Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

especial per a ells, molt més petita que les que feia servir
per als adults i els trasllats de càrrega.
Aquestes històries relacionades amb la partida de Grenyana
van ser enregistrades directament dels seus protagonistes
o descendents per Francesc Terès i publicades posteriorment
en un llibre. Una de les que relata té a veure amb
un accident fortuït. En traslladar un carregament de llenya
des d’una de les illes del riu a l’altra vora, un cop d’aigua va
capgirar la barca, els homes van caure juntament amb els
troncs de llenya que, per sort, van anar riu avall sense ferlos
cap mal. Del relat del fet d’en Terès se’n desprèn un cert
sentiment de respecte cap al riu, respecte propi de les
poblacions de ribera la quotidianitat de les quals a vegades
es veu afectada per episodis tràgics que es recorden d’una
generació a l’altra.
Fins avui dia l’aigua proveeix la partida de molts recursos.
La casa on va néixer Terès és ara un camp de cultiu intensiu
de fruiters. Malgrat tot, Terès era capaç de situar-se perfectament
seguint la xarxa de reg, la mateixa que distribueix
l’aigua a tota l’horta. El braçal que baixa de la séquia,
un regador o una pala determinada li servien per ubicar el
que havia estat la casa familiar.
Gran part d’aquest sector de l’horta es rega inundant les
parcel·les, aquest és un sistema que tendeix a desaparèixer,
la qual cosa provocarà noves transformacions en un paisatge
que des del primer terç del segle passat s’ha transformat
molt a causa de la introducció de tecnologies necessàries
per al desenvolupament econòmic.
Quant al reg, les noves pràctiques tendeixen a extremar l’economia
de l’aigua, però en el marc territorial de Catalunya
l’estalvi en el reg contrasta amb els usos de l’aigua d’altres
sectors econòmics com els de l’oci i el turisme, en els quals
el consum és extrem.
Paisatge subjectiu
La séquia de Fontanet, que creua Grenyana per la part més
alta, és un vestigi de la cultura musulmana. A la mateixa
séquia, el molí de Cervià també és un signe més de les interaccions
i les intervencions humanes que configuren el que
s’entén com paisatge cultural de la partida.
Si s’observa el molí o la séquia, es fàcil evocar el rastre d’altres
èpoques, que de seguida es poden enllaçar amb l’edat
mitjana, amb el mateix molí i amb la guerra dels Segadors,
que va provocar la seva devastació i posterior reconstrucció.
Així mateix, l’ofici de barquer forma part d’un imaginari
mític. Igualment, en parlar del riu s’ha esmentat el
respecte que li té la gent que hi viu a prop. Hi ha molts elements
integrats en el paisatge que desprenen una càrrega
simbòlica que contribueix d’una manera o altra a la identificació
de les comunitats amb el seu territori.
Diferents manifestacions artístiques han contribuït a crear
valoracions estètiques i simbòliques en les quals es pot
intuir el reflex d’aquesta tendència a la mitificació de determinats
aspectes del territori. A Catalunya, aquest fet ha ajudat
a enfortir sentiments nacionals que van catalitzar-se en
moviments com el Modernisme i el Noucentisme, l’origen
dels quals es pot trobar ja a la primera meitat del segle XIX
amb la Renaixença. Els seus ideals quant al paisatge i la
natura han perdurat fins avui, amb un sentiment d’arrel
tel·lúrica. Aquest paisatge més o menys idealitzat ha deixat
una important empremta d’identitat, tot i que a vegades ha
entorpit una mirada més real i de major autoestima del paisatge
local.
En qualsevol cas, el desenvolupament econòmic és un dels
principals elements conformadors del paisatge al llarg de
la història, també a Grenyana. L’agricultura, la ramaderia i
la indústria hi han deixat els seus traços que, no pel fet de
17
EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA