Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

D’altra banda, la carretera de Grenyana, que té dues de
les entrades al parc, s’ha vist en aquests darrers anys
envaïda per camions de transport de material pesant per
a la construcció.
Durant anys, una gravera va extreure àrids de la llera del riu
i, amb l’expansió de la construcció, s’ha reconvertit en una
important indústria de prefabricats de formigó. Situada al
camí d’accés al parc, s’ha anat estenent i ara ocupa terreny
de cultiu i forestal.
La sobreexplotació pot posar en risc la continuïtat dels ecosistemes
i, en conseqüència, la de l’agricultura, la ramaderia
i la pròpia cultura d’un territori. El terme sostenible és
un mot devaluat, la sostenibilitat s’interpreta habitualment
com la manera de satisfer les necessitats de les poblacions
d’avui sense comprometre les de generacions futures. A
hores d’ara, aquesta “definició” és imprecisa, perquè les
necessitats i les opcions poden ser diferents segons cadascú.
Sovint, també polítics corruptes i multinacionals depre-
dadores utilitzen el concepte de desenvolupament sostenible
per definir les seves activitats.
L’explotació del riu Segre per Fecsa-Endesa, els transvasaments
actuals i els projectes futurs posen en perill la continuïtat
de la vida dels pobles que depenen de la seva aigua.
Actualment hi ha períodes en què les captacions d’aigua
deixen el riu sec en alguns dels seus trams. Igualment,
aquestes captacions provoquen la reducció del seu cabal i,
en conseqüència, es produeix un índex de contaminació
extrem, sobretot al tram més baix.
Potser la sostenibilitat implica que tot el que genera un paisatge
s’ha de destinar al medi natural i a les poblacions i
cultures locals. En això residiria el vincle íntim entre els
habitants d’un lloc i el seu paisatge cultural. La sostenibilitat
hauria de ser social, econòmica i ecològica, ja que el
límit del desenvolupament el determina el medi. És una
obvietat que, si els recursos s’esgoten, no pot continuar
desenvolupant-se.
1 Reportatge de l’any 2010. Tema: el riu Segre des de la partida de Grenyana a partir d’actualització d’imatges d’arxiu i entrevistes. Entrevistats: Txell Pastor
(tècnic mediambiental), Jesús Vidal (Col·lectiu Natura), Jordi Esterri (pagès de Grenyana), Francesc Terès (historiador de la partida), Marc Sans (tècnic del
Museu de l’Aigua) i Xavier Eritjà (Ateneu Popular de Ponent).
19
EL SEGRE: UN RIU DE CULTURA