Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> Reportatge<br />
<strong>Girona</strong> reivindica<br />
Narcís Comadira<br />
amb una exposició<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Dominical<br />
antològica que<br />
repassa els seus 50<br />
anys <strong>de</strong> pintura.<br />
PÀGINES 2, 3 i 4<br />
Entrevista Josep Maria Bernils, la història viva <strong>de</strong> Figueres. PÀGI NES 6 i 7 Reportatge El mundial <strong>de</strong> «snowboard» arriba<br />
a La Molina PÀ GINES 8 i 9 Entrevista Cristina García Ro<strong>de</strong>ro «La millor foto surt quan no et faciliten la feina». PÀGINA 10<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />
SUPLEMENT<br />
Mister<br />
Sofà<br />
✱<br />
Ssang Yong Korando: Disseny, tecnologia i qualitat sense que el preu se’n ressenti. PÀGINES 18 a 21<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />
REBAIXES<br />
Ctra. Barcelona (l’Avellaneda) - Tel. / fax 972 20 82 14 - GIRONA<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES<br />
REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES REBAIXES
FOTO PORTADA: ANIOL RESCLOSA (IMATGE DE<br />
NARCÍS COMADIRA I FRAGMENT D’UNA DE LES<br />
SEVES OBRES QUE ES PODEN VEURE A L’EXPO-<br />
SICIÓ)<br />
9 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
SUMARI<br />
5 Reportatge<br />
Més rei, menys príncep<br />
Joan Carles reafirma el seu<br />
po<strong>de</strong>r al capdavant <strong>de</strong> la Casa<br />
Reial<br />
6 i 7 Entrevista<br />
Josep Maria Bernils<br />
El cronista oficial <strong>de</strong> Figueres<br />
repassa la història <strong>de</strong> la seva<br />
ciutat<br />
8 i 9 Reportatge<br />
Mundial <strong>de</strong> «snowboard»<br />
A partir <strong>de</strong>l dia 14 se celebra a<br />
l’estació <strong>de</strong> La Molina<br />
10 Entrevista<br />
Cristina García Ro<strong>de</strong>ro<br />
La veterana fotògrafa <strong>de</strong><br />
Magnum analitza aquest art i<br />
recorda com hi va començar<br />
13 Reportatge<br />
Gastronomia<br />
Els països nòrdics, paradís pels<br />
amants <strong>de</strong> galetes i pastissos<br />
Dominical<br />
Passeig General Mendoza 2.<br />
17002 GIRONA.<br />
Telèfon: 972 20 20 66<br />
Director<br />
Jordi Xargayó<br />
Cap <strong>de</strong> redacció<br />
Alfons Petit<br />
Administrador<br />
Fèlix Noguera<br />
Publicitat<br />
Paco Martí<br />
2 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
1<br />
2 3<br />
S i<br />
els explico que hi ha una exposició antològica<br />
<strong>de</strong> l’obra <strong>de</strong> Narcís Comadira,<br />
vostès farien molt bé <strong>de</strong> preguntar-me:<br />
<strong>de</strong> quina obra? Perquè Comadira (<strong>Girona</strong>,<br />
1942), a qui només el fet acci<strong>de</strong>ntal d’haver nascut<br />
uns segles massa tard impe<strong>de</strong>ix anomenarlo<br />
home renaixentista és poeta, és pintor, és autor<br />
teatral, va cursar estudis <strong>de</strong> Filologia, és llicenciat<br />
en Història <strong>de</strong> l’Art i durant uns anys va<br />
ser lector en la Universitat <strong>de</strong> Londres, on per<br />
aprofitar el temps va col·laborar en projectes<br />
d’arquitectura. I va ser novici. A més, gran coneixedor<br />
<strong>de</strong>l Noucentisme, ha realitzat nombrosos<br />
assaigs crítics sobre les figures més rellevant<br />
d'aquest moviment artístic i cultural, entre<br />
els quals cal <strong>de</strong>stacar els treballs sobre Enric<br />
Casanovas, Joaquim Sunyer i els gironins<br />
Rafael Masó i Fi<strong>de</strong>l Aguilar, pels quals sent una<br />
gran admiració. Fill <strong>de</strong>l Mediterrani, enamorat<br />
<strong>de</strong> l'art i la literatura italiana, la seva obra pictòrica<br />
està amarada <strong>de</strong> la llum i els colors d'aquest<br />
mar. Giotto, Mantegna, Piero <strong>de</strong>lla Francesca<br />
i Cézanne han <strong>de</strong>ixat la seva petja en els<br />
paisatges «construïts» per Comadira... En fi, ja<br />
veuen que fer una exposició antològica <strong>de</strong> la<br />
seva obra en tots els camps que toca seria impossible<br />
per falta d’espai, així que el Museu<br />
D’Art <strong>de</strong> <strong>Girona</strong> i la Fundació Fita s’han conformat<br />
amb la seva obra pictòrica. Que no és<br />
poc. «Comadira: 50 anys <strong>de</strong> pintura. Una antologia»,<br />
es pot visitar <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l passat 28 d’octubre<br />
–precisament vigília <strong>de</strong> la seva onomàstica–<br />
i es perllongarà fins el 30 d’aquest gener.<br />
Reivindicar Narcís Comadira a través <strong>de</strong> la<br />
seva obra. Aquest és el principal objectiu <strong>de</strong> la<br />
mostra antològica que es pot veure a les sales<br />
<strong>de</strong>l Museu d'Art i <strong>de</strong> la Fundació Fita <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
A través d'una setantena d'obres –la majoria,<br />
<strong>de</strong> la col·lecció personal <strong>de</strong> l'artista–, l'exposició<br />
mostra l'evolució que ha imprès el pinzell<br />
<strong>de</strong> Comadira als seus quadres, <strong>de</strong>sprés que<br />
l'artista abandonés la representació <strong>de</strong> la figura<br />
humana i es convertís en el pintor <strong>de</strong> les natures<br />
i les arquitectures. «El que vull és que els<br />
meus quadres parlin per ells mateixos i emocionin»,<br />
confessava el mateix artista poc abans<br />
d’inaugrar la mostra.<br />
La pintura <strong>de</strong> Narcís Comadira, profundament<br />
colorista, beu <strong>de</strong>ls elements <strong>de</strong> les avantguar<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l segle XX. D'ençà que el gironí va<br />
signar el seu primer quadre, l'any 1959, la seva<br />
obra ha evolucionat profundament, però l'artista<br />
mai ha <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> concebre els seus quadres<br />
com veritables obres poètiques.<br />
1976: ADÉU A LA FIGURA HUMANA<br />
«Narcís Comadira: 50 anys <strong>de</strong> pintura. Una antologia»,<br />
ja es va exposar al Museu <strong>de</strong> Montserrat.<br />
Repassa les cinc dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> trajectòria <strong>de</strong><br />
l'artista gironí i es centra sobre tot en mostrar<br />
l'evolució <strong>de</strong> la pintura <strong>de</strong> Comadira a partir <strong>de</strong><br />
l'any 1976, moment en què va abandonar la representació<br />
<strong>de</strong> la figura humana. A partir d'aleshores,<br />
els seus quadres es converteixen en<br />
un intent constant d'extreure l'art <strong>de</strong> la natura<br />
i l'arquitectura.<br />
Cases, arbres i paisatges omplen, doncs, gran<br />
part <strong>de</strong> l'espai expositiu. I és que a través <strong>de</strong><br />
l'estilització <strong>de</strong>ls elements <strong>de</strong> la natura i l'arquitectura,<br />
Comadira ha aconseguit crear una
iconografia pròpia, plena <strong>de</strong> cromatismes i profundament<br />
realista.I color. Molt <strong>de</strong> color. Les<br />
parets <strong>de</strong>l Museu d’Art són <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l 28 d’octubre<br />
un esclat cromàtic. Les peces que s’hi po<strong>de</strong>n<br />
veure segueixen una estructura cronològica:<br />
comença amb dos dibuixos <strong>de</strong> l'any 1959 i<br />
s'acaba amb una peça <strong>de</strong>l març <strong>de</strong> 2010, iniciada<br />
fa dos anys. Els quatre perío<strong>de</strong>s en què<br />
4 5<br />
Mig segle<br />
<strong>de</strong> color<br />
Una exposició antològica al Museu d’Art permet repassar el mig<br />
segle <strong>de</strong> pintura <strong>de</strong> Narcís Comadira, artista gironí per a qui el<br />
color és part essencial <strong>de</strong> la vida i que consi<strong>de</strong>ra la Catedral la<br />
seva primera escola d’art<br />
TEXT: ALBERT SOLER/FOTOGRAFIA: ANIOL RESCLOSA<br />
està dividida la mostra són: 1959-1975 «Vós sou<br />
pintor», 1976-1989 «Un cert viratge classicista,<br />
no exempt d'ironia», 1989-1992 «Natura i arquitectura»,<br />
i 1994-2010 «Entre la visió percebuda<br />
i la i<strong>de</strong>al».<br />
Si <strong>de</strong>u ser important el color en la pintura i<br />
en la vida –o no són el mateix?– <strong>de</strong> Comadira,<br />
que té gravada en la memòria la primera ve-<br />
gada que es va emocionar amb uns colors (amb<br />
uns colors no pas <strong>de</strong> la naturalesa, sinó aplicats<br />
manualment). Va succeir quan tenia cinc<br />
anys, i ho conserva tan fresc que és el primer<br />
que explica en l’escrit que acompanya el catàleg<br />
<strong>de</strong> l’exposició, i ho fa en tercera persona:<br />
«<strong>de</strong>via tenir cinc anys quan va començar a estudiar<br />
música i la seva professora, Maria Teresa<br />
Cruz, per tal que aquell nen comprengués<br />
el valor <strong>de</strong> les notes, va retallar un cercle <strong>de</strong><br />
cartolina que representava la rodona, d’altres<br />
per les blanques, les fuses, etc. El cas és que<br />
aquella mena <strong>de</strong> formatgets estaven pintats<br />
amb llapis <strong>de</strong> colors. Mai no he oblidat aquells<br />
colors i la sensació tan agradable que em van<br />
produir. Aquell nen, pel que sembla, era sensible<br />
al color aplicat manualment i associat a<br />
un significat. M’agrada pensar que vaig entrar<br />
en la pintura per la música». La música, una altra<br />
branca artística <strong>de</strong> l’arbre Comadira.<br />
Més tard van venir els diumenges <strong>de</strong> missa<br />
amb els pares a la Catedral <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, on aquell<br />
mateix nen quedava extasiat amb els vitralls,<br />
d’aquí que Comadira consi<strong>de</strong>ri aquest temple<br />
la seva primera escola d’art. Una mica més endavant,<br />
als 14, va començar a anar a classe <strong>de</strong><br />
pintura amb una veïna i més tard va ser acceptat<br />
com alumne per Domènec Fita. Una clàssica i<br />
un mo<strong>de</strong>rn –«i tots dos sabien el seu ofici»–van<br />
ser els seus primers mestres. Després, la <strong>de</strong>scoberta<br />
<strong>de</strong> Cézanne, la primera visita al Prado<br />
–on ni Goya, ni Velázquez ni el Greco li van dir<br />
res– i, sobre tot, el viatge a Itàlia on va <strong>de</strong>scobrir<br />
Giotto, Masaccio i Piero <strong>de</strong>lla Francesca.<br />
Per fi el cercle obert per (Continua a la pàgina 4)<br />
Reportatge<br />
3 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Fotos:<br />
1<br />
Narcís Comadira, al<br />
costat <strong>de</strong> Sant Jordi,<br />
un oli sobre paper<br />
que és una <strong>de</strong> les<br />
primeres obres <strong>de</strong><br />
l’artista, ja que el va<br />
pintar l’any 1959<br />
2<br />
El sentinella <strong>de</strong>l polvorí,<br />
acrílica sobre<br />
contraplacat <strong>de</strong> l’any<br />
1975<br />
3<br />
Collage sobre paper<br />
<strong>de</strong> l’any 1964, titulat<br />
S’acaba l’any 1964 i<br />
vivim comme ça.<br />
4<br />
Coixins, acrílic sobre<br />
tela <strong>de</strong> l’any 1978<br />
5<br />
Migdia <strong>de</strong><br />
primavera, acrílica<br />
sobre tela <strong>de</strong> 1992.
4 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Fotos:<br />
6<br />
Narcís Comadira en<br />
la roda <strong>de</strong> premsa<br />
que va oferir al<br />
mateix Museu d’Art,<br />
seu <strong>de</strong> l’exposició<br />
7<br />
<strong>Es</strong>bossos i dibuixos<br />
que tamé –com la<br />
resta d’imatges que<br />
surten en aquest<br />
article– es po<strong>de</strong>n<br />
veure a l’exposició<br />
antològica<br />
8<br />
Fruita verda, acrílica<br />
sobre tela <strong>de</strong> l’any<br />
1978<br />
6<br />
Ve <strong>de</strong> la pàgina 3) Cézanne s’havia tancat, ja podia<br />
«configurar una veu pròpia amb tot d’incorporacions<br />
a vega<strong>de</strong>s aparentment contradictòries».<br />
Ja va ser capaç, tornant d’un viatge<br />
a Castella, <strong>de</strong> pintar un quadre gran, un Sant<br />
Jordi molt influït pel paissatge castellà, l’austeritat<br />
<strong>de</strong>l qual l’havia impressionat. Aquell Sant<br />
Jordi és el que apareix a la part superior <strong>de</strong> les<br />
dues pàgines anteriors, i l’any era 1959. Començava<br />
una tasca <strong>de</strong> 50 anys que clou –només<br />
<strong>de</strong> moment– en aquesta exposició.<br />
«La seva pintura és màgica, recrea móns i<strong>de</strong>als<br />
que obliguen a fer volar la imaginació», explicava<br />
el comissari <strong>de</strong> la mostra, Jordi Falgàs.<br />
Per a ell, els quadres <strong>de</strong> Comadira són «una poesia<br />
que convida a reflexionar sobre què és la<br />
pintura i quines són les seves lleis». Falgàs, a<br />
més, consi<strong>de</strong>ra que 50 anys <strong>de</strong> pintura feien<br />
necessària una retrospectiva <strong>de</strong> Comadira. «<strong>Es</strong><br />
tracta no només <strong>de</strong> reivindicar-lo a ell, sinó també<br />
a tota una generació pictòrica que no ha estat<br />
prou ben estudiada en la història <strong>de</strong> l'art català<br />
recent», afirmava el comissari <strong>de</strong> la mostra.<br />
Falgàs està convençut que hi ha un <strong>de</strong>ute important<br />
amb la generació <strong>de</strong>ls artistes formats<br />
en la segona meitat <strong>de</strong>l segle XX que, com Comadira,<br />
han anat a repèl <strong>de</strong>l corrent <strong>de</strong> l'avantguarda<br />
internacional i han quedat exclosos<br />
<strong>de</strong>l discurs institucional <strong>de</strong>ls museus, les<br />
fundacions i els centres d'art <strong>de</strong>l país.<br />
Per si això no fos suficient, la pintura <strong>de</strong> Comadira<br />
és realista. Tot un problema en els temps<br />
que corren, perquè l'abstracció <strong>de</strong>ls seus quadres<br />
està en una mena <strong>de</strong> llimb: no ha estat mai<br />
reconeguda dins el calaix <strong>de</strong> l'art contempora-<br />
8<br />
ni. A Comadira, aquesta marginació no l'amoïna<br />
gaire: «Hi ha un partit pres sobre què se suposa<br />
que ha <strong>de</strong> fer un artista d'avui: performance,<br />
instal·lació, vi<strong>de</strong>oart, fotografia..., i la<br />
pintura no hi té pas lloc, es consi<strong>de</strong>ra una cosa<br />
caduca».<br />
El mateix artista reconeixia que, a l'hora d'agafar<br />
el pinzell, la seva intenció és simplement<br />
«fer pintura que emocioni». Segons explicava,<br />
«avui dia hi ha pintors que fan altres coses, però<br />
el que jo vull aconseguir és fer quadres tècni-<br />
cament ben resolts que parlin per ells mateixos».<br />
«El que busco és transmetre que la pintura<br />
s'ha d'abastar per ella mateixa, ha <strong>de</strong> comunicar<br />
estètica i emocionar qui la mira», afirmava<br />
Comadira. Però no es quedava aquí, sinó que<br />
anava més enllà per confessar que en les seves<br />
beceroles artístiques s'en<strong>de</strong>vinen les influències<br />
<strong>de</strong>l surrealisme i <strong>de</strong>l pop art, i també les<br />
d'artistes com Max Ernst o el primitiu Miró. «Un<br />
ressona primer amb la veu <strong>de</strong>ls altres, fins que<br />
troba la seva pròpia veu i es posa a cridar, i ja<br />
no <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong> cridar».<br />
I com que Comadira no ha <strong>de</strong>ixat <strong>de</strong> cridar,<br />
l'obra més fresca <strong>de</strong> l'exposició és una pintura<br />
inspirada en el fons d'una obra <strong>de</strong>l precursor<br />
<strong>de</strong>l Renaixement Masaccio (segle XV). I és que,<br />
conscient que no hi ha gaire res <strong>de</strong> nou per inventar,<br />
perquè l'home sempre reprèn amb ulls<br />
actuals els temes <strong>de</strong> sempre, bona part <strong>de</strong> l'obra<br />
<strong>de</strong> Comadira té com a punt <strong>de</strong> partida els<br />
retorns, relectures o revisites <strong>de</strong> l'obra <strong>de</strong>ls clàssics,<br />
tant pel que fa a pintura com a poesia.<br />
Això sí, la pintura té l’avantatge sobre les altres<br />
arts que conrea Comadira, que no té idioma.<br />
O si en té, és universal, cosa que li evita<br />
els problemes que pateix, per exemple, la poesia,<br />
tal com explica irònicament però encertadament,<br />
el Comadira poeta al final <strong>de</strong>l sonet<br />
Jo: I si a estones em vaga <strong>de</strong> fer versos/i confegeixo<br />
quatre mots dispersos,/no ho faig pensant<br />
en un darrer sentit,/que no vull fer carrera<br />
<strong>de</strong> poeta./Ai las! Lletraferit <strong>de</strong> l’A a la Z/en<br />
llengua fosca i en país petit!<br />
Potser sigui millor pintar.<br />
7
F elip<br />
<strong>de</strong> Borbó i Letizia Ortiz guanyen protagonisme<br />
en la vida pública nacional i internacional.<br />
Del segon pla en el qual s'ha<br />
mantingut, l'hereu <strong>de</strong> la Corona ha passat a ocupar<br />
un lloc preferent. La seva activitat institucional<br />
ha augmentat consi<strong>de</strong>rablement; uns<br />
diuen que perquè la societat espanyola el conegui<br />
més <strong>de</strong> prop; d’altres, perquè ha hagut<br />
<strong>de</strong> cobrir l'absència <strong>de</strong>l seu pare, <strong>de</strong> convalescència<br />
<strong>de</strong>sprés d'una operació. Sigui per una o<br />
altra raó, la promoció <strong>de</strong>l successor <strong>de</strong>l tron i,<br />
per tant, la <strong>de</strong> la seva dona, suposa un impuls<br />
al seu perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> formació per arribar al tron.<br />
Aquest excés <strong>de</strong> protagonisme sembla no agradar<br />
massa al Rei, qui durant el missatge nadalenc<br />
va <strong>de</strong>ixar clar que no té pensat abdicar. De<br />
fet, amb les seves paraules, FelioVilarrubias,<br />
gran mestre <strong>de</strong>l protocol, consi<strong>de</strong>ra que «el-<br />
Monarca ha donat un toc d'atenció i ha vingut<br />
a dir que menys Príncep i més Rei». El Rei Joan<br />
Carles encara no <strong>de</strong>sitja <strong>de</strong>ixar anar les regnes<br />
i cedir el timó al seu fill i la seva nora, amb qui<br />
sembla que manté algunes discrepàncies. Persones<br />
pròximes a la Família<br />
Reial atribueixen les <strong>de</strong>s-<br />
avinences amb la dona <strong>de</strong><br />
l'hereu que la Princesa no<br />
ha fet tot el que s'esperava<br />
<strong>de</strong> portes endins <strong>de</strong>l palau<br />
<strong>de</strong> la Zarzuela.<br />
Segons els periodistes<br />
Carmen Enríquez i Emilio<br />
Oliva, autors <strong>de</strong>l llibre Los<br />
Príncipes, preparados para<br />
reinar, «ella s'havia d'haver<br />
posat a la cua perquè era<br />
l'última que havia arribat,<br />
havia d'haver estat més<br />
pen<strong>de</strong>nt <strong>de</strong>l Rei com a cap<br />
<strong>de</strong> la família. Però en anar<br />
adquirint la Princesa una<br />
major seguretat i créixer l'ín<strong>de</strong>x<br />
<strong>de</strong> popularitat a nivell<br />
nacional i internacional,<br />
ha volgut fer un acte <strong>de</strong><br />
reafirmació <strong>de</strong> la seva personalitat,<br />
fet que ha originat<br />
alguns fregaments en el si<br />
<strong>de</strong> la família <strong>de</strong>l seu marit».<br />
I El jefe, com es coneix al Monarca al palau<br />
<strong>de</strong> la zarzuela, és el que mana. Ell és la màxima<br />
jerarquia i, tal com assenyalen Enríquez i<br />
Oliva, «és la figura que encarna la institució i<br />
les coses s'han <strong>de</strong> fer <strong>de</strong> manera que aquest<br />
símbol assoleixi el millor nivel». Per això, l'activitat<br />
institucional <strong>de</strong> don Felipe i la senyora<br />
Letizia la marca la Casa <strong>de</strong>l Rei, l'organisme que<br />
gestiona i administra la Casa Real, institució al<br />
capdavant <strong>de</strong> la qual es troba el Rei Joan Carles.<br />
Per tant, «el Rei és qui diu el que ha <strong>de</strong> fer<br />
el Príncep», assenyala FelioVilarrubias, ja que<br />
ni tan sols la Constitució recull quin és el paper<br />
que ha <strong>de</strong> <strong>de</strong>senvolupar el successor <strong>de</strong>l<br />
tron.<br />
Si bé en el quefer públic els prínceps estan<br />
supeditats a la institució que representen, en la<br />
vida privada només la seguretat, la prudència i<br />
el sentit comú, fruit <strong>de</strong>l càrrec que ostenten,<br />
marquen les seves actuacions. I encara que limita<strong>de</strong>s,<br />
s'assemblen a les d'una parella més, i<br />
com a tal es reuneixen amb amics, surten a sopar,<br />
viatgen, van al cinema, a un concert o acu<strong>de</strong>ixen<br />
amb les seves filles a espectacles infantils,<br />
però sempre mantenint la dignitat <strong>de</strong>l paper<br />
que els ha tocat representar. És a dir, en teoria,<br />
po<strong>de</strong>n moure's lliurement, ja que no existeix<br />
llei, persona o institució que ho prohibei-<br />
2 3<br />
1<br />
Més Rei,<br />
menys Príncep<br />
El monarca reafirma el seu comandament al capdavant <strong>de</strong> la<br />
Casa Real mentre creix la popularitat <strong>de</strong>l seu fill i la seva nora,<br />
amb qui manté discrepàncies<br />
xi, comenta Julio Carbajo, professor <strong>de</strong> Dret Civil<br />
i codirector <strong>de</strong>ls cursos <strong>de</strong> protocol <strong>de</strong> la<br />
Universitat d'Oviedo. Felio Vilarrubias recolza<br />
aquesta opinió i subratlla que «ningú, ni la Casa<br />
<strong>de</strong>l Rei, intervé en la vida privada <strong>de</strong>l Príncep.<br />
Ell pot rebre a casa seva a qui vulgui, sortir a<br />
on vulgui i amb qui vulgui », diu. Una altra cosa<br />
és la conveniència o no d'alguns <strong>de</strong>ls seus moviments,<br />
que han <strong>de</strong> regir-se per un principi <strong>de</strong><br />
discreció i respecte al seu càrrec i, per això exigeixen<br />
mo<strong>de</strong>ració, coinci<strong>de</strong>ixen els dos experts<br />
en protocol.<br />
La jove parella, conscient <strong>de</strong>l seu paper institucional,<br />
intenta mantenir un equilibri entre la<br />
vida personal i laboral. El <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> tots dos és<br />
conservar la intimitat <strong>de</strong> la família i, sobretot,<br />
evitar que les seves dues filles rebin la persecució<br />
<strong>de</strong>ls mitjans <strong>de</strong> comunicació. Per això, les<br />
aparicions <strong>de</strong> les infantes Sofía i Leonor són<br />
molt puntuals i sempre en l'àmbit privat, encara<br />
que aquest en ocasions se solapi amb el públic,<br />
una cosa inevitable en la seva condició <strong>de</strong><br />
membres <strong>de</strong> la Família Reial. Així, les petites no<br />
participen mai en els viatges oficials <strong>de</strong>ls seus<br />
pares, subratlla FelioVilarrubias, qui consi<strong>de</strong>ra<br />
una <strong>de</strong>cisió encertada donada la curta edat <strong>de</strong><br />
les nenes.<br />
Les infantes acu<strong>de</strong>ixen a l'aniversari <strong>de</strong>ls seus<br />
TEXT: CAROLINA G.MENÉNDEZ<br />
companys <strong>de</strong> col·legi, assisteixen al circ o a la<br />
cavalcada <strong>de</strong> Reis i surten amb la família materna,<br />
sobretot amb la seva àvia, Paloma Rocasolano,<br />
qui recentment va acompanyar la seva<br />
filla en un viatge als Alps, on la Infanta Leonor<br />
es va iniciar en l'esquí. Les nenes també participen<br />
amb els seus pares en alguna escapada<br />
<strong>de</strong> cap <strong>de</strong> setmana. De fet, se sap que han visitat<br />
a Xardéu la seva besàvia Menchu Álvarez<br />
<strong>de</strong>l Valle, encara que en cap moment se les ha<br />
vist a Astúries.<br />
Els prínceps, per la seva part, segueixen en<br />
contacte amb els seus amics <strong>de</strong> sempre. Els <strong>de</strong><br />
la senyora Letizia proce<strong>de</strong>ixen en la seva majoria<br />
<strong>de</strong>ls mitjans <strong>de</strong> comunicació en els quals<br />
ha treballat; els <strong>de</strong> don Felipe són antics companys<br />
d'estudis o <strong>de</strong> regates. Uns i altres acu<strong>de</strong>ixen<br />
a la residència real, fins i tot amb els<br />
seus fills petits, però també surten junts a sopar<br />
i a prendre una copa. I, generalment, una<br />
vegada per setmana, la parella va al cinema a<br />
veure pel·lícules en versió original. Com uns<br />
espectadores més, fan cua per treure les entra<strong>de</strong>s<br />
i compren crispetes. Tot aparentement normal<br />
si no fos perquè porten escorta. En contra<br />
<strong>de</strong> la creença generalitzada que a vega<strong>de</strong>s s'escapen<br />
sols, sempre van acompanyats <strong>de</strong> persones<br />
que els protegeixen.<br />
Reportatge<br />
5 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Fotos:<br />
1<br />
La Família Reial,<br />
durant la seva visita<br />
a l'Exposició<br />
Internacional <strong>de</strong><br />
Saragossa.<br />
2<br />
Els Prínceps i les<br />
seves filles, en el<br />
partit <strong>de</strong> tennis Units<br />
per la Infància<br />
3<br />
La parella en un<br />
concert <strong>de</strong> Jaime<br />
Anglada, company<br />
<strong>de</strong> Felipe en les<br />
regates.
6 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
JOSEP MARIA Bernils i Mach Cronista i historiador local, distingit amb el títol <strong>de</strong> Ciutadà d’Honor <strong>de</strong> Figueres<br />
Més <strong>de</strong> quaranta llibres divulgatius publicats, entre ells, alguns clàssics com «Figueras: cien años <strong>de</strong><br />
ciudad», avalen la trajectòria d’aquest figuerenc vinculat al llarg <strong>de</strong> 46 anys a l’Ajuntament local i el<br />
periodisme. També <strong>de</strong>s <strong>de</strong> les pàgines <strong>de</strong>l <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Parlem amb aquest periodista, cronista i<br />
enamorat <strong>de</strong> les lletres, distingit amb el títol <strong>de</strong> Ciutadà d’Honor <strong>de</strong> Figueres, per unanimitat <strong>de</strong> les<br />
formacions polítiques municipals.<br />
J osep<br />
Bernils o la<br />
història vivent <strong>de</strong><br />
Figueres<br />
Maria Bernils i Mach (Figueres, 1929)<br />
és història vivent <strong>de</strong> Figueres. Fa 12 anys que<br />
escriu cada diumenge sobre temes històrics<br />
<strong>de</strong> Figueres i la seva comarca a <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>,<br />
on col·labora amb regularitat <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l’etapa <strong>de</strong> Los<br />
Sitios. Oficial tècnic <strong>de</strong> l’Ajuntament, va entrar al<br />
consistori amb 17 anys, i es va jubilar als 64. Ha<br />
publicat més d’una quarentena <strong>de</strong> llibres, entre<br />
ells, un títol Figueras: cien años <strong>de</strong> ciudad (1974),<br />
que ha apropat a molts empordanesos la història<br />
local. Ha escrit centenars d’articles a Revista <strong>de</strong><br />
<strong>Girona</strong>, Ampurdán, Setmanari <strong>de</strong> l’Empordà, Canigó,<br />
Hora Nova, els Annals <strong>de</strong> l’Institut d’<strong>Es</strong>tudis<br />
Empordanesos i el mateix <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>. Ha fet<br />
<strong>de</strong> periodista i entrevistador, però sobretot és un<br />
lletraferit enamorat <strong>de</strong> la seva ciutat. Des <strong>de</strong>l 1989<br />
és el cronista oficial <strong>de</strong> Figueres. Motius més que<br />
suficients perquè l’Ajuntament, per unanimitat <strong>de</strong><br />
les diverses formacions politiques, li hagi concedit<br />
la distinció <strong>de</strong> Ciutadà d’Honor <strong>de</strong> la Ciutat.<br />
Què el va atreure <strong>de</strong> la història local? Vaig començar<br />
gairebé als 18 anys. M’interessaven els temes<br />
vinculats a la meva ciutat. La primera entrevista<br />
que vaig fer va ser a Ramon Reig, el pintor,<br />
que en aquell temps era director <strong>de</strong> l’Institut Ramon<br />
Muntaner. El vaig anar a trobar, i precisament<br />
quan hi anava, pujava l’escala <strong>de</strong> casa seva<br />
i pensava: que no hi sigui, que no hi sigui. Perquè<br />
tenia por i em feia vergonya. I <strong>de</strong>sprés vaig<br />
pensar: si no hi és, hauràs <strong>de</strong> tornar!<br />
I el va trobar? Sí, vam parlar molta estona. I el<br />
director d’Ampurdán va dir que li havia agradat<br />
l’entrevista. Era una entrevista tipus d’aquelles que<br />
feia Manuel <strong>de</strong>l Arco al <strong>Diari</strong>o <strong>de</strong> Barcelona, molt<br />
concises. I el director em va dir: ja pots fer-ne una<br />
cada setmana. I en vaig fer, sota el títol <strong>de</strong> Dígame<br />
usted. Era una columna.<br />
Com era el periodisme <strong>de</strong>l moment? Hi havia<br />
Ampurdán i Vida Parroquial. Vaig començar en<br />
el primer, i el segon em va dir que hi col·laborés.<br />
Jo estudiava per mestre i anava a <strong>Girona</strong>. Llavors<br />
vaig anar al diari Los Sitios <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>, per col·laborar<br />
i em van dir que sí. Cada setmana feia un<br />
escrit.<br />
Rep el guardó <strong>de</strong> Ciutadà d’Honor <strong>de</strong> la Ciutat;<br />
què sent, <strong>de</strong>sprés d’haver escrit tants llibres<br />
i fer <strong>de</strong> cronista? Em va cridar l’alcal<strong>de</strong> Santi<br />
Vila i em van dir: mira, et toca. I jo vaig dir: em<br />
toca a mi, esteu segurs? I em van dir: ja està fet.<br />
Doncs bé, em van dir que el guardó era per ser<br />
cronista <strong>de</strong> la ciutat al llarg <strong>de</strong> molts anys.<br />
Què ha <strong>de</strong> tenir un bon cronista <strong>de</strong> la seva ciutat<br />
o poble? (s’ho pensa) Viure una mica la ciutat,<br />
conèixer molt la gent. No ho sé: que agradi la<br />
seva feina. De jove, vaig fundar la revista mensual<br />
Canigó, i posteriorment vaig passar a Em-<br />
TEXT: MOISÉS DE PABLO FOTOGRAFIA: CONXI MOLONS<br />
“Dalí és un<br />
personatge<br />
únic”<br />
– El millor alcal<strong>de</strong> que ha conegut?<br />
Tots els alcal<strong>de</strong>s han estat bons.<br />
– Un alcal<strong>de</strong> per recuperar? Ramon<br />
Guardiola, perquè era el meu veí (riu).<br />
– Eduard Ro<strong>de</strong>ja, el primer cronista.<br />
Un estudiós <strong>de</strong> la ciutat molt important.<br />
– Un racó <strong>de</strong> Figueres?<br />
La Rambla.<br />
– El moment <strong>de</strong>cisiu <strong>de</strong> Figueres? El<br />
ferrocarril; ens va convertir en ciutat.<br />
– Imagina Figueres sense Dalí?<br />
No. És un personatge únic.<br />
– I Dalí sense l’Empordà?<br />
No, però era figuerenc <strong>de</strong> soca-rel.<br />
– Si no fos figuerenc, voldria ser...?<br />
No ho he pensat mai. M’agrada la<br />
meva ciutat.<br />
– Un estudiós. Eduard Ro<strong>de</strong>ja i Rafel<br />
Torrent, dos grans amics.<br />
– El castell <strong>de</strong> Sant Ferran. Una fortalesa<br />
extraordinària.<br />
– El Tren d’Alta Velocitat. Un pas molt<br />
important<br />
– Un esportista figuerenc? Albert<br />
Gurt, un gran olímpic.<br />
– Recuperarem la Unió <strong>Es</strong>portiva? Sí.<br />
Recordo les genta<strong>de</strong>s a la carretera <strong>de</strong><br />
Roses, els diumenges <strong>de</strong> partit; anaven<br />
<strong>de</strong> dalt a baix: tornarà l’afició.<br />
– Triï un llibre <strong>de</strong>ls que ha escrit.<br />
Figueres, perquè parlo <strong>de</strong> tots els fets<br />
<strong>de</strong> la ciutat.<br />
– I el llibre que voldria escriure? No<br />
el tinc encara.<br />
– Una part <strong>de</strong> l’Empordà per<br />
perdre’s. La Mare <strong>de</strong> Déu <strong>de</strong>l Mont:<br />
una vista impressionant.<br />
pordà.<br />
Què troba a faltar <strong>de</strong> la Figueres <strong>de</strong> la seva infància?<br />
Figueres s’ha <strong>de</strong>senvolupat molt, ha crescut<br />
molt. En alguns extrems, arribem a final <strong>de</strong><br />
terme. Ja toca amb Vilafant i Cabanes.<br />
Ara es commemora la Guerra <strong>de</strong>l Francès, hi<br />
ha alguna època històrica que li agradi especialment?<br />
Ara sí que m’has fomut! Figueres ha<br />
tingut èpoques molt bones, no sabria pas què dirte.<br />
Ha tingut bons alcal<strong>de</strong>s, que han <strong>de</strong>senvolupat<br />
una bona feina. I jo he col·laborat amb tots,<br />
sense excepcions.<br />
El seu és llavors un viatge i<strong>de</strong>ològic d’anada<br />
i tornada al cristianisme. Amb un matís. No<br />
veig solució en les estratègies revolucionàries tipus<br />
Lenin. Té més armes el capitalisme començant<br />
per les i<strong>de</strong>ològiques i el perill <strong>de</strong>l comunisme<br />
s’ha conjurat amb el consumisme i la hipoteca<br />
fixa. I la social<strong>de</strong>mocràcia és un fracàs absolut.<br />
Una persona com jo, cristià i socialista revolucionari,<br />
no té res a fer. Per això torno al cristianisme<br />
i crec que no hi ha un altre sistema que el<br />
que vaig repudiar quan em <strong>de</strong>ien «no cal canviar<br />
les estructures, cal canviar l’ésser humà». Ara crec<br />
que és impossible canviar les estructures i tant <strong>de</strong><br />
bo la gent adopti una actitud cristiana davant la<br />
vida que portarà en el futur a una societat més<br />
justa. Cal estar al servei <strong>de</strong>ls pobre no per fer ONG,<br />
sinó per fer justícia. El regne <strong>de</strong> Déu és el regne<br />
<strong>de</strong> l’home.<br />
L’alcal<strong>de</strong> Ramon Guardiola, que va aconseguir<br />
que el Ministerio <strong>de</strong> Economia y Hacienda,<br />
que no tenia cap competència en cultura,<br />
financés el Museu Dalí, com era en el<br />
tracte? Vivia aquí, molt a prop meu. Tenia molt<br />
bona amistat amb ell, <strong>de</strong>s <strong>de</strong> que fèiem el setmanari<br />
Ampurdán. Va ser un gran alcal<strong>de</strong> per Figueres,<br />
i en tinc un bon record. Anys més tard,<br />
l’alcal<strong>de</strong> Pere Giró em va cridar l’any 1974 i em<br />
va dir que hauria <strong>de</strong> ser el secretari <strong>de</strong> l’alcaldia.<br />
Jo m’hi vaig negar. Em va ensenyar el paper i ja<br />
estava firmat: no em podia tornar enrere. Unes<br />
dèca<strong>de</strong>s més tard, va ser l’alcal<strong>de</strong> Marià Lorca qui<br />
em va nomenar Cronista oficial <strong>de</strong> la Ciutat. Els<br />
dos anteriors foren Eduard Ro<strong>de</strong>ja i Rafael Torrent.<br />
La Figueres <strong>de</strong> Marià Pujolar posa les bases<br />
<strong>de</strong> la ciutat actual: parc Bosc, la Rambla; està<br />
d’acord? Marià Pujolar va ser un gran alcal<strong>de</strong>. Va<br />
fer el parc Bosc, i va reformar la Rambla, amb l’estàtua<br />
a Monturiol. Va ser un reformador molt important.<br />
En general, es mitifica massa l’època republicana?<br />
A l’època republicana jo era molt jove.<br />
Tinc el record dolent <strong>de</strong>l primer bombar<strong>de</strong>ig a Fi-
gueres. Les bombes van caure en l’esplanada <strong>de</strong><br />
l’estació. Jo vivia a prop, i vaig tenir un gran espant.<br />
Els meus pares em van agafar i em van dur<br />
a Vilafant, amb els meus oncles. I vaig passar tota<br />
la Guerra allà. Tenien una horta molt gran.<br />
No va patir fam o privacions? No. La veritat és<br />
que m’ho vaig passar molt bé. Vaig anar una temporada<br />
a col·legi a Vilafant. Era curiós perquè jo<br />
venia molt ben preparat <strong>de</strong> Figueres. Del senyor<br />
Cantenys, d’aquells mestres d’aquell temps i els<br />
altres nens em veien com una mica massa preparat.<br />
Perquè a ciutat es feien un estudis més<br />
aprofundits. Venia <strong>de</strong> Figueres i el canvi es notava.<br />
Passa la guerra a Vilafant. Sí. El meu pare estava<br />
al front. Quan va acabar la guerra, i van entrar<br />
els nacionals, en passar la carretera <strong>de</strong> Roses,<br />
jo mirava en direcció a la casa i vaig cridar: no<br />
l’han tirat a terra! Perquè en aquella època a Figueres<br />
hi havia moltes cases esfondra<strong>de</strong>s. Però la<br />
nostra no. Vam tenir sort. En aquella època vivíem<br />
al carrer Vilamalla, i aquell carrer no el van<br />
tocar.<br />
Dalí parlava <strong>de</strong> l’encant <strong>de</strong> les Fires, <strong>de</strong>l ramblejar:<br />
sempre es diu que Figueres ha perdut<br />
característiques pròpies, però quines coses<br />
ha guanyat amb els anys? Home! Figueres s’ha<br />
fet una petita capital. Abans miràvem a Castelló<br />
d’Empúries, que era molt gran. I Figueres va anar<br />
pujant, va anar pujant i va superar Castelló per<br />
es<strong>de</strong>venir la capital <strong>de</strong> l’Alt Empordà.<br />
Recorda l’època en que la gent s’engalanava<br />
per sortir els festius? (somriu, i se li il·luminen<br />
els ulls). La Rambla era el centre <strong>de</strong> tot. Molta gent<br />
anava a missa a la parròquia <strong>de</strong> Sant Pere, i en<br />
sortir, anaven amunt i avall, amunt i avall, a xafar<strong>de</strong>jar<br />
una mica. Tothom anava a la Rambla. I<br />
al cinema, que era a les tar<strong>de</strong>s. <strong>Es</strong> pagaven uns<br />
abonaments cada diumenge, ja els tenies fixes, i<br />
hi anaves. Era la Sala Edison i el Jardí, hi havia<br />
aquests dos. I la resta <strong>de</strong> gent anaven al ball <strong>de</strong>l<br />
Casino i l’Erato. Aquestes eren les diversions. No<br />
hi havia més coses. Als estius es feien una sortida<br />
en l’auto <strong>de</strong> línia cap a Roses, i passaves el dia<br />
a Roses. Anaven a la platja.<br />
El 1950, la ciutat tenia uns 17.000 habitants;<br />
el 2000 superava els 34.000; s’han creat barris<br />
sencers, com recorda la tasca <strong>de</strong>ls arquitectes<br />
municipals <strong>de</strong> l’època? Hi havia hagut en<br />
Ricard Giralt, que era un gran arquitecte. I li van<br />
anular la plaça per qüestions polítiques. Després<br />
va entrar l’Alejandro Bonaterra, que també va ser<br />
un gran arquitecte i va fer moltes coses per Figueres.<br />
Era molt bona persona, i un professional<br />
molt entès. <strong>Es</strong> va fer molt bona feina, i vaig col·laborar<br />
molt amb ell i l’aparellador Jaume Vinyes,<br />
i el pèrit industrial Emili Fàbrega. Bonaterra tenia<br />
un equip tècnic fabulós. Figueres volia ser la primera<br />
ciutat <strong>de</strong> la comarca, i ho va aconseguir.<br />
Com recorda l’inici <strong>de</strong>l turisme: el carrer <strong>de</strong><br />
la Jonquera era turístic, oi? Aquí el turisme és<br />
un turisme <strong>de</strong> la costa, que va a Castelló d’Empúries,<br />
a Roses i Llançà. A Figueres el turisme era<br />
menor, a la sala <strong>de</strong> festes <strong>de</strong> l’Erato i <strong>de</strong>l Casino,<br />
però no era ben bé turístic.<br />
Suposo que el canvi és gràcies a Dalí. Sí, gràcies<br />
a Dalí.<br />
Com era la feina en aquells ajuntaments en<br />
què va treballar? Ja érem bastants <strong>de</strong> plantilla.<br />
A banda <strong>de</strong> l’alcal<strong>de</strong>, hi havia un gran secretari,<br />
que era en Santaló. Jo vaig fer oposicions per oficial<br />
tècnic <strong>de</strong> l’Ajuntament, i em vaig mantenir<br />
en aquest càrrec fins que em vaig jubilar. Coneixia<br />
tothom <strong>de</strong> Figueres, perquè portava anys, i<br />
perquè escrivia al diari.<br />
Creu que hi ha algun personatge important<br />
que no se li ha fet prou homenatge? Un personatge<br />
importantíssim és Salvador Dalí. Va ser<br />
molt curiós, perquè va anar al Teatre Municipal,<br />
que es va convertir en Museu Dalí, i va anunciar:<br />
d’aquest lloc farem el Museu Dalí! La gent va quedar<br />
parada. Era l’es<strong>de</strong>veniment més important<br />
d’aquella època: fer el Museu i que Dalí pogués<br />
assistir-hi. Des <strong>de</strong>l primer moment va donar alguns<br />
quadres. Ell estava a Cadaqués, però Figueres<br />
era la seva segona pàtria, on havia nascut.<br />
Què té Figueres per donar al món personatges<br />
com Dalí, Pep Ventura o Monturiol: és la<br />
frontera, el comerç, l’esperit empordanès?<br />
Figueres té un gran comerç, la seva proximitat<br />
amb França és bàsica. Va superar la petita capital<br />
que era Castelló d’Empúries, i la supera en tot:<br />
en habitants i en comerços. Tenia un avantatge:<br />
que tenia l’Institut Ramon Muntaner, i les escoles<br />
<strong>de</strong> primària, com l’escola <strong>de</strong>l carrer Sant Pau.<br />
Hi havia bons professors i molts alumnes.<br />
D’intel·lectuals, hi ha gent com Ro<strong>de</strong>ja, i figures<br />
com Deulofeu. En Deulofeu era totalment<br />
diferent <strong>de</strong>ls altres: tenia les seves i<strong>de</strong>es, com la<br />
matemàtica <strong>de</strong> la història. Era extraordinari. Jo<br />
l’havia anat a veure a Ordis, a on tenia el Mas<br />
Deulofeu. Xerraves i enraonaves, passaves el dia<br />
enraonant. Era una persona molt agradable, en<br />
tots els sentits. I un bon creador. Ro<strong>de</strong>ja i Torrent<br />
són les dues persones que més han estudiat Figueres,<br />
i han fet estudis més interessants.<br />
Recorda algun entrevistat curiós o que l’hagi<br />
marcat? N’he fet tants! Volien una entrevista<br />
cada setmana. Bé, hi ha un: el tinent general Rios<br />
Capapé. Era figuerenc, i va venir en una ocasió<br />
al museu. Era poc habitual po<strong>de</strong>r parlar amb un<br />
tinent general.<br />
Als anys 60 La Catequística va ser l’oasi cultural<br />
i esportiu que s’explica? El Patronat era<br />
un lloc <strong>de</strong> reunió <strong>de</strong> molta gent. Era totalment<br />
diferent <strong>de</strong>ls altres dos centres: la sala Edison i el<br />
Jardí. Era gent associada al Patronat. Els diumenges<br />
era ple <strong>de</strong> gent. I notaves el sentiment<br />
religiós. Feien moltes activitats.<br />
Com troba l’expansió <strong>de</strong> la ciutat actual, la<br />
remo<strong>de</strong>lació <strong>de</strong> l’avinguda Vilallonga o la<br />
plaça Catalunya, els canvis per l’estació <strong>de</strong>l<br />
TAV o l’expansió a Vilafant: som davant d’una<br />
altra fase <strong>de</strong>cisiva? Aquesta nova empenta<br />
actual suposa que Figueres arriba als límits geogràfics<br />
que té. Per un costat toquem a Vilafant;<br />
toquem amb Cabanes. També amb Vilabertran.<br />
Vilatenim, que va passar a ser Figueres.<br />
Figueres encara bé el segle XXI? La ciutat ha<br />
crescut molt bé. Ha tingut molt bons alcal<strong>de</strong>s.<br />
S’ha convertit en la primera ciutat <strong>de</strong> la comarca.<br />
El TAV pot ajudar a una època <strong>de</strong> canvi gran?<br />
Hem <strong>de</strong> veure aquesta unió que es fa amb la nova<br />
estació. Se suposa que serà un altre barri important<br />
per Figueres, en el Ponent. Ja està tot apunt.<br />
I el Barri Vell <strong>de</strong> l’estació quedarà com un barri<br />
vell, antic.<br />
En aquests anys, li sorprèn tants canvis? És<br />
un creixement natural. La ciutat s’ha transformat<br />
en capital <strong>de</strong> comarca, amb moltes industries importants.<br />
Figueres s’ho ha guanyat tot. Per exemple,<br />
aquesta zona <strong>de</strong> casa meva, darrere hi havia<br />
la finca <strong>de</strong>ls alemanys. Hi havia una paret, i no<br />
podies passar. Eren uns senyors que tenien una<br />
fàbrica. Ara és un barri resi<strong>de</strong>ncial.<br />
Un <strong>de</strong>sig per als lectors <strong>de</strong>l <strong>Diari</strong>? Que l’Empordà<br />
mantingui el seu creixement, i la ciutat continuï<br />
sent la segona ciutat <strong>de</strong> la província. Això<br />
és molt important.<br />
Entrevista<br />
7 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
“<br />
La Rambla<br />
era el centre<br />
<strong>de</strong> tot. Molta<br />
gent anava a<br />
missa a la<br />
parròquia <strong>de</strong><br />
Sant Pere i, en<br />
sortir, anaven<br />
amunt i avall,<br />
amunt i avall,<br />
a xafar<strong>de</strong>jar<br />
una mica.<br />
Tothom anava<br />
a la Rambla. I<br />
al cinema,<br />
que era a les<br />
tar<strong>de</strong>s. <strong>Es</strong><br />
pagaven uns<br />
abonaments<br />
cada<br />
diumenge, ja<br />
els tenies<br />
fixes, i hi<br />
anaves. Eren<br />
la Sala Edison<br />
i el Jardí, hi<br />
havia aquests<br />
dos. I la resta<br />
<strong>de</strong> gent<br />
anaven al ball<br />
<strong>de</strong>l Casino i<br />
l’Erato.<br />
Aquestes<br />
eren les<br />
diversions. No<br />
hi havia més<br />
coses<br />
“
8 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
N o<br />
són gaire llunyans els temps en què els<br />
esquiadors miraven amb estranyesa aquells<br />
excèntrics que gosaven profanar les pistes<br />
baixant-les a bord d’una planxa, com si practiquessin<br />
surf. Aquells bojos amb el seus bojos trastos<br />
són ara habituals a totes les estacions d’esquí, fins<br />
al punt que la més antiga <strong>de</strong> totes, La Molina, s’apresta<br />
a acollir el Mundial <strong>de</strong> snowboard, que<br />
aquest és el nom que finalment ha fet fortuna per<br />
<strong>de</strong>signar-los. La cita és a partir <strong>de</strong> divendres que<br />
ve, 14 <strong>de</strong> gener, i durarà fins el dia 22.<br />
No ha sigut fàcil pels snowboar<strong>de</strong>rs ser reconeguts<br />
com esquiadors. De fet, no va ser fins el<br />
congrés <strong>de</strong> la Fe<strong>de</strong>ració Internacional d’<strong>Es</strong>quí<br />
(FIS) <strong>de</strong> maig <strong>de</strong> 1994 que l’snowboard no va ser<br />
oficialment inclòs en el programa <strong>de</strong> la competició<br />
<strong>de</strong> la FIS. Ja a la temporada 1994/1995 es va<br />
dur a terme la primera Copa <strong>de</strong>l Món <strong>de</strong> snowboard,<br />
i la temporada passada, 2009/20010, es<br />
van dur a terme 34 competicions <strong>de</strong> Copa <strong>de</strong>l Món<br />
en 21 centres d'hivern diferents a tot el món. El<br />
1994 el FIS va tractar <strong>de</strong> posar en pràctica aquest<br />
esport popular en el Programa Olímpic. Només<br />
un any més tard els esforços van ser coronats per<br />
l'èxit: el surf <strong>de</strong> neu va ser presentat com un esport<br />
oficial en el programa <strong>de</strong> les Olimpía<strong>de</strong>s d'-<br />
Hivern. El 1998 es van donar les primeres medalles<br />
Olímpiques a snowboar<strong>de</strong>rs a Nagano (Japó)<br />
just dos anys <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls primers Campionats<br />
Mundials <strong>de</strong> snowboard FIS que es van celebrar<br />
el 1996 a Linz (Àustria). A Vancouver, Canadà<br />
2010, van formar part <strong>de</strong> les Olimpía<strong>de</strong>s d'Hivern<br />
tres disciplines: paral·lel gegant, half pipe i snowboard<br />
cros.<br />
A La Molina les disciplines que es disputaran<br />
seran big air, paral·lel eslàlom, paral”lel gegant,<br />
snowboard cros, half pipe i slopestyle, amb uns<br />
premis en metàlic que sumen 170.000 euros. L’espectacularitat<br />
està garantida, i no cal ser un expert,<br />
<strong>de</strong> fet ni tan sols cal saber esquiar, per disfrutar<br />
<strong>de</strong> la bellesa d’aquest esport. Cadascuna <strong>de</strong><br />
les proves té les seves pròpies característiques,<br />
que es po<strong>de</strong>n resumir així:<br />
El «half pipe»: es <strong>de</strong>senvolupa en un mig tub<br />
construït expressament en una pista <strong>de</strong> pen<strong>de</strong>nt<br />
suau (entre 15 i 20 graus). Les parets han <strong>de</strong> sobrepassar<br />
els 5 metres d'alçada per ser consi<strong>de</strong>rat<br />
un superpipe i acostumen a tenir entre 130 i<br />
160 metres <strong>de</strong> longitud. Els participants realitzen<br />
una sèrie <strong>de</strong> salts i maniobres anant <strong>de</strong> banda a<br />
banda i elevant-se més <strong>de</strong> dos metres per sobre<br />
<strong>de</strong> les vores (coping) <strong>de</strong>l tub. Els jutges valoren<br />
les evolucions <strong>de</strong>ls esportistes segons el grau <strong>de</strong><br />
la dificultat i d'execució. La localització és a la pista<br />
Alabau.<br />
L'«snowboard cros»: els traçats tenen entre<br />
600 metres i 1km <strong>de</strong> longitud, amb un pen<strong>de</strong>nt<br />
entre el 15 i el 25 per cent. L'espectacularitat ve<br />
donada per les baixa<strong>de</strong>s eliminatòries en grups<br />
<strong>de</strong> quatre o sis –segons la pista– que realitzen els<br />
snowboar<strong>de</strong>rs per una pista amb gran quantitat<br />
<strong>de</strong> salts, peralts, corbes, etc. que exigeix el màxim<br />
nivell. En <strong>de</strong>finitiva, cada baixada combina<br />
una enorme força explosiva amb una resistència<br />
excepcional per disputar totes les eliminatòries i<br />
arribar a la final. Abans <strong>de</strong> començar les mànigues<br />
eliminatòries es realitzen les baixa<strong>de</strong>s classificatòries<br />
on s’agafen els 32 corredors més ràpids<br />
per a les mànigues finals i que també marca<br />
l’ordre <strong>de</strong> sortida. Una vegada inicia<strong>de</strong>s les sèries<br />
finals ja amb les baixa<strong>de</strong>s en grup, el primer i segon<br />
<strong>de</strong> cada eliminatòria van avançant fins arribar<br />
a la final i que<strong>de</strong>n eliminats els dos últims. Els<br />
grups <strong>de</strong> quatre estan formats per dos esquiadors<br />
d'entre els primers temps a la màniga classificatòria<br />
i dos <strong>de</strong>ls que han fet els últims temps en<br />
aquesta prova cronometrada. Tindrà lloc a les pista<br />
Alabau.<br />
El paral·lel gegant i paral·lel eslàlom: són<br />
les disciplines consi<strong>de</strong>ra<strong>de</strong>s alpines <strong>de</strong> la copa<br />
<strong>de</strong>l món <strong>de</strong> surf <strong>de</strong> neu. Cada temporada, ambdues<br />
competicions proporcionen duels fascinants<br />
i emocionants cara a cara. <strong>Es</strong>tan subjectes a dues<br />
trajectòries marca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> forma idèntica d'aproximadament<br />
500 metres <strong>de</strong> longitud. El <strong>de</strong>snivell<br />
està entre els 120 i 200 metres segons la pista. En<br />
la prova classificatòria prèvia els 16 homes més<br />
ràpids i dones que passaran a les mànigues eliminatòries<br />
vindran <strong>de</strong>terminats pel crono. Després,<br />
els snowboar<strong>de</strong>rs classificats per a les eliminatòries<br />
corren l'un contra l'altre per un sistema<br />
d'eliminació. Hi ha dos traçats marcats (màniga<br />
vermella i màniga blava) i cada corredor realitza<br />
una baixada sobre cada traçat enfrontant en<br />
paral.lel al seu contrincant. <strong>Es</strong> disputarà a la,pista<br />
el Padró.<br />
«Slopestyle»: es tracta d'una prova <strong>de</strong> freestyle<br />
en la qual l’snowboar<strong>de</strong>r ha <strong>de</strong> realitzar diferents<br />
Una planxa i<br />
avall<br />
La Molina acull <strong>de</strong>s <strong>de</strong> divendres el Mundial <strong>de</strong> «snowboard», per a<br />
alguns l’es<strong>de</strong>veniment més important que s’ha fet mai als Pirineus<br />
1<br />
TEXT: ALBERT SOLER
3<br />
5<br />
exercicis en l'aire, així com sobre calaixos, baranes<br />
o qualsevol altre tipus <strong>de</strong> mòdul. El que el diferencia<br />
<strong>de</strong> les proves <strong>de</strong> velocitat és que no hi<br />
ha temps a batre, sinó que els jutges puntuen l'estil<br />
i la dificultat <strong>de</strong> l'execució. A la pista Alabau.<br />
A banda d’aquestes proves, Barcelona acollirà<br />
la cerimònia inaugural (la <strong>de</strong> clausura tindrà lloc<br />
al pavelló d’Alp) i el Big Air, que es celebrarà el<br />
dia 15 al Palau Sant Jordi. El Big Air és una disciplina<br />
<strong>de</strong>l freestyle on els snowboar<strong>de</strong>rs <strong>de</strong>mostren<br />
les seves habilitats saltant i fent rotacions en<br />
un mòdul <strong>de</strong> grans dimensions (31m d’altura en<br />
el cas <strong>de</strong> Barcelona) que es composa <strong>de</strong> dues rampes,<br />
la d’acceleració i la <strong>de</strong> recepció.<br />
UNA ESTACIÓ SOBRADAMENT PREPARADA<br />
Segons els organitzadors, es tracta <strong>de</strong> l’es<strong>de</strong>veniment<br />
esportiu més important que s’ha fet mai als<br />
Pirineus. I el fet que aquest es<strong>de</strong>veniment tingui<br />
4<br />
lloc precisament en una estació gironina no o és<br />
casual: la Molina compta amb unes instal·lacions<br />
prepara<strong>de</strong>s per a entrenaments d’esportistes d'elit<br />
i que han estat l’escenari <strong>de</strong> competicions nacionals<br />
i internacionals. A més <strong>de</strong> ser un referent<br />
<strong>de</strong> la competició, és la <strong>de</strong>gana <strong>de</strong>ls esports d’hivern,<br />
ja que al 1943 va ser la primera en instal·lar<br />
un remuntador comercial. Actualment en té 16,<br />
així com 61 quilòmetres <strong>de</strong> pistes.<br />
A nivell turístic s’espera un impacte important.<br />
Eduard Correa, director <strong>de</strong>l Patronat Comarcal <strong>de</strong><br />
Turisme <strong>de</strong> la Cerdanya, està segur que permetrà<br />
allargar la temporada <strong>de</strong> Nadal als establiments.<br />
hotelers <strong>de</strong> la zona, però sobre tot «esperem que<br />
el ressò mediàtic que tindrà la prova permeti situar<br />
la Cerdanya i la Molina al mapa i que ens puguem<br />
consolidar com un <strong>de</strong>stí turístic tant d’hivern<br />
com d’estiu». Correa, més que «un efecte immediat»,<br />
pensa que l’interessant seria que «el Mundial ens<br />
permetés a mig termini consolidar-nos com un <strong>de</strong>stí<br />
<strong>de</strong> gran qualitat». A això hi col·laborarà sens dubte<br />
el senyal que donarà TV3 i TVE per a tot el planeta.<br />
ELS JOCS D’HIVERN DE 2022<br />
No cal perdre <strong>de</strong> vista tampoc la promoció que<br />
pot suposar <strong>de</strong> cara a la candidatura <strong>de</strong> Barcelona<br />
com a seu <strong>de</strong>ls Jocs Olímpics <strong>de</strong> 2022. La proposta,<br />
que va començar provocant somiures d’incredulitat,<br />
va ser confirmada per l’alcal<strong>de</strong> <strong>de</strong> Barcelona,<br />
Jordi Hereu, aquest passat <strong>de</strong>sembre. El<br />
projecte, <strong>de</strong> concretar-se, es <strong>de</strong>senvoluparia entre<br />
Barcelona i les estacions d’esquí <strong>de</strong>l Pirineu<br />
com les gironines La Molina i Masella, «casualment»<br />
el mateix sistema amb què té lloc el Mundial<br />
<strong>de</strong> snowboard que comença divendres, amb<br />
els ulls <strong>de</strong> tot el planeta –i entre aquests, els <strong>de</strong>ls<br />
membres <strong>de</strong>l COI– al damunt.<br />
2<br />
Reportatge<br />
9 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Fotos:<br />
1<br />
Un participant, a<br />
punt d’iniciar el <strong>de</strong>scens<br />
i el salt en una<br />
prova <strong>de</strong> Big Air<br />
com la que tindrà<br />
lloc al Palau Sant<br />
Jordi.<br />
2<br />
L’espectacularitat<br />
<strong>de</strong>l «half pipe»<br />
queda patent en<br />
aquesta imatge.<br />
3<br />
Un altre esportista<br />
<strong>de</strong> «half pipe» en el<br />
moment d’efectuar<br />
una figura.<br />
4<br />
El paral·lel gegant i<br />
el paral·lel eslàlom<br />
es disputen per sistema<br />
d’eliminatòries,<br />
l’un contra l’altre.<br />
5<br />
En l’«snowboard<br />
cross» els corredors<br />
baixen en grups <strong>de</strong><br />
4 o <strong>de</strong> 6 per una<br />
pista d’entre 600 i<br />
1.000 metres plena<br />
<strong>de</strong> salts, peralts, corbes,<br />
etc.
Entrevista<br />
10 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
“<br />
Mai he volgut<br />
fotografiar la<br />
guerra. No<br />
puc ser aliena<br />
a<br />
<strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s<br />
coses però la<br />
veritat és que<br />
no puc amb<br />
la guerra<br />
perquè no vull<br />
veure<br />
sofriment. Les<br />
injustícies i<br />
les<br />
<strong>de</strong>sigualtats<br />
em dolen<br />
profundament<br />
“<br />
Cristina García Ro<strong>de</strong>ro Fotògrafa<br />
Una beca en arts plàstiques <strong>de</strong> la Fundació Juan March que li va permetre <strong>de</strong>dicar-se tot un any<br />
a fotografiar festes populars i tradicions <strong>de</strong> tot <strong>Es</strong>panya va ser l’inici d’una espectacular carrera<br />
per a García Ro<strong>de</strong>ro, avui fotògrafa <strong>de</strong> l’agència Magnum<br />
C ristina<br />
García Ro<strong>de</strong>ro (Puertollano, 1949)<br />
es pren tot el temps <strong>de</strong>l món per captar<br />
una imatge. Criteri que també aplica amb<br />
religiositat quan l'objectiu apunta cap a ella.<br />
Quinze minuts costa treure-li un retrat satisfactori.<br />
«Jo quan vull alguna cosa, m’hi llenço», confessa.<br />
Tots assentim. La fotògrafa <strong>de</strong> Magnum sorteja<br />
obstacles, es cola on hi ha històries i conviu<br />
amb <strong>de</strong>sconeguts. Les seves últimes espurnes les<br />
va <strong>de</strong>dicar a Baracoa (Cuba) i Galícia. Però a Cristina<br />
sempre li falta temps, «perquè acostar-se a<br />
l'ànima d'una persona o d'un país mereix respecte»,<br />
sinònim <strong>de</strong> <strong>de</strong>dicació en la seva boca.<br />
Ha tingut temps per a alguna cosa que no sigui<br />
la fotografia? La fotografia ha anat absorbint<br />
la meva vida <strong>de</strong> mica en mica. Tot va començar<br />
l'any 74 com un joc i com una necessitat<br />
d'expressió que<br />
compartia amb la pintura<br />
i el dibuix. En el 73<br />
la Fundació Juan March<br />
em va donar una beca<br />
en arts plàstiques i<br />
aquest va ser el moment<br />
<strong>de</strong>cisiu que em va permetre<br />
<strong>de</strong>dicar-me tots<br />
els dies d'un any a investigar<br />
sobre les festes<br />
populars, les tradicions<br />
i els ritus d'<strong>Es</strong>panya.<br />
Una reportera <strong>de</strong> festa<br />
en festa. La millor<br />
manera <strong>de</strong> fer-se fotògraf.<br />
La festa és moviment<br />
sobretot. Això em<br />
va obligar a ser ràpida i<br />
a entendre el que era el<br />
reportatge, és a dir, buscar<br />
el moment més expressiu<br />
per resumir el<br />
que eren aquests ritus.<br />
D'aquí va néixer la<br />
seva <strong>Es</strong>panya oculta.<br />
Hem canviat tant <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> la Transició? Molt.<br />
Fa temps que no viatjo<br />
pel país, però aquest<br />
any he tornat a Galícia i he vist una transformació<br />
per bé. El sistema <strong>de</strong> comunicacions i la llibertat<br />
sexual són els dos canvis més importants<br />
d'<strong>Es</strong>panya.<br />
Fins on ha implicar-se el fotògraf amb allò<br />
retratat? Per a mi és important fins i tot conviure<br />
amb les persones que fotografio. És una<br />
necessitat. La foto <strong>de</strong> reportatge és un mèto<strong>de</strong><br />
per conèixer el món. L'única manera <strong>de</strong> fer-ho<br />
en profunditat i amb matisos és compartint el<br />
món amb els homes <strong>de</strong> carrer. El reportatge és<br />
una manera <strong>de</strong> donar i rebre.<br />
Existeix la síndrome d'<strong>Es</strong>tocolm en la fotografia?<br />
Per <strong>de</strong>scomptat. És fàcil sentir-lo. Acabes<br />
implicant-te amb els fotografiats, tenint afectes.<br />
A mi em passa moltíssim perquè torno als llocs,<br />
la gent em rep a casa seva. Tot té la seva part<br />
bona i la seva part dolenta. La bona <strong>de</strong> conviure<br />
és que tens més coneixements <strong>de</strong> quina és la<br />
situació que viuen, pots aprofundir més, cosa<br />
que engran<strong>de</strong>ix el teu treball. Però d'altra banda<br />
pots perdre l'objectivitat.<br />
I això afecta el resultat final <strong>de</strong> la foto? A mi<br />
no m'importa no ser objectiva. Vull explicar la<br />
vida com jo la veig. Per això no he estat mai en<br />
un diari. El meu relat no és objectiu, sinó passional.<br />
Què li explica a la gent abans <strong>de</strong> fotografiarla?<br />
Intento no explicar res. Quan expliques coses<br />
als que retrates, po<strong>de</strong>n prendre una actitud<br />
<strong>de</strong>terminada enfront <strong>de</strong> la càmera. Quan és una<br />
foto així, robada, parlo amb ells <strong>de</strong>sprés. Els explico<br />
per a què l'estic fent, que sol ser per a una<br />
exposició o un llibre.<br />
“La millor foto<br />
surt quan no em<br />
faciliten la feina”<br />
I a la guerra? Mai he volgut fotografiar la guerra.<br />
Vaig estar a Kosovo, vaig veure l'expulsió<br />
<strong>de</strong>ls albanokosovars i l'entrada <strong>de</strong> les tropes <strong>de</strong><br />
l'OTAN. També, a Ossètia <strong>de</strong>l Sud. Si m'he <strong>de</strong>dicat<br />
a fotografiar les festes és perquè m'agrada<br />
veure feliç la gent i passar-s'ho bé. Però tampoc<br />
puc ser aliena a <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s coses. La veritat és<br />
que no puc amb la guerra perquè no vull veure<br />
sofriment. Les injustícies i les <strong>de</strong>sigualtats em dolen<br />
profundament.<br />
Qué ha aportat vostè a aquest consell <strong>de</strong> savis<br />
–homes gairebé tots ells– anomenat Magnum?<br />
Crec que he aportat una forma <strong>de</strong> treball<br />
i d'interessos diferents. Els meus no són temes<br />
<strong>de</strong> fotoperiodisme grandiosos, com guerres i altres.<br />
Sinó temes més vitals, <strong>de</strong> la quotidianitat.<br />
M'interessen les persones que mai seran notícia.<br />
La gent normal que construeix un país dia a dia<br />
perquè no ens falti res.<br />
Fins a quin punt pot una foto o la fotografia<br />
canviar el món? No sé si serveix per canviar alguna<br />
cosa, però sí que influeix. En la guerra <strong>de</strong><br />
Kosovo, els fotògrafs i els mitjans en general van<br />
provocar que l'OTAN actués. El mateix va succeir<br />
a Vietnam. Amb totes aquelles imatges que<br />
es publicaven sobre realitats ocultes... Llavors la<br />
gent, amb tot aquest material, va <strong>de</strong>cidir que no<br />
volia participar en aquest conflicte. Una foto ens<br />
pot influir a nivell individual, però es necessita<br />
<strong>de</strong> l'impuls col·lectiu per canviar alguna cosa, per<br />
fer pressió.<br />
Els fotògrafs <strong>de</strong> moda o <strong>de</strong> celebritats –Newton,<br />
Leibovitz– han imposat un mo<strong>de</strong>l <strong>de</strong> treball<br />
que ha trivialitzat el fotoperiodisme? És<br />
TEXT: M. ELENA VALLÉS<br />
a dir, com és possible que en un reportatge<br />
sobre l'atur, els aturats estiguin posant com<br />
mo<strong>de</strong>ls? És cert. Això està succeint. Newton i<br />
Leibovitz són grans, i ho van fer tan bé que han<br />
influït en altres. El problema no és tant <strong>de</strong>ls fotògrafs<br />
com <strong>de</strong>ls mitjans, <strong>de</strong> la falta <strong>de</strong> criteri o<br />
<strong>de</strong> l'absència <strong>de</strong> risc enfront <strong>de</strong>l que està establert<br />
i les mo<strong>de</strong>s, sempre més fàcils <strong>de</strong> seguir.<br />
Alberto García-Alix alaba que vostè passa inadvertida<br />
quan treballa Si passo <strong>de</strong>sapercebuda<br />
és perquè sóc molt petita. Per fotografiar<br />
necessito estar prop <strong>de</strong>l que veig i per això convisc<br />
amb la gent. S'acostumen a mi i acaben acceptant-me.<br />
<strong>Es</strong>tar amb ells em fa invisible. El millor<br />
regal que em po<strong>de</strong>n fer perquè faci una bona<br />
foto és ser acceptada i que s'oblidin <strong>de</strong> mi. La millor<br />
foto surt quan ningú em facilita el treball i tot<br />
segueix igual.<br />
La imatge d'esquenes <strong>de</strong> Carla Bruni al costat<br />
<strong>de</strong> la Princesa Letizia és fotoperiodisme?<br />
Són dos culs pujant una escala.<br />
Què <strong>de</strong>mana vostè a un posat? Que la fotografia<br />
faci tanta il·lusió al fotografiat com a mi. A<br />
Cuba vaig fotografiar una sèrie <strong>de</strong> noies <strong>de</strong> quinze<br />
anys, és tradició que vagin a fer-se una foto<br />
amb un vestit diferent el dia que els compleixen.<br />
Abans <strong>de</strong> retratar-les, vaig preguntar als fotògrafs<br />
d'allà com feien aquestes fotos. D'aquesta manera,<br />
estava fotografiant el <strong>de</strong>sig <strong>de</strong> les nenes i<br />
la saviesa d'aquells fotògrafs. És important fixarte<br />
en el gust <strong>de</strong>l fotografiat i el que per a ells significa<br />
aquesta foto. Perquè en aquell moment jo<br />
estava fotografiant el record que aquestes noies<br />
<strong>de</strong> quinze anys volien tenir <strong>de</strong> si mateixes en el<br />
futur.
A la<br />
riba esquerra, a l’altre costat <strong>de</strong> la vila<br />
Vella <strong>de</strong> Cadaqués, es troba l’<strong>Es</strong>cola Caritat<br />
Serinyena, d’estil clàssic d’influència<br />
francesa i construïda el 1924. Posteriorment,<br />
cap als anys 80, s’hi va construir una reeixida<br />
ampliació, una franja allargada que per sostre<br />
tenia la pista esportiva.<br />
L’última operació consisteix en la segona ampliació<br />
<strong>de</strong> l’escola primària i la nova creació<br />
d’una secció d’institut <strong>de</strong> secundària amb els<br />
seus corresponents espais comuns: menjador,<br />
sala polivalent, vestidors, administració, etc.<br />
Aquest conjunt escolar representa un augment<br />
<strong>de</strong> superfície <strong>de</strong> 3.500 metres quadrats,<br />
un fort impacte per la imatge fragmentada <strong>de</strong><br />
petit gra que caracteritza la morfologia constructiva<br />
<strong>de</strong> la vila.<br />
La nova ampliació consisteix en unes edificacions<br />
lineals i esglaona<strong>de</strong>s en tres nivells realitza<strong>de</strong>s<br />
amb murs <strong>de</strong> pedra que evoquen les<br />
«tanca<strong>de</strong>s o travesseres» agrícoles característiques<br />
<strong>de</strong>l paisatge <strong>de</strong> Cadaqués, per adaptarse<br />
a la topografia tot buscant el mimetisme amb<br />
el terreny.<br />
L’edifici resultant té una longitud <strong>de</strong> 150 me-<br />
tres i el conformen exclusivament els espais<br />
d’aules, aquestes s’agrupen <strong>de</strong> dues en dues<br />
formant a la vegada una estructura fragmentada<br />
que ressalta l’abstracció geomètrica i evita<br />
la monotonia sobre els tres nivells i en contacte<br />
amb el terreny rocós es situen les pistes esportives,<br />
separa<strong>de</strong>s per les edificacions que<br />
contenen els serveis comuns. L’estructura <strong>de</strong><br />
sustentació és <strong>de</strong> formigó amb lloses i pilars<br />
<strong>de</strong>ixats vistos, els panys <strong>de</strong> paret són <strong>de</strong> pedra<br />
seca i els grans finestrals estan protegits <strong>de</strong> la<br />
radiació solar per làmines <strong>de</strong> formigó prefabricat.<br />
CEIP Caritat Serinyena (Cadaqués)<br />
Millorar i ampliar<br />
Ampliació <strong>de</strong>l CEIP Caritat Serinyena i construcció d’una Secció d’Ensenyament Secundari<br />
TEXT: ALFONS PETIT<br />
Arquitectura<br />
gironina<br />
11 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Fitxa<br />
tècnica<br />
Projecte<br />
Nova construcció<br />
<strong>de</strong>l SES i ampliació<br />
<strong>de</strong>l CEIP<br />
Municipi<br />
Cadaqués<br />
Autor<br />
Gabriel Mora<br />
Gramunt, arquitecte.<br />
Carmen Sanvisens<br />
Montón, arquitecta<br />
Promotor<br />
Gisa – Departament<br />
d’Educació<br />
<strong>de</strong> la Generalitat<br />
Construcció<br />
exCover.<br />
Col·laboradors<br />
Miquel À. Sala,<br />
estructures.<br />
Josep Boltaina,<br />
instal·lacions.<br />
Carles oliver,<br />
aparellador.<br />
Toni Bramont,<br />
aparellador.<br />
<strong>Es</strong>teve Sitjà,<br />
pressupost, control<br />
<strong>de</strong><br />
qualitat, estudi<br />
<strong>de</strong> seguretat i<br />
salut.<br />
mediambiental<br />
Judith Terés, arquitecta.<br />
Rut Martínez, arquitecta.<br />
Francesc Fernán<strong>de</strong>z,arquitecte.<br />
Jordi Hernán<strong>de</strong>z,<br />
arquitecta.<br />
Anna Canal, arquitecta.<br />
Anna Tantull, arquitecta.<br />
Xavier Andrés,<br />
arquitecte.<br />
Fotògraf<br />
Lluís Casals<br />
Més<br />
informació<br />
– Demarcació<br />
<strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
<strong>de</strong>l Col· legi<br />
d’Arquitec tes<br />
<strong>de</strong> Catalu nya,<br />
plaça Cate dral,<br />
8, <strong>Girona</strong>.<br />
972 41 27 27<br />
www.coac.net/<br />
Gi rona.
<strong>Es</strong>tabliments<br />
antics<br />
12 Dominical<br />
Diumenge 9 <strong>de</strong><br />
gener <strong>de</strong> 2011<br />
Història<br />
L’empresa, <strong>de</strong><br />
caire familiar, va<br />
néixer a Banyoles,<br />
però quan<br />
va arribar la<br />
Guerra Civil els<br />
la van col·lectivitzar<br />
per fabricarespar<strong>de</strong>nyes<br />
per als soldats<br />
que anaven<br />
al front. A la<br />
postguerra els<br />
la van retornar i<br />
es reemprèn la<br />
producció, malgrat<br />
que apareixen<br />
les «Xiruques».<br />
No obstant<br />
això, l’amistat<br />
amb el dissenyador<br />
Yves<br />
Saint Laurent va<br />
donar una gran<br />
empenta a la<br />
casa, que ha<br />
aconseguit posar<br />
la marca en<br />
els primers llocs<br />
<strong>de</strong> la producció.<br />
Origen<br />
1923<br />
Fundadors<br />
Lluís Castañer i<br />
Tomàs Serra<br />
Propietari<br />
actual<br />
<strong>Es</strong>padrilles Banyoles<br />
SL<br />
Treballadors<br />
Total 50/ 35 a<br />
Banyoles<br />
Activitat<br />
Fabricació d’espar<strong>de</strong>nyes.<br />
D es<br />
Castañer Banyoles<br />
La indústria va començar fabricant espar<strong>de</strong>nyes senzilles i<br />
gràcies als dissenys d’Yves Saint Laurent va adquirir una gran<br />
fama, que l’ha portat a exportar a diversos països<br />
<strong>de</strong> fa molts i molts anys les espar<strong>de</strong>nyes<br />
han estat el calçat habitual <strong>de</strong> la<br />
gent <strong>de</strong> pagès i <strong>de</strong>ls pescadors. Havent<br />
comprovat tot això, i que els treballadors <strong>de</strong>l<br />
camp cada vegada les usaven més, Lluís Castañer<br />
i el seu cosí, Tomàs Serra, l’any 1923,<br />
van <strong>de</strong>cidir muntar una empresa <strong>de</strong> fabricació<br />
d’espar<strong>de</strong>nyes a Banyoles. La producció, en<br />
un principi, era gairebé local, però <strong>de</strong> mica en<br />
mica es va anar estenent a tota la comarca.<br />
Quan va esclatar la Guerra Civil els republicans<br />
van comissar l’empresa i la van col·lectivitzar.<br />
Aleshores la fabricació es va <strong>de</strong>dicar<br />
gairebé íntegrament a fabricar espar<strong>de</strong>nyes<br />
per als soldats que anaven a lluitar al front, un<br />
calçat gens operatiu quan es tractava <strong>de</strong> lluitar<br />
en terrenys plens <strong>de</strong> pedres o plens <strong>de</strong> fang<br />
i aigua.<br />
Acabada la lluita, a l’any 1939, la producció<br />
d’espar<strong>de</strong>nyes va tornar a mans <strong>de</strong> Lluís Castañer<br />
i Tomàs Serra, però aquests es van haver<br />
d’enfrontar per una banda a la crisi <strong>de</strong> la<br />
postguerra i, per l’altra, algun temps més tard,<br />
a la crisi <strong>de</strong>l sector perquè els pagesos abandonaven<br />
el camp per anar a treballar a les ciutats<br />
i en comptes <strong>de</strong> calçar espar<strong>de</strong>nyes calçaven<br />
«xiruques», un calçat que va «inventar»<br />
Lluís Fontfreda, un enginyer tèxtil <strong>de</strong> Tortellà,<br />
a qui se li va ocórrer aprofitar el fuselatge d’un<br />
avió alemany, abatut pels francesos i aprofitar<br />
part <strong>de</strong>l material per fer unes botes. La i<strong>de</strong>a<br />
era senzilla: cobrir <strong>de</strong> cautxú les soles <strong>de</strong> cànem<br />
<strong>de</strong> les espar<strong>de</strong>nyes perquè, d'aquesta manera,<br />
poguessin resistir les camina<strong>de</strong>s per terrenys<br />
difícils. Unes botes a les quals va batejar<br />
amb el nom <strong>de</strong> xiruca, en homenatge a la<br />
seva esposa, que era gallega.<br />
LA HISTÒRIA D’YVES SAINT LAURENT<br />
No obstant aquest contratemps l’empresa Castañer<br />
va aconseguir tirar endavant. Entre els<br />
anys 1969 i 1970, va passar a mans <strong>de</strong> Llorenç<br />
Castañer Viñas i Isabel Sauras <strong>de</strong> Castañer, que<br />
van donar un fort impuls a la indústria, posant<br />
les espar<strong>de</strong>nyes <strong>de</strong> moda. Precisament en<br />
aquests anys –i molt temps abans–, el pintor<br />
Salvador Dalí també havia posat <strong>de</strong> moda les<br />
espar<strong>de</strong>nyes empordaneses en les seves famoses<br />
i estrambòtiques aparicions públiques<br />
TEXT I FOTOGRAFIA: JOSEP MARIA BARTOMEU<br />
a Port Lligat i arreu d’allà on anava.<br />
Així mateix el producte <strong>de</strong>ls Castañer es va començar<br />
a exportar als països escandinaus, sobretot<br />
a les cases en les quals hi havia calefecció<br />
a terra. Les famílies van canviar el calçat tradicional<br />
nòrdic per les espar<strong>de</strong>nyes. Entre els<br />
anys 1972/1973, en el <strong>de</strong>curs d’una fira a París,<br />
els Castañer van conèixer el dissenyador Yves<br />
Saint Laurent, que va crear el mo<strong>de</strong>l Campesina,<br />
una espar<strong>de</strong>nya mo<strong>de</strong>rna amb taló elevat,<br />
que va revolucionar el mercat <strong>de</strong> la moda femenina.<br />
Se’n van vendre a milers i l’expansió va<br />
ser internacional.<br />
A l’any 1993 va morir Llorenç Castañer i l’em-<br />
presa va quedar en mans <strong>de</strong> la vídua, Isabel Sauras,<br />
i els fills, Lluís, Antoni, Cristina, Llorenç i Rafel<br />
Castañer Sauras. A l’any 1994 es va obrir la<br />
primera botiga a Bacelona i, a partir d’aquí, vint<br />
establiments més entre l’<strong>Es</strong>tat espanyol, França<br />
i Japó.<br />
Ara fa poques setmanes s’ha concedit a l’empresa<br />
la Medalla d’Or <strong>de</strong> les Belles Arts, que certifica<br />
la qualitat <strong>de</strong>ls seus productes, <strong>de</strong>ls quals<br />
s’exporta un 80% i l’altre 20% es fabrica per marques<br />
com Hermès, Gucci, Lanvin, Tom Ford,<br />
Chanel i altres. Famoses com Grace Kelly o Scarlett<br />
Johansson han portat espar<strong>de</strong>nyes <strong>de</strong> la marca<br />
Castañer.
En una cafeteria danesa Gastronomia<br />
E n<br />
Les galetes daneses, <strong>de</strong> textura sorrenca, són segurament les més famoses <strong>de</strong>l món<br />
aquest temps <strong>de</strong> fred, una <strong>de</strong> les experiències<br />
més agradables és estar en<br />
una cafeteria <strong>de</strong> Copenhaguen –o <strong>de</strong><br />
qualsevol altra ciutat danesa–, en una <strong>de</strong> les<br />
seves confortables cafeteries, on, amb un cafè<br />
o un te, hi po<strong>de</strong>m <strong>de</strong>gustar un munt <strong>de</strong> pastes<br />
i pastissos exquisits.<br />
Les galetes daneses són, segurament, les més<br />
famoses <strong>de</strong>l món. Són a base <strong>de</strong> farina <strong>de</strong> blat<br />
i mantega, amb l’ afegit <strong>de</strong> sucre, coco, etc, i<br />
es presenten en forma <strong>de</strong> disc, <strong>de</strong> pasta trenada<br />
(similar a un bretzel), etc. També hi<br />
compta, per a fer-les encara més populars<br />
arreu <strong>de</strong>l món, les característiques caixes rodones<br />
<strong>de</strong> llauna, imita<strong>de</strong>s arreu. Per exemple,<br />
es fabriquen a Portugal. Aquesta galeta, <strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista tècnic, té una pasta sablé (textura<br />
sorrenca) que les caracteritza. De galetes<br />
<strong>de</strong> mantega se’n fan a la resta <strong>de</strong> països escandinaus<br />
–també molt llaminers–, a Alemanya,<br />
a Bretanya (palets bretons) a <strong>Es</strong>còcia (shortbread),<br />
etc. Igualment, les «pastes <strong>de</strong> te» solen<br />
ser a base <strong>de</strong> mantega i, no cal dir-ho solen<br />
ser infinitament més bones i varia<strong>de</strong>s (a parer<br />
meu) que les avorri<strong>de</strong>s pastes daneses. Però<br />
qui té la fama ja es pot posar a jeure!<br />
Els escandinaus en general i els danesos en<br />
particulars practiquen l’art <strong>de</strong> la pastisseria<br />
Segurament el pastís més conegut i difós<br />
<strong>de</strong>l món nòrdic és la tarta <strong>de</strong> fruites. Excel·leixen<br />
a tota l´Europa central i nòrdica,<br />
on se’n fan <strong>de</strong> pomes, <strong>de</strong> ruibarb, <strong>de</strong> peres,<br />
<strong>de</strong> maduixes, <strong>de</strong> cireres, <strong>de</strong> prunes, d’albercocs,<br />
amb fórumules diverses segons el<br />
país o regió.<br />
Elaboració<br />
Barregeu la farina amb el llevat i la sal. En un<br />
bol -si ho pasteu a mà-, o bé a la batedora-pastadora<br />
elèctrica bateu la mantega (guar<strong>de</strong>une<br />
una mica per greixar la llauna) amb els ous,<br />
fins que quedi una barreja escumosa. Afegiu-<br />
també a casa, i així és molt corrent elaborarhi<br />
galetes com les <strong>de</strong>licioses brune kager, amb<br />
espècies i ametlles.<br />
Una cosa curiosa és que la pastisseria d’aquesta<br />
regió nòrdica no solament utilitza els<br />
productes làctics que tant la caracteritzen<br />
com la mantega i la nata, d´una gran qualitat,<br />
sinó que també d’altres típicament mediterranis:<br />
pasta d’ ametlles i massapà, ametlles, fruita<br />
confitada, etc., a part <strong>de</strong> la xocolata, que<br />
apareix arreu.<br />
A tot el món, a part <strong>de</strong> les galetes, són famoses<br />
les pastes daneses, elabora<strong>de</strong>s amb una<br />
pasta <strong>de</strong> full coneguda al país sota el nom wienerbrod,<br />
pa vienès: és una massa que recorda<br />
la <strong>de</strong>l croissant, però té menys mantega.<br />
Naturalment, a Viena no <strong>de</strong>maneu per aquesta<br />
massa vienesa, que hi és <strong>de</strong>sconeguda (sota<br />
aquest nom). Tot i que les coses no van <strong>de</strong>sencamina<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong>l tot: segons molts indicis, la<br />
pasta <strong>de</strong> full hauria arribat a la prestigiosa pastisseria<br />
<strong>de</strong>l centre i est d’Europa a partir <strong>de</strong>l<br />
turcs, una cultura culinària en què, malgrat ser<br />
actualment mediterrània, la mantega hi és d´ús<br />
corrent. Aquesta massa fullada amb llevat és<br />
anomenada també, popularment, «copenhaguina»<br />
(wienerbrods<strong>de</strong>j).<br />
És la base <strong>de</strong> tota mena <strong>de</strong> pastes i pastis-<br />
Pastís <strong>de</strong> prunes<br />
Ingredients<br />
● 400 g <strong>de</strong> farina<br />
● 2 cullera<strong>de</strong>s <strong>de</strong><br />
llevat Royal<br />
● 150 g <strong>de</strong> mantega<br />
i 150 <strong>de</strong> sucre<br />
● 1/2 tassa <strong>de</strong> llet<br />
La recepta<br />
● 2 ous<br />
● 1 pols <strong>de</strong> sal<br />
● mantega i farina<br />
pel motlle<br />
● Farcit: 1,5 kg <strong>de</strong><br />
prunes, 5 cullera<strong>de</strong>s<br />
<strong>de</strong> sucre i<br />
canyella en pols<br />
ho a la farina amb la llet i amasseu-ho fins que<br />
quedi llis i consistent. Po<strong>de</strong>u <strong>de</strong>ixar reposar la<br />
massa, coberta amb un drap, durant una mitja<br />
hora. Tireu-ho tot ne un motlle rodó o rectangular<br />
(pot anar molt bé una llauna <strong>de</strong> co-<br />
sos, que no manquen mai en un bon esmorzar<br />
danès o a mitja tarda, amb el cafè, el te o<br />
la xocolata <strong>de</strong>sfeta.Po<strong>de</strong>m triar diverses especialitats,<br />
a quina més equisida: bormestertang,<br />
trekant, skrubbe (que vol dir escombra)<br />
Altres pastissos famosos són el roedgroed,<br />
una <strong>de</strong>lícia feta amb compota <strong>de</strong> poma (o fruits<br />
vermells) i amb nata muntada (med floe<strong>de</strong>) i<br />
tota mena <strong>de</strong> tartes o pastissos amb fruita –pomes,<br />
fruites vermelles, etc–, amb l’ inevitable<br />
acompanyament <strong>de</strong> crema o nata.<br />
L’ Aeblekage (kage vol dir pastís, i és una paraula<br />
germànica que s’ emparenta amb l’ anglès<br />
cake, l’alemany kuchen o el català coca,<br />
etc.) és un pastís fet amb galetes esmenussa<strong>de</strong>s,<br />
compota <strong>de</strong> poma, licor i nata i ametlles<br />
lamina<strong>de</strong>s per <strong>de</strong>corar; l’hindbaerlackage és<br />
un pastís amb confitura <strong>de</strong> gerds i pasta d’<br />
ametlles.<br />
El kringle (que recorda el pretzel o bretzel<br />
alemany i jueu). És ja un pastís propi <strong>de</strong> les<br />
festes i aniversaris, amb fruites confita<strong>de</strong>s, panses<br />
i ametlles lamina<strong>de</strong>s.<br />
N’hi ha molts d’altres, i també <strong>de</strong> fora , a estil<br />
alemany, vienès, francès, etc., a més <strong>de</strong> les<br />
característiques tartes a base <strong>de</strong> poma, nata,<br />
fruites vermelles o d’un altre tipus, xocolata,<br />
etc.<br />
ques o la safata <strong>de</strong>l forn) prèviament greixat i<br />
enfarinat. Hi afegiu les prunes,parti<strong>de</strong>s per la<br />
meitat i <strong>de</strong>spinyola<strong>de</strong>s, ben juntes, com si<br />
col.loquéssiu unes teules, amb la pell cap ensota,<br />
i prement-les una mica.Teniu el forn prèviament<br />
engegat a 200º (o 175º) i ho coeu uns<br />
30 minuts (o el doble <strong>de</strong> temps, segosn la gruixudària<br />
<strong>de</strong> la massa). Ho empolseu amb sucre<br />
i canyella amb pols i ho serviu.<br />
<strong>Es</strong> po<strong>de</strong>n substituir les prunes – ver<strong>de</strong>s, <strong>de</strong> Damasc,<br />
etc.– percireres (<strong>de</strong>spinyola<strong>de</strong>s), maduixes,<br />
groselles, gerdons, etc., i en tots els casos<br />
es pot fer servir fruita fresca o en conserva.<br />
<strong>Es</strong> pot utilitzar un motllo <strong>de</strong> silicona.<br />
13 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Jaume<br />
Fàbrega<br />
«Bona Vida»<br />
http://blocs.mes -<br />
vilaweb.cat/jau -<br />
mefabrega<br />
http://jaumefabre<br />
ga.blogspot.com
14 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Agustí<br />
Ensesa<br />
Bonet<br />
<strong>Es</strong>cola <strong>de</strong><br />
Tastavins<br />
Els vins espumosos elaborats pel mèto<strong>de</strong><br />
tradicional (segona fermentació a l'ampolla),<br />
tan tradicionals en aquestes festes que<br />
han finalitzat, presenten unes notes aromàtiques<br />
que recor<strong>de</strong>n els làctics, els llevats i els<br />
fruits secs, <strong>de</strong>gut al llarg temps <strong>de</strong> permanència<br />
amb el solatge dins <strong>de</strong> l'ampolla.<br />
No és aquesta precisament la característica<br />
<strong>de</strong> l'espumós Marta <strong>de</strong> Torre <strong>de</strong>l Veguer. La<br />
<strong>de</strong>l Gironès Col·leccionisme<br />
Xavier<br />
Romero<br />
E l<br />
El vi<br />
Marta<br />
<strong>Es</strong>pumós Muscat 2009<br />
col·leccionista <strong>de</strong>dicat<br />
al paper imprès en general,<br />
qualsevol sia la<br />
seva varietat o vessant i en<br />
tractar-se generalment <strong>de</strong> objectes<br />
o documents amb una<br />
certa antiguitat, sol parar una<br />
atenció especial en les efemèri<strong>de</strong>s,<br />
les commemoracions i<br />
els aniversaris situats en xifres<br />
rodones com po<strong>de</strong>n ser els<br />
centenaris.<br />
Un d’aquests centenaris que<br />
voldríem recordar i que ha escaigut<br />
aquesta mateixa setmana<br />
és el <strong>de</strong> la Volta Ciclista a<br />
Catalunya. Era el 6 <strong>de</strong> gener<br />
<strong>de</strong> 1911 quan es disputà aquella<br />
cursa pionera, contemporània<br />
d’una altra, la <strong>de</strong> major<br />
prestigi <strong>de</strong> totes les èpoques,<br />
com és el Tour <strong>de</strong> França. En<br />
aquella ocasió foren 40 els esforçats<br />
ciclistes que hi competirien,<br />
tot recorrent 365 quilòmetres<br />
en tres etapes i essent<br />
el vencedor, Sebastià<br />
Mas<strong>de</strong>u.<br />
La prova, organitzada per la<br />
Unió <strong>Es</strong>portiva <strong>de</strong> Sants i que<br />
se celebra durant la segona<br />
setmana <strong>de</strong>l mes <strong>de</strong> setembre,<br />
ja ha complert noranta edicions.<br />
Perquè ens surtin els<br />
números, ja que estem parlant<br />
<strong>de</strong>l centenari, haurem <strong>de</strong> recordar que «la serp<br />
multicolor» no es dugué a terme durant els perío<strong>de</strong>s<br />
1914-20, 1921-22 i 1937-38.<br />
Grans corredors i campions han pres part <strong>de</strong> la<br />
volta catalana, i <strong>de</strong> tots ells caldria <strong>de</strong>stacar un cas<br />
únic, el <strong>de</strong> Marià Cañardo, que la guanyà els anys<br />
1928, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936 i 1939. Figures<br />
com Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Felice Gimondi,<br />
afegits a Miquel Poblet i els més <strong>de</strong>stacats<br />
campions espanyols, li han aportat segell <strong>de</strong> categoria<br />
i <strong>de</strong> prestigi.<br />
Fou un <strong>de</strong>ls primers es<strong>de</strong>veniments esportius<br />
<strong>de</strong>l nostre país en veure’s recolzat per marques<br />
publicitàries, anomenant-se la volta Gran Premi<br />
Citroën, per més tard i a primers <strong>de</strong>ls anys 40,<br />
prendre el relleu el Gran Premi Pirelli; als anys 50,<br />
Gran Premi Muntanya Cinzano, i posteriorment<br />
d'altres patrocinadors. Diverses publicacions esportives,<br />
la majoria d’elles edita<strong>de</strong>s a Barcelona,<br />
seguiríen amb abundosa informació la cursa, com<br />
ara Stadium durant la segona dècada <strong>de</strong>l segle<br />
passat, i més tard La Noche, Gaceta <strong>Es</strong>portiva, que<br />
apareixia els dilluns durant els anys 20.<br />
seva aroma es <strong>de</strong>licada amb notes primàries<br />
que recor<strong>de</strong>n el raïm. En boca és fresc afruitat<br />
i atractiu amb bombolles petites i persistents.<br />
Elaborat amb la varietat Muscat <strong>de</strong> raïms<br />
proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> la vinya Canal <strong>de</strong> Foix conreats<br />
sobre sòl franc (calcaris típics <strong>de</strong> la comarca<br />
<strong>de</strong>l Garraf).<br />
És una creació <strong>de</strong> Marta <strong>Es</strong>tany amb el seu<br />
equip <strong>de</strong> col·laboradors. Vi espumós amb DO<br />
Centenari<br />
<strong>de</strong> la Volta<br />
La cursa ciclista catalana per etapes compleix el primer segle<br />
Qui pugui posseir un cartell d’aquelles primeres<br />
edicions es pot consi<strong>de</strong>rar un afortunat; verta<strong>de</strong>rs<br />
tresors que com a consol po<strong>de</strong>m visionar<br />
mitjançant una col·lecció <strong>de</strong> targetes postals –les<br />
germanes petites <strong>de</strong>ls cartells <strong>de</strong> paret o d’aparador–<br />
edita<strong>de</strong>s posteriorment, com aquesta amb<br />
què il·lustrem l’article. L’aficionat podrà obtenir<br />
igualment amb una certa facilitat els sobres <strong>de</strong> primer<br />
dia –generalment amb tira<strong>de</strong>s <strong>de</strong> 3.000 exemplars–<br />
<strong>de</strong> les darreres edicions, <strong>de</strong>gudament filatelitzats<br />
amb peces al·lusives i matasegells especials,<br />
vinyetes en bloc <strong>de</strong> 4 i soltes, altres targetes,<br />
guies, mapes i ban<strong>de</strong>rins.<br />
La subtemàtica ciclista s’emmarca en la més extensa<br />
<strong>de</strong> l’esport en general. Tanmateix i com éssers<br />
ben curiosos que som, no forçosament<br />
s’hauria d’entrar en una especialització sinó que<br />
n’hi hauria prou amb tenir com a mostra unes <strong>de</strong>cenes<br />
d’objectes per po<strong>de</strong>r omplir aquest espai<br />
tan important, atractiu i <strong>de</strong> masses com és el <strong>de</strong><br />
l’esport <strong>de</strong> les dues ro<strong>de</strong>s. D’aquí a dos mesos tornarà<br />
a iniciar-se el calendari oficial i les oportunitats<br />
d’adquisició <strong>de</strong> material les tindrem a tocar.<br />
Penedès. El seu<br />
preu aproximat<br />
és <strong>de</strong> 9 euros. Té<br />
un bon maridatge<br />
amb les teules <strong>de</strong><br />
Santa Coloma <strong>de</strong><br />
Farners i amb els<br />
turrons artesans<br />
<strong>de</strong> l'Hostal <strong>de</strong> la<br />
Granota <strong>de</strong> Sils.<br />
Servir fresc.<br />
El celler elaborador,<br />
Torre <strong>de</strong>l<br />
Veguer, situat a San Pere <strong>de</strong> Ribes, pertany a<br />
la DO Penedès i ha obtingut numerosos premis<br />
mundials.<br />
Per a mes informació: www.torre<strong>de</strong>lveguer.com<br />
i www.girovi.cat.<br />
Gironins <strong>de</strong>l segle XIX<br />
Francesc<br />
Nonell Feliu<br />
s feia difícil saber com va començar tot<br />
Eplegat. Potser el primer pas va ser donar<br />
un consell a algun conegut, potser la<br />
petició concreta d’algun client... qui sap.<br />
Fos com fos, <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> la in<strong>de</strong>pendència<br />
s’havien obert noves oportunitats <strong>de</strong> negoci.<br />
Tot i el que pre<strong>de</strong>ien alguns apocalíptics,<br />
el món no s’havia enfonsat. Senzillament<br />
havia canviat i ells s’hi havien adaptat.<br />
Francesc Nonell Feliu va néixer a la localitat<br />
selvatana <strong>de</strong> Blanes el 1870 i, com<br />
tants altres joves <strong>de</strong>l litoral català, va marxar<br />
a Cuba a fer fortuna. En el seu cas ho<br />
va fer acompanyat <strong>de</strong>l seu germà Josep.<br />
A l’illa antillana els germans Nonell van<br />
aconseguir reeixir en el món <strong>de</strong>ls negocis<br />
<strong>de</strong> manera remarcable, sobretot gràcies a<br />
haver obtingut l’exclusiva <strong>de</strong> la venda <strong>de</strong>ls<br />
bitllets <strong>de</strong> la loteria espanyola per tota la<br />
ciutat <strong>de</strong> l’Havana.<br />
A partir d’aleshores van començar una<br />
excel·lent progressió. El 1885, juntament<br />
amb dos socis més, anomenats Rodríguez<br />
i Blanco, van fundar la Casa <strong>de</strong> Cambio,<br />
Giro y Administración. D’aquesta manera<br />
començaven a especialitzar-se en gestionar<br />
els diners <strong>de</strong>ls catalans establerts a<br />
Cuba i a buscar-los bones inversions al<br />
Principat. L’objectiu era que els asseguressin<br />
unes generoses fonts d’ingressos quan<br />
retornessin a la seva terra natal per retirars’hi.<br />
El 1898 Cuba es va in<strong>de</strong>penditzar d’<strong>Es</strong>panya<br />
i entitats com la <strong>de</strong> Francesc Nonell<br />
Feliu van adquirir una enorme importància.<br />
Per gestionar-ho millor, el 1901 aquests<br />
financers <strong>de</strong> Blanes van obrir una agència<br />
bancària amb dos nous socis a Barcelona<br />
anomenada Nonell, Rovira i Trias.<br />
L’empresa va anar guanyant importància<br />
i per aquesta raó a mitjans <strong>de</strong> 1927 es va<br />
fundar el Banc Nonell, que va presidir Francesc<br />
la resta <strong>de</strong> la seva vida. Cal tenir en<br />
compte que el seu germà Josep havia mort<br />
el mes <strong>de</strong> gener d’aquell mateix any i això<br />
havia obligat a fer una reorganització <strong>de</strong> la<br />
societat empresarial. El Banc Nonell es va<br />
mantenir actiu dues<br />
dèca<strong>de</strong>s, fins que es<br />
va es<strong>de</strong>venir la mort<br />
<strong>de</strong> Francesc Nonell<br />
Feliu l’abril <strong>de</strong> 1947,<br />
quan tenia setanta-set<br />
anys. Aleshores l’entitat<br />
financera es va<br />
convertir en el Banco<br />
Atlántico i quedà sota<br />
el control <strong>de</strong> Claudi<br />
Güell Churruca, com-<br />
te <strong>de</strong> Ruiseñada. Després,<br />
al llarg <strong>de</strong>l segle<br />
XX, va anar passant<br />
per diverses mans,<br />
fins que el Banc Saba<strong>de</strong>ll<br />
el va incorporar al<br />
seu grup l’any 2003.<br />
Xavier<br />
Carmaniu<br />
Mainadé<br />
Historiador<br />
i periodista
Toca recuperar-se<br />
12<br />
Després <strong>de</strong>ls excessos <strong>de</strong> les festes arriba el moment <strong>de</strong> prestar una mica més d’atenció al cos,<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>ls peus fins al cap: hi ha tot <strong>de</strong> productes que aju<strong>de</strong>n a reparar i a <strong>de</strong>fensar la pell,<br />
a disminuir el colesterol i a evitar la caiguda <strong>de</strong>l cabell, per citar només tres exemples<br />
1<br />
18<br />
7<br />
16<br />
8<br />
2 3<br />
19<br />
13<br />
9<br />
17<br />
10<br />
14<br />
4<br />
5<br />
11<br />
6<br />
15<br />
Tendències<br />
15 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
1<br />
Loció suavitzant<br />
per als peus, Ela<br />
Paproska.<br />
2 i 3<br />
Llet netejadora,<br />
L’Oréal.<br />
4<br />
Crema reparadora<br />
antioxidant,<br />
Skeyndor.<br />
5 i 8<br />
«Upgra<strong>de</strong>»,<br />
tractaments per<br />
a la pell <strong>de</strong> dia i<br />
<strong>de</strong> nit, Sensilis.<br />
6<br />
Línia <strong>de</strong> productes<br />
per a la pell,<br />
Odd Molly.<br />
7<br />
Xampús i condicionadors,<br />
Tigi.<br />
9<br />
Crema netejadora<br />
suau, Pond’s.<br />
10<br />
Activador concentrat<br />
cel·lular,<br />
repara, protegeix<br />
i estimula les<br />
<strong>de</strong>fenses <strong>de</strong> la<br />
pell, Skeyndor.<br />
11<br />
Sèrum corporal<br />
amb extracte<br />
d’or quídia i roses<br />
salvatges,<br />
Skeyndor.<br />
12 i 16<br />
Comodynes<br />
ofe reix tres línies<br />
<strong>de</strong> cosmètics:<br />
Hy dra X-Tructure<br />
(a partir <strong>de</strong>ls 20<br />
anys), Age Pre -<br />
vention (<strong>de</strong>ls 30)<br />
i Ti me Correction<br />
(40).<br />
13<br />
<strong>Es</strong>timulador <strong>de</strong><br />
<strong>de</strong> fenses <strong>de</strong> la<br />
pell, Anne<br />
Möller.<br />
14<br />
Peeling-crema<br />
corporal amb<br />
taronja,<br />
Skeyndor.<br />
15<br />
Lecitina <strong>de</strong> soja,<br />
producte natural<br />
anticolesterol,<br />
Herbonat.<br />
17<br />
Crema multirevitalitzadora<br />
cel·lu -<br />
lar per al dia i la<br />
nit, Anne Möller.<br />
18<br />
<strong>Es</strong>cuma per al<br />
ca bell anticaiguda,<br />
American<br />
Crew.<br />
19<br />
Línia «Vitaforce»<br />
anticaiguda,<br />
Llongueras.
