El tresor de la memòria. Llibre del professorat - Baula
El tresor de la memòria. Llibre del professorat - Baula
El tresor de la memòria. Llibre del professorat - Baula
You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
I ara, què?<br />
DICTATS PER CONTINUAR LLEGINT:<br />
1 Estripar <strong>la</strong> teranyina<br />
18<br />
Fitxa <strong>de</strong>l llibre:<br />
Títol: Estripar <strong>la</strong> teranyina<br />
Autora: M. Carme Roca<br />
Editorial: Bau<strong>la</strong><br />
Núm. i col·lecció: La llum <strong>de</strong>l far, 50<br />
Pàg.: 204<br />
ISBN: 978-84-479-1431-9<br />
Dictat:<br />
<strong>El</strong> problema és que <strong>la</strong> majoria <strong>de</strong> <strong>la</strong> gent n’està, <strong>de</strong> l’Abel, un noi<br />
tan simpàtic, tan amable, tan emprenedor, tan <strong>de</strong> tot...<br />
La Yukino, <strong>la</strong> meva millor amiga, va al·lucinar quan li vaig dir que<br />
l’Abel no era qui semb<strong>la</strong>va.<br />
No em va creure, fins i tot penso que es va preocupar per mi.<br />
Podia llegir a <strong>la</strong> seva cara que creia que m’havia trastocat <strong>de</strong><br />
veritat.<br />
La Yukino diu que sóc una exagerada, que l’Abel pot ser especial,<br />
que potser sí que <strong>de</strong> vega<strong>de</strong>s té mal geni, però que és un bon noi...<br />
Què sap el<strong>la</strong>?<br />
I jo, <strong>la</strong> veritat, és que tampoc no sé res, només que tinc por.<br />
De què?<br />
No ho sé, ben cert que no ho sé, si més no <strong>de</strong>l tot.<br />
Durant mesos he <strong>de</strong>ixat créixer un sentiment enganyós. Amor i<br />
possessió s’han barrejat enfollidament fins que he quedat atrapada<br />
en una teranyina.<br />
Però ja he <strong>de</strong>cidit estripar-<strong>la</strong>.<br />
Sé que no em serà gens fàcil. L’Abel no em <strong>de</strong>ixarà anar, simplement,<br />
perquè jo hagi dit prou, perquè hagi manifestat <strong>la</strong> meva<br />
voluntat <strong>de</strong> <strong>de</strong>ixar córrer una re<strong>la</strong>ció a <strong>la</strong> qual no veig futur.<br />
Futur per a mi, sobretot.<br />
«Para ja <strong>de</strong> dir bestieses, Berta», em va dir fa uns dies <strong>la</strong> Yukino.<br />
I va afegir també que sóc una histèrica, que m’agrada fer-me<br />
pel·lícules.<br />
La comprenc. <strong>El</strong><strong>la</strong> només coneix <strong>la</strong> cara amable <strong>de</strong> l’Abel i com<br />
que, a més, n’està penjada, només veu el que li convé. L’entenc,<br />
perquè també em va passar a mi. Però el que pensi <strong>la</strong> Yukino ara<br />
no té cap importància. <strong>El</strong> que tinc c<strong>la</strong>r és que acabo <strong>de</strong> fer disset<br />
anys i no vull empenyorar <strong>la</strong> meva vida. Per això he dit prou, per<br />
això el <strong>de</strong>ixo.<br />
2 Prop <strong>de</strong>l l<strong>la</strong>c<br />
Fitxa <strong>de</strong>l llibre:<br />
Títol: Prop <strong>de</strong>l l<strong>la</strong>c<br />
Autor: Sebastià Sorribes<br />
Editorial: Bau<strong>la</strong><br />
Núm. i col·lecció: La llum <strong>de</strong>l far, 63<br />
Pàg.: 189<br />
ISBN: 978-84-479-1633-7<br />
Dictat:<br />
Quan en Francesc, a l’hora <strong>de</strong> dinar, va comentar a <strong>la</strong> seva tia que<br />
aquel<strong>la</strong> tarda aniria al Mas Pinós amb en Marcel Just, <strong>la</strong> dona va<br />
moure el cap preocupada i va dir:<br />
—Ja són ganes <strong>de</strong> complicar-se <strong>la</strong> vida. A què treu cap, remenar<br />
allò que va passar fa tants anys? Creu-me, Francesc, el passat,<br />
passat. No t’hi encaparris més.<br />
—Tieta, tu no ho entens. He viscut tots aquests anys creient el<br />
que em va explicar <strong>la</strong> meva mare: que en Marcel <strong>de</strong> Cal Bitlles<br />
havia estat qui havia <strong>de</strong>nunciat al pare. En venir a Bedó per uns<br />
dies em vaig fer el ferm propòsit <strong>de</strong> par<strong>la</strong>r amb el senyor Marcel.<br />
Com ell mateix m’ha fet evi<strong>de</strong>nt, era una espina que portava<br />
c<strong>la</strong>vada <strong>de</strong>s <strong>de</strong> feia nou anys, tieta! I ara resulta que ell no va ser<br />
el <strong>de</strong>nunciant. Que fins i tot havia vist el pare el dia abans <strong>de</strong>l seu<br />
assassinat. Que havia anat a avisar-lo. Aquesta tarda tindré <strong>la</strong><br />
confirmació <strong>de</strong>l que m’ha explicat l’home. I potser aquest tal<br />
Fre<strong>de</strong>ric Pinós em donarà alguna pista per esbrinar que va<br />
<strong>de</strong>nunciar-lo.<br />
—De què serveix, Francesc... —va començar a dir <strong>la</strong> dona.<br />
Però el seu nebot <strong>la</strong> va tal<strong>la</strong>r:<br />
—Tieta, que no ho entens? <strong>El</strong> meu pare va morir assassinat! I jo<br />
vull saber qui en va tenir <strong>la</strong> culpa. Encara que jo mateix no m’ho<br />
volia confessar, aquests nou anys que he viscut lluny <strong>de</strong> Bedó he<br />
estat obsessionat per <strong>la</strong> mort <strong>de</strong>l meu pare. No em vull venjar,<br />
creu-me, tieta. Després <strong>de</strong> tants anys, té poc sentit <strong>la</strong> venjança,<br />
però tinc tot el dret a voler saber què va passar amb l’assassinat<br />
<strong>de</strong>l meu pare. A més…