Veure llibre. - Federació de Fires de Catalunya

és el mateix pas. Aquí tenim una imatge creativa del que
podria ser la crisi actual. En la qual el gat es una mica
exagerat, però es una imatge que té la seva cosa.
Si us preguntés quant costarà transformar aquest
grup de cinc anelles de tres en un cadena, si obrir i
tancar una anella costa un euro. La solució immediata
es dir un, dos, tres, quatre euros. Però si pensem una
mica més i fem el següent, obrim tres anelles llavors
resulta que només costa tres euros. Agafem un grup
de tres les obrim i fem així. La diferència entre ambdues
solucions es un 33% més car. Només hem pensat una
mica més. No hem contestat a la resposta immediata
que ens dóna el cervell, sinó que ens hem aturat i
pensat una mica més. Aquest és un problema que
tenim els humans i es que el nostre cervell és sobretot
eficaç, no és eficient. Eficaç perquè hem sobreviscut
com a espècia. Eficàcia es fer les coses en el menor
temps possible, i eficiència es fer les coses optimitzant
els recursos dels que disposem és el temps som
eficaços no eficients. Està comprova que de totes les
espècies l’única que té una característica de curiositat
és la nostra, per tant això es genètic l’eficàcia perquè
quan dos homínids dels primers van deixar l’arbre i van
sortir per curiositat a anar cap a la Savanna, i allà hi va
haver un lleó el que era eficaç va dir lleó, mort, arbre. I
se’n va tornar. I el que no ho era va dir, lleó, animal felí,
mamífer. D’aquest no venim. El cervell sempre ens dóna
una solució immediata i el problema que tenim es que
després ens relaxem i no en busquem més.
Si volem ser creatius, després de la primera solució
que ens dóna el cervell, que moltes vegades ens la dóna
d’acord amb els estudis que hem fet i és el model en el
qual ens sentim còmodes sempre trobem les mateixes
solucions perquè sempre fem el mateix camí. Per tant si
volem ser creatius a la primera resposta hem d’insistir
en buscar-ne una altra i una altra. Com més busquem
més creatius serem.
Un exemple per demostrar això és, que si us dic que
un pagès té tres munts grans de palla i una altre en té
sis munts petits i un tercer en té quatre de mitjans. Si els
decidim ajuntar quants munts tenim? D’entrada en fem
la suma, en tenim tretze. No si ajuntem tot en tenim un
munt. Però el cervell d’entrada en fa la suma perquè és
eficaç. Quants animals de cada espècia va ficar Moisés
a l’arca? Un parell de cada espècie. Del que no ens
n’hem adonat es que era Noè no era Moisés. Si en una
cursa avances al tercer en quin lloc quedes? El cervell
diu segon, però seràs el tercer. Quina era la muntanya
del món abans de descobrir l’Everest? L’Everest, encara
que no s’hagués descobert era l’Everest. Si un home
tarda una hora en fer un forat i dos homes tarden una
hora en fer dos forats, quan tarda un home a fer mig
forat. La resposta immediata es dir mitja hora, la segon
es dir i com puc fer mig forat? No existeix mig forat.
Existeixen forats de moltes mides però no mig forat.
18è Congrès de Fires de Catalunya
Com activar la creativitat
Per tant el cervell ens hauría equivocat molts cops,
només es qüestió de mirar-ho bé i sospitar de l’eficiència
de l’eficàcia del nostre cervell.
Aquesta identitat que els poso aquí, si algun
matemàtic que em perdoni ja que h falta una ratlla,
està tret de la termodinàmica però aplica un consens
a tots els problemes que hi ha al món. Ens diu que
la complexitat d’un sistema més la seva capacitat
d’adaptació i anticipació és igual que la inestabilitat de
l’entorn més la sensibilitat que té l’entorn respecte el
sistema, es a dir que quan tenim un problema no n’hi
ha prou en fixar-nos en el problema. Hem de veure en
quin entorn està per trobar una bona solució. És tant
important l’entorn com el problema. També ens diu que
quan l’entorn és inestable la “i” aquesta es molt gran, els
sistemes o es fan més complexos o intenten adaptar-se.
Avui estem en qualsevol problema estem en un
entorn econòmic per exemple molt inestable i altament
incert. Fixeu-vos què està passant. Una manera
d’augmentar la complexitat és augmentar el volum
que passa? Les empreses es fusionen, s’absorbeixen,
etc i augmenten la complexitat. Però seria molt millor
que intentessin adaptar-se o anticipar-se als canvis de
l’entorn.
El osset Koala d’Austràlia és un especialista en
menjar fulles d’eucaliptus. Mentre l’entorn es estable,
tot això d’aquí molt baix, ell viu. Quan l’entorn deixa de
donar-li fulles d’eucaliptus es incapaç d’adaptar-se i es
mor. Per tant una altra conclusió que podem treure d’aquí
es que quan l’entorn es molt estable poden proliferar els
especialistes però quan es altament inestable, es millor
tenir perfil horitzontals i amplis, no tant especialitzats.
Sempre que tinguin un problema recordin aquesta
expressió de la termodinàmica, i fixeu-vos en el
problema que tenen però també en quin entorn, tot el
problema es l’entorn.
El contrari de dolç es amarg si parlem del sentit
de gust. Sec si parlem de begudes i alcohols. Salat si
parlem de menjars i esquerp si parlem de caràcter de
les persones. Per tant per respondre la primera pregunta
hauríem de tenir en compte l’entorn per respondre-la bé.
Quin es el contrari de blanc? Negre en cas dels
colors. Desencert si parlem de disparar, per exemple.
L’entorn es molt important, tant que aquí poden veure
una gamma de grisos i dues barres al costat. Aquestes
barres ara es veuen iguals, veritat? Ara les mouré i vull
saber quina es més fosca. Són iguals. La prova es que si
moc aquesta ara encara veu bé, però si moc la tercera...
Veieu que l’entorn fa canviar la percepció del color de
la barra.
Aquesta es una il·lusió òptica la qual sembla que
aquest xicot estigui flotant perquè hi ha una taca de
greix davant de l’asfalt. L’entorn ens dóna aquesta
sensació però no està flotant.
55