Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA
Teresa Nogués. Escultura pública a la glorieta de Font i Quer, 1994.
del parc, però, al bell mig de la glorieta de Font i Quer (punt
de confluència del carrer Xavier Puig Andreu i l’avinguda
Pearson) trobem el primer, i el més reeixit, exemple d’escultura
pública vinculada al riu.
La intervenció que l’artista Teresa Nogués dugué a terme
l’any 1994 consta de dos elements ovoïdals, de 5 x 3 metres
cada un, configurats a partir d’una sèrie d’estries transversals
de ferro obertes que mostren un interior ple de còdols
provinents del Segre. Tots dos “ous” descansen sobre una
rotonda feta amb les mateixes pedres que duen al seu interior,
també recollides del mateix riu.
Teresa Nogués trià específicament aquesta ubicació per a la
seva intervenció. Un indret on s’acaba la ciutat i comença
el riu, on l’urbanisme deixa lloc a la natura. Les dimensions
de l’obra i el tractament contundent de les franges de ferro
fan que l’escultura esdevingui un potent indicador d’aquest
pas d’un món a l’altre.
És una fita, un senyal de dimensions colossals no exempt
d’una poètica i sensibilitat exquisides, marca de la casa en
tots els treballs de l’artista lleidatana. Els ous s’estan obrint
per deixar anar la vida que contenen en el seu interior; una
vida simbolitzada en la pedra que assumeix el paper de llavor
del propi riu.
Sens dubte, una de les escultures públiques de la nostra
ciutat més ben plantejada, amb un rigor conceptual i una
interacció amb l’entorn únics, i que la majoria de lleidatanes
i lleidatans coneix i ubica. Llàstima que l’exemple
no condís.
34
Deixem enrere l’asfalt i els “ous de l’alcalde” (Siurana, és
clar) i entrem al parc. Tot just a la zona de lleure, al costat
del Centre d’Interpretació, tenim els primers exemples
d’una sèrie de petites escultures de fusta que ens anirem
trobant escampades per diferents racons.
Es tracta d’un grup de sis obres d’inspiració totèmica, realitzades
l’any 2005 en el marc del taller N(ART)URA, que
l’Associació d’Arts de Ponent donà a la ciutat i que l’Ajuntament
de Lleida incorporà a l’entorn de la Mitjana. Peces
de Ramon Ruiz, Rafael B. Borlansa, Agustín Ortega, Sergi
Herrera, Julián Morancho i Jordi Florensa.
En el nostre camí cap al riu per la ruta principal del parc ni
les veurem totes ni les buscarem. Només direm que, si més
no, es caracteritzen per una més que agraïda capacitat de
mimetització amb l’entorn, i que costa distingir-ne unes de
les altres si no es manté una certa predisposició d’ànim.
Sortim de la Mitjana per la zona dels dipòsits de la Sant
Miquel i entrem a la canalització del riu tot just al costat de
les comportes. En aquest punt, la immensa avinguda que la
ciutat prengué al Segre es vesteix, novament, amb la presència
d’una altra escultura de fusta, d’idèntiques característiques
a les instal·lades a la Mitjana.
I és que l’any 2007, en el marc del Dia Mundial del Medi
Ambient, l’Associació d’Arts de Ponent dugué a terme
una nova edició del taller N(ART)URA, en què també hi
participaren alguns escultors provinents de Guadalajara.
Com dos anys abans, els fruits d’aquesta trobada (nou
escultures de fusta, algunes de fetes amb troncs d’arbres