® Museu <strong>de</strong> B<strong>el</strong>les Arts <strong>de</strong> Cast<strong>el</strong>ló Av. Germans Bou, 28 - 12003 Cast<strong>el</strong>ló T<strong>el</strong>. 964 727 500 / Fax 964 727 521 museu.info@culturcas.com Textos: David Montolío Torán, Sonia Cercós Espejo Disseny i Maquetació: José Caño Fotografies: Heredio Iserte, Museu <strong>de</strong> B<strong>el</strong>les Arts <strong>de</strong> Cast<strong>el</strong>ló Imprimeix: DIPUTACIÓ D E CASTELLÓ Impremta Dipòsit Legal: CS - 406 - 2005 I.S.S.N. 1885 - 9372
ACERCA DEL GÓTICO INTERNACIONAL SOBRE EL GÒTIC INTERNACIONAL El término Gótico Internacional remite a una fase <strong>de</strong> las artes d<strong>el</strong> color en época gótica, que en <strong>el</strong> tiempo se sitúa a finales d<strong>el</strong> siglo XIV -en <strong>el</strong> caso <strong>de</strong> los reinos hispánicos no antes <strong>de</strong> 1390-, y que en la mayoría <strong>de</strong> los países europeos no llega más allá <strong>de</strong> 1430-1440, con la irrupción <strong>de</strong> una nueva visión figurativa y forma <strong>de</strong> pintar que triunfó en <strong>el</strong> entorno d<strong>el</strong> arte producido en y por artistas vinculados a Flan<strong>de</strong>s. La nueva tipología artística vino a superar otros mod<strong>el</strong>os anteriores, que habían ido traspa<strong>san</strong>do fronteras en décadas anteriores, casos d<strong>el</strong> llamado italogótico o francogótico. Aunque se rehuya caer en <strong>el</strong> tópico <strong>de</strong> encasillar en etapas los momentos o periodos artísticos, lo cierto es que con <strong>el</strong> término “gótico internacional” alu<strong>de</strong> la historiografía a un estilo muy afín, con un lenguaje pictórico muy semejante, y que se localiza en gran<strong>de</strong>s centros <strong>de</strong> mecenazgo artístico muy distantes entre sí en sentido geográfico, político y cultural como pue<strong>de</strong>n ser Praga, Barc<strong>el</strong>ona, Londres o Valencia. Un estilo a su vez muy homogéneo, pese a implantarse en zonas con puntos <strong>de</strong> partida cultural tan divergente y con estructuras sociales distintas, con un contexto circunstancial y un tipo <strong>de</strong> mecenazgo ejercido por diferentes tipos <strong>de</strong> personas <strong>de</strong>pendiendo <strong>de</strong> los lugares, bien sea la realeza, los corte<strong>san</strong>os, la aristocracia o la clase mercantil. El nuevo arte, <strong>de</strong>finido como corte<strong>san</strong>o no tanto por sus mecenas (papas, reyes, príncipes) sino al ser realizado por artistas que trabajaban para las cortes o instituciones <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r estamental, nos ofrece una producción <strong>de</strong> piezas r<strong>el</strong>acionadas con <strong>el</strong> <strong>de</strong>nominado gusto corte<strong>san</strong>o, en los que se encuentran <strong>de</strong>s<strong>de</strong> tapices, joyas o libros iluminados, todas <strong>el</strong>las caracterizadas por su labor sumamente refinada. Si estos criterios los trasladamos a las tierras <strong>de</strong> la antigua Corona <strong>de</strong> Aragón, don<strong>de</strong> se produjo una fuerte floración d<strong>el</strong> Gótico Internacional, estos parámetros <strong>de</strong> i<strong>de</strong>ntificación no sirven pues ni Valencia ni Barc<strong>el</strong>ona, sus ciuda<strong>de</strong>s más pujantes junto al Mediterráneo, poseyeron corte real estable pese a contar con resi<strong>de</strong>ncias reales, siendo más bien lugares <strong>de</strong> paso <strong>de</strong> los monarcas. Por otra parte, la mayoría <strong>de</strong> los artistas <strong>de</strong> este momento en la Península, no eran artistas <strong>de</strong> corte, no producían en exclusiva para <strong>el</strong> monarca, sino que trabajaban en un taller urbano con una client<strong>el</strong>a plural, abiertos a cualquier encargo que sus diversos talleres u obradores pudieran asumir, tanto <strong>de</strong> eclesiásticos como <strong>de</strong> civiles. Por su parte, en lo r<strong>el</strong>ativo a la producción, en <strong>el</strong> caso <strong>de</strong> los tapices en la Corona <strong>de</strong> Aragón estos fueron mayoritariamente importados <strong>de</strong> Francia o <strong>de</strong> los Países Bajos (área francoborgoñona), y <strong>de</strong> joyas o manuscritos <strong>de</strong> lujo, que eran productos <strong>de</strong> alto precio, apenas hay noticia <strong>de</strong> <strong>el</strong>los en <strong>el</strong> círculo <strong>de</strong> la monarquía <strong>de</strong> la Corona. El terme Gòtic Internacional remet a una fase <strong>de</strong> les arts d<strong>el</strong> color en època gòtica, que en <strong>el</strong> temps se situa a finals d<strong>el</strong> segle XIV -en <strong>el</strong> cas d<strong>el</strong>s regnes hispànics no abans <strong>de</strong> 1390-, i que en la majoria d<strong>el</strong>s països europeus no arriba més enllà <strong>de</strong> 1430-1440, amb la irrupció d'una nova visió figurativa i forma <strong>de</strong> pintar que va triomfar en l'entorn <strong>de</strong> l'art produït en i per artistes vinculats a Flan<strong>de</strong>s. La nova tipologia artística va vindre a superar altres mod<strong>el</strong>s anteriors, que havien anat traspas<strong>san</strong>t fronteres en dèca<strong>de</strong>s anteriors, casos <strong>de</strong> l´anomenat italogòtic o francogòtic. Encara que es <strong>de</strong>fuja caure en <strong>el</strong> tòpic d'encas<strong>el</strong>lar en etapes <strong>el</strong>s moments o perío<strong>de</strong>s artístics, la veritat és que amb <strong>el</strong> terme “gòtic internacional” al·lu<strong>de</strong>ix la historiografia a un estil molt afí, amb un llenguatge pictòric molt semblant, i que es localitza en grans centres <strong>de</strong> mecenatge artístic molt distants entre si en sentit geogràfic, polític i cultural com po<strong>de</strong>n ser Praga, Barc<strong>el</strong>ona, Londres o València. Un estil al seu torn molt homogeni, malgrat d'implantar-se en zones amb punts <strong>de</strong> partida cultural tan divergent i amb estructures socials distintes, amb un context circumstancial i un tipus <strong>de</strong> mecenatge exercit per diferents tipus <strong>de</strong> persones <strong>de</strong>penent d<strong>el</strong>s llocs, bé siga la reialesa, <strong>el</strong>s corte<strong>san</strong>s, l'aristocràcia o la classe mercantil. El nou art, <strong>de</strong>finit com a cortesà no tant p<strong>el</strong>s seus mecenes (papes, reis, prínceps) sinó al ser realitzat per artistes que treballaven per a les corts o institucions <strong>de</strong> po<strong>de</strong>r estamental, ens ofereix una producció <strong>de</strong> peces r<strong>el</strong>aciona<strong>de</strong>s amb <strong>el</strong> <strong>de</strong>nominat gust cortesà, entre les quals trobem tapissos, joies o llibres il·luminats, totes <strong>el</strong>les caracteritza<strong>de</strong>s per la seua labor summament refinada. Si estos criteris <strong>el</strong>s traslla<strong>de</strong>m a les terres <strong>de</strong> l'antiga Corona d'Aragó, on es va produir una forta floració d<strong>el</strong> Gòtic Internacional, estos paràmetres d'i<strong>de</strong>ntificació no serveixen perquè ni València ni Barc<strong>el</strong>ona, les seues ciutats més puixants junt amb <strong>el</strong> Mediterrani, van posseir cort real estable malgrat comptar amb residències reals, sent més prompte llocs <strong>de</strong> pas d<strong>el</strong>s monarques. D'altra banda, la majoria d<strong>el</strong>s artistes d'este moment en la Península, no eren artistes <strong>de</strong> cort, no produïen en exclusiva per al monarca, sinó que treballaven en un taller urbà amb una client<strong>el</strong>a plural, oberts a qualsevol encàrrec que <strong>el</strong>s seus diversos tallers o obradors pogueren assumir, tant d'eclesiàstics com <strong>de</strong> civils. Per la seua banda, en <strong>el</strong> r<strong>el</strong>atiu a la producció, en <strong>el</strong> cas d<strong>el</strong>s tapissos en la Corona d'Aragó estos van ser majoritàriament importats <strong>de</strong> França o d<strong>el</strong>s Països Baixos (àrea francoborgonyona), i <strong>de</strong> joies o manuscrits <strong>de</strong> luxe, que eren productes d'alt preu, a penes hi ha notícia d'<strong>el</strong>ls en <strong>el</strong> cercle <strong>de</strong> la monarquia <strong>de</strong> la Corona.
Change language