Cinema<br />
16 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
On és la<br />
meva vida?<br />
Liam Neeson és a Unknown un metge que quan es <strong>de</strong>sperta<br />
<strong>de</strong>l coma en què ha entrat per un acci<strong>de</strong>nt està sol fins al punt<br />
que fins i tot la seva dona diu no saber qui és<br />
V enganza<br />
era un film mal<strong>de</strong>stre, gairebé<br />
barroer, que posava al dia les apologies<br />
justicieres <strong>de</strong>ls 80. Però era, al mateix<br />
temps, un entreteniment inapel·lable, visceral,<br />
que arrossegava l’espectador a un festival d’estomaca<strong>de</strong>s<br />
absolutament impagable. Per què?<br />
Doncs, sense cap mena <strong>de</strong> dubte, per la presència<br />
<strong>de</strong> Liam Neeson, excel·lent actor capaç<br />
<strong>de</strong> fer creïble tot el que toca i que a Venganza<br />
aconseguia, en escenes com la <strong>de</strong> la conversa<br />
telefònica amb el segrestador <strong>de</strong> la seva<br />
filla, dotar la història d’una intensitat inusual..<br />
La principal conseqüència <strong>de</strong> l’èxit <strong>de</strong>l film<br />
ha estat que Neeson, malgrat la seva veterania,<br />
està rebent múltiples ofertes <strong>de</strong>l cinema<br />
d’acció. I la pri-<br />
mera que ha acceptat<br />
és Unknown,<br />
un thriller<br />
produït per Joel<br />
Silver que parteix<br />
d’unes premisses<br />
pròpies <strong>de</strong> la sèrie<br />
La dimensió <strong>de</strong>sconeguda<br />
i que promet oferir un nou recital<br />
interpretatiu <strong>de</strong>l seu protagonista.<br />
Unknown comença com bona part d’aquestes<br />
pel·lícules, amb una <strong>de</strong>sbordant i enganyosa<br />
felicitat <strong>de</strong>ls personatges principals.<br />
En aquest cas, es tracta d’un metge, Martin Harris,<br />
que viu una mena <strong>de</strong> conte <strong>de</strong> fa<strong>de</strong>s amb<br />
la seva dona Elizabeth. Però un dia, l’home<br />
pateix un acci<strong>de</strong>nt i entra en coma. Quan es<br />
<strong>de</strong>sperta, està sol. Sol fins al punt que Elizabeth<br />
no el reconeix i, pitjor encara, assegura<br />
TEXT: PEP PRIETO<br />
estar casada amb un altre home. Desesperat i<br />
amb la única ajuda d’una jove taxista que recorda<br />
haver-li prestat servei el dia <strong>de</strong> l’acci<strong>de</strong>nt,<br />
Harris inicia una investigació a contrarellotge<br />
per recuperar la seva vida. Però el que<br />
trobarà superarà totes les seves expectatives.<br />
D’inspiració hitchcockiana però amb un ull<br />
posat en el cinema d’acció més impactant (el<br />
tràiler és prou aclaridor en aquest sentit), Unknown<br />
està dirigida pel realitzador català Jaume<br />
Collet-Serra, <strong>de</strong>finitivament consagrat a<br />
Hollywood <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong>ls bons resultats comercials<br />
<strong>de</strong> La huérfana. Al costat <strong>de</strong> Neeson,<br />
<strong>de</strong>staquen les aportacions <strong>de</strong> Diane Kruger<br />
(sorprèn la insistència d’aquesta actriu a <strong>de</strong>s-<br />
«Unknown» està dirigida pel<br />
realitzador català Jaume Collet-Serra,<br />
<strong>de</strong>finitivament consagrat a Hollywood <strong>de</strong>sprés<br />
<strong>de</strong>ls bons resultats comercials <strong>de</strong> La huérfana<br />
marcar-se <strong>de</strong> la seva imatge <strong>de</strong> supermo<strong>de</strong>l),<br />
Frank Langella, Aidan Quinn, Bruno Ganz (el<br />
protagonista <strong>de</strong> La eternidad y un dia costa<br />
<strong>de</strong> veure en produccions com aquesta), Karl<br />
Markovics, Sebastian Koch (estrella alemanya<br />
coneguda aquí per La vida <strong>de</strong> los otros i El libro<br />
negro) i January Jones, molt sol·licitada<br />
gràcies a l’èxit <strong>de</strong> la sèrie Mad Men. La música<br />
original és <strong>de</strong> John Ottman, amb qui Collet-Serra<br />
ja va col·laborar a La casa <strong>de</strong> cera i<br />
La huérfana.<br />
Buried (Enterrado)<br />
Director: Rodrigo Cortés.<br />
Intèrprets: Ryan Reynolds,<br />
Samantha Mathis.<br />
Distribuïdora: Warner.<br />
Durada: 95 minuts.<br />
Un thriller tan irregular com<br />
atractiu en què l’autor <strong>de</strong><br />
Concursante aconsegueix<br />
<strong>de</strong>mostrar que es pot construir<br />
un entreteniment <strong>de</strong><br />
primer ordre amb els mínims<br />
elements cinematogràfics. És un film irregular<br />
perquè sovint força la màquina <strong>de</strong> la credibilitat<br />
i es passa d’obvi amb les lectures polítiques, però<br />
resulta molt atractiu pel seu domini <strong>de</strong> la posada<br />
en escena, per la interpretació <strong>de</strong> Reynolds<br />
(aquest noi tenia el talent molt amagat) i per la<br />
sensació general que el director se la juga molt i,<br />
malgrat tot, guanya la partida a l’espectador. P. P.<br />
El aprendiz <strong>de</strong> brujo<br />
Director: Jon Turteltaub.<br />
Intèrprets:Nicolas Cage,<br />
Jay Baruchel.<br />
Distribuïdora: Disney.<br />
Durada: 109 minuts.<br />
Una versió lliure <strong>de</strong>l segment<br />
<strong>de</strong> Fantasia protagonitzat<br />
per Mickey Mouse<br />
que va punxar inesperadament<br />
a les taquilles nordamericanes.<br />
El motiu? Segurament<br />
que els productes marca Bruckheimer<br />
comencen a donar símptomes d’esgotament.<br />
Aquest no és cap porqueria, però sembla dirigit<br />
amb el pilot automàtic, el seu sentit <strong>de</strong> l’humor resulta<br />
més aviat ximplet i no aconsegueix treure<br />
profit <strong>de</strong> magnífics secundaris com Alfred Molina,<br />
la mateixa Monica Bellucci o la prometedora Teresa<br />
Palmer. P. P.<br />
El americano<br />
DVD<br />
Director: Anton Corbijn.<br />
Intèrprets: George Clooney,<br />
Thekla Reuten.<br />
Distribuïdora: Universal.<br />
Durada: 103 minuts.<br />
Un curiós melodrama disfressat<br />
<strong>de</strong> thriller que, en<br />
certa manera, homenatja<br />
tant els films <strong>de</strong> Melville<br />
com les comèdies costumistes<br />
italianes <strong>de</strong>ls anys 60. Un experiment molt<br />
en la línia <strong>de</strong> Clooney, en <strong>de</strong>finitiva, que conté una<br />
primera hora realment impecable (la narració<br />
avança lentament però hipnotitza l’espectador)<br />
per acabar per<strong>de</strong>nt una mica les formes en un<br />
tram final que fa massa concessions a la gra<strong>de</strong>ria.<br />
Amb tot, és una <strong>de</strong> les pel·lícules més singulars i<br />
recomanables <strong>de</strong> l’any. P.P.<br />
Salvando las distancias<br />
Director: Nanette Burstein.<br />
Intèrprets: Drew Barrymore,<br />
Justin Long, Charlie Day.<br />
Distribuïdora: Warner.<br />
Durada: 90 minuts.<br />
Una comèdia romàntica sobre<br />
la dificultat <strong>de</strong> les relacions<br />
a distància i les paradoxes<br />
que creen les noves<br />
tecnologies a l’hora <strong>de</strong> suplir<br />
la comunicació directa. Menys ensucrada <strong>de</strong>l<br />
que podria semblar (tot i que <strong>de</strong> sermons en <strong>de</strong>ixa<br />
anar, val a dir-ho), es tracta d’un producte honest i<br />
sense grans pretensions que diverteix gràcies a<br />
uns bons diàlegs, algunes càrregues <strong>de</strong> profunditat<br />
ben dosifica<strong>de</strong>s i una Drew Barrymore que es<br />
fa realment entranyable. Mereix una oportunitat.<br />
Aquest hivern <strong>de</strong>ixa’t atrapar i seduir <strong>de</strong> nou per la màgia,<br />
l’elegància i el «savoir faire» <strong>de</strong> la MOSCA DE GIRONA<br />
No esperis més i FES-LA VOLAR tu també! I volaràs amb ella en total llibertat aquest any 2011<br />
PUNTS DE VENDA: PAPERERIA PAPIRONA (Hortes, 20), JAN COL·LECCIÓ (Ferreries Velles, 11), i també als ja habituals LLIBRERIA CARLEMANY, LLIBRERIA GELI i LLIBRERIA 22<br />
Recor<strong>de</strong>u que ara també po<strong>de</strong>u aconseguir l’Auca <strong>de</strong> Sant Narcís per tan sols 3 euros amb la mosca inclosa
Novetats<br />
Cómplices: «20 años»<br />
Cómplices diu haver «sucumbit» amb 20 años<br />
a les peticions <strong>de</strong> seguidors i <strong>de</strong> la discogràfica<br />
EMI gravant un «disc una mica quasi <strong>de</strong> comiat»<br />
composat <strong>de</strong> duets que homenatgen les seves<br />
més <strong>de</strong> dues dèca<strong>de</strong>s <strong>de</strong> carrera. «Cada vegada<br />
ens costa més fer discos», reconeix Teo Cardalda,<br />
membre d'aquest duet al costat <strong>de</strong> la seva<br />
còmplice artística i vital, María Monsonis, qui veu<br />
«molt lògica» <strong>de</strong>s <strong>de</strong>l punt <strong>de</strong> vista generacional<br />
la selecció d'artistes que han col·laborat amb<br />
ells com Sole Giménez, Álvaro Urquijo, Nacho<br />
Campillo o Rosana.<br />
Kepa Junkera: «Herria»<br />
L'acordionista Kepa Junkera culmina la trilogia<br />
<strong>de</strong> cançons tradicionals en euskera interpreta<strong>de</strong>s<br />
per músics <strong>de</strong> fora <strong>de</strong>l País Basc amb Herria<br />
(Poble). El projecte va començar amb Etxea<br />
(Casa), en què Junkera es va envoltar <strong>de</strong> músics<br />
<strong>de</strong> la península Ibèrica i <strong>de</strong>l Carib. En el segon<br />
disc, Kalea (Carrer), van ser cantants i músics<br />
llatinoamericans. A Herria els col·laboradors són<br />
músics <strong>de</strong>l circuit folk <strong>de</strong> països com ara <strong>Es</strong>tats<br />
Units, Madagascar, Grècia i Corea.<br />
Kevin Johansen: «Vivo en Buenos<br />
Aires»<br />
Les cúmbies tangueres, el pop milonguer i les<br />
lletres carrega<strong>de</strong>s d'humor <strong>de</strong> l'argentí Kevin Johansen<br />
tornen a escoltar-se en el seu últim àlbum,<br />
Vivo en Buenos Aires, gravat en directe<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Teatre Nacional <strong>de</strong> la capital argentina<br />
en companyia <strong>de</strong> diversos artistes convidats.<br />
L'àlbum, editat per Sony Music, és un repàs <strong>de</strong><br />
més <strong>de</strong> dues hores per tota la discografia <strong>de</strong> l'artista<br />
argentí.<br />
Luar Na Lubre: «Solsticio»<br />
Sons acústics, canvis <strong>de</strong> ritme que fan que el<br />
folk celta passi <strong>de</strong>l romanticisme al ball, recreació<br />
d'elements poètics, llegen<strong>de</strong>s i metàfores<br />
que utilitzen per <strong>de</strong>finir la seva forma <strong>de</strong> sentir la<br />
música i la vida. Tot això està en el nou treball <strong>de</strong><br />
Luar Na Lubre, Solsticio, que suposa un pas més<br />
en la trajectòria d'aquesta formació que ha passejat<br />
amb orgull Galícia per mig món.<br />
Els duets <strong>de</strong><br />
Macaco<br />
Q uin<br />
Macaco celebra una superfesta musical amb el seu veïnat<br />
cosmopolita al seu treball «El vecindario»<br />
bon veïnat», li va respondre<br />
Juanes a Macaco quan l'artista<br />
català li va comentar que en la<br />
seva nova producció intervindria gent<br />
com Youssou N'Dour, Bebe, Manolo<br />
García, Jorge Drexler o Rosario, reinventant<br />
18 temes seus en una «superfesta»<br />
multitudinària i cosmopolita que<br />
es va publicar abans <strong>de</strong> Nadal<br />
«El veïnat» –diu el seu autor– és una<br />
«celebració» <strong>de</strong>sprés <strong>de</strong> 17 anys <strong>de</strong><br />
carrera i l'èxit <strong>de</strong> ven<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l seu disc<br />
Moving, «un punt d'inflexió» necessari<br />
en el qual s'ha envoltat d'amics i artistes<br />
<strong>de</strong> tres continents als quals admira,<br />
cosa que li ha permès revisar cançons<br />
que al seu moment no van rebre, segons<br />
la seva opinió, l'afecte merescut.<br />
És el cas <strong>de</strong>l senzill Con la mano levantá,<br />
que interpreta amb el duo català<br />
<strong>Es</strong>topa. «Mai va tenir l'oportunitat<br />
<strong>de</strong> sonar en la ràdio, encara que es va<br />
convertir en un himne gràcies al bocaoïda.<br />
<strong>Es</strong>tic molt feliç <strong>de</strong> com li va <strong>de</strong><br />
bé ara a aquest nen, a qui potser no<br />
van voler perquè tenia el nas tort, però<br />
que era molt bonic», comenta.<br />
Aquesta comunitat es completa amb<br />
un llistat <strong>de</strong> veïns que sembla el panell<br />
<strong>de</strong> sorti<strong>de</strong>s d'un aeroport internacional: La Mari<br />
<strong>de</strong> Chambao i Muchachito Bombo Inferno,<br />
d’<strong>Es</strong>panya; Seu Jorge, BNegao, i Marcelo D2,<br />
<strong>de</strong>l Brasil, la colombiana Andrea Echeverri <strong>de</strong><br />
Aterciopelados, les mexicanes Ximena Sariñana<br />
i Natalia Lafourca<strong>de</strong>; Brett Dennen i Michael<br />
Franti <strong>de</strong>ls EUA i Fi<strong>de</strong>l Nadal, <strong>de</strong> l'Argentina.<br />
Sense més premisses que la <strong>de</strong> convertir els<br />
duets en una espècie <strong>de</strong> combat <strong>de</strong> capoeira,<br />
Macaco ha <strong>de</strong>ixat els seus convidats «jugar» lliurement<br />
i <strong>de</strong>staca el Puerto Presente <strong>de</strong> Fito Cabrales<br />
(<strong>de</strong> Fito & Fitipaldis) o el nou Giratutto,<br />
amb Jorge Drexler, «<strong>de</strong>l qual vaig aprendre<br />
la subtilesa al cantar», diu.<br />
Un altre <strong>de</strong>ls seus últims treballs ha estat la<br />
seva col·laboració a la banda sonora <strong>de</strong> la<br />
pel·lícula Cruzando el límite, cosa que el porta<br />
a rememorar els seus bojos anys <strong>de</strong> joventut,<br />
una època en la qual, segons reconeix, va<br />
consumir moltes drogues. «Ara ni mitja, se’m<br />
posen totes fatal. Les meves drogues són la<br />
muntanya, el mar i la música, encara que estic<br />
a favor <strong>de</strong> la seva legalització perquè hi hagi<br />
més control», subratlla.<br />
Recela sobre el sentit <strong>de</strong> responsabilitat <strong>de</strong>ls<br />
polítics. «Em cauen tots malament, perquè són<br />
TEXT: JAVIER HERRERO/EFE<br />
L’ART DEL DESCANS<br />
Música<br />
17 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Els 5 més<br />
venuts<br />
ESPANYA<br />
1 = Vía Dalma<br />
Sergio Dalma<br />
2 = Michael<br />
Michael Jackson<br />
3 = My worlds<br />
Justin Bieber<br />
4 = Pequeño<br />
Dani Martín<br />
4 = Sale el sol<br />
Shakira<br />
REGNE UNIT<br />
1 ▲ Loud<br />
Rihanna<br />
2 ▼ Progress<br />
Take That<br />
3 ▲ The <strong>de</strong>famation<br />
Of<br />
Strickland<br />
Banks... Plan B<br />
4 ▲ Disc-Overy<br />
Tinie Tempah<br />
5 ▲ The Wanted<br />
The wanted<br />
ESTATS<br />
UNITS<br />
1 = Speak now<br />
Taylor Swift<br />
2 = The gift<br />
Susan Boyle<br />
3 ▲ BSO Glee:<br />
The Cristmas<br />
Album Diversos<br />
4 = O holy night<br />
Jackie Evancho<br />
5 ▼ Michael<br />
Michael Jackson<br />
C/ Rutlla, 11 - Tel./Fax 972 20 34 23 - 17002 GIRONA ı C/ Maluquer Salvador, 3 - Tel. 972 22 33 43 - 17002 GIRONA ı Pl. Rector Ferrer, 4 - Tel. 972 26 20 98 - 17800 OLOT<br />
315 €<br />
molt falsos», protesta, i <strong>de</strong>staca la «hipocresia»<br />
que pesa sobre el conflicte <strong>de</strong>l Sàhara. «Sembla<br />
que mig milió <strong>de</strong> persones no importen a<br />
ningú, crec que els sahrauís tenen un po<strong>de</strong>r<br />
d'adaptació increïble i que lluitar amb la paraula<br />
és més difícil que lluitar amb les pistoles,<br />
encara que sembla que els estan obligant<br />
a això», analitza.<br />
<strong>Es</strong> lamenta <strong>de</strong>l temps <strong>de</strong>l qual no disposa,<br />
no <strong>de</strong>ba<strong>de</strong>s, té encara pen<strong>de</strong>nt gravar-se un<br />
tatuatge, amb motiu d'aquesta última celebració,<br />
que ha <strong>de</strong> resar precisament «Tempo<br />
giusto» (temps just, en italià). Explica que treballa<br />
en un llibre <strong>de</strong> sonets socials i sentimentals<br />
que algun dia voldria veure publicat,<br />
amb poesies que parlen entre, moltes altres coses,<br />
<strong>de</strong> la premsa <strong>de</strong>l cor, que li ha <strong>de</strong>dicat en<br />
els últims mesos algunes <strong>de</strong> les seves pàgines,<br />
tallant-li certa espontaneïtat en la seva vida diària.<br />
Protesta contra aquesta atenció mediàtica i<br />
reconeix que, encara que ara es talla en banyar-se<br />
nu a la platja, al final cal ser natural: «Si<br />
el meu pito ha sortit en alguna revista, es veurà<br />
que sóc tan normal com els altres», somriu<br />
resignat.
SUMARI<br />
9 <strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
La novetat<br />
Exemplar i econòmic<br />
El SsangYong Korando avança<br />
en disseny, tecnologia i qualitat<br />
sense que el preu se’n ressenti<br />
Celrà<br />
Vilamalla<br />
Palamós<br />
SUPLEMENT<br />
Blanes<br />
Olot<br />
Ripoll<br />
MOTOR<br />
Vic<br />
GIRONA<br />
Suplement <strong>de</strong> <strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong>.<br />
Director: Jordi Xargayó i Teixidor.<br />
Coordinador: Àlex Chenoix.<br />
Redacció, Distribució i Publicitat:<br />
Passeig Gral. Mendoza, 2. 17002<br />
<strong>Girona</strong>.<br />
Tel. 972 20 20 66 Correu electrònic:<br />
motor.diari<strong>de</strong>girona@epi.es<br />
Fax 972 20 20 05<br />
L’INICI<br />
Si hi ha una firma que s'ha caracteritzat<br />
per un rentat <strong>de</strong> cara cara<br />
radical a la seva gamma i concepció<br />
<strong>de</strong> l'automòbil durant els<br />
últims anys, aquesta és Citroën,<br />
amb el DS3 com a punta <strong>de</strong> llança.<br />
Aquest mo<strong>de</strong>l obre el nou any 2011amb<br />
la sèrie Collection, que <strong>de</strong>staca per un<br />
equipament exclusiu. Marcada per tonalitats<br />
vermelles, blanques o negres; la<br />
gamma es compon per vehicles d’un sol<br />
color <strong>de</strong>nominats Special Edition I, o <strong>de</strong><br />
dos diferents, que reben el nom Special<br />
Edition II.<br />
L’Special Editon I és un «look» totalment<br />
negre, que ve associat als motors<br />
dièsel HDi 90 i gasolina VTi 120. Per la<br />
seva banda, Special Edition II es carac-<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Citroën compta en l'actualitat amb un <strong>de</strong>ls<br />
catàlegs més actualitzats <strong>de</strong>l sector, en què la<br />
gamma DS brilla per damunt <strong>de</strong> la resta<br />
teritza pel blanc <strong>de</strong> la carrosseria i el negre<br />
<strong>de</strong>l sostre, associat als motors dièsel<br />
HDi 70 i HDi 90, i pel vermell combinat<br />
amb un sostre blanc. En aquest cas,<br />
els motors són els VTi 95 i VTi 120 <strong>de</strong> gasolina.<br />
En el cas <strong>de</strong>ls Citroën DS3 Collection<br />
HDi 90 i VTi 120, aquests es tradueixen<br />
en unes motllures <strong>de</strong> contacte laterals i<br />
els retrovisors cromats. Tots porten, a<br />
més, llan<strong>de</strong>s d'alumini negres i fars<br />
diürns LED davanters, que li aporten una<br />
imatge molt mo<strong>de</strong>rna. Aquestes gammes<br />
també incorporen el Pack Confort, climatitzador,<br />
radar <strong>de</strong>l darrere i Connecting<br />
Box (Bluetooth, USB i presa d'àudio).<br />
L'estil no està renyit amb la seguretat,<br />
<strong>de</strong> manera que el DS3 Collection inclou<br />
elements com l'ABS amb ajuda a la frenada<br />
d'urgència i repartidor electrònic <strong>de</strong><br />
frenada, ESP, sis coixins <strong>de</strong> seguretat i<br />
regulador i limitador voluntari <strong>de</strong> velocitat.<br />
Exclusivitat total.
