<br />
Quan cal portar-los-hi? Quan no? Hi ha gent que ho fa sense<br />
necessitat? Per què? Què implica, en els diferents casos que<br />
es po<strong>de</strong>n donar, <strong>de</strong>ixar els avis en una residència, per als<br />
ancians i per als familiars?<br />
e. Reportatge sobre <strong>la</strong> comprensió i acceptació, per part <strong>de</strong>ls<br />
familiars i d’altres persones (<strong>de</strong> <strong>la</strong> societat en general), <strong>de</strong> les<br />
<strong>de</strong>mències, senils o no.<br />
f. Reportatge sobre fins a quin punt el present i les expectatives<br />
<strong>de</strong> futur ens absorbeix tant que ja no mirem més enrere, o si<br />
en mirar enrere <strong>la</strong> imatge que en tenim és p<strong>la</strong>na i sense profunditat.<br />
Hi ha gent que viu en un estat d’oblit i és com si<br />
tingués, metafòricament, Alzheimer? Hi té a veure <strong>la</strong> competitivitat<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> nostra societat?<br />
2 <strong>El</strong> teu nom és Olga <strong>de</strong> Josep M. Espinàs<br />
Josep M. Espinàs va escriure aquesta obra <strong>de</strong> no-ficció l’any<br />
1986, d’una tirada, tal com explica ell mateix al pròleg. L’autor hi<br />
inclou disset cartes adreça<strong>de</strong>s a <strong>la</strong> seva fil<strong>la</strong> Olga, una nena amb<br />
<strong>la</strong> síndrome <strong>de</strong> Down, amb les quals reflexiona sobre el que<br />
implica tenir aquesta afecció. Mitjançant les cartes, l’autor explica<br />
(i s’explica) com és <strong>la</strong> vida <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva fil<strong>la</strong>, <strong>la</strong> seva re<strong>la</strong>ció<br />
parental i <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció amb <strong>la</strong> societat.<br />
Objectiu:<br />
Promoure <strong>la</strong> lectura i <strong>la</strong> comparació <strong>de</strong> textos.<br />
Proposta:<br />
L’activitat pretén que l’alumnat compari l’obra d’Espinàs, que no<br />
és novel·<strong>la</strong>, amb els tipus <strong>de</strong> narrador d’<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong>,<br />
que serveixen per fer-ne avançar <strong>la</strong> trama. Aquesta activitat lliga<br />
amb les preguntes <strong>de</strong> l’activitat 2 <strong>de</strong> <strong>la</strong> pàgina 6 <strong>de</strong> <strong>la</strong> secció<br />
«Durant <strong>la</strong> lectura» (Qua<strong>de</strong>rn <strong>de</strong> l’alumnat).<br />
Fitxa <strong>de</strong>l text:<br />
Títol: <strong>El</strong> teu nom és Olga<br />
Autor: Josep M. Espinàs<br />
Publicat per: Edicions La Campana, 1986 (1a edició)<br />
Preguntes:<br />
En què s’assemblen els dos textos?<br />
En què es diferencien?<br />
Per què creus que a <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> no es manté sempre,<br />
com a narrador, <strong>la</strong> segona persona adreçada a <strong>la</strong> Maria?<br />
Com creus que seria <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> si tota fos escrita en<br />
segona persona? I si tota s’hagués escrit en tercera persona?<br />
També seria molt interessant analitzar i comparar <strong>la</strong> manera en<br />
què l’autor d’<strong>El</strong> teu nom és Olga s’adreça a <strong>la</strong> seva fil<strong>la</strong> i com<br />
l’Aniol es dirigeix a <strong>la</strong> seva àvia.
3 La casa<br />
Aquesta activitat complementa <strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> pàgina 9 <strong>de</strong> <strong>la</strong> secció<br />
«Després <strong>de</strong> <strong>la</strong> lectura» (Qua<strong>de</strong>rn <strong>de</strong> l’alumnat). En moltes obres<br />
literàries, l’espai (edificació, jardí...) abandonat, <strong>de</strong>ixat, vell, en<br />
mal estat, serveix per reflectir l’inevitable pas <strong>de</strong>l temps, <strong>la</strong><br />
<strong>de</strong>cadència <strong>de</strong> les coses munda<strong>de</strong>s, <strong>la</strong> fragilitat <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida humana<br />
i, sovint i simplement, l’estat d’ànim <strong>de</strong> l’observador.<br />
Objectius:<br />
Promoure <strong>la</strong> lectura.<br />
Fer que l’alumnat analitzi textos diferents i els compari.<br />
Proposta:<br />
L’activitat pretén analitzar el paper que hi té <strong>la</strong> casa (i com hi és<br />
presentada) en cadascun <strong>de</strong>ls contes o passatges proposats per<br />
establir les semb<strong>la</strong>nces i diferències que hi ha amb <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
<strong>memòria</strong>.<br />
Fitxes <strong>de</strong>ls textos:<br />
Títol: La caiguda <strong>de</strong> <strong>la</strong> casa Usher<br />
Autor: Edgar A. Poe<br />
Publicat per: Edicions 62, 2007<br />
Títol: La casa maleïda<br />
Autor: H.P. Lovecraft<br />
Títol: Mirall trencat<br />
Autor: Mercè Rodoreda<br />
Publicat per: Cruïl<strong>la</strong>, 1999<br />
Preguntes:<br />
En què s’assemb<strong>la</strong> el tractament <strong>de</strong> les cases a <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
<strong>memòria</strong> (el molí, on va néixer l’àvia, <strong>la</strong> casa <strong>de</strong> <strong>la</strong> família d’en<br />
Ciset) a cadascun <strong>de</strong>ls re<strong>la</strong>ts?<br />
En què es diferencien?<br />
On creus hi ha <strong>la</strong> frontera entre crear misteri i intriga, i crear<br />
terror?<br />
Fins a quin punt <strong>la</strong> <strong>de</strong>cadència <strong>de</strong> l’edificació és un fet objectiu<br />
i fins a quin punt respon a l’estat d’ànim <strong>de</strong> l’observador en cada<br />
cas?<br />
4 <strong>El</strong> <strong>tresor</strong><br />
A <strong>la</strong> pàgina 21 <strong>de</strong> <strong>la</strong> secció «Després <strong>de</strong> <strong>la</strong> lectura» (Qua<strong>de</strong>rn <strong>de</strong><br />
l’alumnat) es fa referència a <strong>la</strong> recerca <strong>de</strong>l <strong>tresor</strong> en les novel·les<br />
d’aventures.<br />
Objectius:<br />
Promoure <strong>la</strong> lectura.<br />
Comparar <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> amb obres cabdals <strong>de</strong> <strong>la</strong> literatura universal<br />
que han estat referents per a l’autor d’<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong>,<br />
pel que fa a un <strong>de</strong>ls eixos conductors fonamentals, o leitmotiv,<br />
<strong>de</strong> l’obra: el <strong>tresor</strong>, físic i simbòlic.<br />
Proposta:<br />
L’activitat pretén analitzar les principals semb<strong>la</strong>nces i diferències<br />
entre els passatges que fan referència a <strong>la</strong> recerca <strong>de</strong>l <strong>tresor</strong> en<br />
diverses obres i <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> que hem llegit.<br />
Fitxes <strong>de</strong>ls textos:<br />
Títol: Les aventures <strong>de</strong> Tom Sawyer<br />
Autor: Mark Twain<br />
Publicat per: Proa, 1995<br />
Títol: L’ il<strong>la</strong> <strong>de</strong>l <strong>tresor</strong><br />
Autor: R.L. Stevenson<br />
Publicat per: Barcanova, 2006<br />
Títol: L’escarabat d’or<br />
Autor: Edgar A. Poe<br />
Publicat per: Cruïl<strong>la</strong>, 1999<br />
Preguntes:<br />
On i com es busca el <strong>tresor</strong> en cada text?<br />
Què és el <strong>tresor</strong> en cada cas (<strong>tresor</strong> material)?<br />
Quina simbologia hi ha darrere <strong>de</strong> cada <strong>tresor</strong>?<br />
Treballem...<br />
Quins paral·lelismes i quines diferències po<strong>de</strong>m establir amb<br />
<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong>?<br />
7
Treballem...<br />
8<br />
5 Personatges i reescriptura<br />
<strong>El</strong> paper <strong>de</strong>ls diversos personatges d’<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> és<br />
molt important. Cadascun d’ells evoluciona i, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva<br />
posició, fa que <strong>la</strong> trama evolucioni. Una vegada els alumnes i les<br />
alumnes ja han llegit <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong>, po<strong>de</strong>m animar-los a reescriure-<strong>la</strong><br />
en format conte, però amb un altre punt <strong>de</strong> vista.<br />
Objectius:<br />
Desenvolupar i trebal<strong>la</strong>r l’escriptura.<br />
Trebal<strong>la</strong>r <strong>la</strong> visualització i <strong>la</strong> p<strong>la</strong>smació <strong>de</strong>l canvi d’enfocament,<br />
amb les qüestions internes referents a <strong>la</strong> informació que sap o<br />
no sap cada personatge, així com el lector en llegir <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong>.<br />
Proposta:<br />
Demanar als alumnes que reescriguin <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> en forma <strong>de</strong><br />
conte, però <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista d’un altre personatge que no<br />
sigui l’Aniol, tenint en compte tot el que ja saben <strong>de</strong> cadascun<br />
d’ells. L’haurien <strong>de</strong> fer en primera persona o bé en una tercera<br />
persona focalitzada.<br />
Aquesta activitat també es podria fer per grups <strong>de</strong> dues o tres<br />
persones. En aquest cas, caldria triar un personatge i dividir <strong>la</strong><br />
novel·<strong>la</strong> en diverses parts. Cada grup assumiria cada part,<br />
<strong>la</strong> reescriuria i al final es podria ajuntar <strong>la</strong> feina <strong>de</strong> tots els grups<br />
i llegir-ho i comentar-ho en veu alta.<br />
6 Fotografies antigues<br />
A <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong>, les fotografies antigues hi tenen un paper rellevant,<br />
sobretot <strong>la</strong> <strong>de</strong> l’Aniol i l’àvia en un parc, i <strong>la</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> Maria i<br />
en Ciset <strong>de</strong> petits. De fet, moltes persones, si no totes, guar<strong>de</strong>n<br />
imatges antigues, <strong>de</strong> <strong>la</strong> infantesa o posteriors, que <strong>de</strong>sperten<br />
sentiments i suggereixen o recor<strong>de</strong>n olors, sensacions,<br />
vivències molts especials.<br />
Objectius:<br />
Fer que l’alumnat aprengui a mirar enrere i a valorar els records.<br />
Desenvolupar <strong>la</strong> imaginació i <strong>la</strong> creativitat per inventar històries.<br />
Desenvolupar competències d’expressió escrita i <strong>de</strong> comunicació.<br />
Proposta:<br />
Convidar els alumnes i les alumnes que busquin a casa fotografies<br />
antigues que els provoqui emocions i que intentin construir<br />
un argument novel·lesc a partir <strong>de</strong>l que es veu en alguna imatge,<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> vivència re<strong>la</strong>cionada o simplement d’algun fet inventat que<br />
tingui a veure amb <strong>la</strong> pèrdua <strong>de</strong> les fotografies o alguna altra<br />
circumstància.<br />
Després po<strong>de</strong>n portar les fotografies i els arguments a c<strong>la</strong>sse i<br />
triar-ne els millors per votació. Si es vol, per grups, es podria<br />
escriure <strong>la</strong> història o històries que més agradin.
