Veure llibre. - Federació de Fires de Catalunya

Com activar la creativitat
60
un llibre o de prova i error si és nostra. Hem d’anar molt
en compte amb les tècniques heurístiques perquè si
deixem el cervell sempre fer el mateix sempre fem el
mateix camí i sempre amb les mateixes conclusions.
Compteu quan dits hi ha a la imatge. Ah! Ara ja esteu
més al cas.
Perquè els barbers sevillans prefereixen tallar els
cabells als grassos abans que a un flac? Perquè cobren
deu vegades.
Ara ja us he format una mica d’embolic oi?
Bé doncs com dèiem per trobar solucions noves,
preparació, incubació, inspiració i verificació. Sobretot
hem d’anar en compte que la nostra percepció no ens
distorsioni ni l’enunciat tampoc. El problema, hi ha una
norma heurística que hem d’afegir, es a dir les solucions
que no ens convenen a nosaltres ni tant sols les hem
de contemplar. Sí que les hem de contemplar! perquè
normalment el que no ens convé és a curt termini.
Sempre és una visió tàctica no es estratègica. Per tant
les hem de contemplar també.
I per adquirir habilitats una mica de teoria, la classe
que els estic fent avui molta pràctica.
Sobretot no criticar, les critiques feridores,
destructives desmotiven el conscient i subconscient.
Un decàleg per esdevenir creatius, això es molt
pedant, per aproximar-nos a ser creatius, dur sempre a
sobre un estri per recordar, llibretes o el mòbil, perquè
de vegades surt una idea que potser es original l’hem de
recordar, potser no tinc cap problema pendent però ens
pot servir en un futur.
Torbar el propi entorn creatiu, el lloc on estiguem
més bé per crear, procurar canviar de rutines, perquè
sempre ens botonem la camisa de dalt a baix i quan
som a baix veiem que no quadra. Doncs si ho fem de
baix a dalt ja ho fem quadrar i punt. Perquè sempre
anem a treballar pel mateix camí. Perquè sempre ens
rentem les dents amb la mateixa mà, proveu de canviar
això i ja veureu que al cap de deu o dotze vegades ja ho
feu igual de bé, el cervell es plàstic i això es enriquidor.
Auto-premiar-nos, quan trobem una bona solució
ens hem de donar un premi. Ens comprem alguna cosa
o en fumem un puret o ens bevem una copa.
Preguntar sempre el perquè de les coses, es molt
important.
Perquè les tapes de les clavegueres sempre son
rodones? Perquè sempre que hi ha alguna averia i hi han
de treballar persones la tapa ha de ser rodona perquè es
l’única forma que impedeix que la tapa caigui cap dins.
Tot té un perquè i tot el que no es natural, algú ho ha
pensat. Algú va pensar de fer carreteres per uns per a
anar i altres per venir.
Perquè tots els anuncis de rellotges marquen
sempre les deu i deu o les dues menys deu? Si us fixeu,
els diaris, rellotgeries,... doncs perquè el rellotge riu. Si
marquessin les cinc vint-i-cinc o les set menys vint-i-
cinc estaria trist el rellotge. Aquesta es una foto feta en
una parada d’autobús, mireu les cadires aquestes tan
cares amb els estris aquí al mig poden posar-hi una
cosa llarga. Aquesta foto es de davant de la Castellana
al Ministeri de Madrid. Té sentit perquè la gent no s’hi
adormi. També ho trobareu als aeroports això ara,
perquè estaven tips de veure gent dormint als banc. Si
tot té el seu perquè.
Conèixer el nom de les coses també es molt
important perquè abans ens dóna idea de perquè
s’anomena així. Per exemple d’on ve la paraula fax?
Doncs ve de “facsimil” fet igual a l’original, enviat a
distància “telefacsimil”, “telefax” per comprimir, i fax al
final perdoneu però devia ser un periodista que no té res
a veure. És important saber això.
Potencial sentit de l’humor ja que es molt gratificant
perquè de seguida tens la realimentació dels altres que
riuen. Aquí tenim un parell d’acudits.
Sobretot conceptualitzat el problema i l’entorn,
ubicant-los i objectivar la recerca de la informació
tenint en compte les limitacions de la nostra percepció.
Evitar les polaritzacions i ser conscients de la nostra
experiència i controlar les nostres habilitats perquè si no
sempre farem les coses de la mateixa manera i desterrar
les practiques que ens indueixin que només hi ha una
solució i trobar tantes solucions com sigui possible.
Pregunta: estàs conduint el teu cotxe en una nit de
tempesta terrible i passes per una parada d’autobusos
on hi ha tres persones esperant, una velleta que sembla
que està a punt de morir, un vell amic que li deus la vida
i la persona perfecta del sexe contrari. Si només tens
un lloc al cotxe, a qui pujaries? L’amic que li deus la
vida, però potser no seràs mai feliç si deixes la dona
de la teva vida allà. Sabeu la solució? Perquè no deixeu
mai el cotxe. Li donaria les claus del cotxe a l’amic i
li demanaria que portés la velleta a l’hospital i jo em
quedaria amb la dona de la meva vida, es clar. Sempre
s’ha d’intentar superar les aparent limitacions, i aquí hi
ha una cosa que deixar el cotxe a algú, ni se’ns passa
pel cap però aquesta solució existeix! Com a possibilitat
existeix. Cal que superem les aparents contradiccions o
limitacions que ens dóna l’enunciat.
Quan acabem de fer el problema i tinguem les
solucions, si no aconseguim trobar una solució em de
reflexionar un moment en el que hem descobert i on ens
hem enganxat perquè més endavant quan aparegui més
informació o una altre tecnologia m’ho pot desenganxar,
i si hem trobat una bona conclusió o una bona resposta
al problema que ens plantegen, reflexionem com hi hem
arribat i perquè funcionarà.
Aquest és el mapa que proposa Felip , tècnic
d’innovació de Renault per a les empreses. Primer
definir qui son els creatius de l’empresa, és a dir poden
ser des de la senyora de la neteja al director general,
no han de ser sempre els enginyer, sinó fer un equip en
18è Congrès de Fires de Catalunya