D’UNA<br />
19 Dominical<br />
NOVAERA El director<br />
«Els DS3 són només la punta <strong>de</strong> l'iceberg<br />
<strong>de</strong>l canvi que està experimentant Citroën<br />
<strong>de</strong>s <strong>de</strong> fa uns quants anys». Així es manifestava<br />
Alfredo Vila, director general d'Automòbils<br />
Citroën <strong>Es</strong>panya, en un trobada<br />
amb la premsa especialitzada <strong>de</strong>l món <strong>de</strong>l<br />
motor, celebrada a Madrid. El directiu <strong>de</strong><br />
Citroën es referia d'aquesta manera al<br />
«profund» canvi d'imatge <strong>de</strong> la marca i afegia<br />
que, el 2010, s'ha superat amb èxit el<br />
llançament <strong>de</strong> la gamma distintiva, amb el<br />
DS3, caracteritzat per la seva creativitat,<br />
estil, qualitat i disseny.<br />
Segons un estudi realitzat per la marca,<br />
la majoria <strong>de</strong>ls 55.000 compradors europeus<br />
que han adquirit el DS3 són lectors<br />
<strong>de</strong> premsa, usuaris d'Internet, tenen al voltant<br />
<strong>de</strong> 35 anys, i són <strong>de</strong> classe mitjanaalta.<br />
«2011 serà l'any <strong>de</strong>l DS», afegia l'executiu,<br />
i és que durant aquest temps, arribaran<br />
al mercat els esperats DS4 i DS5.<br />
Alfredo Vila va <strong>de</strong>stacar que Citroën és<br />
«una marca europea <strong>de</strong> qualitat, ‘Créative<br />
Technologie’, <strong>de</strong> la qual precisament els<br />
seus mo<strong>de</strong>ls ma<strong>de</strong> in Galícia –Picasso i<br />
Berlingo- són els que tenen més èxit». A<br />
més, els C5 i C4, ofereixen «una qualitat a<br />
l'alçada <strong>de</strong>ls millors», va dir.<br />
Pel que fa al mercat, el directiu <strong>de</strong> Citroën<br />
va recordar les previsions per a 2011<br />
ja anuncia<strong>de</strong>s pel sector, que parlen <strong>de</strong><br />
900.000 unitats al mercat <strong>de</strong> turismes i<br />
100.000 en el <strong>de</strong> vehicles comercials. En<br />
aquest context, l'objectiu <strong>de</strong> Citroën serà<br />
VOTA I GUANYA<br />
Tria el Cotxe <strong>de</strong> l’Any 2012<br />
Participa i podràs<br />
guanyar una targeta<br />
BP ULTIMATE*<br />
carregada amb 200 euros<br />
<strong>de</strong> carburant cada mes<br />
–13 tagetes per sortejar cada mes–<br />
Un val<br />
BOSCH CAR SERVICE<br />
per valor <strong>de</strong> 200 € per usar en<br />
qualsevol <strong>de</strong>ls més <strong>de</strong> 600 tallers<br />
Bosch Car Service d’<strong>Es</strong>panya<br />
*Els regals són per sorteig entre tots els lectors <strong>de</strong>l Grupo Prensa Ibérica<br />
–4 vals per sortejar cada mes–<br />
«fer una política comercial coherent amb<br />
aquest nivell <strong>de</strong> mercat i amb els nostres<br />
nous productes, intentant recolzar als nostres<br />
concessionaris <strong>de</strong> la millor forma posible»,<br />
va afirmar Vila. Des <strong>de</strong>l seu punt <strong>de</strong><br />
vista «si fem el que cal, podrem celebrar<br />
que estarem, <strong>de</strong> la mateixa manera que<br />
aquest any, en posicions <strong>de</strong> li<strong>de</strong>ratge».<br />
El mercat<br />
El director general <strong>de</strong> Citroën va explicar<br />
que l'escenari espanyol també presenta<br />
trets positius. Alfredo Vila va insistir que<br />
«s’ha acabat el temps <strong>de</strong> plorar», que és el<br />
moment <strong>de</strong> «veure el got mig ple». En<br />
aquest sentit, va aprofitar per recordar que<br />
hi ha una borsa d'estalvi «inesperada», <strong>de</strong>l<br />
voltant d'un 17%, «mentre que fa tres anys<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Motor<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
CITROËN DS<br />
estava al voltant d'un 10%». Així mateix,<br />
afirmava que «avui, hi ha 19 milions <strong>de</strong> treballadors<br />
al nostre país i el mercat no arriba<br />
al milió». A més, <strong>de</strong>stacava que els cotxes<br />
«estan més barats <strong>de</strong>l que han estat i<br />
<strong>de</strong>l que estaran mai», amb una evolució set<br />
punts inferior a la <strong>de</strong> l'IPC en els últims tres<br />
anys i va recalcar que «és d'il·lusos esperar<br />
noves aju<strong>de</strong>s <strong>de</strong>l Govern». Segons va<br />
afirmar el director general, en molts casos,<br />
«es més el pessimisme que la realitat <strong>de</strong><br />
cadascun, el que estanca l’economia». Des<br />
<strong>de</strong>l seu punt <strong>de</strong> vista, «quan la confiança<br />
<strong>de</strong>ls consumidors es restauri i els bancs<br />
obrin les línies <strong>de</strong> crèdit, el mercat es recuperarà<br />
<strong>de</strong> manera ràpida per moure's en<br />
un entorn raonable d'uns 1.300.000 turismes».<br />
DdG<br />
ENTRA A LA PÀGINA WEB<br />
I PARTICIPA DE FORMA GRATUÏTA<br />
Els cotxes seleccionats com a candidats el mes <strong>de</strong> gener són:
Motor<br />
20 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
D20T<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
www.autostoni.com<br />
COMPRAVENDA DE VEHICLES NOUS, D’OCASIÓ I KM 0 - VEHICLES SENSE CARNET<br />
FINANÇAMENT A LA SEVA MIDA, SENSE ENTRADA I GARANTIA FINS A 12 MESOS<br />
Audi 90 2.2 - AA. DA. CC. ABS Any 92 1.500 €<br />
Citröen Xantia 1.8i AA. DA. CC Any 93 950 €<br />
Citröen Xsara 1.6 VTS. AA. DA. CC Any 01 2.800 €<br />
Mini 1000 Any 89 6.000 €<br />
Nissan Micra 1.3 AA. DA. CC. Any 99 2.500 €<br />
Renault Clio 1.6 16v. AA. DA. CC. ABS Any 99 2.000 €<br />
Seat Ibiza 1.2. 75cv. AA. DA. CC. Any 03 5.300 €<br />
Renault Clio 1.2 Aa. DA. 40.000km. Any 03 4.200 €<br />
Hyundai Lantra 1.9 D. AA. DA. CC Any 99 1.800 €<br />
Opel AStra 1.7 CDT DI 100cv. AA. DA. CC. ABS Any 03 5.500 €<br />
.<br />
Premium<br />
4x2<br />
Peugeot 306 1.9 D 5p. DA. CC. Any 99 2.300 €<br />
Peugeot 306 1.9 D Break AA. DA. CC. ABS. Any 00 2.700 €<br />
Seat Cordoba 1.9 Diesel DA.CC Any 99 1.800 €<br />
SEat Ibiza TDI. AA. DA. CC. ABS Any 01 4.500 €<br />
Skoda Octabia TDI 110 Any 99 2.600 €<br />
Nissan Terrano II 2.7 TD. AA. DA. CC Any 95 5.500 €<br />
Renault Scenic RX4. Clima. DA. CC. ABS Any 00 6.000 €<br />
Toyota RAV 4.2. AA. DA. ABS Any 96 5.600 €<br />
Peugeot Patner 1.9 D. AA. DA Any 06 5.900 € consultar<br />
Quad Kawasaki KFX 450 R. Any 08 4.900 €<br />
Polígon CAN ILLUS - Ctra. C-63, km. 33 (Ctra. Anglès-Sta. Coloma, davant gasolinera) - 17441 BRUNYOLA<br />
Tel. - Fax 972 42 32 65 - Tel. mòbil 608 43 00 84 - www.autostoni.com - e-mail: toni@autostoni.com
GRAN CAPACITAT EN UN INTERIOR PRÀCTIC<br />
A l'elevat confort <strong>de</strong> marxa <strong>de</strong>l SsangYong se li afegeix<br />
una excel·lent habitabilitat interior per als 5 ocupants i<br />
un maleter <strong>de</strong> 486 litres d'acord amb la <strong>de</strong>manda<br />
d'aquest segment. La fila <strong>de</strong> seients <strong>de</strong>l darrere pot<br />
abatre's en dues parts 60/40 per augmentar la<br />
capacitat <strong>de</strong> càrrega.<br />
El mercat <strong>de</strong>ls tot terreny compactes<br />
té en el Ssangyong Korando<br />
una nova i força interessant alternativa.<br />
El primer d'una totalment<br />
actualitzada família <strong>de</strong> productes,<br />
el Korando arriba al nostre mercat sota el<br />
paraigües d’un concepte totalment nou.<br />
En matèria estètica, l'estudi <strong>de</strong> disseny<br />
<strong>de</strong>l prestigiós Giorgetto Giugiaro<br />
mostra un atractiu «SUV» caracteritzat<br />
per les grans graelles d'entrada d'aire,<br />
llantes cridaneres, miralls retrovisors<br />
amb il·luminació integrada o una part<br />
posterior amb portalada <strong>de</strong> línies arrodoni<strong>de</strong>s.<br />
Una gamma que, a més per la seva<br />
aparença estètica, se sustenta en altres<br />
pilars com són la seva nova motorització,<br />
i els seus millorats nivells d'acabat, seguretat,<br />
dinamisme i confort <strong>de</strong> marxa.<br />
Tot això amb els ajustats preus <strong>de</strong> la<br />
marca coreana. Mostra d'això és el mo<strong>de</strong>l<br />
que mostrem en aquesta ocasió. <strong>Es</strong><br />
tracta <strong>de</strong>l 20T Premium 4x2, el d'accés al<br />
catàleg Korando. Un vehicle que es be-<br />
neficia <strong>de</strong> la nova plataforma monocasc,<br />
un redissenyat esquema <strong>de</strong> suspensions,<br />
així com <strong>de</strong>l nou motor 2.0 dièsel<br />
<strong>de</strong> 175 CV.<br />
Màxima eficiència<br />
Aquest propulsor <strong>de</strong>staca per la seva<br />
notable eficiència, com mostra el seu<br />
consum combinat <strong>de</strong> 6,0 litres cada 100<br />
quilòmetres i una xifra d'emissions <strong>de</strong><br />
CO2 per sota <strong>de</strong>ls 159 gr/km. En termes<br />
d'efectivitat i empenta, aquest nou propulsor<br />
ren<strong>de</strong>ix 360 Nm <strong>de</strong> parell entre<br />
2000 i 3.000 rpm. D'aquesta manera es<br />
compta amb el parell màxim en el rang <strong>de</strong><br />
revolucions on se circula la major part <strong>de</strong>l<br />
BONA NOTA D’ACABATS<br />
El tauler <strong>de</strong> control, que combina diferents tipus <strong>de</strong> materials plàstics<br />
<strong>de</strong> tacte tou, fa un pas endavant així com el nivell <strong>de</strong> qualitat general<br />
<strong>de</strong>l vehicle. En seva la part inferior s’hi troba una petita guantera a més<br />
<strong>de</strong> les connexions auxiliar i USB. Les versions d'inici <strong>de</strong> la gamma<br />
Premium combinen el color negre <strong>de</strong>l tauler <strong>de</strong> control, portes i consola<br />
central, amb una tapisseria gris fosc.<br />
El nou Korando inicia una nova etapa per a<br />
Ssangyong, en la qual adquireix un marcat<br />
protagonisme. Un <strong>de</strong>stacat disseny, eficiència,<br />
comportament dinàmic i equipament<br />
són la seva carta <strong>de</strong> presentació<br />
temps. Així, només es necessiten 10 segons<br />
per passar <strong>de</strong> 0 a 100 km/h.<br />
D’altra banda, la caixa manual <strong>de</strong> 6 velocitats<br />
permet un esglaonament d'acord<br />
amb l'ús: una primera curta per sobrepassar<br />
obstacles fora <strong>de</strong> carretera i una<br />
sisena llarga per <strong>de</strong>sfogar el motor a la<br />
carretera i reduir consums.<br />
D'allò més complet<br />
En termes <strong>de</strong> seguretat activa, l'equip<br />
<strong>de</strong> frens compta amb ABS amb repartidor<br />
<strong>de</strong> frenada EBD i ajuda a la frenada d'emergència<br />
BAS. A més s'afegeix el sistema<br />
ESS d'avís lluminós <strong>de</strong> les llums d’emergència<br />
si efectuem una frenada brus-<br />
<strong>Diari</strong> <strong>de</strong> <strong>Girona</strong><br />
Motor<br />
21 Dominical<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
Nous horitzons<br />
ca. El control dinàmic d'estabilitat ESP<br />
unit al control <strong>de</strong> tracció TCS, és <strong>de</strong> sèrie<br />
per a totes les versions. L'ESP compta<br />
amb una ampliació <strong>de</strong> les seves capacitats,<br />
amb el sistema <strong>de</strong> mitigació <strong>de</strong> bolcada<br />
ARP que actua en cas <strong>de</strong> <strong>de</strong>tectarse<br />
un moviment brusc <strong>de</strong> la carrosseria,<br />
en forma <strong>de</strong> balanceig. En aquell moment,<br />
el sistema ARP, a través <strong>de</strong>ls frens,<br />
estabilitza el vehicle. Un element molt útil<br />
en aquest tipus <strong>de</strong> vehicles, a causa <strong>de</strong><br />
la major altura <strong>de</strong> la carrosseria. També<br />
<strong>de</strong>staca el sistema d'ajuda a l'arrencada<br />
en pen<strong>de</strong>nt HSA.<br />
L'equipament en aquesta versió Premium<br />
inclou <strong>de</strong> sèrie 5 anys <strong>de</strong> garantia<br />
<strong>de</strong> fàbrica, aire condicionat, volant <strong>de</strong> cuir<br />
multifunció, control <strong>de</strong> velocitat, vidres<br />
tintats, ràdio-CD amb mp3 i USB, bluetooth,<br />
llan<strong>de</strong>s d'aliatge <strong>de</strong> 17 polza<strong>de</strong>s, antiboires<br />
davanters, llums diürns, 6 coixins<br />
<strong>de</strong> seguretat i reposacaps actius. I<br />
tot això amb un preu <strong>de</strong> sortida <strong>de</strong> 22.900<br />
euros. Sens dubte, una oferta molt atractiva<br />
en el segment SUV. DdG
22 Publicitat<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011
VEHICLES D’OCASIÓ CERTIFICATS<br />
Àngel Blanch té cotxes perfectes per a tu, perfectes per a tothom<br />
Chevrolet Captiva<br />
2.0 CRDI - 150cv<br />
Any 08<br />
Opel Zafira Enjoy<br />
1.9 CDTI + DVD<br />
Any 07<br />
Opel Vectra 5 portes<br />
Elegance 1.9 CDTI<br />
Any 07<br />
Opel Astra Enjoy<br />
5 portes 1.6 Gasolina<br />
Any 10<br />
Opel Corsa C’Mon<br />
1.3 CDTI Ecoflex<br />
Any 10<br />
Opel Zafira 1.0 CDTI<br />
Any 06<br />
Peugeot 107<br />
1.4 HDI Urban<br />
Any 08<br />
Toyota Corolla<br />
2.0 TD<br />
Any 05<br />
21.400 €<br />
14.500 €<br />
10.500 €<br />
15.300 €<br />
10.200 €<br />
11.500 €<br />
7.600 €<br />
8.600 €<br />
Opel Zafira<br />
1.9 CDTI 120cv<br />
Any 06<br />
Ford Focus<br />
1.6 gasolina<br />
Any 04<br />
EL CANVI DE NOM NO ÉS INCLÓS AL PREU DELS VEHICLES<br />
Citroën C-4 3 portes<br />
1.6 HDI Collection<br />
Any 07<br />
Renaut Clio 1.5 DCI<br />
5 portes<br />
Any 05<br />
Citroën C-2<br />
1.1 gasolina Furio<br />
Any 07<br />
Kia Cerato 2.0 CRDI<br />
Any 06<br />
Opel Agila Cosmo<br />
5 portes 1.3 CDTI<br />
Any 06<br />
8.800 €<br />
Opel Astra Energy 1.7 CDTI<br />
Any 09<br />
Publicitat 23<br />
Diumenge 9<br />
<strong>de</strong> gener <strong>de</strong> 2011<br />
10.200 €<br />
6.400 €<br />
13.900 €<br />
6.750 €<br />
5.600 €<br />
8.200 €<br />
6.000 €