Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

Carruatge passant sobre el riu a l'altura de Pardinyes (c. 1930). Ateneu Popular de Ponent / Arxiu Municipal de Lleida.
o els inicis de l’Aplec del Caragol (Lleida), on el riu ha esdevingut
un veritable escenari de festa.
L’any 2006, l’Ateneu Popular de Ponent va dedicar al riu una
de les campanyes del Coneixes la teva ciutat? Amb el nom
suggeridor d’El riu Segre, un protagonista anònim, es va
voler abordar el tema des d’una perspectiva global, però
mirant de copsar les diferents percepcions i, d’aquesta
manera, entendre el riu com una realitat complexa.
Va ser aleshores quan va sorgir la proposta d’aprofundir en
una nova visió: la recuperació de la memòria històrica i
etnològica del riu. Des de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua,
s’insisteix precisament en la necessitat de “recuperar
els escenaris socials de l’aigua, que formen part essencial
del patrimoni cultural i de la memòria col·lectiva”. Aquesta
nova visió persegueix, de fet, un doble objectiu: el reconeixement
del riu com a escenari social i històric complex
i la creació d’un imaginari on el riu esdevingui un nou subjecte
cultural.
I, en aquest sentit, en territoris com el Pirineu o la ribera
de l’Ebre, on el riu continua sent un referent social important,
moltes propostes parteixen precisament de la recuperació
de la memòria col·lectiva. Per citar-ne només
alguns exemples, destaquen l’activitat portada a terme per
les associacions de raiers (Coll de Nargó, Segre; la Pobla
de Segur, Noguera Pallaresa), el Centre d’Interpretació de
la Reserva Natural de Sebes (Ebre, Flix), la competició
esportiva de la Lliga de muletes a l’Ebre, activitats de lleure
vinculades al turisme rural (pontones amb perxa) a la
zona del delta de l’Ebre, la construcció del nou llagut turístic
Lo Sirgador, al Baix Ebre, o la recuperació del llagut
Cardenal (Faió).
Pel que fa al nostre àmbit d’actuació, experiències com
l’exposició itinerant El Segre, la memòria d’un riu, la capbussada
popular al riu Segre o la baixada de pontones del
delta de l’Ebre per la canalització del Segre, emmarcades
dins de l’Any del Riu Segre (2010), són una resposta encara
tímida a la necessitat d’engegar noves dinàmiques on la
recuperació de la memòria històrica hi juga un paper fonamental.
En el nostre cas, però, encara estem cercant els
referents necessaris per construir el nou discurs.
És en aquest punt final on tornem a recuperar la figura de
Josep Mata Solé. Entendre el riu a través de la percepció
d’aquests personatges suposa un primer pas en el reconeixement
del riu com a realitat social des d’un vessant històric
i etnològic, però sobretot ens ha de permetre formular a
través de l’experiència històrica noves maneres de socialització
dels espais fluvials.
15
EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA