Descarregar PDF - Cercle de Belles Arts de Lleida

EL SEGRE: UN RIU DE CULTURA
ser menys artístics deixen de ser referències culturals. La
cultura és també la manera com cada societat afronta la
subsistència.
Paisatge cultural
El pla urbanístic del riu, endegat després de les inundacions
de 1982, va acabar l’any 94 amb la incorporació de la Mitjana
en un extens parc fluvial. Abans del desenvolupament
efectiu del pla, la Mitjana era una àrea natural indeterminada.
Hi havia una associació que apel·lava per a la conservació
d’aquell espai natural. Josep Vidal era el representant del
Col·lectiu Natura. Els integrants del grup miraven d’impedir
la caça descontrolada que s’hi practicava, una tasca que en
ocasions suposava un risc per a la integritat personal. Vidal
també va protagonitzar un dels episodis que podia haver
compromès l’existència de la Mitjana actual.
Segons Jesús Vidal, amb la permissivitat de l’Ajuntament de
Lleida, Fecsa i una empresa d’Osca es va iniciar una tala mas-
18
siva d’arbres que hauria acabat amb el bosc. L’elèctrica pretenia
eliminar tota la vegetació i drenar la zona per, així, alliberar
obstacles en la captació d’aigua cap al canal que condueix
a la central de Seròs. Les queixes de l’associació a l’Ajuntament
van acabar aconseguint que s’aturés la tala d’arbres.
Avui dia, el parc de la Mitjana està perfectament integrat al
teixit urbà, constitueix un centre d’interpretació de la biodiversitat
del bosc de ribera i també una dotació ludicoesportiva.
Però, tot i que el parc forma part de Grenyana, per
a la partida és un espai aliè. La Mitjana, com altres infraestructures
importants de Lleida adreçades a la interpretació
del paisatge, pertany a altres barris. El molí de Sant Anastasi,
a la Bordeta, o el Museu de l’Aigua són dos exemples
més que es mantenen desconnectats de Grenyana, tot i que
comparteixen la mateixa història, el mateix valor i el
mateix sentit.
La comprensió i la identificació amb l’entorn passa per una
apropiació afectiva de la comunitat que hi viu.