el retablo de san valero el retaule de san valer - Diputación de ...

fueron el retablo de la parroquia de San Lorenzo en la
partida de les Tendetes de Marchalena (1418), para el
hospital de Jhesu Xrspti (1419). Realizó también el
retablo de la Virgen de la Esperanza, actualmente en
la parroquia de Nuestra Señora de la Asunción de
Albocàsser, en la antigua diócesis de Tortosa, donde
Mateu intervino prácticamente en todo el retablo, a
excepción de la escena del Calvario.
Por otra parte, también realiza trabajos para la
diócesis de Segorbe y Albarracín. En la Catedral de
Segorbe, y con destino de ubicación en la capilla
homónima del claustro, realizó el retablo de San Valero,
actualmente en la iglesia de la Vall d´Almonacid, con
la figura del santo en la tabla central que recuerda al
San Clemente de Gonçal Peris de la pintura de Santa
Marta y San Clemente de la seo valenciana, obras
ambas que siguieron las pautas de Nicolau, mostrando
suaves modelados de rostros, calidad de la línea y un
gran refinamiento y hermosa paleta cromática en todas
las escenas, lo que también se da en el retablo de
SanJerónimo (ca. 1440-1450) del Museo Catedralicio
de Segorbe, otra realización del maestro para la catedral
segorbina. Ambas obras de Mateu realizadas para su
ubicación en sendas capillas del espacio claustral
catedralicio, denotan en el pintor el mismo fenómeno
también apreciable en su condiscípulo Gonçal Peris,
con unos inicios similares que parten del maestro
Nicolau pero que van evolucionando hacia concepciones
pictóricas propias, dotadas de unos procedimientos
dibujísticos muy estrictos y descriptivos, sobre todo a
partir de 1430. Un concepto muy presente en estas
dos obras, así como en el desaparecido retablo de la
Virgen, San Martín y Santa Águeda de la iglesia
parroquial de Jérica, y es que, tal y como destaca el
profesor José i Pitarch, Jaume Mateu -mucho más que
Peris-, incorporó en sus obras de este momento
cronológico variados elementos procedentes de la
pintura flamenca, como la plasmación detallista de los
objetos.
Si bien hemos de pensar que en la década de
1440-1450 la batalla en la vanguardia pictórica ya la
estaban ejerciendo figuras de la entidad de Jacomart
y Joan Reixach, es cierto que en tierras aragonesas,
donde ya había trabajado con éxito su tío Pere Nicolau
dejando tras de sí una notable influencia en los artistas
contemporáneos, en estos años seguía trabajando
Jaume Mateu para la ciudad de Teruel.
Todo este largo periodo cronológico influye en el
trabajo del artista y la producción de su obra, asi como
la atribución de autoría. En 1427, junto a Gonçal Peris,
Joan Moreno y Bartomeu Ave María, participó en una
importante empresa de su tiempo, la decoración de la
Sala del Consell de la Casa de la Ciudad de Valencia,
en una serie de retratos reales atribuidos por la
historiografía tradicional a la mano de Gonçal Peris, de
los cuales sólo conservamos cuatro (Museu Nacional
d´Art de Catalunya). Por otra parte, hay todo un conjunto
de obras que diversos investigadores atribuyen
van ser el retaule de la parròquia de Sant Llorenç en
la partida de les Tendetes de Marchalena (1418), per
a l'hospital de Jhesu Xrspti (1419). Va realitzar també
el retaule de la Mare de Déu de l'Esperança, actualment
en la parròquia de la Mare de Déu de l'Assumpció
d'Albocàsser, en l'antiga diòcesi de Tortosa, on Mateu
va intervenir pràcticament en tot el retaule, a excepció
de l'escena del Calvari.
D'altra banda, també realitzà treballs per a la
diòcesi de Segorb i Albarrasí. En la Catedral de
Segorb, i amb destí d'ubicació en la capella
homònima del claustre, va realitzar el retaule de
Sant Valer, actualment en l'església de la Vall
d´Almonacid, amb la figura del sant en la taula
central que recorda el Sant Climent de Gonçal Peris
de la pintura de Santa Marta i Sant Climent de la
seu valenciana, obres ambdues que van seguir les
pautes de Nicolau, mostrant suaus modelatges de
rostres, qualitat de la línia i un gran refinament i
bella paleta cromàtica en totes les escenes, la qual
cosa també es dóna en el retaule de Sant Jeroni
(ca. 1440-1450) del Museu Catedralici de Segorb.
Ambdues obres de Mateu realitzades per a la seua
ubicació en sengles capelles de l'espai claustral
catedralici, denoten en el pintor el mateix fenomen
també apreciable en el seu condeixeble Gonçal
Peris, amb uns inicis semblants que parteixen del
mestre Nicolau però que van evolucionant cap a
concepcions pictòriques pròpies, dotades d'uns
procediments dibuixístics molt estrictes i descriptius,
sobretot a partir de 1430. Un concepte molt present
en estes dues obres, així com en el desaparegut
retaule de la Mare de Déu, Sant Martí i Santa Àgata
de l'església parroquial de Xèrica, i és que, tal com
destaca el professor José i Pitarch, Jaume Mateu
-molt més que Peris-, va incorporar en les seues
obres d'este moment cronològic variats elements
procedents de la pintura flamenca, com la plasmació
detallista dels objectes.
Si bé hem de pensar que en la dècada de 1440-
1450 la batalla en l'avantguarda pictòrica ja l'estaven
exercint figures de l'entitat de Jacomart i Joan Reixach,
és cert que en terres aragoneses, on ja havia treballat
amb èxit el seu oncle Pere Nicolau deixant després
d´ell una notable influència en els artistes contemporanis,
en estos anys continuava treballant Jaume Mateu per
a la ciutat de Terol.
Tot aquest llarg període cronològic influeix en el
treball de l'artista i la producció de la seua obra, així
com l'atribució d'autoria. En 1427, junt amb Gonçal
Peris, Joan Moreno i Bartomeu Ave Maria, va participar
en una important empresa del seu temps, la decoració
de la Sala del Consell de la Casa de la Ciutat de
València, en una sèrie de retrats reals atribuïts per la
historiografia tradicional a la mà de Gonçal Peris, dels
quals només conservem quatre (Museu Nacional d´Art
de Catalunya). D'altra banda, hi ha tot un conjunt d'obres
que diversos investigadors atribueixen a Jaume Mateu,