OVIDI: Metamorfosis (selecció) - IES Mossèn Alcover

i, destriant-la amb els dits, pel mig de l’ordim fan que passi
fins que la premsen en sec els cops de les pues ben fines.
Totes dues s’afanyen i, al pit agafada la roba,
mouen els braços ben hàbils amb tant d’ardor que no es cansen. 60
Es teixeixen allà les porpres que varen conèixer
les calderes de Tir, i els tons gairebé imperceptibles,
tal com es veu en l’arc que surt després que la pluja
és traspassada pel sol i es corba al llarg de la volta,
en què destaquen mil colors diferents, però els límits 65
entre aquest i el següent escapen a tota mirada:
són tan semblants els que es toquen i tant els extrems divergeixen!
Es barregen allà filades d’or mal·leable
i les antigues faules s’explanen sobre la tela.
Pal·las broda el penyal de Mart, a l’alcàsser cecropi, 11 70
i la vella disputa pel nom d’aquella contrada.
Sis parelles de déus al voltant de Júpiter seuen
en magnífics seients ben posats, cada déu amb el rostre
que el distingeix entre tots: el de Júpiter és el més regi.
Posa, allà dret, el déu de les ones, mentre colpeja 75
l’aspre rocam amb el llarg trident, i d’aquella ferida
brolla l’aigua amb què vol tenir la ciutat favorable;
ella hi porta l’escut, hi porta la llança esmolada,
porta el casc sobre el cap i amb l’ègida el pit es defensa,
i hi representa el moment que, clavant a terra la llança, 80
fa que s’aixequi fruitant un brot blanquinós d’olivera
mentre l’admiren els déus. La Victòria l’obra culmina.
Mes, perquè vegi clar la seva competidora
quin és el premi que pot esperar de tan gran gosadia,
posa als quatre cantons l’exemple de quatre concursos 85
amb un color ben intens, destacant les petites figures.
Un dels angles conté la tràcia Ròdope i Hemos, 12
ara cims congelats, però cossos mortals aquells dies
que com els déus suprems pretenien anomenar-se.
Una altra part el destí llastimós de la mare pigmea 90
representa, quan fou per Junó en una prova vençuda
i l’obligà, com a grua, a fer la guerra al seu poble.
Broda en una altra part Antígona, l’agosarada
que competí amb la muller del gran Júpiter; fou convertida
per la suprema Junó en ocell, i no li evitaren 95
Ili ni Laomedont, el seu pare, que, feta cigonya
d’ales blanques, picant amb el bec hagués d’aplaudir-se.
Cíniras, pare mancat, és a l’únic angle que queda
11 El penyal de Mart és l’Areòpag, muntanya del terme d’Atenes, tot i que la tradició situa la disputa
dels déus a l'Acròpolis.
12 Ròdope i Hemos havien estat reis de Tràcia abans de la seva transformació en muntanyes. La
pigmea es diu Gèrana, però no sabem més detalls de la seva història. L’Antígona aquí esmentada era
una princesa troiana, filla de Laomedont i germana de Príam. Les filles de Cíniras, rei de Síria, també
van ser convertides en grades de pedra per haver gosat comparar-se amb Junó.
14