7 Variants <strong>de</strong> <strong>la</strong> història<br />
En el terreny <strong>de</strong> <strong>la</strong> creació literària, també és interessant que<br />
l’alumnat s’adoni que tot escriptor ha <strong>de</strong> triar constantment entre<br />
diverses opcions mentre escriu. Cada tria, cada passatge, <strong>de</strong>termina<br />
el <strong>de</strong>senvolupament posterior <strong>de</strong> <strong>la</strong> història. Això també<br />
permet diferenciar els passatges més rellevants, que pertanyen<br />
als fils que mouen <strong>la</strong> història, <strong>de</strong>ls que són secundaris o accessoris.<br />
Objectius:<br />
Desenvolupar i trebal<strong>la</strong>r l’escriptura.<br />
Pensar i p<strong>la</strong>smar possibles variants <strong>de</strong> <strong>la</strong> trama per dibuixar-ne <strong>la</strong><br />
continuació.<br />
Proposta:<br />
Demanar als alumnes i les alumnes que diguin en forma <strong>de</strong> pregunta<br />
moments <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> en què <strong>la</strong> història podria haver<br />
avançat d’una forma diferent. Per exemple:<br />
«Què hauria passat si...»<br />
–... en Ciset no entrega el sac amb els colomins?<br />
–... l’Aniol <strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix anar a jugar a bàsquet tot i no tenir-ne ganes?<br />
–... <strong>la</strong> Maria i en Ciset parlen durant el primer estiu i el<strong>la</strong> li recrimina<br />
que no li va respondre les cartes?<br />
–... en cavar, <strong>la</strong> Maria troba <strong>la</strong> capsa i, a més, buida?<br />
–... l’Aniol no s’hagués posat en el lloc <strong>de</strong> l’àvia en mirar-se al<br />
mirall?<br />
–... el pare <strong>de</strong> l’Aniol es nega a anar al molí per buscar el <strong>tresor</strong>?<br />
<strong>El</strong>s alumnes i les alumnes po<strong>de</strong>n respondre les preguntes,<br />
escriure’n els nous passatges i, també, preveure en forma<br />
d’esquema cap a quin <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> portaria<br />
cada variant.<br />
8 Literatura comercial<br />
Treballem...<br />
Sovint s’estableix una divisió imprecisa entre les obres literàries i<br />
els anomenats best-sellers, escrits per al gran públic amb fins<br />
comercials, a vega<strong>de</strong>s amb autors mediàtics al darrere que aprofiten<br />
<strong>la</strong> seva fama per assegurar-ne un bon nombre <strong>de</strong> ven<strong>de</strong>s.<br />
Objectius:<br />
Reflexionar sobre aquesta distinció.<br />
I<strong>de</strong>ntificar mitjançant l’anàlisi les obres <strong>de</strong> «literatura comercial».<br />
Enquadrar l’obra que hem llegit.<br />
Proposta:<br />
Demanar als alumnes i a les alumnes que portin a c<strong>la</strong>sse, cadascun<br />
d’ells, un best-seller. Amb l’ajut <strong>de</strong>l professor i cercant informació<br />
per Internet i a <strong>la</strong> biblioteca, investigar quines podrien ser<br />
les característiques <strong>de</strong> <strong>la</strong> «literatura comercial» i quines diferències<br />
hi podria haver entre aquesta mena <strong>de</strong> literatura i <strong>la</strong> resta<br />
<strong>de</strong> producció literària. Prendre els best-sellers que han portat a<br />
c<strong>la</strong>sse i confirmar el que s’ha investigat. Analitzar <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
<strong>memòria</strong> <strong>de</strong>s d’aquest punt <strong>de</strong> vista: és «literatura comercial»?<br />
Temes per al <strong>de</strong>bat:<br />
Què fa que un llibre es vengui molt? Pot ser que una obra es<br />
vengui molt encara que no agradi? N’hi ha prou que una obra<br />
agradi perquè es vengui?<br />
<strong>El</strong>s best-sellers po<strong>de</strong>n tenir qualitat literària? Són entreteniment<br />
o literatura?<br />
9
Treballem...<br />
Treballem el <strong>de</strong>bat i <strong>la</strong> reflexió<br />
1 Forever young (Alphaville)<br />
La música i les cançons són un <strong>de</strong>ls múltiples recursos per trebal<strong>la</strong>r<br />
qualsevol tema. En aquest cas, <strong>la</strong> cançó d’Alphaville Forever<br />
young ens permet tant analitzar el fet <strong>de</strong> fer-se gran i els possibles<br />
sentiments <strong>de</strong> <strong>la</strong> Maria en els moments <strong>de</strong> luci<strong>de</strong>sa, com reflexionar<br />
sobre <strong>la</strong> vida i <strong>la</strong> mort i el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> no perdre mai <strong>la</strong> joventut.<br />
10<br />
Objectius:<br />
Desenvolupar activitats en altres llengües.<br />
Situar-se en el lloc <strong>de</strong> <strong>la</strong> gent gran i reflexionar sobre <strong>la</strong> seva situació.<br />
Proposta:<br />
A <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> <strong>la</strong> Maria té una ma<strong>la</strong>ltia <strong>de</strong>generativa<br />
que és l’Alzheimer, però es podria dir que tots som afectats d’un<br />
procés <strong>de</strong>generatiu imparable: ens fem grans i, si <strong>la</strong> vida ho<br />
permet, avancem cap a <strong>la</strong> vellesa, que significa <strong>la</strong> pèrdua progressiva<br />
<strong>de</strong> les capacitats corporals i, a vega<strong>de</strong>s, mentals.<br />
Demanar a l’alumnat que obtingui per Internet <strong>la</strong> lletra <strong>de</strong><br />
Forever young d’Alphaville i que <strong>la</strong> tradueixi. Si cal, resoldre els<br />
dubtes <strong>de</strong> vocabu<strong>la</strong>ri que puguin haver sorgit. Escoltar <strong>la</strong> cançó<br />
a c<strong>la</strong>sse i, en grups, escriure tot allò que es pugui re<strong>la</strong>cionar amb<br />
<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong>.<br />
Preguntes per a <strong>la</strong> reflexió:<br />
Simbòlicament, <strong>la</strong> <strong>de</strong>cadència <strong>de</strong> les cases abandona<strong>de</strong>s té similitud<br />
amb <strong>la</strong> vida <strong>de</strong> les persones i el camí cap a <strong>la</strong> vellesa?<br />
L’Aniol no és conscient que l’àvia es fa gran fins que topa amb<br />
els efectes <strong>de</strong> l’Alzheimer: <strong>la</strong> seva rebel·lia inicial és, més que una<br />
rebel·lia contra el<strong>la</strong>, <strong>la</strong> resposta al xoc emocional <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobrir <strong>la</strong><br />
vellesa i <strong>la</strong> <strong>de</strong>strucció <strong>de</strong>l món plàcid en què vivia?<br />
D’alguna manera, el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> <strong>la</strong> Maria <strong>de</strong> trobar el seu <strong>tresor</strong> <strong>de</strong><br />
petita és el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> tornar a ser jove?<br />
2 Forever young, dirigit per Tricicle<br />
Enl<strong>la</strong>çant amb l’activitat anterior, <strong>la</strong> companyia Tricicle ha portat<br />
a escena a casa nostra l’obra Forever young, en <strong>la</strong> qual sis avis<br />
molt especials viuen en una residència per a <strong>la</strong> tercera edat.<br />
Seria interessant que l’alumnat pogués veure o llegir el guió <strong>de</strong><br />
l’obra per observar per què <strong>la</strong> cançó que han trebal<strong>la</strong>t abans<br />
dóna nom a l’espectacle, analitzar com es <strong>de</strong>senvolupa aquesta<br />
obra <strong>de</strong> teatre musical i introduir-se en el tema <strong>de</strong> les residències.<br />
Objectius:<br />
Aprendre a analitzar una obra teatral, quant a <strong>la</strong> forma i el contingut.<br />
Investigar el funcionament <strong>de</strong> les residències.<br />
Reflexionar sobre <strong>la</strong> situació <strong>de</strong> <strong>la</strong> gent gran i <strong>la</strong> necessitat <strong>de</strong><br />
portar-los a una residència.<br />
Aprendre a <strong>de</strong>batre i a <strong>de</strong>senvolupar arguments, tot respectant<br />
les normes proposa<strong>de</strong>s.<br />
Aprendre a escoltar els companys i les companyes.<br />
Proposta 1:<br />
Demanar a l’alumnat que faci una sinopsi <strong>de</strong> l’obra i que<br />
n’extregui les i<strong>de</strong>es principals. També po<strong>de</strong>n par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> l’estructura,<br />
comparar-<strong>la</strong> amb altres obres que hagin vist, explicar raonadament<br />
si els agrada o no... però sobretot s’han <strong>de</strong> fixar en el significat<br />
<strong>de</strong> l’obra i en com són tracta<strong>de</strong>s les persones grans que<br />
hi apareixen. A <strong>la</strong> gent gran li pot agradar o <strong>de</strong>sagradar, aquesta<br />
obra?<br />
Proposta 2:<br />
Proposar als alumnes i a les alumnes que pensin si coneixen algú<br />
que visqui en una residència i que expliquin el que saben.<br />
Preguntar als familiars més propers què en pensen i obtenir-ne<br />
informació si en tenen. Per grups, provar d’investigar el funcionament<br />
d’aquests centres, específicament <strong>de</strong> serveis d’atenció<br />
als ma<strong>la</strong>lts d’Alzheimer.<br />
Proposta 3:<br />
Es pot generar un <strong>de</strong>bat entre els que creuen que <strong>la</strong> gent gran<br />
s’ha <strong>de</strong> portar a una residència i els que no. Valorar i argumentar<br />
quan cal i quan no, en general i en casos específics com el <strong>de</strong>ls<br />
ma<strong>la</strong>lts d’Alzheimer.<br />
Es po<strong>de</strong>n organitzar dos grups d’entre tres i quatre alumnes. Un<br />
grup prepara arguments a favor, l’altre en contra. S’escull un<br />
mo<strong>de</strong>rador o mo<strong>de</strong>radora i <strong>la</strong> resta <strong>de</strong> <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse actua com a<br />
públic.<br />
Cada grup haurà <strong>de</strong> preparar <strong>la</strong> seva posició, i el dia <strong>de</strong>l <strong>de</strong>bat<br />
tindrà un temps <strong>de</strong>terminat per exposar els seus arguments. En<br />
acabat, s’obrirà el torn <strong>de</strong> preguntes per al públic i cada grup<br />
haurà <strong>de</strong> <strong>de</strong>fensar <strong>la</strong> seva posició. Finalment, el mo<strong>de</strong>rador tindrà<br />
un temps per resumir i exposar les conclusions <strong>de</strong>l <strong>de</strong>bat.
