el retablo de san valero el retaule de san valer - Diputación de ...

More documents

Recommendations

Info

su época, son los que definen la personalidad del Gótico Internacional, que explotó como manifestación singular en Europa en el primer tercio del cuatrocientos. Por otra parte, un problema que afecta a gran parte de la producción del gótico internacional europeo, al de la Península y, en concreto, a la producción artística de Valencia, es la cuestión de las atribuciones, atendiendo a la gran participación de grandes talleres u obradores. Aunque, quizá, más importante que ello es la aportación que supuso la obra al panorama general de la pintura de su tiempo. En este sentido los documentos fundamentales son las obras de arte en sí mismas, pues éstas nos dicen muchas cosas, ya que mucha documentación escrita que permita asimilaciones a autores se ha perdido o se desconoce o bien es muy escasa, sobre todo cuando la inmensa mayoría de las obras carecían de firma o referencia directa de archivo. Es por esas y otras cuestiones por las que, cuando se revisa la bibliografía sobre el tema, las autorías van cambiando a la luz de nuevas aportaciones y descubrimientos por parte de los historiadores. Lo que sí es evidente es que en Valencia desde fecha temprana (ca. 1400-1410) se está pintando con una forma de hacer que resiste la comparación, y muchas veces la supera, con centros tan importantes como Praga, París o Países Bajos. Además, los talleres de Valencia recibieron gran cantidad de encargos para la realización de retablos con una pintura que contenía el lenguaje formal del Internacional, además de la presencia de una constelación de artistas de una calidad realmente notable, atendiendo la necesidad de nuevos altares en las sedes catedralicias valencianas -Segorbe, Valencia- y en las principales iglesias de nuestros territorios. El problema que se plantea a los historiadores es que si comparamos lo que se hacía a fines del siglo XIV en Valencia, ¿cómo se puede explicar un cambio tan importante en un lapso tan corto de tiempo de no más de quince años? Podríamos argumentar que por cambios en el gusto del cliente, pero, ¿dónde estaban los pintores que experimentaron ese cambio dando el salto del italogótico a lo internacional? Un factor podría ser que Valencia no tenía antes de fines del trescientos, por que no tenía necesidad de ellos, talleres vernáculos establecidos y con éxito, pero sí los había en Els Ports, y el Maestrazgo, hasta finales del siglo XIV, cuando se produce la llegada de pintores foráneos. Las propuestas de algunos autores para explicar el éxito de lo internacional es tal circunstancia de que no existieran esos talleres locales y que hubiera un arte importado italogótico, lo que favoreció que no se tuviera que superar ninguna tradición anterior, aceptándose el nuevo estilo y las novedades que implicaba, un arte que, no cabe duda, era compartido con la pintura que ya se hacía en Europa. Sobre esto defineixen la personalitat del Gòtic Internacional, que va explotar com a manifestació singular a Europa en el primer terç del quatre-cents. D'altra banda, un problema que afecta gran part de la producció del gòtic internacional europeu, al de la Península i, en concret, a la producció artística de València, és la qüestió de les atribucions, atenent a la gran participació de grans tallers o obradors. Encara que, potser, més important que això és l'aportació que va suposar l'obra al panorama general de la pintura del seu temps. En aquest sentit els documents fonamentals són les obres d'art en si mateixes, perquè estes ens diuen moltes coses, ja que molta documentació escrita que permet assimilacions a autors s'ha perdut o es desconeix o bé és molt escassa, sobretot quan la immensa majoria de les obres no tenien firma o referència directa d'arxiu. És per eixes i altres qüestions per què, quan es revisa la bibliografia sobre el tema, les autories van canviant a la llum de noves aportacions i descobriments per part dels historiadors. El que sí que és evident és que a València des de data primerenca (ca. 1400-1410) s'està pintant amb una forma de fer que resisteix la comparació, i moltes vegades la supera, amb centres tan importants com Praga, París o Països Baixos. A més, els tallers de València van rebre gran quantitat d'encàrrecs per a la realització de retaules amb una pintura que contenia el llenguatge formal de l'Internacional, a més de la presència d'una constel·lació d'artistes d'una qualitat realment notable, atenent la necessitat de nous altars en les seus catedralícies valencianes -Segorb, València- i en les principals esglésies dels nostres territoris. El problema que es planteja