Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

Fa uns vint anys, durant una incursió en una llibreria, un
volum primet i descolorit em va cridar l’atenció. Es tractava
d’una edició dels assaigs breus de Thoreau. El títol era Desobediencia
civil y otros escritos, de l’editorial Tecnos. Ara hi ha
una edició bilingüe, molt millor, a l’editorial Iralka. No recordo
que hagués sentit mai a parlar de la desobediència civil,
fins aleshores, si més no com a concepte. En obrir el llibre, a
l’atzar, vaig topar amb les frases següents: “Hi ha lleis injustes:
Ens acontentarem a obeir-les o intentarem corregir-les i les
obeirem fins a aconseguir-ho? O les transgredirem des d’ara
mateix?”. Confesso que em van impactar pregonament. De
sobte, se’m feia llum nova damunt d’un tema sobre el qual
tenia lectures diverses, cap de les quals, però, no havia plantejat
així, amb aquesta senzillesa, la possibilitat de desobeir
—així, sense més— les lleis injustes.
El llibret contenia diversos escrits de Thoreau, que fins aleshores
no havia llegit mai. El que justificava l’edició tenia un
títol engrescador: Sobre el deure de la desobediència civil, que,
ja d’entrada, esperonava la curiositat. Com pot ser que la desobediència
civil pugui ser considerada un deure? És clar, ignorant
del sentit precís de l’expressió desobediència civil hom
podia imaginar qualsevol cosa, tant el simple desacatament
de la llei com la revolta violenta contra el sistema legal vigent.
La lectura de les pàgines del llibre havia d’aclarir els meus
dubtes i satisfer la meva curiositat, però alhora havia de fer-la
créixer encara més. En efecte, l’assaig més conegut de Thoreau
té un ressò anarquitzant que sorprèn i alhora incomoda
per la seva gratuïtat aparent. Frases com “El millor govern és
el que no governa en absolut” semblen irreflexives. És en
avançar que hom s’adona que, en realitat, Thoreau té en tan
alta estima la consciència humana i la seva capacitat per dis-
62
Report
COSES QUE HE LLEGIT
Ramon Camats i Guàrdia*
El llegat de Thoreau
Henry David Thoreau: Sobre el deber de la desobediencia civil. Editorial Iralka, Bilbao 2002. Es tracta d'una
edició bilingüe de l'obra de Thoreau, un assaig de 1848, que prendria el títol definitiu de Civil Disobedience
en un compilació pòstuma de les obres de Thoreau, feta sota el títol general A Yankee in Canada,
with anti-slavery and reform papers, l'any 1866.
tingir el bé del mal que creu que el ciutadà no ha de sotmetre
la seva consciència als legisladors ni un sol instant, “sinó,
per què té cada home la seva consciència?”. El cas és que
aquests textos són només el llindar d’altres consideracions.
L’assaig és, en realitat, una reflexió sobre la Justícia, en majúscules,
i sobre la dificultat que les lleis humanes —massa
humanes— siguin justes. El context en què l’assaig va ser
escrit aclareix moltes coses. Thoreau s’indignava que els Estats
Units d’Amèrica, la Constitució dels quals proclamava iguals
tots els homes, mantingués la ignomínia de l’esclavatge i,
alhora, estigués lliurant una guerra de conquesta de territori
contra Mèxic.
A l’Amèrica d’aleshores hi havia moltes persones contràries a
l’esclavitud dels negres. Val a dir que l’any 1850 només els
estats del sud eren esclavistes, però hi havia una llei que obligava
a retornar-hi els esclaus fugitius, que eren considerats
simples béns mobles. La desobediència a aquesta llei i la lluita
efectiva contra l’esclavatge eren clandestines. Thoreau va
ser el primer que, per bé que de manera simbòlica, va desobeir
la llei públicament. Avui diríem que va practicar una
desobediència indirecta de la llei. Va anunciar que no pensava
col·laborar amb un govern injust que proclamava lleis
injustes i que la seva forma de fer-ho seria no pagar impostos.
Va ser detingut per això i va passar fins i tot una nit a la presó.
D’aquesta experiència naix tot l’assaig sobre el deure de la
desobediència civil.
L’anècdota, encara que carregada de simbolisme, és prou
senzilla. Què té l’assaig que en neix? Què conté d’emotiu i
alhora de motivador? Què va fer que aquest assaig es convertís
en la lectura de capçalera de Mohandas Gandhi i més