3 Camp o ciutat<br />
En l’últim capítol, «<strong>El</strong> retorn», hi ha una contraposició evi<strong>de</strong>nt<br />
entre el «territori urbà» i l’àmbit rural on hi ha el molí. La ciutat<br />
significa el brogit, les expectatives <strong>de</strong> l’adolescència, el món fet<br />
a mida <strong>de</strong> l’ésser humà, mentre que el camp i les muntanyes hi<br />
apareixen lliga<strong>de</strong>s al silenci, <strong>la</strong> quietud, un món antic i més avorrit<br />
per a l’Aniol, que només mira endavant i ja no vol mirar<br />
enrere.<br />
Objectius:<br />
Reflexionar sobre <strong>la</strong> típica contraposició «camp-ciutat», però<br />
com a manera <strong>de</strong> sentir <strong>de</strong>l protagonista adolescent.<br />
Pensar sobre les diferències entre viure al camp i a <strong>la</strong> ciutat avui<br />
dia.<br />
Aprendre a <strong>de</strong>batre i a <strong>de</strong>senvolupar arguments, tot respectant<br />
les normes proposa<strong>de</strong>s.<br />
Aprendre a escoltar els companys i les companyes.<br />
Proposta:<br />
Demanar als alumnes que reflexionin sobre l’evolució <strong>de</strong> l’Aniol<br />
pel que fa a <strong>la</strong> valoració <strong>de</strong>l molí i el medi rural en tres etapes:<br />
infantesa, adolescència i maduresa.<br />
Es po<strong>de</strong>n organitzar diversos <strong>de</strong>bats.<br />
Temes per al <strong>de</strong>bat:<br />
És «normal» <strong>la</strong> manera <strong>de</strong> l’Aniol adolescent d’entendre el camp i<br />
<strong>la</strong> ciutat?<br />
És «lògic» el canvi d’actitud <strong>de</strong> l’Aniol respecte a l’etapa<br />
d’infantesa?<br />
La ciutat equival a les «coses superficials» i el camp, a les «coses<br />
profun<strong>de</strong>s»?<br />
Treballem...<br />
Què t’estimes més, viure al camp o a <strong>la</strong> ciutat?, o: Qui viu millor,<br />
una persona que viu en un poble o una masia, o una persona que<br />
viu a ciutat?<br />
Es pot proposar a l’alumnat que preguntin a gent que visqui en<br />
un poble (familiars, coneguts...) els avantatges i els inconvenients,<br />
i si els agradaria o no viure a ciutat, amb arguments.<br />
També haurien <strong>de</strong> fer el mateix amb persones que visquin a<br />
ciutat. Finalment, es podria exposar a c<strong>la</strong>sse <strong>la</strong> informació obtinguda.<br />
4 Retrobaments<br />
A <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> hi ha dos retrobaments emotius, el <strong>de</strong><br />
l’Aniol amb <strong>la</strong> Sara i, sobretot, el <strong>de</strong> <strong>la</strong> Maria i en Ciset. En un cas<br />
per <strong>la</strong> inèrcia <strong>de</strong> <strong>la</strong> vida i en l’altre per un malentès i una ma<strong>la</strong><br />
acció <strong>de</strong> tercers, s’es<strong>de</strong>vé una situació <strong>de</strong> fragmentació entre els<br />
amics que es manté en el temps gràcies a <strong>la</strong> incomunicació.<br />
Objectius:<br />
Reflexionar sobre les amistats d’infantesa, les que van <strong>de</strong>ixar pel<br />
camí i les que encara conserven.<br />
Pensar en les actituds <strong>de</strong> tossu<strong>de</strong>ria i d’orgull personal que porten<br />
al distanciament entre les persones.<br />
Proposta:<br />
Demanar als alumnes que parlin <strong>de</strong> nens o nenes que eren amics<br />
seus quan eren petits, o <strong>de</strong> les amistats que encara conserven <strong>de</strong><br />
l<strong>la</strong>vors. Valorar fins a quin punt <strong>la</strong> nostra societat propugna una<br />
«cultura <strong>de</strong>l jo» que crea barreres entre les persones, i preguntarse<br />
quines en són les causes.<br />
Fer que l’alumnat expliqui, segons el seu parer, què és l’amistat i<br />
què s’ha <strong>de</strong> fer per conservar-<strong>la</strong> durant molts anys. Proposar-los<br />
que busquin textos que en parlin <strong>de</strong> forma explícita o implícita.<br />
11
Treballem...<br />
Treballem els l<strong>la</strong>ços familiars i l’empenta<br />
personal<br />
1 La distància que ens separa<br />
A <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció entre l’Aniol i els seus pares<br />
millora a partir <strong>de</strong>l moment que el noi comença a ajudar l’àvia, un<br />
aspecte que ja s’aborda al Qua<strong>de</strong>rn <strong>de</strong> l’alumnat. És interessant<br />
analitzar si avui dia hi ha gaires casos <strong>de</strong> re<strong>la</strong>ció distant entre els<br />
membres <strong>de</strong> <strong>la</strong> família i, si és així, per quines causes s’es<strong>de</strong>vé.<br />
12<br />
Objectius:<br />
Reflexionar sobre el dia a dia i les re<strong>la</strong>cions familiars.<br />
I<strong>de</strong>ntificar i valorar els avantatges i els inconvenients <strong>de</strong>ls<br />
avenços tecnològics actuals.<br />
Proposta 1:<br />
A <strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> és el televisor el que segresta les ments<br />
<strong>de</strong>ls pares <strong>de</strong> l’Aniol, ja que s’hi solen asseure davant per distreure’s<br />
i, en conseqüència, generen incomunicació entre ells, <strong>la</strong> Maria i<br />
l’Aniol. Es podria <strong>de</strong>manar als alumnes i les alumnes que, per<br />
grups, fessin una llista <strong>de</strong> totes aquelles coses que po<strong>de</strong>n portar a<br />
aquest aïl<strong>la</strong>ment i manca <strong>de</strong> comunicació i, també, una llista<br />
d’activitats o maneres <strong>de</strong> fer que generin el contrari.<br />
Se’ls pot <strong>de</strong>manar que construeixin un eix cronològic <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l principi<br />
<strong>de</strong>l segle XX fins avui dia per intentar contestar aquesta pregunta:<br />
«Cada vegada hi ha més coses que ens aïllen <strong>de</strong>ls altres?».<br />
Caldria arribar a analitzar entre tots el paper <strong>de</strong> les noves tecnologies<br />
en <strong>la</strong> nostra societat. Avenços com les vi<strong>de</strong>oconferències<br />
acosten moltes persones que viuen separa<strong>de</strong>s per molts quilòmetres,<br />
però, paradoxalment, aquests mateixos avenços separen<br />
moltes persones que viuen al mateix habitatge.<br />
Es pot crear un <strong>de</strong>bat a partir <strong>de</strong> <strong>la</strong> pregunta «Les xarxes socials<br />
per Internet són dolentes per a les re<strong>la</strong>cions familiars?», en què<br />
es posi en qüestió, entre altres coses, si el problema és el sistema<br />
o l’actitud <strong>de</strong> l’usuari o <strong>la</strong> usuària.<br />
Proposta 2:<br />
Un pas més seria <strong>de</strong>manar a l’alumnat que, com si fos un organisme<br />
públic o privat, creï una campanya o programa que contingui iniciatives<br />
i actuacions per aconseguir un ús responsable <strong>de</strong> les xarxes<br />
socials i el foment <strong>de</strong> <strong>la</strong> comunicació a casa. Abans, d’e<strong>la</strong>borar<br />
aquest programa, podrien buscar informació sobre altres campanyes,<br />
p<strong>la</strong>ns, etc., per veure com són fets i prendre’ls com a mo<strong>de</strong>l.<br />
2 <strong>El</strong>s impossibles<br />
En <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> que hem llegit, l’Aniol lluita contra un impossible.<br />
La ma<strong>la</strong>ltia d’Alzheimer actualment no té cura i és molt difícil <strong>de</strong><br />
frenar, però ell, malgrat tot, comença a llegir a <strong>la</strong> seva àvia els<br />
textos que escriu i no es dóna mai per vençut.<br />
Objectius:<br />
Reflexionar sobre <strong>la</strong> utilitat o <strong>la</strong> inutilitat <strong>de</strong> lluitar contra un<br />
impossible.<br />
Mirar enrere i buscar en <strong>la</strong> història <strong>de</strong> <strong>la</strong> humanitat altres casos<br />
<strong>de</strong> lluites perdu<strong>de</strong>s.<br />
Valorar els fruits obtinguts, però no tan sols pel que fa a <strong>la</strong><br />
resolució <strong>de</strong>l problema, sinó en re<strong>la</strong>ció amb l’interior <strong>de</strong>ls protagonistes.<br />
Per animar el <strong>de</strong>bat:<br />
Es pot <strong>de</strong>manar a l’alumnat que, inicialment, faci un <strong>de</strong>bat sobre si<br />
és útil o inútil lluitar contra un impossible. En po<strong>de</strong>n sorgir beneficis<br />
o <strong>de</strong>scobriments col·<strong>la</strong>terals?<br />
Després, els alumnes i les alumnes podrien buscar en <strong>la</strong> història<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> humanitat casos <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobriments o troballes que s’hagin<br />
aconseguit per l’empenta d’algú concret, malgrat que allò semblés<br />
impossible en aquell moment. «Buscar una cosa no vol dir<br />
que <strong>la</strong> trobem, però és un primer pas per aconseguir-ho». Hi<br />
estan d’acord?<br />
Finalment, po<strong>de</strong>n explicar situacions que coneguin o <strong>de</strong> les quals<br />
hagin sentit par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> persones que hagin pogut superar o aconseguir<br />
impossibles. «No hi ha res impossible». Hi estan d’acord?<br />
L’impossible es pot convertir en possible si s’afronta així?<br />
3 L’hora <strong>de</strong> l’alumne<br />
Proposar a l’alumnat que faci propostes d’activitats al voltant <strong>de</strong><br />
<strong>la</strong> temàtica i els objectius d’aquesta secció.<br />
Objectiu:<br />
Promoure l’autonomia <strong>de</strong> l’alumnat i potenciar <strong>la</strong> seva creativitat.<br />
Proposta:<br />
Dividir <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse en grups i encomanar-los <strong>la</strong> tasca <strong>de</strong> crear activitats<br />
sobre els l<strong>la</strong>ços familiars i l’empenta personal. <strong>El</strong>s grups<br />
intercanviaran les activitats i, un cop dutes a terme, s’exposarà<br />
a c<strong>la</strong>sse l’experiència. No es tracta només <strong>de</strong> preparar-les: caldria<br />
que els alumnes triessin les que els semblessin més interessants<br />
i que les fessin.
