El tresor de la memòria. Llibre del professorat - Baula

3 Camp o ciutat
En l’últim capítol, «El retorn», hi ha una contraposició evident
entre el «territori urbà» i l’àmbit rural on hi ha el molí. La ciutat
significa el brogit, les expectatives de l’adolescència, el món fet
a mida de l’ésser humà, mentre que el camp i les muntanyes hi
apareixen lligades al silenci, la quietud, un món antic i més avorrit
per a l’Aniol, que només mira endavant i ja no vol mirar
enrere.
Objectius:
Reflexionar sobre la típica contraposició «camp-ciutat», però
com a manera de sentir del protagonista adolescent.
Pensar sobre les diferències entre viure al camp i a la ciutat avui
dia.
Aprendre a debatre i a desenvolupar arguments, tot respectant
les normes proposades.
Aprendre a escoltar els companys i les companyes.
Proposta:
Demanar als alumnes que reflexionin sobre l’evolució de l’Aniol
pel que fa a la valoració del molí i el medi rural en tres etapes:
infantesa, adolescència i maduresa.
Es poden organitzar diversos debats.
Temes per al debat:
És «normal» la manera de l’Aniol adolescent d’entendre el camp i
la ciutat?
És «lògic» el canvi d’actitud de l’Aniol respecte a l’etapa
d’infantesa?
La ciutat equival a les «coses superficials» i el camp, a les «coses
profundes»?
Treballem...
Què t’estimes més, viure al camp o a la ciutat?, o: Qui viu millor,
una persona que viu en un poble o una masia, o una persona que
viu a ciutat?
Es pot proposar a l’alumnat que preguntin a gent que visqui en
un poble (familiars, coneguts...) els avantatges i els inconvenients,
i si els agradaria o no viure a ciutat, amb arguments.
També haurien de fer el mateix amb persones que visquin a
ciutat. Finalment, es podria exposar a classe la informació obtinguda.
4 Retrobaments
A El tresor de la memòria hi ha dos retrobaments emotius, el de
l’Aniol amb la Sara i, sobretot, el de la Maria i en Ciset. En un cas
per la inèrcia de la vida i en l’altre per un malentès i una mala
acció de tercers, s’esdevé una situació de fragmentació entre els
amics que es manté en el temps gràcies a la incomunicació.
Objectius:
Reflexionar sobre les amistats d’infantesa, les que van deixar pel
camí i les que encara conserven.
Pensar en les actituds de tossuderia i d’orgull personal que porten
al distanciament entre les persones.
Proposta:
Demanar als alumnes que parlin de nens o nenes que eren amics
seus quan eren petits, o de les amistats que encara conserven de
llavors. Valorar fins a quin punt la nostra societat propugna una
«cultura del jo» que crea barreres entre les persones, i preguntarse
quines en són les causes.
Fer que l’alumnat expliqui, segons el seu parer, què és l’amistat i
què s’ha de fer per conservar-la durant molts anys. Proposar-los
que busquin textos que en parlin de forma explícita o implícita.
11