Es - Diari de Girona

8 Dominical
Diumenge 9
de gener de 2011
N o
són gaire llunyans els temps en què els
esquiadors miraven amb estranyesa aquells
excèntrics que gosaven profanar les pistes
baixant-les a bord d’una planxa, com si practiquessin
surf. Aquells bojos amb el seus bojos trastos
són ara habituals a totes les estacions d’esquí, fins
al punt que la més antiga de totes, La Molina, s’apresta
a acollir el Mundial de snowboard, que
aquest és el nom que finalment ha fet fortuna per
designar-los. La cita és a partir de divendres que
ve, 14 de gener, i durarà fins el dia 22.
No ha sigut fàcil pels snowboarders ser reconeguts
com esquiadors. De fet, no va ser fins el
congrés de la Federació Internacional d’Esquí
(FIS) de maig de 1994 que l’snowboard no va ser
oficialment inclòs en el programa de la competició
de la FIS. Ja a la temporada 1994/1995 es va
dur a terme la primera Copa del Món de snowboard,
i la temporada passada, 2009/20010, es
van dur a terme 34 competicions de Copa del Món
en 21 centres d'hivern diferents a tot el món. El
1994 el FIS va tractar de posar en pràctica aquest
esport popular en el Programa Olímpic. Només
un any més tard els esforços van ser coronats per
l'èxit: el surf de neu va ser presentat com un esport
oficial en el programa de les Olimpíades d'-
Hivern. El 1998 es van donar les primeres medalles
Olímpiques a snowboarders a Nagano (Japó)
just dos anys després dels primers Campionats
Mundials de snowboard FIS que es van celebrar
el 1996 a Linz (Àustria). A Vancouver, Canadà
2010, van formar part de les Olimpíades d'Hivern
tres disciplines: paral·lel gegant, half pipe i snowboard
cros.
A La Molina les disciplines que es disputaran
seran big air, paral·lel eslàlom, paral”lel gegant,
snowboard cros, half pipe i slopestyle, amb uns
premis en metàlic que sumen 170.000 euros. L’espectacularitat
està garantida, i no cal ser un expert,
de fet ni tan sols cal saber esquiar, per disfrutar
de la bellesa d’aquest esport. Cadascuna de
les proves té les seves pròpies característiques,
que es poden resumir així:
El «half pipe»: es desenvolupa en un mig tub
construït expressament en una pista de pendent
suau (entre 15 i 20 graus). Les parets han de sobrepassar
els 5 metres d'alçada per ser considerat
un superpipe i acostumen a tenir entre 130 i
160 metres de longitud. Els participants realitzen
una sèrie de salts i maniobres anant de banda a
banda i elevant-se més de dos metres per sobre
de les vores (coping) del tub. Els jutges valoren
les evolucions dels esportistes segons el grau de
la dificultat i d'execució. La localització és a la pista
Alabau.
L'«snowboard cros»: els traçats tenen entre
600 metres i 1km de longitud, amb un pendent
entre el 15 i el 25 per cent. L'espectacularitat ve
donada per les baixades eliminatòries en grups
de quatre o sis –segons la pista– que realitzen els
snowboarders per una pista amb gran quantitat
de salts, peralts, corbes, etc. que exigeix el màxim
nivell. En definitiva, cada baixada combina
una enorme força explosiva amb una resistència
excepcional per disputar totes les eliminatòries i
arribar a la final. Abans de començar les mànigues
eliminatòries es realitzen les baixades classificatòries
on s’agafen els 32 corredors més ràpids
per a les mànigues finals i que també marca
l’ordre de sortida. Una vegada iniciades les sèries
finals ja amb les baixades en grup, el primer i segon
de cada eliminatòria van avançant fins arribar
a la final i queden eliminats els dos últims. Els
grups de quatre estan formats per dos esquiadors
d'entre els primers temps a la màniga classificatòria
i dos dels que han fet els últims temps en
aquesta prova cronometrada. Tindrà lloc a les pista
Alabau.
El paral·lel gegant i paral·lel eslàlom: són
les disciplines considerades alpines de la copa
del món de surf de neu. Cada temporada, ambdues
competicions proporcionen duels fascinants
i emocionants cara a cara. Estan subjectes a dues
trajectòries marcades de forma idèntica d'aproximadament
500 metres de longitud. El desnivell
està entre els 120 i 200 metres segons la pista. En
la prova classificatòria prèvia els 16 homes més
ràpids i dones que passaran a les mànigues eliminatòries
vindran determinats pel crono. Després,
els snowboarders classificats per a les eliminatòries
corren l'un contra l'altre per un sistema
d'eliminació. Hi ha dos traçats marcats (màniga
vermella i màniga blava) i cada corredor realitza
una baixada sobre cada traçat enfrontant en
paral.lel al seu contrincant. Es disputarà a la,pista
el Padró.
«Slopestyle»: es tracta d'una prova de freestyle
en la qual l’snowboarder ha de realitzar diferents
Una planxa i
avall
La Molina acull des de divendres el Mundial de «snowboard», per a
alguns l’esdeveniment més important que s’ha fet mai als Pirineus
1
TEXT: ALBERT SOLER