Treballem contra <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia d’Alzheimer<br />
1 Cinema<br />
<strong>El</strong> cinema és una altra eina que ens permet reflexionar amb <strong>la</strong><br />
c<strong>la</strong>sse i trebal<strong>la</strong>r el <strong>de</strong>bat entorn <strong>de</strong> <strong>la</strong> temàtica <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> que<br />
analitzem. A través <strong>de</strong>ls diferents punts <strong>de</strong> vista que ens presenten<br />
les pel·lícules, po<strong>de</strong>m trebal<strong>la</strong>r i re<strong>la</strong>cionar temes i establir<br />
<strong>de</strong>bats amb els alumnes i les alumnes.<br />
A més, si <strong>la</strong> pel·lícu<strong>la</strong> ho permet, se’n pot veure <strong>la</strong> versió original<br />
i trebal<strong>la</strong>r altres llengües; d’aquesta manera, es po<strong>de</strong>n millorar<br />
les capacitats lingüístiques <strong>de</strong> l’alumnat.<br />
Objectius:<br />
Aprofundir en el coneixement <strong>de</strong> l’Alzheimer.<br />
Veure altres maneres <strong>de</strong> par<strong>la</strong>r <strong>de</strong> <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia.<br />
Analitzar els continguts d’una pel·lícu<strong>la</strong>.<br />
Fitxa <strong>de</strong> <strong>la</strong> pel·lícu<strong>la</strong>:<br />
Títol: <strong>El</strong> curiós cas <strong>de</strong> Benjamin Button<br />
Director: David Fincher<br />
Any: 2008<br />
País: Estats Units<br />
Adaptació d’un conte <strong>de</strong> F. Scott Fitzgerald<br />
Proposta:<br />
Aquesta pel·lícu<strong>la</strong> és interessant perquè par<strong>la</strong> <strong>de</strong>l pas <strong>de</strong>l temps<br />
durant <strong>la</strong> vida d’una forma diferent a l’habitual, atès que explica<br />
<strong>la</strong> història d’un home que neix amb vuitanta anys i que es va<br />
tornant jove a mesura que passen els anys.<br />
Demanar als alumnes que reflexionin sobre el <strong>de</strong>senvolupament i<br />
el missatge <strong>de</strong> <strong>la</strong> pel·lícu<strong>la</strong> i que estableixin els paral·lelismes que<br />
creguin convenients amb <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> que estudiem. És important<br />
fixar-se, sobretot, en el que li passa al protagonista a <strong>la</strong> part final<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> pel·lícu<strong>la</strong>.<br />
Un altre film interessant <strong>de</strong> trebal<strong>la</strong>r és ¿Y tú quién eres? (2006),<br />
dirigida per Antonio Mercero, i que tracta específicament <strong>de</strong><br />
l’Alzheimer.<br />
Es pot proposar als alumnes que, per grups, ells mateixos busquin<br />
material cinematogràfic, o d’altra mena, que parli <strong>de</strong> l’Alzheimer,<br />
per veure les diferents maneres en què és tractada <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia.<br />
Després, han d’explicar a c<strong>la</strong>sse el que han trobat.<br />
2 L’experiència pròpia<br />
Treballem...<br />
Un <strong>de</strong>ls objectius d’<strong>El</strong> <strong>tresor</strong> <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> és fer conèixer <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia<br />
d’Alzheimer, que, ma<strong>la</strong>uradament, afecta i afectarà cada vegada<br />
més persones. L’Alzheimer és una <strong>de</strong> les ma<strong>la</strong>lties més cruels, perquè<br />
el ma<strong>la</strong>lt viu un procés imparable <strong>de</strong> <strong>de</strong>spersonalització, <strong>de</strong><br />
pèrdua <strong>de</strong>l jo, que és percebuda per <strong>la</strong> mateixa persona afectada i,<br />
evi<strong>de</strong>nt-ment, pels seus familiars.<br />
Entendre <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia és fonamental per no caure en actituds negatives<br />
que no aju<strong>de</strong>n a pal·liar els efectes <strong>de</strong> <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia sobre el<br />
ma<strong>la</strong>lt i <strong>la</strong> gent que hi conviu. És a dir, per evitar actituds com <strong>la</strong> <strong>de</strong><br />
l’Aniol quan, com a conseqüència <strong>de</strong>l <strong>de</strong>sconeixement i tracta ma<strong>la</strong>ment<br />
<strong>la</strong> Maria.<br />
<strong>Llibre</strong> interessant <strong>de</strong> referència:<br />
Títol: Conviure amb l’Alzheimer. Vivències d’una néta<br />
Autora: Sara Moral Garcia<br />
Publicat per: Associació Vallès Amics <strong>de</strong> <strong>la</strong> Neurologia (AVAN), 2007<br />
És un re<strong>la</strong>t que explica l’estreta re<strong>la</strong>ció d’una noia i <strong>la</strong> seva àvia,<br />
afectada d’Alzheimer. L’àvia Joana comença a tenir problemes <strong>de</strong><br />
<strong>memòria</strong> i trastorns <strong>de</strong> <strong>la</strong> conducta. La seva néta també percep<br />
canvis d’humor i intenta trobar-hi respostes. Amb un vocabu<strong>la</strong>ri<br />
senzill, l’autora narra els es<strong>de</strong>veniments més importants i les difícils<br />
<strong>de</strong>cisions que haurà <strong>de</strong> prendre <strong>la</strong> família al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong>l procés evolutiu<br />
<strong>de</strong> <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia.<br />
Objectius:<br />
Investigar l’existència <strong>de</strong> publicacions que parlin <strong>de</strong> l’Alzheimer.<br />
Descobrir i reflexionar sobre <strong>la</strong> repercussió d’aquestes publicacions<br />
en <strong>la</strong> societat.<br />
Proposta:<br />
Demanarem als alumnes i les alumnes que busquin publicacions<br />
que tractin <strong>de</strong> l’Alzheimer, que les re<strong>la</strong>cionin amb <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> que<br />
analitzem i en facin una exposició a c<strong>la</strong>sse.<br />
Preguntes per respondre:<br />
N’hi ha gaires?<br />
Són fàcils <strong>de</strong> trobar?, és a dir: Se n’ha fet prou difusió?<br />
Arriben al «gran públic», aquesta mena <strong>de</strong> publicacions, o només<br />
a les persones afecta<strong>de</strong>s per <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia (incloent-hi, evi<strong>de</strong>ntment,<br />
els familiars)? Per què?<br />
Es pot <strong>de</strong>duir que no hi ha un interès general per aquests temes?<br />
Quines en podrien ser les causes? És un problema social?<br />
Cultural? On rau, el problema?<br />
13
Treballem...<br />
3 L’Alzheimer, ara<br />
Cal saber on som per prendre mesures i avançar. És un principi<br />
general que pot servir per a moltes coses a <strong>la</strong> vida, i també per a<br />
<strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia d’Alzheimer. És interessant que els alumnes cerquin<br />
informació sobre les investigacions mèdiques que es porten a<br />
terme per intentar curar l’Alzheimer, sobre els mèto<strong>de</strong>s pal·liatius<br />
i, en <strong>de</strong>finitiva, el que es pot fer i no es pot fer avui dia per tractar<br />
una persona ma<strong>la</strong>lta d’Alzheimer.<br />
14<br />
Material:<br />
Material que pot resultar interessant, a banda <strong>de</strong>l que trobin els<br />
alumnes.<br />
Documental:<br />
Títol: Bicicleta, cullera, poma<br />
Guió i direcció: Carles Bosch, 2010<br />
Article d’opinió:<br />
Títol: Va per tu, àvia<br />
Autor: Manel Esteller. Metge <strong>de</strong> l’Institut d’Investigació<br />
Biomèdica <strong>de</strong> Bellvitge.<br />
Publicat a: <strong>El</strong> Periódico <strong>de</strong> Catalunya, el 23 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong>l 2011.<br />
Reportatge:<br />
Títol: La frontera <strong>de</strong>l olvido<br />
Autor: Jordi Jarque<br />
Publicat a: La Vanguardia, al suplement <strong>de</strong>l 12 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong>l<br />
2011.<br />
Objectius:<br />
Aprendre a cercar i a trobar informació, i a discriminar les da<strong>de</strong>s<br />
significatives <strong>de</strong> les que no ho són.<br />
Saber extreure informació i transmetre-<strong>la</strong> a <strong>la</strong> resta <strong>de</strong> companys<br />
i companyes.<br />
Conèixer el que se sap i no se sap sobre l’Alzheimer actualment.<br />
Proposta:<br />
A través <strong>de</strong>l visionat sobre el documental <strong>de</strong> Carles Bosch i <strong>la</strong><br />
lectura <strong>de</strong>ls dos articles es pot <strong>de</strong>manar als alumnes que els<br />
re<strong>la</strong>cionin i n’extreguin informació sobre <strong>la</strong> capacitat actual<br />
d’intentar curar o frenar <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia d’Alzheimer. Paral·le<strong>la</strong>ment<br />
es po<strong>de</strong>n re<strong>la</strong>cionar aquests materials amb l’activitat 8 <strong>de</strong> <strong>la</strong> secció<br />
«Després <strong>de</strong> <strong>la</strong> lectura» <strong>de</strong>l qua<strong>de</strong>rn <strong>de</strong> l’alumnat.<br />
Les conclusions d’aquesta activitat es podrien editar en forma <strong>de</strong><br />
dossier divulgatiu que es podrà distribuir entre els companys i<br />
famílies <strong>de</strong>l centre.<br />
4 La Fundació ACE<br />
Tal com explica el seu web, <strong>la</strong> Fundació ACE és una entitat que<br />
pretén educar <strong>la</strong> societat en el coneixement i el tractament <strong>de</strong> les<br />
ma<strong>la</strong>lties neuro<strong>de</strong>generatives. A més, l’objectiu últim <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fundació<br />
és que les persones re<strong>la</strong>ciona<strong>de</strong>s amb <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia siguin conscients<br />
<strong>de</strong> les seves conseqüències i estiguin al costat <strong>de</strong> qui <strong>la</strong> pateix. La<br />
seva tasca es <strong>de</strong>senvolupa en quatre línies <strong>de</strong> treball in<strong>de</strong>pen<strong>de</strong>nts:<br />
l’assistència, el suport social, <strong>la</strong> docència i <strong>la</strong> investigació.<br />
Material:<br />
Material que pot resultar interessant:<br />
Títol: Cua<strong>de</strong>rnos <strong>de</strong> repaso. Ejercicios prácticos <strong>de</strong> estimu<strong>la</strong>ción<br />
cognitiva para enfermos <strong>de</strong> Alzheimer en fase mo<strong>de</strong>rada<br />
Autors: Fundació ACE. Institut Català <strong>de</strong> Neurociències Aplica<strong>de</strong>s<br />
Publicat per: Glosa, SL<br />
En aquesta publicació s’assenya<strong>la</strong> que l’American Psychiatric<br />
Association (APA) c<strong>la</strong>ssifica les psicoteràpies i els tractaments<br />
psicosocials específics, segons <strong>la</strong> seva orientació, en quatre<br />
grups:<br />
1. Teràpies d’aproximació emocional.<br />
2. Teràpies d’aproximació conductual<br />
3. Teràpies d’aproximació cognitiva.<br />
4. Teràpies d’aproximació a l’estimu<strong>la</strong>ció.<br />
A Catalunya hi ha moltes entitats que donen suport als ma<strong>la</strong>lts<br />
d’Alzheimer i altres <strong>de</strong>mències i als seus familiars. I ho fan <strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
diferents línies <strong>de</strong> treball i enfocaments.<br />
Objectius:<br />
Saber quines entitats lluiten contra les ma<strong>la</strong>lties neuro<strong>de</strong>generatives<br />
a Catalunya i com ho fan.<br />
Intentar par<strong>la</strong>r amb persones que hi treballin per conèixer el seu<br />
punt <strong>de</strong> vista i <strong>la</strong> seva actuació.<br />
Proposta:<br />
Organitzar una activitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>scoberta amb l’alumnat i contactar<br />
amb professionals <strong>de</strong>l sector per veure com treballen <strong>de</strong> prop: les<br />
activitats que duen a terme, si treballen i com amb aquestes<br />
tipus <strong>de</strong> teràpies. En el cas <strong>de</strong> <strong>la</strong> Fundació ACE seria interessant<br />
saber en què consisteix l’estimu<strong>la</strong>ció cognitiva i, en general, les<br />
intervencions no farmacològiques.
