el retablo de san valero el retaule de san valer - Diputación de ...

abren y presentan una escena, etc., -entre muchas
otras características de estilo que evidenciaban el
cambio-. Trabajó para los patronos más importantes
de Valencia, y parece que tuvo un papel decisivo en la
formación de los artistas más relevantes del panorama
pictórico valenciano del primer tercio del siglo XV, como
fueron Gonçal Peris y Jaume Mateu, ambos figuras
capitales de la segunda generación del gótico
internacional en Valencia.
Estas pinturas valencianas con los nuevos modos
también se podían encontrar en territorios limítrofes del
sur de Aragón, como Rubielos de Mora, que se
abastecían de retablos pintados en la ciudad de Valencia,
donde jugó un papel determinante el taller de Pere
Nicolau. Se trata pues de un momento de gran
producción, que responde a una fuerte demanda que
recibían los talleres valencianos, lo cual nos hace pensar
que era una pintura de fuerte atracción en los posibles
demandantes.
JAUME MATEU
Jaume Mateu, catalán de origen, sobrino del pintor
Pere Nicolau, el gran maestro del primer Gótico
Internacional valenciano, fue uno de los artistas más
relevantes y destacados del panorama pictórico en
tierras valencianas durante la primera mitad del
cuatrocientos, junto a la figura de Gonçal Peris, con el
que colaboró a lo largo de su carrera en diversos
encargos, uniéndoles una misma formación con Pere
Nicolau en cuyo obrador aprendieron y más tarde, tras
la muerte del maestro el 25 de julio de 1408 sin
testamento, pugnaron por heredar.
Jaume Mateu, alegando que era el pariente más
próximo de su tío, fue declarado heredero del mismo,
mientras a Gonçal Peris, a quien en un primer momento
se eligió custodio de los bienes de Nicolau, veía
denegado el derecho a una herencia que tuvo que
devolver. Existe la documentación de los pleitos que
ambos maestros mantuvieron, con la declaración de
otros artistas contemporáneos como testigos -entre
otros Antoni Peris o Marçal de Sas-, los cuales interesan
más que por su contenido de carácter jurídico, por la
constancia de la presencia de dichos artífices activos
en esos momentos, los prolegómenos del XV, en tierras
valencianas.
La labor de Jaume Mateu y su éxito queda del
todo justificado en la historia del arte valenciano por la
cantidad de encargos que recibió a lo largo de su
fructífera trayectoria, desde que trabajara durante
catorce años, al menos, en el prolífico obrador de su
tío, en el que aprendió y conoció a otras destacadas
figuras del panorama artístico del momento y donde
asumió de la manera de pintar de todos ellos.
etc., -entre moltes altres característiques d'estil
que evidenciaven el canvi-. Va treballar per als
patrons més importants de València, i pareix que
va tindre un paper decisiu en la formació dels
artistes més rellevants del panorama pictòric
valencià del primer terç del segle XV, com van ser
Gonçal Peris i Jaume Mateu, ambdós figures
capitals de la segona generació del gòtic
internacional a València.
Estes pintures valencianes amb els nous modes
també es podien trobar en territoris limítrofs del sud
d'Aragó, com Rubielos de Mora, que s'abastien de
retaules pintats en la ciutat de València, on va jugar
un paper determinant el taller de Pere Nicolau. Es
tracta puix d'un moment de gran producció, que
respon a una forta demanda que rebien els tallers
valencians, la qual cosa ens fa pensar que era una
pintura de forta atracció en els possibles
demandants.
JAUME MATEU
Jaume Mateu, català d'origen, nebot del pintor
Pere Nicolau, el gran mestre del primer Gòtic
Internacional valencià, va ser un dels artistes més
rellevants i destacats del panorama pictòric en terres
valencianes durant la primera meitat del quatre-cents,
junt amb la figura de Gonçal Peris, amb el que va
col·laborar al llarg de la seua carrera en diversos
encàrrecs, unint-los una mateixa formació amb Pere
Nicolau en l'obrador del qual van aprendre i més tard,
després de la mort del mestre el 25 de juliol de 1408
sense testament, van pugnar per heretar.
Jaume Mateu, al·legant que era el parent més
pròxim del seu oncle, va ser declarat hereu del mateix,
mentre Gonçal Peris, a qui en un primer moment es
va triar custodi dels béns de Nicolau, veia denegat
el dret a una herència que va haver de tornar. Hi ha
la documentació dels plets que ambdós mestres van
mantenir, amb la declaració d'altres artistes
contemporanis com a testimonis -entre altres Antoni
Peris o Marçal de Sas-, els quals interessen més que
pel seu contingut de caràcter jurídic, per la constància
de la presència daitals artífexs actius en eixos
moments, els prolegòmens del XV, en terres
valencianes.
La labor de Jaume Mateu i el seu èxit queda
del tot justificat en la història de l'art valencià per la
quantitat d'encàrrecs que va rebre al llarg de la seua
fructífera trajectòria, des que treballara durant catorze
anys, almenys, en el prolífic obrador del seu oncle,
en el que va aprendre i va conèixer a altres
destacades figures del panorama artístic del moment
i on va assumir la manera de pintar de tots ells.