Capítol 12 Fonts del camp magnètic

Buit 1 Bismut 0,99983
Aire 1,00000036 Mercuri 0,999968
Alumini 1,000021 Or 0,999964
Wolframi 1,000068 Plata 0,99998
Pal·ladi 1,00082 Plom 0,999983
Cobalt 250 Coure 0,999991
Níquel 600 Aigua 0,999991
Ferro comercial
Ferro d’alta puresa
6000
2·10 5
Supermalloy
(79% Ni, 5 % Mo)
10 6
Taula 12.1. Permeabilitat magnètica de diverses substàncies. A l’esquerra les
substàncies paramagnètiques i ferromagnètiques. A la dreta, les diamagnètiques.
La imantació d’un material ferromagnètic pot explicar-se amb ajuda del
model dels dominis magnètics. Un material no imantat parteix de la situació a
de la Figura 12.5: els dominis magnètics estan orientats a l’atzar en absència
de camp extern. En augmentar aquest en una direcció determinada en b, estem
fent que aquells dominis que tinguen un component del seu vector imantació en
el mateix sentit que Bap cresquen en detriment d’altres. D’aquesta manera,
creixen uns dominis (els d’imantació favorable) i se’n redueixen uns altres. La
situació continua en c amb l’augment de Bap fins que els dominis afavorits no
poden augmentar de dimensions, i finalment en d els moments magnètics dels
dominis afavorits pel camp giraran fins a coincidir amb la direcció del camp i
arribar a la imantació de saturació. Tot i que augmentem el camp aplicat, la
imantació no augmentarà. Aquesta última etapa d’orientació de moments fora
de les direccions d’orientació dels dominis és reversible, i desapareix en
eliminar el camp, mentre que el creixement dels dominis afavorits a costa dels
no afavorits es mantindrà i serà responsable de la imantació romanent del
material.
r
B ap = 0
a)
r
M = 0
12-28
r
B ap
c) d)
b)
r
M