Treballem l’expressió gràfica i artística<br />
1 Una imatge val més que mil paraules?<br />
Sovint, quan acabem <strong>de</strong> llegir una novel·<strong>la</strong>, ens vénen a <strong>la</strong> ment<br />
imatges <strong>de</strong> com ens hem imaginat un passatge concret, una mena<br />
<strong>de</strong> resum <strong>de</strong>l més rellevant d’un punt c<strong>la</strong>u <strong>de</strong> l’obra o, simplement,<br />
d’un fragment que ens ha cridat l’atenció per alguna cosa.<br />
Objectius:<br />
Visualitzar el que s’ha llegit.<br />
Trebal<strong>la</strong>r <strong>la</strong> capacitat <strong>de</strong> síntesi <strong>de</strong> l’alumnat.<br />
Aprendre a trobar <strong>la</strong> manera d’expressar i<strong>de</strong>es a través d’una<br />
imatge.<br />
Proposta:<br />
Repartir entre els alumnes i les alumnes els 29 capítols <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
novel·<strong>la</strong> i <strong>de</strong>manar a cadascú que pensi i triï allò que li semb<strong>la</strong> més<br />
significatiu <strong>de</strong>l capítol i que en faci un sol dibuix, o bé una fotografia,<br />
un col<strong>la</strong>ge... En acabat, cada alumne ha <strong>de</strong> mostrar <strong>la</strong><br />
imatge que li suggereix el capítol als altres i explicar el perquè<br />
d’aquesta tria en comptes d’altres possibles opcions, si n’hi havia.<br />
També és important que expliquin l’ús o no <strong>de</strong>l color en el dibuix,<br />
<strong>la</strong> tècnica emprada, <strong>la</strong> possible utilització d’ombreig, el tipus <strong>de</strong><br />
fotografia... tot allò que lligui amb el significat últim <strong>de</strong>l capítol. Es<br />
po<strong>de</strong>n ajuntar les diverses imatges per obtenir el que seria una<br />
síntesi visual <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong>.<br />
2 <strong>El</strong> còmic<br />
Treballem...<br />
La combinació d’il·lustracions i text fa que el còmic sigui una<br />
forma especialment atractiva i més còmoda per al jovent, tan<br />
acostumat, en el món d’avui, a les imatges. Transformar una<br />
novel·<strong>la</strong> en còmic pot ajudar a visualitzar millor un fragment i pot<br />
portar, fins i tot, a veure (o a imaginar) <strong>de</strong>talls vincu<strong>la</strong>ts al text.<br />
Objectius:<br />
Convertir text en imatge.<br />
Trebal<strong>la</strong>r l’expressió gràfica.<br />
Trebal<strong>la</strong>r el còmic.<br />
Proposta:<br />
Per grups, <strong>de</strong>manar als alumnes i les alumnes que facin un còmic<br />
d’algun passatge <strong>de</strong> <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> que els hagi agradat especialment,<br />
o bé se’n po<strong>de</strong>n proposar <strong>de</strong> concrets a c<strong>la</strong>sse, com ara els<br />
següents: l’entrada al molí per primer cop i <strong>la</strong> trobada amb en<br />
Ciset, <strong>la</strong> nit en què <strong>la</strong> Maria marxa <strong>de</strong>l molí d’amagat per cercar<br />
el <strong>tresor</strong>, el fragment <strong>de</strong>l <strong>de</strong>senvolupament <strong>de</strong> <strong>la</strong> festa major <strong>de</strong>l<br />
molí, etc.<br />
Abans, cal que l’alumnat analitzi com és un còmic, <strong>de</strong> manera<br />
que és una bona excusa per agafar còmics diferents (Asterix i<br />
Obèlix, Les aventures d’en Massagran, Tintín...) i observar-ne<br />
l’estructura.<br />
És molt interessant que també busquin aquestes referències, <strong>de</strong><br />
còmics sobre l’Alzheimer:<br />
Fitxes <strong>de</strong>ls textos:<br />
Títol: Arrugas<br />
Autor: Paco Roca<br />
Publicat per: Astiberri Ediciones, 2007<br />
D’aquest còmic se n’ha fet un l<strong>la</strong>rgmetratge d’animació amb el<br />
mateix títol, estrenat el gener <strong>de</strong>l 2012.<br />
Títol: Què té l’avi?<br />
Autoria: Farmacèutica Lundbeck<br />
Publicat per: Edición Grupo Saned, 2010<br />
Es pot <strong>de</strong>scarregar d’Internet al web www.familialzheimer.org<br />
15
Treballem...<br />
3 Programa <strong>de</strong> festa major<br />
A <strong>la</strong> pàgina 15 <strong>de</strong> <strong>la</strong> secció «Durant <strong>la</strong> lectura» (Qua<strong>de</strong>rn <strong>de</strong><br />
l’alumnat) es proposa preparar un programa per a <strong>la</strong> festa major<br />
<strong>de</strong> l’institut. Aquest programa es pot fer <strong>de</strong> forma més artesanal,<br />
però també és interessant investigar què implicaria voler-lo fer<br />
d’una manera més professional, tenint en compte, entre altres<br />
coses, diferents tècniques d’impressió.<br />
16<br />
Objectius:<br />
Crear els continguts d’un programa <strong>de</strong> festa major.<br />
Conèixer els serveis que ofereix un impremta i tot allò que<br />
necessitarien per portar a terme el projecte.<br />
Proposta:<br />
Demanar als alumnes i les alumnes que pensin les activitats que<br />
realment es podrien fer si es fes una festa major <strong>de</strong> l’institut<br />
durant uns dies. Distribuir-les <strong>de</strong> forma a<strong>de</strong>quada en el temps i<br />
dissenyar el qua<strong>de</strong>rnet en paper i digital. En aquest sentit seria<br />
interessant portar a c<strong>la</strong>sse qua<strong>de</strong>rnets, fullets, programes semb<strong>la</strong>nts<br />
d’espectacles o festes, etc., per veure’n el disseny i fixar-se<br />
en allò que tenen en comú per po<strong>de</strong>r-ho aplicar en <strong>la</strong> nostra<br />
publicació. Investigar, per exemple preguntant a empreses que<br />
ofereixin serveis <strong>de</strong> preimpressió i d’impressió o mitjançant coneguts<br />
que hi treballin, el que s’ajustaria a <strong>la</strong> seva necessitat.<br />
Exposar-ho a c<strong>la</strong>sse i valorar entre tots <strong>la</strong> informació obtinguda i<br />
el millor camí que haurien <strong>de</strong> seguir.<br />
4 L’hora <strong>de</strong> l’alumne<br />
Proposar als alumnes i les alumnes <strong>de</strong> <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse que facin propostes<br />
d’activitats al voltant <strong>de</strong> <strong>la</strong> temàtica i els objectius<br />
d’aquesta secció.<br />
Objectiu:<br />
Promoure l’autonomia <strong>de</strong> l’alumnat i potenciar <strong>la</strong> seva creativitat.<br />
Proposta:<br />
Dividir <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse en grups i encomanar-los <strong>la</strong> tasca <strong>de</strong> crear una<br />
activitat sobre l’expressió gràfica o en imatges d’un text o<br />
d’una i<strong>de</strong>a. <strong>El</strong>s grups intercanviaran les activitats i, un cop dutes<br />
a terme, s’exposarà a c<strong>la</strong>sse l’experiència.
