Veure llibre. - Federació de Fires de Catalunya

general, i saber en què treballar i quin és el problema.
Després generar idees sense jutjar-les, després pre
seleccionar-les i si arriben a la selecció definitiva i fer
això sempre sistemàticament.
Com a tècniques creatives n’hi ha moltes. Les
creatives pures que serveixen perquè ens apareguin
idees, pensar en lateral, analogia, relació forçada tot
això al final de la conferència tinc un llistat d’adreces
d’Internet que ho poden trobar, així no m’entretinc.
Després hi ha unes tècniques sistematitzades que
provoquen idees i també les jutgen, ja ho trobareu al
final.
Només em vull entretenir una mica amb els tema del
pensament lateral. Aquest pensament es diu lateral per
no fer sempre el pensament vertical lògic. Consisteix en
trencar el camí lògic d’alguna manera i intentar pensar
d’una altra. Si us poso aquesta frase, podeu pensar
que és una ruqueria i que quina més pregunta absurda,
però es clar, si m’hi fixo una mica ja veig que l’àcrata
va haver-ho d’acatar, animal en una làmina que son les
mateixes lletres per tant el pagès el que podia tallar es
la gespa. És clar una vegada vist amb el pensament
lateral, un cop vista la solució ja esdevé lògica, i ja totes
són lògiques, però l’important es trobar la primera.
Treballen només el vertical en una direcció el lateral en
totes, el vertical lògic té un gran sentit, l’altre no i no
rebutja cap camí, etcètera.
Un exemple, per provocar aquesta ruptura, proposa
escapar, invertir, exagerar, distorsionar o fer-se il·lusions.
Si ens diuen fem una llista per disposar de tot el que cal
en un restaurant. L’escapar és suprimir un dels ítem i
ja veuré com podríem fer el restaurant. La inversió és
invertir el problema, paguem al client per anar a menjar,
a veure si ens porta a algun lloc això. O el client es porta
el que es menja. Exagerar és per exemple demanar un
mínim de plats, distorsió és variar la premisa del que fa
un restaurant, per exemple podem demanar un plat de
llibertat o de benestar?
Això he fet un petit exercici des de la ignorància i
aplica a les fires.
Llavors les coses que un ignorant com jo respecte
a les fires, considera que ha de tenir una fira: recinte,
estadi, companyia, temàtica. Llavors he suprimit alguns
i si suprimim el recinte me’n vaig directament a la mostra
per Internet. Això està clar. Però insistint en la idea, la
fira per Internet també podria ser que durant l’any tenim
a Internet una espècie de Google Street View, és a dir
que el client pugui veure com va evolucionant la fira i
com serà el seu estant, i qui tindrà a costat seu, que és
el que exposen els demés, en fi...
Durant tot l’any mira la fira per Internet i es concentre
en altres dies en què ha d’anar a la fira.
Només dir-vos que una provocació no té res a veure
en el camí que faig sinó on vull arribar, no ha de perquè
haver-hi una relació.
18è Congrès de Fires de Catalunya
Com activar la creativitat
El pensament lògic també es important, oi? Què ha
de fer una zebra per escapar-se d’un lleó, córrer més
que el lleó? No! Córrer més que una altra zebra, està
clar.
És possible dibuixar un rectangle amb tres línies? Sí,
aquí el teniu.
En general la discretització també va molt bé, fixeuvos,
aquests són els últims semàfors, és a dir partir les
coses en parts, aquest semàfor que té l’avantatge que si
es fonen llums segueix funcionant i és molt més còmode
un llibre que són fulles discretes per buscar alguna cosa
que el rotllo antic en qual per anar una pàgina havia de
passar tot el rotllo.
Això també passa aquí, aquest és el separador de
bus de Madrid en el qual si et trobes dins no pots sortir
i aquest el de Barcelona de bici, i no en pots sortir. El fet
de partir les coses de per sí ja té solucions.
Quina és la millor manera de partir una herència
entre germans? Que un faci les part i l’altre escolleixi.
Oh és clar, és la més justa!
El que els vull dir és que l’important es la innovació,
no tinc temps per repassar però us vull dir un cas
d’innovació a la corona de Castella es l’empresa,
l’ACEDO Isabel la Católica l’innovador Cristóbal Colón.
Trobar una nova ruta de les espècies.
La situació en aquells moments, després de la
caiguda de Constantinopla les rutes de les espècies de
l’est estaven tallades i calia buscar-ne una altra i el que
passa es que Cristóbal Colón tenia un projecte en el
qual savis monjos autèntics sabien que el radi de la terra
calculat pel grec qu’Eratóstenes era bastant més gran
del que deia Colón, per tant que allò era un fracàs. Tant
és així que el rei de Portugal no li va pagar la inversió. Es
va negar el rei Juan Manuel de Portugal. Colón va anar a
Castella i li van concedir i va descobrir Amèrica.
Conclusions, qualsevol innovació comporta un risc.
Mai sabrem el futur per tant no ens hem d’obsecionar.
Innovar no vol dir necessàriament inventar. Buscant a la
Índia podem trobar Amèrica. El guanyador no és el que
arribar sinó el que s’adona que allò és un altre continent.
Aquell farà els calers. No el que té la innovació. Estiguem
al cas de tot això.
Per acabar només us dic que l’entusiasme es
molt important però us volia ensenyar una fotografia
que es premi del National Geografic. Són una camells
fotografiats a la posta de sol, i aquí veieu uns camells
però la realitat es que això són les ombres, els camells
són aquestes taques blanques d’aquí sota.
A la vida passa moltes vegades, treballem el
problema i ho fem en l’ombra, i no a la realitat. La realitat
es un bon observador, que mira bé l’entorn i veu on són
els problemes.
Res més, fins aviat.
61