Es - Diari de Girona

gueres. Les bombes van caure en l’esplanada de
l’estació. Jo vivia a prop, i vaig tenir un gran espant.
Els meus pares em van agafar i em van dur
a Vilafant, amb els meus oncles. I vaig passar tota
la Guerra allà. Tenien una horta molt gran.
No va patir fam o privacions? No. La veritat és
que m’ho vaig passar molt bé. Vaig anar una temporada
a col·legi a Vilafant. Era curiós perquè jo
venia molt ben preparat de Figueres. Del senyor
Cantenys, d’aquells mestres d’aquell temps i els
altres nens em veien com una mica massa preparat.
Perquè a ciutat es feien un estudis més
aprofundits. Venia de Figueres i el canvi es notava.
Passa la guerra a Vilafant. Sí. El meu pare estava
al front. Quan va acabar la guerra, i van entrar
els nacionals, en passar la carretera de Roses,
jo mirava en direcció a la casa i vaig cridar: no
l’han tirat a terra! Perquè en aquella època a Figueres
hi havia moltes cases esfondrades. Però la
nostra no. Vam tenir sort. En aquella època vivíem
al carrer Vilamalla, i aquell carrer no el van
tocar.
Dalí parlava de l’encant de les Fires, del ramblejar:
sempre es diu que Figueres ha perdut
característiques pròpies, però quines coses
ha guanyat amb els anys? Home! Figueres s’ha
fet una petita capital. Abans miràvem a Castelló
d’Empúries, que era molt gran. I Figueres va anar
pujant, va anar pujant i va superar Castelló per
esdevenir la capital de l’Alt Empordà.
Recorda l’època en que la gent s’engalanava
per sortir els festius? (somriu, i se li il·luminen
els ulls). La Rambla era el centre de tot. Molta gent
anava a missa a la parròquia de Sant Pere, i en
sortir, anaven amunt i avall, amunt i avall, a xafardejar
una mica. Tothom anava a la Rambla. I
al cinema, que era a les tardes. Es pagaven uns
abonaments cada diumenge, ja els tenies fixes, i
hi anaves. Era la Sala Edison i el Jardí, hi havia
aquests dos. I la resta de gent anaven al ball del
Casino i l’Erato. Aquestes eren les diversions. No
hi havia més coses. Als estius es feien una sortida
en l’auto de línia cap a Roses, i passaves el dia
a Roses. Anaven a la platja.
El 1950, la ciutat tenia uns 17.000 habitants;
el 2000 superava els 34.000; s’han creat barris
sencers, com recorda la tasca dels arquitectes
municipals de l’època? Hi havia hagut en
Ricard Giralt, que era un gran arquitecte. I li van
anular la plaça per qüestions polítiques. Després
va entrar l’Alejandro Bonaterra, que també va ser
un gran arquitecte i va fer moltes coses per Figueres.
Era molt bona persona, i un professional
molt entès. Es va fer molt bona feina, i vaig col·laborar
molt amb ell i l’aparellador Jaume Vinyes,
i el pèrit industrial Emili Fàbrega. Bonaterra tenia
un equip tècnic fabulós. Figueres volia ser la primera
ciutat de la comarca, i ho va aconseguir.
Com recorda l’inici del turisme: el carrer de
la Jonquera era turístic, oi? Aquí el turisme és
un turisme de la costa, que va a Castelló d’Empúries,
a Roses i Llançà. A Figueres el turisme era
menor, a la sala de festes de l’Erato i del Casino,
però no era ben bé turístic.
Suposo que el canvi és gràcies a Dalí. Sí, gràcies
a Dalí.
Com era la feina en aquells ajuntaments en
què va treballar? Ja érem bastants de plantilla.
A banda de l’alcalde, hi havia un gran secretari,
que era en Santaló. Jo vaig fer oposicions per oficial
tècnic de l’Ajuntament, i em vaig mantenir
en aquest càrrec fins que em vaig jubilar. Coneixia
tothom de Figueres, perquè portava anys, i
perquè escrivia al diari.