I ARA, QUÈ?:<br />
Objectiu:<br />
Que els alumnes i les alumnes gau<strong>de</strong>ixin llegint i compartint<br />
lectures. Que vegin l’oportunitat <strong>de</strong> <strong>de</strong>scobrir mons nous a través<br />
<strong>de</strong>ls llibres i que ho puguin compartir.<br />
Lectures en veu alta:<br />
Un alumne escollirà un fragment, conte, poema, capítol, etc. que<br />
li hagi agradat <strong>de</strong> qualsevol llibre i es prepararà per llegir-lo en<br />
veu alta a <strong>la</strong> c<strong>la</strong>sse. I<strong>de</strong>alment, es pot fer durant les colònies o<br />
en alguna activitat a l’aire lliure.<br />
Cinefòrums:<br />
L’adaptació al cinema <strong>de</strong> novel·les popu<strong>la</strong>rs és constant. A través<br />
<strong>de</strong>l visionat d’aquestes pel·lícules, es pot potenciar <strong>la</strong> lectura<br />
comparativa entre <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong> original i el film. A més a més, hi<br />
ha moltes pel·lícules que serveixen per crear fòrums amb els<br />
alumnes i les alumnes per tractar diferents temes, tal com hem<br />
vist en aquest qua<strong>de</strong>rn.<br />
PER CONTINUAR LLEGINT:<br />
Estripar <strong>la</strong> teranyina (LF50)<br />
M. Carme Roca<br />
La Berta és una intel·ligent noia <strong>de</strong> setze<br />
anys que s’enamora bojament <strong>de</strong> l’Abel, tres<br />
anys més gran que el<strong>la</strong> i alumne <strong>de</strong>stacat<br />
d’una <strong>de</strong> les millors dibuixants <strong>de</strong> manga<br />
actuals. Al cap <strong>de</strong> poc d’iniciar <strong>la</strong> re<strong>la</strong>ció, <strong>la</strong><br />
Berta percep sensacions contradictòries.<br />
Atreta pel seu físic, no entrava en els seus<br />
càlculs que l’Abel fos tan... possessiu? O està<br />
equivocada i és una falsa impressió?<br />
Maic (LF78)<br />
Tina Vallès<br />
Una mare que busca el pare perfecte, una<br />
àvia que és lluny i només truca per l’aniversari,<br />
un germà immòbil que semb<strong>la</strong> que<br />
no hi sigui, un no-pare que no coneix: tot són<br />
absències en <strong>la</strong> vida d’en Maic, i se li barregen<br />
les unes amb les altres fins a provocar-li<br />
remolins al melic. I quan en Maic té remolins<br />
al melic, surt al replà i... Sort en té <strong>de</strong> <strong>la</strong> senyora<br />
Coixins, el senyor Soldat, el senyor i <strong>la</strong><br />
senyora Històries, tots ells li salven les tar<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> soledat, mentre espera que <strong>la</strong> mare torni.<br />
Dictats:<br />
I ara, què?<br />
Utilitzar fragments <strong>de</strong> novel·les per fer dictats amb l’objectiu<br />
que l’alumnat s’interessi per l’origen <strong>de</strong>ls fragments dictats i<br />
s’engresquin a llegir tota <strong>la</strong> novel·<strong>la</strong>. A les págines que hi ha a<br />
acontinuació en trobareu unes mostres.<br />
Club <strong>de</strong> Lectura<br />
<strong>El</strong>s clubs <strong>de</strong> lectura són iniciatives que apleguen un grup <strong>de</strong> gent<br />
cada cert temps (un cop a <strong>la</strong> setmana, cada quinze dies o un cop<br />
al mes) que es reuneix per par<strong>la</strong>r i intercanviar opinions sobre el<br />
llibre que han llegit.<br />
Moltes biblioteques públiques n’organitzen. Potser a <strong>la</strong> biblioteca<br />
<strong>de</strong>l vostre institut n’hi ha algun. Moltes llibreries <strong>de</strong> barri també<br />
tenen els seus propis clubs oberts a tots els públics.<br />
I, si no, sempre en po<strong>de</strong>u organitzar un vosaltres mateixos.<br />
Només cal posar-se d’acord sobre quin llibre llegireu, establir<br />
cada quant fareu les sessions, que algú prepari les preguntes per<br />
al dia <strong>de</strong> <strong>la</strong> trobada literària, i a llegir!<br />
Prop <strong>de</strong>l l<strong>la</strong>c (LF 63)<br />
Sebastià Sorribes<br />
En els anys <strong>de</strong> postguerra, el jove Francesc<br />
<strong>de</strong>ci<strong>de</strong>ix tornar al poble on va néixer. Vol<br />
conèixer els fets veritables que van ocasionar<br />
l’assassinat <strong>de</strong>l seu pare al final <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
guerra civil espanyo<strong>la</strong>. En el <strong>de</strong>curs <strong>de</strong> les<br />
investigacions retrobarà i coneixerà un se-<br />
guit <strong>de</strong> personatges que posaran a prova<br />
els seus sentiments i es veurà atrapat entre<br />
el passat i el futur, entre l’amor i l’odi, i<br />
entre el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> venjança i <strong>la</strong> necessitat <strong>de</strong><br />
perdonar.<br />
Temps <strong>de</strong> miracles (Narrativa Nova)<br />
Anne-Laure Bondoux<br />
En Kumail fuig <strong>de</strong> les guerres <strong>de</strong>l Caucas<br />
amb <strong>la</strong> Glòria, una jove <strong>de</strong> passat misteriós,<br />
que se n’ha fet càrrec <strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>la</strong> mort <strong>de</strong> <strong>la</strong><br />
seva mare. <strong>El</strong> seu objectiu és França, <strong>la</strong> seva<br />
pàtria d’origen. Per arribar a <strong>la</strong> seva <strong>de</strong>stinació<br />
hauran <strong>de</strong> patir penalitats i perills que<br />
afectaran <strong>la</strong> seva re<strong>la</strong>ció.<br />
17
I ara, què?<br />
DICTATS PER CONTINUAR LLEGINT:<br />
1 Estripar <strong>la</strong> teranyina<br />
18<br />
Fitxa <strong>de</strong>l llibre:<br />
Títol: Estripar <strong>la</strong> teranyina<br />
Autora: M. Carme Roca<br />
Editorial: Bau<strong>la</strong><br />
Núm. i col·lecció: La llum <strong>de</strong>l far, 50<br />
Pàg.: 204<br />
ISBN: 978-84-479-1431-9<br />
Dictat:<br />
<strong>El</strong> problema és que <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> <strong>la</strong> gent n’està, <strong>de</strong> l’Abel, un noi<br />
tan simpàtic, tan amable, tan emprenedor, tan <strong>de</strong> tot...<br />
La Yukino, <strong>la</strong> meva millor amiga, va al·lucinar quan li vaig dir que<br />
l’Abel no era qui semb<strong>la</strong>va.<br />
No em va creure, fins i tot penso que es va preocupar per mi.<br />
Podia llegir a <strong>la</strong> seva cara que creia que m’havia trastocat <strong>de</strong><br />
veritat.<br />
La Yukino diu que sóc una exagerada, que l’Abel pot ser especial,<br />
que potser sí que <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s té mal geni, però que és un bon noi...<br />
Què sap el<strong>la</strong>?<br />
I jo, <strong>la</strong> veritat, és que tampoc no sé res, només que tinc por.<br />
De què?<br />
No ho sé, ben cert que no ho sé, si més no <strong>de</strong>l tot.<br />
Durant mesos he <strong>de</strong>ixat créixer un sentiment enganyós. Amor i<br />
possessió s’han barrejat enfollidament fins que he quedat atrapada<br />
en una teranyina.<br />
Però ja he <strong>de</strong>cidit estripar-<strong>la</strong>.<br />
Sé que no em serà gens fàcil. L’Abel no em <strong>de</strong>ixarà anar, simplement,<br />
perquè jo hagi dit prou, perquè hagi manifestat <strong>la</strong> meva<br />
voluntat <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar córrer una re<strong>la</strong>ció a <strong>la</strong> qual no veig futur.<br />
Futur per a mi, sobretot.<br />
«Para ja <strong>de</strong> dir bestieses, Berta», em va dir fa uns dies <strong>la</strong> Yukino.<br />
I va afegir també que sóc una histèrica, que m’agrada fer-me<br />
pel·lícules.<br />
La comprenc. <strong>El</strong><strong>la</strong> només coneix <strong>la</strong> cara amable <strong>de</strong> l’Abel i com<br />
que, a més, n’està penjada, només veu el que li convé. L’entenc,<br />
perquè també em va passar a mi. Però el que pensi <strong>la</strong> Yukino ara<br />
no té cap importància. <strong>El</strong> que tinc c<strong>la</strong>r és que acabo <strong>de</strong> fer disset<br />
anys i no vull empenyorar <strong>la</strong> meva vida. Per això he dit prou, per<br />
això el <strong>de</strong>ixo.<br />
2 Prop <strong>de</strong>l l<strong>la</strong>c<br />
Fitxa <strong>de</strong>l llibre:<br />
Títol: Prop <strong>de</strong>l l<strong>la</strong>c<br />
Autor: Sebastià Sorribes<br />
Editorial: Bau<strong>la</strong><br />
Núm. i col·lecció: La llum <strong>de</strong>l far, 63<br />
Pàg.: 189<br />
ISBN: 978-84-479-1633-7<br />
Dictat:<br />
Quan en Francesc, a l’hora <strong>de</strong> dinar, va comentar a <strong>la</strong> seva tia que<br />
aquel<strong>la</strong> tarda aniria al Mas Pinós amb en Marcel Just, <strong>la</strong> dona va<br />
moure el cap preocupada i va dir:<br />
—Ja són ganes <strong>de</strong> complicar-se <strong>la</strong> vida. A què treu cap, remenar<br />
allò que va passar fa tants anys? Creu-me, Francesc, el passat,<br />
passat. No t’hi encaparris més.<br />
—Tieta, tu no ho entens. He viscut tots aquests anys creient el<br />
que em va explicar <strong>la</strong> meva mare: que en Marcel <strong>de</strong> Cal Bitlles<br />
havia estat qui havia <strong>de</strong>nunciat al pare. En venir a Bedó per uns<br />
dies em vaig fer el ferm propòsit <strong>de</strong> par<strong>la</strong>r amb el senyor Marcel.<br />
Com ell mateix m’ha fet evi<strong>de</strong>nt, era una espina que portava<br />
c<strong>la</strong>vada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> feia nou anys, tieta! I ara resulta que ell no va ser<br />
el <strong>de</strong>nunciant. Que fins i tot havia vist el pare el dia abans <strong>de</strong>l seu<br />
assassinat. Que havia anat a avisar-lo. Aquesta tarda tindré <strong>la</strong><br />
confirmació <strong>de</strong>l que m’ha explicat l’home. I potser aquest tal<br />
Fre<strong>de</strong>ric Pinós em donarà alguna pista per esbrinar que va<br />
<strong>de</strong>nunciar-lo.<br />
