Veure llibre. - Federació de Fires de Catalunya

pel bloqueig del trànsit per una part important de
França, Itàlia i la Mediterrània Oriental motivada
per la guerra mundial, donen el marc per a prendre
mesures. Els empresaris iniciaren l’esforç de crear
un fira que actués com aparador per a mostrar la
capacitat productiva i les oportunitats de negoci
que podia oferir l’economia valenciana. Va ser el
1921, recuperada en part l’economia valenciana
de la recessió mundial, quan la Fira de Mostres de
València rebé el reconeixement com a fira oficial
per llei. Coincideix amb una visió decidida cap al
comerç exterior impulsada per la normalització
del transport a Europa i altres llocs del món que
permet consolidar el avenços en l’exportació de
taronges, vi i altres productes industrials, mobles,
il·luminació, manufactura del metall, tèxtil, filatures,
etcètera.
Els antecedents de la Fira de Mostrari Industrial,
es deia inicialment ‘Feria Muestrario Industrial i
Comercial’, una denominació d’inicis del 1917.
Els orígens es situen en l’Exposició Regional
Valenciana del 1909, que va ser una manifestació
lligada a l’esperit regeneracionista lligat al moviment
de la renaixença. Era una forma de donar i explicar
amb vista a l’exterior quina era la producció
econòmica dels productes agroalimentaris i tota
una oferta d’indústria gran i manufacturera, mostra
del potencial econòmic valencià en conjunt, amb
18è Congrès de Fires de Catalunya
Intercanvi d'experiències firals
uns elements de gran esdeveniment que tenien
part d’esdeveniment atractiu i lúdic; una espècie
de gran parc d’atraccions junt al que era la mostra
econòmica i industrial.
La Fira de València, per allà l’ordre del 31
d’octubre de 1925, fou declarada Fira Internacional.
França, Alemanya i Itàlia foren els primers països
participants. En la dècada dels anys 20 la mitja
d’expositors fou de 200 i 100.000 visitants per
certamen.
Comença aquests anys l’expansió exportadora
i financera al País Valencià i no solament dels
productes més coneguts com els cítrics, el vi,
l’arròs, sinó també l’increment de la producció
industrial dirigida a la resta d’Espanya i cap als
mercats exteriors, compassada per la millora
dels sistemes de transport i la implantació de les
màquines de vapor i motors d’explosió.
El 1932 la Fira de València ingressa com a
membre de la Unió de Fires Internacionals. En la
dècada dels 60 el president de la Fira de València,
Ramón Gordillo, ocupà la presidència de la U.F.I.
i el maig de 1936 es celebrà el darrer certamen
previ a la guerra civil i la fira no recomença la seva
activitat fins el 1942 amb la participació de 374
expositors, dels quals 17 eren estrangers, i 20.000
metres quadrats d’exposició.
25