Capítol 12 Fonts del camp magnètic

que són iguals en mòdul i de sentit contrari. Per aquest motiu,
els dos conductors s’atrauen. Una anàlisi similar pot fer-se en el
cas de corrents de sentit contrari, cas en el qual aquests es
repel·leixen.
Aquest fet s’ha utilitzat i s’utilitza per a definir l’ampere, que
és la unitat fonamental addicional a les de la mecànica
necessària per a l’electromagnetisme, i com a tal es defineix de
mode arbitrari però amb el criteri que siga un procediment fidel i
fàcilment reproduïble.
L’ampere és la intensitat d’un corrent constant que, mantinguda
entre dos conductors paral·lels rectilinis, de longitud infinita, de
secció circular negligible i col·locats a la distància d’un metre
l’un de l’altre en el buit, produirà una força igual a 2⋅10 -7 N per
metre de longitud.
12.4 Flux magnètic
El flux elemental del camp magnètic a través d’una superfície elemental
dS r val,
r r
dΦ
= B ⋅dS
I el flux del camp magnètic a través d’una superfície qualsevol S és la suma
dels fluxos elementals:
B r
S
12-14
B
r
dS
r
Figura 12.1. Flux magnètic a través d’una superfície.
r
B
r
dS
r r
Φ = ∫ B ⋅ dS
S
Equació 12.1
El flux magnètic es mesura, per tant, en Tm 2 , que es denomina weber (Wb) i és
la unitat de flux magnètic en el SI.
Amb relació al flux, el camp magnètic presenta una diferència respecte
del camp elèctric, ja que si el flux elèctric a través d’una superfície tancada
depén de les càrregues tancades per aquesta superfície (teorema de Gauss),
el flux del camp magnètic a través d’una superfície tancada és sempre zero.
∫
S
B ⋅ dS
= 0
r r
Equació 12.2