—De què serveix, Francesc... —va començar a dir <strong>la</strong> dona.<br />
Però el seu nebot <strong>la</strong> va tal<strong>la</strong>r:<br />
—Tieta, que no ho entens? <strong>El</strong> meu pare va morir assassinat! I jo<br />
vull saber qui en va tenir <strong>la</strong> culpa. Encara que jo mateix no m’ho<br />
volia confessar, aquests nou anys que he viscut lluny <strong>de</strong> Bedó he<br />
estat obsessionat per <strong>la</strong> mort <strong>de</strong>l meu pare. No em vull venjar,<br />
creu-me, tieta. Després <strong>de</strong> tants anys, té poc sentit <strong>la</strong> venjança,<br />
però tinc tot el dret a voler saber què va passar amb l’assassinat<br />
<strong>de</strong>l meu pare. A més…
DICTATS PER CONTINUAR LLEGINT:<br />
3 No diré res<br />
Fitxa <strong>de</strong>l llibre:<br />
Títol: No diré res<br />
Autor: Bernard Friot<br />
Editorial: Bau<strong>la</strong><br />
Núm. i col·lecció: La llum <strong>de</strong>l far, 76<br />
Pàg.: 68<br />
ISBN: 978-84-479-2014-3<br />
Dictat:<br />
«Sisp<strong>la</strong>u, Brahim, no diguis res, no serveix <strong>de</strong> res, no cridis<br />
l’atenció i tot anirà bé.» És <strong>la</strong> cançó <strong>de</strong> <strong>la</strong> meva mare, pobra<br />
mama, t’estimo, així doncs, no dic res, em premo el ventre perquè<br />
s’enfonsi tot ben endins i no surti, eh?, i no surti. Perfecte,<br />
sempre perfecte... Ben net, ben pentinat, ben vestit, clean, cool,<br />
educat, amo <strong>de</strong> mi mateix, bon alumne, <strong>de</strong>legat <strong>de</strong> c<strong>la</strong>sse, club<br />
<strong>de</strong> judo, grup <strong>de</strong> rock, ajudant sempre els petits amb els <strong>de</strong>ures,<br />
tot com ha <strong>de</strong> ser... Com <strong>la</strong> nostra gespa, davant <strong>de</strong>l nostre<br />
pavelló <strong>de</strong>ls afores, <strong>la</strong> gespa més bonica <strong>de</strong> totes les parcel·les,<br />
tal<strong>la</strong>da amb tisores i sense una so<strong>la</strong> ma<strong>la</strong> herba. I els testos amb<br />
flors als ampits <strong>de</strong> les finestres, i les cortines renta<strong>de</strong>s cada<br />
quinze dies. <strong>El</strong>s meus pantalons ben p<strong>la</strong>nxats, fins i tot els texans<br />
—no, mama, els texans no es p<strong>la</strong>nxen—, i les sabatilles d’esport<br />
neteja<strong>de</strong>s tots els dissabtes... Perfecte, impecable... Fins i tot el<br />
vocabu<strong>la</strong>ri, propi, ben polit, «això no es diu, Brahim», «par<strong>la</strong><br />
correctament, Brahim». I jo obeeixo, sí, mama, sí, mama...<br />
Perfecte, perfecte, perfecte... Per a què?<br />
Em dic Brahim, precisament, i tinc els ulls negres.<br />
I això no s’esborra, no es renta.<br />
4 Maic<br />
Fitxa <strong>de</strong>l llibre:<br />
Títol: Maic<br />
Autora: Tina Vallès<br />
Editorial: Bau<strong>la</strong><br />
Núm. i col·lecció: La llum <strong>de</strong>l far, 78<br />
Pàg.: 88<br />
ISBN: 978-84-479-2266-6<br />
Dictat:<br />
I ara, què?<br />
Sempre que tinc mal <strong>de</strong> panxa <strong>la</strong> mare no hi és. Arribo <strong>de</strong><br />
l’esco<strong>la</strong>, el<strong>la</strong> se’n va i em ve el mal <strong>de</strong> panxa, uns remolins que<br />
em comencen al melic i se’n van cap endins fins que em dobleguen<br />
per <strong>la</strong> meitat. Quan <strong>la</strong> mare torna, el mal <strong>de</strong> panxa se’n va.<br />
<strong>El</strong><strong>la</strong> sempre diu que són nervis. Es veu que tots els nervis els tinc<br />
sota el melic.<br />
La mare se’n va cada dia i no em diu mai si tornarà. L<strong>la</strong>vors<br />
vénen els remolins al melic, quan em quedo sol. De vega<strong>de</strong>s<br />
l’acompanyo i anem junts pel carrer, però no em dóna mai <strong>la</strong> mà<br />
com he vist que fan les altres mares. <strong>El</strong><strong>la</strong> va davant i jo <strong>la</strong><br />
segueixo. La mare no és gaire més alta que jo, però fa trampa i<br />
porta talons. Es veu que <strong>la</strong> mare és molt jove per tenir un nen<br />
com jo: <strong>la</strong> senyora Coixins sempre diu que em va parir que encara<br />
era una nena.<br />
Quan anem pel carrer i <strong>la</strong> mare va davant, jo me <strong>la</strong> miro i m’inflo<br />
tant que em penso que també sóc més alt, tot i no portar talons.<br />
La mare és molt guapa i els homes es giren per veure-<strong>la</strong> passar.<br />
Se <strong>la</strong> miren <strong>de</strong> dalt a baix com si se <strong>la</strong> volguessin aprendre <strong>de</strong><br />
<strong>memòria</strong>.<br />
19
Solucionari<br />
20<br />
[pàgina 2]<br />
ABANS DE LA LECTURA<br />
1. Resposta oberta.<br />
2. Resposta oberta.<br />
3. Resposta oberta.<br />
4.<br />
[pàgina 3]<br />
K L T Y U S O L I T U D D G<br />
J L E C T U R A E R Y U I O<br />
P R F H U E C V N H D G H K<br />
I J K L P N U N A I H G V C<br />
M B H J G S T O R P V Y U G<br />
A V G T J E I K R U I A S E<br />
G S F S A N S A A D F C U S<br />
I U F I O Y S X C V I O P C<br />
N U I O B A B N I M V D H R<br />
A V C X G M A E O R T U A I<br />
R I C B N E M C N M N S V U<br />
A S I R T N Y Y S U N I O R<br />
X C O B I T N M X E O P M E<br />
L M I S T E R I P N Y U I P<br />
5. Resposta oberta.<br />
6. Resposta oberta.<br />
[pàgina 4]<br />
7. Resposta oberta.<br />
8. a. Bau<strong>la</strong>.<br />
b. 2011.<br />
c. E<strong>de</strong>lvives Talleres Gráficos (Saragossa).<br />
d. Indica el propietari <strong>de</strong>ls drets <strong>de</strong>l text i <strong>de</strong> l’edició, respectivament.<br />
e. Copyright.<br />
f. És l’i<strong>de</strong>ntificador únic per a llibres. Sigles (<strong>de</strong> l’anglès):<br />
International Standard Book Number.<br />
9. a. Pertany a <strong>la</strong> col·lecció «La llum <strong>de</strong>l far» i té el número 80.<br />
b. Resposta oberta.<br />
c. Resposta oberta.<br />
10. Resposta oberta.<br />
[pàgina 5]<br />
DURANT LA LECTURA (Pàgina 7 a <strong>la</strong> 76)<br />
1. a. Un narrador omniscient en tercera persona i un narrador en<br />
segona persona que par<strong>la</strong> d’ell mateix en primera persona.<br />
En el segon cas, el text està en cursiva.<br />
b. Narrador omniscient: present. Narrador en segona persona:<br />
passat.<br />
c. L’Aniol i <strong>la</strong> Maria.<br />
d. Vol que torni a recordar el passat que van viure junts.<br />
Simbolitza el rescat <strong>de</strong> <strong>la</strong> <strong>memòria</strong> perduda.<br />
e. Un antic molí d’aigua on feien farina. Als afores <strong>de</strong> Pa<strong>la</strong>u, el<br />
poble on havia nascut l’àvia.<br />
f. Violenta, <strong>de</strong>sagradable: troben en Ciset dins <strong>de</strong>l molí, que<br />
s’emporta colomins dins d’un sac. Por.<br />
g. La ma<strong>la</strong>ltia <strong>de</strong> l’àvia l’afecta molt, no té ganes <strong>de</strong> divertir-se.<br />
L’Ernest. És l’únic que s’interessa per l’estat <strong>de</strong> <strong>la</strong> Maria.<br />
h. Descobreix que l’àvia i en Ciset es coneixien <strong>de</strong> petits... i que<br />
el seu fill, l’Aniol, sap moltes coses.<br />
i. Fa l’orni i en par<strong>la</strong> el mínim possible.<br />
j. La Maria va enviar cartes a en Ciset i mai no en va rebre<br />
resposta.<br />
k. Va anar a <strong>la</strong> masia on havia nascut i va començar a cavar.<br />
Una capsa metàl·lica <strong>de</strong> quan era petita.<br />
l. Ni ell ni l’àvia l’hi van veure més. La Maria va dir a l’Aniol<br />
que segur que s’ho havia imaginat i van tornar al molí.<br />
[pàgina 6]<br />
2. a. Resposta oberta.<br />
b. Resposta oberta.<br />
c. Resposta oberta.<br />
d. Resposta oberta.<br />
3. Resposta oberta.<br />
4. Resposta oberta.
[pàgina 7]<br />
5. F B E D A C<br />
6. <strong>El</strong> passatge narrat en les pàgines 74 i 75. Resposta oberta.<br />
[pàgina 8]<br />
7. Definicions:<br />
a. Arronsant les cames <strong>de</strong> manera que les natges toquin els<br />
talons. (DIEC)<br />
b. Agafar tot dret (un camí) (DIEC), en aquest cas les escales.<br />
c. Af<strong>la</strong>quir l’ànim, el coratge (d’algú), fer-se sentir oprimit.<br />
(GDLC)<br />
d. Manifestar <strong>de</strong>sgrat, <strong>de</strong>saprovació, repugnància. (DIEC)<br />
e. Ajudant-se <strong>de</strong> les mans en lloc <strong>de</strong>ls ulls per encertir-se <strong>de</strong>l<br />
camí, per evitar <strong>de</strong> topar, d’ensopegar, <strong>de</strong> caure, etc. (DIEC)<br />
f. Successió confusa <strong>de</strong> sorolls, remor que mou una multitud,<br />
un corrent d’aigua, els rompents <strong>de</strong> <strong>la</strong> mar, el vent en el<br />
ful<strong>la</strong>tge (DIEC), durant el vespre.<br />
g. Restar immòbil.<br />
8. Mots encreuats.<br />
1 E M B O L C A L L A R<br />
2 F R E S S A<br />
3 E S M U N Y I R - S E<br />
4 V O L E T E J A R<br />
5 B A J A N A D A<br />
6 E R I Ç Ó<br />
7 M O L A<br />
8 A I X O P L U G A R<br />
9 G A N Y O T A<br />
10 P O R T I C Ó<br />
11 T R E N C A C L O S Q U E S<br />
12 L L E T E R I A<br />
[pàgina 9]<br />
9. Resposta oberta.<br />
a. Resposta oberta.<br />
b. Resposta oberta.<br />
c. Resposta oberta.<br />
[pàgina 10]<br />
10. 1 2 3 d e.<br />
11. Resposta oberta.<br />
[pàgina 11]<br />
12. a. Resposta oberta.<br />
b. Resposta oberta.<br />
c. Resposta oberta.<br />
d. Resposta oberta.<br />
13. Resposta oberta.<br />
[pàgina 12]<br />
Solucionari<br />
DURANT LA LECTURA (Pàgina 77 a <strong>la</strong> 154)<br />
1. a. La Sara i l’Aniol eren molt amics i jugaven junts, però durant els<br />
anys <strong>de</strong> primària els nens i les nenes es van anar separant cada<br />
cop més, a causa, sobretot, <strong>de</strong> <strong>la</strong> competitivitat en l’esport i <strong>de</strong>l<br />
menyspreu d’alguns envers les noies.<br />
b. Preparar el programa i <strong>la</strong> celebració <strong>de</strong> <strong>la</strong> «Festa Major <strong>de</strong>l Molí<br />
