el retablo de san valero el retaule de san valer - Diputación de ...

a Jaume Mateu, especialmente Heriard Dubreuil, por
sus similitudes con la corriente de Pere Nicolau como
el retablo de la Virgen de Rubielos de Mora, el díptico
de la Anunciación del Museo del Prado, el Descendiento
de la colección Puig Palau de Barcelona, el Santo
Entierro del Museo de Bellas Artes de Sevilla, Virgen
con Niño y ángeles músicos que estuvo en la Catedral
de Valencia, una tabla de un Quo Vadis? del Museo
Arqueológico de Valladolid y unas tablas dispersas de
la catedral de Burgo de Osma por la que a su artífice,
antes de plantear la autoría de Mateu, se le conoció
como “maestro de Burgo de Osma”.
En lo que respecta a sus numerosas
intervenciones retablísticas, son importantes la
realización de un retablo para Andilla y sobre todo otro
para la villa de Cortes de Arenoso, este último importante
pues el descubrimiento de una obra del antiguo retablo,
con la escena de la Natividad, ha permitido al profesor
Antoni José i Pitarch relacionarla con el documento de
la capitulación, fechada en 1430, estableciendo por
vez primera una base sólida para la identificación de
la obra conservada del pintor Jaume Mateu.
En este sentido, fundamental en el estudio de la
pintura gótica valenciana y en la figura de Mateu ha
sido también la aportación de José i Pitarch,
demostrando que el retablo de San Martín, la Virgen
y Santa Águeda de Jérica nada tiene que ver con un
retablo de esa misma población de la Virgen y Santa
Águeda, documentado y cuyas capitulaciones de 1394
parecían relacionarla a priori con el pintor Llorenç
Saragossà. El simple desfase cronológico y las enormes
diferencias formales y estilísticas, nos muestran que
se trata de dos obras diferentes pertenecientes a dos
momentos diversos, por lo que es un error continuar
pensando que son la misma obra. En cuanto al citado
retablo en el que aparece San Martín, este sí que
guarda estrecha relación con lo que se estaba haciendo
en la primera mitad del cuatrocientos y con otras obras
documentadas de Jaume Mateu como la tabla de la
Natividad de la parroquial de Cortes de Arenoso, el
retablo de la Virgen de la Esperanza de Albocàsser, la
desaparecida Virgen del pópulo de Teruel, el retablo
de San Valero hoy en la Vall d´Almonacid, la Virgen
rodeada de ángeles músicos del Museo de Bellas Artes
de Sevilla, el retablo de San Jerónimo de la Catedral
de Segorbe, el desaparecido Santo Entierro del
monasterio del Puig, un retablo de San Miguel que
perteneció a la colección Brauner, recientemente
adquirido por la Generalitat para el Museo de Bellas
Artes de Valencia, una Virgen con Niño y ángeles
músicos del Boston Museum of Art, una Virgen con
Niño de la Walters Art Gallery, las tablas de San Miguel
y Santa Catalina Mártir del Palacio Episcopal de Teruel,
el panel con San Francisco y Santa Catalina del Museo
de Bellas Artes de Valencia, el Salvador de la
Gemäldegalerie de Berlín, similar éste último en ciertos
elementos con detalles del de San Valero de la Vall
d´Almonacid, la Santa Águeda del citado retablo de
Jérica y la Virgen del pópulo de Teruel.
especialment Heriard Dubreuil, per les seues similituds
amb el corrent de Pere Nicolau com el retaule de la
Mare de Déu de Rubielos de Mora, el díptic de
l'Anunciació del Museu del Prado, el Descendiment de
la col·lecció Puig Palau de Barcelona, el Sant
Enterrament del Museu de Belles Arts de Sevilla, la
Mare de Déu amb Xiquet i àngels músics que va estar
en la Catedral de València, una taula d'un Quo Vadis?
del Museu Arqueològic de Valladolid i unes taules
disperses de la catedral de Burg d'Osma per la que al
seu artífex, abans de plantejar l'autoria de Mateu, se
li va conèixer com “mestre de Burg d'Osma”.
Pel que fa a les seues nombroses intervencions
retaulístiques, són importants la realització d'un retaule
per a Andilla i sobretot un altre per a la vila de Cortes
d'Arenós, este últim important perquè el descobriment
d'una obra de l'antic retaule, amb l'escena de la Nativitat,
ha permès al professor Antoni José i Pitarch relacionarla
amb el document de la capitulació, datada en 1430,
establint per primera vegada una base sòlida per a la
identificació de l'obra conservada del pintor Jaume
Mateu.
En este sentit, fonamental en l'estudi de la pintura
gòtica valenciana i en la figura de Mateu ha estat
també l'aportació del doctor José i Pitarch, demostrant
que el retaule de Sant Martí, la Mare de Déu i Santa
Àgata de Xèrica no té res a veure amb un retaule
d'eixa mateixa població de la Mare de Déu i Santa
Àgata, documentat i les capitulacions de 1394 del qual
pareixien relacionar-la a priori amb el pintor Llorenç
Saragossà. El simple desfasament cronològic i les
enormes diferències formals i estilístiques, ens mostren
que es tracta de dues obres diferents pertanyents a
dos moments diversos, per la qual cosa és un error
continuar pensant que són la mateixa obra. Quant a
l'esmentat retaule en què apareix Sant Martí, este sí
que presenta estreta relació amb el que s'estava fent
en la primera meitat del quatre-cents i amb altres obres
documentades de Jaume Mateu com la taula de la
Nativitat de la parroquial de Cortes d'Arenós, el retaule
de la Mare de Déu de l'Esperança d'Albocàsser, la
desapareguda Mare de Déu del Pópulo de Terol, el
retaule de Sant Valer hui en la Vall d´Almonacid, la
Mare de Déu voltada d'àngels músics del Museu de
Belles Arts de Sevilla, el retaule de Sant Jeroni de la
Catedral de Segorb, el desaparegut Sant Enterrament
del monestir del Puig, un retaule de Sant Miquel que
va pertànyer a la col·lecció Brauner, recentment adquirit
per la Generalitat per al Museu de Belles Arts de
València, una Mare de Déu amb Xiquet i àngels músics
del Boston Museum of Art, una Mare de Déu amb
Xiquet de la Walters Art Gallery, les taules de Sant
Miquel i Santa Caterina Màrtir del Palau Episcopal de
Terol, el panell amb San Francesc i Santa Caterina
del Museu de Belles Arts de València, el Salvador de
la Gemäldegalerie de Berlín, semblant este últim en
certs elements amb detalls del de Sant Valer, la Santa
Àgata de l'esmentat retaule de Xèrica i la Mare de
Déu del Pópulo de Terol.