als historiadors és que si comparem el que es feia a finals del segle XIV a València, com es pot explicar un canvi tan important en un lapse tan curt de temps de no més de quinze anys? Podríem argumentar que per canvis en el gust del client, però, on estaven els pintors que van experimentar eixe canvi donant el bot de l'italogòtic a l'internacional? Un factor podria ser que València no tenia abans de fins del tres-cents, per que no tenia necessitat délls, tallers vernacles establerts i amb èxit, però sí els hi havia en Els Ports, i el Maestrat, fins a finals del segle XIV, quan es produeix l'arribada de pintors forans. Les propostes d'alguns autors per a explicar l'èxit de l'internacional és tal circumstància que no existiren eixos tallers locals i que hi haguera un art importat italogòtic, la qual cosa va afavorir que no s'haguera de superar cap tradició anterior, acceptant-se el nou estil i les novetats que implicava, un art que, no hi ha dubte, era compartit amb la pintura que ja es feia a Europa. Sobre açò sí que hi ha documentació que acredita
Jaume Mateu y Antoni Peris, retablo de la Virgen de la Esperanza. Albocàsser, iglesia parroquial Jaume Mateu i Antoni Peris, retaule de la Mare de Déu de l'Esperança. Albocàsser, església parroquial. sí que hay documentación que acredita la estancia de artistas extranjeros, que se encuentran activos en Valencia en la última década del siglo XIV y la primera del XV, siendo los dos más importantes Gerard Starnina (1395-1401 en Valencia) y Marçal de Sas (1393-1410, con seguridad en Valencia). Junto a ellos hubo otros como Nicolo dÁntonio y el florentino Simone di Francesco, artistas que no estaban de paso, sino trabajando con gran encargo en Valencia. Ello demostraría que en esas fechas de finales de la centuria del trescientos y principios de cuatrocientos, los artistas extranjeros actuaron como introductores y vehículos del nuevo lenguaje europeo, en una tierra donde la tradición anterior, además de débil era a su vez forastera. Pero hubo también un artista local de origen catalán, el maestro Pere Nicolau, del que se conoce su actividad en Valencia a través de la documentación, por lo menos de 1390 a 1408, año de su muerte. Formado en la tradición catalana del italogótico, supo en su obra adaptarse e incorporar el Gótico Internacional que reflejaba expresiones más tiernas, una mayor humanización de los personajes representados, al tiempo que era sumamente analítico en la descripción llena de detalles de algunos elementos representados como coronas, rostros, vestimentas, joyas, peinados y juegos de plegados con luces y sombras, ciertas escenografías teatrales por medio de cortinajes que se l'estada d'artistes estrangers, que es troben actius a València en l'última dècada del segle XIV i la primera del XV, sent els dos més importants Gerard Starnina (1395-1401 a València) i Marçal de Sas (1393-1410, amb seguretat a València). Junt amb ells va haver-hi altres com Nicolo dÁntonio i el florentí Simone dí Francesco, artistes que no estaven de pas, sinó treballant amb gran encàrrec a València. Això demostraria que en eixes dates de finals de la centúria del tres-cents i principis del quatre-cents, els artistes estrangers van actuar com a introductors i vehicles del nou llenguatge europeu, en una terra on la tradició anterior, a més de dèbil era al seu torn forastera. Però va haver-hi també un artista local d'origen català, el mestre Pere Nicolau, del que es coneix la seua activitat a València a través de la documentació, almenys de 1390 a 1408, any de la seua mort. Format en la tradició catalana de l'italogòtic, va saber en la seua obra adaptar-se i incorporar el Gòtic Internacional que reflectia expressions més tendres, una major humanització dels personatges representats, alhora que era summament analític en la descripció plena de detalls d'alguns elements representats com a corones, rostres, vestimentes, joies, pentinats i jocs de plegats amb llums i ombres, certes escenografies teatrals per mitjà de cortinatges que s'obren i presenten una escena,
Page 1: OBRA INVITADA 7 EL RETAULE DE SAN V
Page 4 and 5: ® Museu de Belles Arts de Castell
Page 6 and 7: La diferencia con otras casas reale
Page 10 and 11: abren y presentan una escena, etc.,
Page 12 and 13: fueron el retablo de la parroquia d
Page 14 and 15: a Jaume Mateu, especialmente Heriar
Page 16 and 17: Por último, en este repaso de prod
Page 18 and 19: llegada de las reliquias del obispo
Page 20 and 21: Jaume Mateu, retablo de la Virgen,
Page 22: La obra debió permanecer en su cap

el retablo de san valero el retaule de san valer - Diputación de ...

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?