Vell».<br />
c. La Maria va anar per<strong>de</strong>nt capacitats al l<strong>la</strong>rg <strong>de</strong>l temps i, al cap<br />
d’uns anys, li van diagnosticar <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia d’Alzheimer. Des<br />
d’aleshores, l’Aniol ja no hi va po<strong>de</strong>r passar el juliol amb els<br />
avis, sols, com feien abans.<br />
d. Resposta oberta.<br />
e. <strong>El</strong> seu pare li va dir que s’havia <strong>de</strong> posar al lloc <strong>de</strong> l’àvia, i l<strong>la</strong>vors<br />
l’Aniol es va veure a ell mateix com si l’Alzheimer el tingués ell.<br />
f. No li agrada, però ho entén. Demana al seu pare una última<br />
cosa: que l’acompanyi a un lloc, el molí.<br />
g. En Ciset. Sap per què <strong>la</strong> Maria no va trobar el <strong>tresor</strong> que buscava.<br />
En Ciset no sap que els seus pares rebien però no li<br />
donaven les cartes <strong>de</strong> <strong>la</strong> Maria l’any que el<strong>la</strong> va marxar a <strong>la</strong><br />
capital.<br />
h. L’Aniol se sent una mica <strong>de</strong>cebut, s’esperava que dins hi<br />
hagués alguna cosa més valuosa. La Maria obre <strong>la</strong> capsa i en<br />
va traient els objectes emocionada.<br />
i. Perquè això vol dir que po<strong>de</strong>n tornar a ser amics com abans.<br />
j. <strong>El</strong>s seus pares venen <strong>la</strong> casa. Hi troba <strong>la</strong> capsa metàl·lica <strong>de</strong><br />
l’àvia i se l’emporta. La guardarà i això farà que ho recordi<br />
sempre, i que un dia escrigui <strong>la</strong> seva història.<br />
21
Solucionari<br />
22<br />
[pàgina 13]<br />
2. a. Resposta oberta.<br />
b. Resposta oberta.<br />
c. Resposta oberta.<br />
d. Resposta oberta.<br />
[pàgina 14]<br />
3. a. Cotxe i. Enjogassat<br />
b. Humida j. Carregat<br />
c. Aromes k. Farcit<br />
d. D’altres temps l. Maleter<br />
e. Hi va anar al darrere m. Tant sí com no<br />
f. A l’exterior n. La que pesava més<br />
g. Observar o. Mig enfadar-se<br />
h. Tancats p. Ser ben capaç<br />
4. a. A fora i. Inspirar<br />
b. Trepitjar j. Futur<br />
c. Humida k. Anar<br />
d. Net i fresc l. Portar<br />
e. Carregat m. Estirar<br />
f. Omplir els pulmons n. Aparèixer<br />
g. Tancats o. Fort<br />
h. Enjogassat p. Valent<br />
[pàgina 15]<br />
5. a. Resposta oberta.<br />
b. Resposta oberta.<br />
c. Resposta oberta.<br />
d. Resposta oberta.<br />
[pàgina 16]<br />
6. Resposta oberta.<br />
7. Resposta oberta.<br />
8. a. Resposta oberta.<br />
b. Resposta oberta.<br />
c. Resposta oberta.<br />
[pàgina 17]<br />
9. a. Malfiança (DIEC), els nois s’han distanciat <strong>de</strong> les noies, ja<br />
no hi tenen confiança.<br />
b. Màquina que serveix per piconar, és a dir, per afermar una<br />
capa <strong>de</strong> terra, <strong>de</strong> grava, etc. (DIEC)<br />
c. Rabio<strong>la</strong> d’un infant, amb crits, plors, etc. (DIEC)<br />
d. Desig sobtat i passatger <strong>de</strong> fer alguna cosa. (DIEC)<br />
e. Atrapar, especialment sorprenent algú. (DIEC)<br />
f. Que causa un sentiment o un afecte molt pregon, molt<br />
íntim. (DIEC)<br />
g. Cinta adhesiva <strong>de</strong> material tèxtil o plàstic, que s’utilitza per<br />
protegir els empalmaments <strong>de</strong>ls conductors elèctrics.<br />
(DIEC)<br />
h. Conjunt instrumental popu<strong>la</strong>r català en el qual predominen<br />
els instruments <strong>de</strong> vent, que executen <strong>la</strong> música <strong>de</strong> diferents<br />
danses popu<strong>la</strong>rs, en especial <strong>de</strong> <strong>la</strong> sardana. (GDLC)<br />
i. Tambor petit que es toca amb una so<strong>la</strong> baqueta, generalment<br />
penjat al braç esquerre. (DIEC)<br />
j. Seient plegable <strong>de</strong> lona amb les potes articu<strong>la</strong><strong>de</strong>s en forma<br />
d’aspa per tal <strong>de</strong> regu<strong>la</strong>r-ne <strong>la</strong> inclinació, que permet seurehi<br />
o jeure-hi. (DIEC)<br />
k. Algú, par<strong>la</strong>r confusament, <strong>de</strong>ixant les coses a mig dir,<br />
embul<strong>la</strong>nt-les, <strong>de</strong> manera que el que diu és amb prou feines<br />
intel·ligible. (DIEC)<br />
l. Moble, estri, etc., atrotinat, inútil. (DIEC)<br />
m. Espai ap<strong>la</strong>nat, ferm, a vega<strong>de</strong>s enrajo<strong>la</strong>t o empedrat, on es<br />
baten les messes. (DIEC)<br />
n. Malestar, discòrdia, mal humor, entre dues o més persones.<br />
(DIEC)
10. a. En bàsquet, diversos jugadors fan l<strong>la</strong>nçaments a cistel<strong>la</strong><br />
per torns i sense oposició. Guanya qui arriba abans als<br />
vint-i-un punts.<br />
b. Tancar i obrir ràpidament un ull tenint obert l’altre. (DIEC)<br />
c. Posar-se a riure o a plorar d’una manera sorollosa. (GDLC)<br />
d. Tenir un ferm propòsit, una i<strong>de</strong>a fixa. (GDLC)<br />
e. Esforçar-se, fatigar-se molt, en l’estudi, en <strong>la</strong> consi<strong>de</strong>ració,<br />
etc., d’una cosa. (GDLC)<br />
f. Donar una expressió alegre, feliç. (GDLC). <strong>El</strong>s ulls li brillen<br />
<strong>de</strong> l’emoció que sent.<br />
g. Fer cara <strong>de</strong> no trobar-se gens bé, <strong>de</strong> no estar gens satisfet.<br />
(DIEC)<br />
h. Tombar <strong>la</strong> cara cap a l’altra banda per <strong>de</strong>fugir <strong>la</strong> seva<br />
salutació, <strong>la</strong> seva escomesa. (GDLC)<br />
[pàgina 18]<br />
11. a. Resposta oberta.<br />
b. Resposta oberta.<br />
c. Resposta oberta.<br />
12. Resposta oberta.<br />
[pàgina 19]<br />
13. Resposta oberta.<br />
14. Resposta oberta.<br />
15. Resposta oberta.<br />
[pàgina 20]<br />
16. Corregeix el text següent:<br />
Solucionari<br />
Diumenge al matí <strong>la</strong> Maria obre els ulls. Veu el seu fill i <strong>la</strong><br />
seva dona, el seu nét, a <strong>la</strong> porta <strong>de</strong> <strong>la</strong> seva habitació, que <strong>la</strong><br />
miren fixament. L’aju<strong>de</strong>n a llevar-se. L’acompanyen al <strong>la</strong>vabo<br />
i <strong>de</strong>sprés al menjador. La fan seure al sofà. L’Aniol i el<br />
pare se’n van a una cambra.<br />
–Té, porta-<strong>la</strong>-hi tu –diu el pare.<br />
–Jo? –pregunta l’Aniol, nerviós.<br />
<strong>El</strong> pare fa que sí amb el cap. L’Aniol enfi<strong>la</strong> el passadís <strong>de</strong> casa<br />
amb <strong>la</strong> capsa <strong>de</strong> ferro a les mans. Quan arriba al menjador<br />
l’àvia mira cap a <strong>la</strong> finestra. L<strong>la</strong>vors es gira i troba el seu nét<br />
a tocar. La Maria fa uns ulls com unes taronges.<br />
17. a. Resposta oberta.<br />
b. Resposta oberta.<br />
c. Resposta oberta.<br />
d. Resposta oberta.<br />
[pàgina 21]<br />
DESPRÉS DE LA LECTURA<br />
1. Resposta oberta.<br />
2. Resposta oberta.<br />
3. Resposta oberta.<br />
[pàgina 22]<br />
4. Resposta oberta.<br />
5. b. Cotxe <strong>de</strong> pedals: p. 12 / p. 75-76 / p. 118-119<br />
c. Foto <strong>de</strong> <strong>la</strong> Maria i en Ciset <strong>de</strong> petits: p. 44-45 / p. 51-52 / p.<br />
132<br />
6. Resposta oberta.<br />
[pàgina 23]<br />
7. Resposta oberta.<br />
23
Bibliografia<br />
24<br />
LITERATURA I PREMSA<br />
Treballem <strong>la</strong> literatura<br />
ESPINÀS, J. M. <strong>El</strong> teu nom és Olga. Barcelona: Edicions La Campana, 1986 (1a edició).<br />
LOVECRAFT, H. P. La casa maldita. Dins, per exemple, <strong>de</strong> La l<strong>la</strong>mada <strong>de</strong> Cthulhu. Madrid: Editorial EDAF, 1997.<br />
POE, E. A. La caiguda <strong>de</strong> <strong>la</strong> casa Usher. Barcelona: Edicions 62, 2007.<br />
POE, E. A. L’escarabat d’or. Barcelona: Cruïl<strong>la</strong>, 1999.<br />
RODOREDA, M. Mirall trencat. Barcelona: Cruïl<strong>la</strong>, 1999.<br />
STEVENSON, R. L. L’il<strong>la</strong> <strong>de</strong>l <strong>tresor</strong>. Barcelona: Barcanova, 2006.<br />
TWAIN, M. Les aventures <strong>de</strong> Tom Sawyer. Barcelona: Proa, 1995.<br />
Treballem contra <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia d’Alzheimer<br />
ESTELLER, M. «Va per tu, àvia». <strong>El</strong> Periódico <strong>de</strong> Catalunya, el 23 <strong>de</strong> juliol <strong>de</strong>l 2011.<br />
FUNDACIÓ ACE. Cua<strong>de</strong>rnos <strong>de</strong> repaso. Ejercicios prácticos <strong>de</strong> estimu<strong>la</strong>ción cognitiva para enfermos <strong>de</strong> Alzheimer en fase mo<strong>de</strong>rada.<br />
Barcelona: Glosa, SL, 2003.<br />
JARQUE, J. La frontera <strong>de</strong>l olvido. Vanguardia, al suplement <strong>de</strong>l 12 <strong>de</strong> novembre <strong>de</strong>l 2011.<br />
MORAL GARCIA, S. Conviure amb l’Alzheimer. Vivències d’una néta. Associació Vallès Amics <strong>de</strong> <strong>la</strong> Neurologia (AVAN), 2007.<br />
Treballem l’expressió gràfica i artística<br />
FARMACÈUTICA LUNDBECK. Què té l’avi? Edición Grupo Saned, 2010. (www.familialzheimer.com)<br />
ROCA P. Arrugas. Bilbao: Astiberri Ediciones, 2007.<br />
CINEMA I TEATRE<br />
Treballem el <strong>de</strong>bat i <strong>la</strong> reflexió<br />
GEDEON, E. Forever young. Obra adaptada i dirigida per Tricicle, 2011.<br />
Treballem contra <strong>la</strong> ma<strong>la</strong>ltia d’Alzheimer<br />
BOSCH, C. Bicicleta, cullera, poma. Espanya, 2010.<br />
FINCHER, D. <strong>El</strong> curiós cas <strong>de</strong> Benjamin Button. Estats Units, 2008. (Adaptació d’un conte <strong>de</strong> F. Scott Fitzgerald)<br />
MERCERO, A. ¿Y tú quién eres?. Espanya, 2006.<br />
MÚSICA<br />
Treballem el <strong>de</strong>bat i <strong>la</strong> reflexió<br />
ALPHAVILLE. «Forever young», dins <strong>de</strong> l’àlbum amb el mateix nom, 1984.<br />
Aquesta proposta ha estat feta per Edicions Bau<strong>la</strong>