EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA Ramon Ruiz. “Nudo”, N(ART)URA 2005 (la Mitjana). d’una particular concepció antropomòrfica <strong>de</strong> l’univers. Quan aquest artista ens parla, la forma <strong>de</strong>l seu discurs es<strong>de</strong>vé gairebé sempre larval, en un missatge que gira al voltant <strong>de</strong> la creació i la <strong>de</strong>strucció, <strong>de</strong> la mort i la resurrecció. Lemúria mai no ha arribat a assolir aquest darrer nivell. El que havia <strong>de</strong> ser un retorn s’ha convertit en un somni incongruent, en una anècdota cruel. Molt poca gent entendrà el significat d’aquest fracàs, molt pocs seran capaços d’entendre el que s’han perdut per no po<strong>de</strong>r fruir d’aquesta segona oportunitat. El passeig escultòric s’acaba. Ens atansem al Pont <strong>de</strong> la Universitat i al Campus <strong>de</strong> Cappont <strong>de</strong> la UdL. Deixem enrere estranys aparells <strong>de</strong> gimnàstica i els darrers tòtems marcats per la pols i les signatures in<strong>de</strong>sxifrables. Al final <strong>de</strong> l’avinguda Jaume II albirem una imponent figura <strong>de</strong> pedra que, amb els braços aixecats en senyal <strong>de</strong> victòria, espera la nostra arribada. Es tracta d’una escultura <strong>de</strong> Juli Cèsar <strong>de</strong> 6,40 m que l’escultor Manuel Cusachs realitzà l’any 1998 per encàrrec <strong>de</strong> Josep Vallverdú i la seva dona, Isabel. Feia temps que Vallverdú creia necessari que <strong>Lleida</strong> omplís el buit en record <strong>de</strong> Juli Cèsar. Calia fer honor als textos escrits pel general romà sobre la famosa batalla d’Ilerda contra el també general Pompeu, i on el vell riu Sicoris hi 38 Sergi Herrera. “Reposo”, N(ART)URA 2007 (canalització). tingué un paper <strong>de</strong>stacat. Per aquest motiu, l’escriptor lleidatà encarregà aquesta obra al seu amic íntim Manuel Cusachs, que abandonà temporalment els seus treballs a la Sagrada Família per dur a terme un projecte finançat totalment per Vallverdú i la seva dona. Un cop finalitzat, la parella en féu donació a la Universitat <strong>de</strong> <strong>Lleida</strong> perquè fos mostrada a la ciutat. Blocs <strong>de</strong> granit gegantins <strong>de</strong>fineixen un treball on prima la força <strong>de</strong>l contingut, el ritual <strong>de</strong> la victòria, per sobre la i<strong>de</strong>ntificació <strong>de</strong>l personatge. Llàstima <strong>de</strong> la ubicació. Damunt la vorera <strong>de</strong> l’avinguda Jaume II resta vacil·lant, amb una permanent sensació <strong>de</strong> provisionalitat i sense saber cap a on dirigir el seu crit. La llera <strong>de</strong>l riu havia <strong>de</strong> ser, en aquest cas <strong>de</strong> forma flagrant, el seu <strong>de</strong>stí final. El nostre passeig s’acaba aquí. Més enllà, el Segre enfila el seu camí cap a Mequinensa, passant per Albatàrrec, Montoliu, Sudanell, Alcarràs, Torres <strong>de</strong> Segre, Aitona, Seròs i la Granja d’Escarp. No sóc un home <strong>de</strong> riu, no ho seré mai. Només espero que en totes i cadascuna d’aquestes poblacions l’ètica sigui més forta que l’estètica i que el riu aconsegueixi sortir in<strong>de</strong>mne <strong>de</strong>ls bons propòsits <strong>de</strong>ls seus ciutadans.
Tonet Amorós. “Lemúria”, 1998. Miguel Ángel González. “Estampida”. 39 EL SEGRE: UN CABAL DE CULTURA
Change language