Creu que hi ha algun personatge important
que no se li ha fet prou homenatge? Un personatge
importantíssim és Salvador Dalí. Va ser
molt curiós, perquè va anar al Teatre Municipal,
que es va convertir en Museu Dalí, i va anunciar:
d’aquest lloc farem el Museu Dalí! La gent va quedar
parada. Era l’esdeveniment més important
d’aquella època: fer el Museu i que Dalí pogués
assistir-hi. Des del primer moment va donar alguns
quadres. Ell estava a Cadaqués, però Figueres
era la seva segona pàtria, on havia nascut.
Què té Figueres per donar al món personatges
com Dalí, Pep Ventura o Monturiol: és la
frontera, el comerç, l’esperit empordanès?
Figueres té un gran comerç, la seva proximitat
amb França és bàsica. Va superar la petita capital
que era Castelló d’Empúries, i la supera en tot:
en habitants i en comerços. Tenia un avantatge:
que tenia l’Institut Ramon Muntaner, i les escoles
de primària, com l’escola del carrer Sant Pau.
Hi havia bons professors i molts alumnes.
D’intel·lectuals, hi ha gent com Rodeja, i figures
com Deulofeu. En Deulofeu era totalment
diferent dels altres: tenia les seves idees, com la
matemàtica de la història. Era extraordinari. Jo
l’havia anat a veure a Ordis, a on tenia el Mas
Deulofeu. Xerraves i enraonaves, passaves el dia
enraonant. Era una persona molt agradable, en
tots els sentits. I un bon creador. Rodeja i Torrent
són les dues persones que més han estudiat Figueres,
i han fet estudis més interessants.
Recorda algun entrevistat curiós o que l’hagi
marcat? N’he fet tants! Volien una entrevista
cada setmana. Bé, hi ha un: el tinent general Rios
Capapé. Era figuerenc, i va venir en una ocasió
al museu. Era poc habitual poder parlar amb un
tinent general.
Als anys 60 La Catequística va ser l’oasi cultural
i esportiu que s’explica? El Patronat era
un lloc de reunió de molta gent. Era totalment
diferent dels altres dos centres: la sala Edison i el
Jardí. Era gent associada al Patronat. Els diumenges
era ple de gent. I notaves el sentiment
religiós. Feien moltes activitats.
Com troba l’expansió de la ciutat actual, la
remodelació de l’avinguda Vilallonga o la
plaça Catalunya, els canvis per l’estació del
TAV o l’expansió a Vilafant: som davant d’una
altra fase decisiva? Aquesta nova empenta
actual suposa que Figueres arriba als límits geogràfics
que té. Per un costat toquem a Vilafant;
toquem amb Cabanes. També amb Vilabertran.
Vilatenim, que va passar a ser Figueres.
Figueres encara bé el segle XXI? La ciutat ha
crescut molt bé. Ha tingut molt bons alcaldes.
S’ha convertit en la primera ciutat de la comarca.
El TAV pot ajudar a una època de canvi gran?
Hem de veure aquesta unió que es fa amb la nova
estació. Se suposa que serà un altre barri important
per Figueres, en el Ponent. Ja està tot apunt.
I el Barri Vell de l’estació quedarà com un barri
vell, antic.
En aquests anys, li sorprèn tants canvis? És
un creixement natural. La ciutat s’ha transformat
en capital de comarca, amb moltes industries importants.
Figueres s’ho ha guanyat tot. Per exemple,
aquesta zona de casa meva, darrere hi havia
la finca dels alemanys. Hi havia una paret, i no
podies passar. Eren uns senyors que tenien una
fàbrica. Ara és un barri residencial.
Un desig per als lectors del Diari? Que l’Empordà
mantingui el seu creixement, i la ciutat continuï
sent la segona ciutat de la província. Això
és molt important.
Entrevista
7 Dominical
Diumenge 9
de gener de 2011
“
La Rambla
era el centre
de tot. Molta
gent anava a
missa a la
parròquia de
Sant Pere i, en
sortir, anaven
amunt i avall,
amunt i avall,
a xafardejar
una mica.
Tothom anava
a la Rambla. I
al cinema,
que era a les
tardes. Es
pagaven uns
abonaments
cada
diumenge, ja
els tenies
fixes, i hi
anaves. Eren
la Sala Edison
i el Jardí, hi
havia aquests
dos. I la resta
de gent
anaven al ball
del Casino i
l’Erato.
Aquestes
eren les
diversions. No
hi havia més
coses
“