Veure llibre. - Federació de Fires de Catalunya

els clients estan a la 3.0.
en tercer lloc la comunicació 3.0 que és una
comunicació individual, experiencial en la que cal
traslladar emocions i sensacions. Es basa en la persona.
La comunicació 3.0 neix quan la tecnologia permet
etiquetar continguts del web en paraules clau, per tant
dóna informació de valor afegit. És una comunicació
directe, online però desendreçada.
Com a dada de referència el 76% dels consumidors
no confien en el que diuen les marques sobre els
seus productes. El 74% dels consumidors confia en
la recomanació com a eina més fiable. El que diuen el
segon torn, el boca orella, el que virtualment s’anomena
“wow”. Això son els blocs, màrqueting viral, forums,
social mèdia, xarxes socials, etcètera.
Cal basar-se en un “wow” positiu. Al llarg d’aquests
darrers anys ens està passant que el mercat era patrimoni
de la empresa i ara es patrimoni del públic general. A
més el públic és heterogeni. El mercat s’ha reconvertit i
funciona en base als líders d’opinió. El lideratge online
són els “bloggers”, els “key opinion leaders” i els social
mèdia que fixen quins són els nínxols de mercat, per
tant és important cercar un “wow” positiu.
Cal tenir clar que com a concepte en primer lloc
comunicació no és igual que publicitat. La comunicació
és un entreteniment i es basa en els continguts. La
publicitat es paga.
En segon lloc cal tenir una actitud pro-activa, doncs
qui dóna primer, dóna dues vegades, es té major
visibilitat i ens millora el posicionament. I en tercer lloc
que cal professionalitzar tot el tema de la comunicació.
Per on començar i què hem de fer.
En primer lloc cal treballar la identitat de marca i això
ens definirà el factor “wow”. Cal establir un pressupost,
dissenyar una estratègia, ja que sense estratègia no hi
ha comunicació, cal fer el pla de comunicació i tenir
creativitat en el plantejament i cal anar avaluant aquesta
comunicació.
En segon lloc cal revisar, redefinir, reinventar el
model de negoci, també el model de les fires. Les fires
son canal de comunicació que vénen audiències, ja
no vénen producte. El que cal és atraure públic a més
les fires permeten una presencialitat que no es pot
vendre virtualment, són un punt de trobada, de relació i
experiència. Aquest és el factor “wow” de les fires. Un
bon factor “wow” de les fires és el que crea un bon nivell
de sorpresa.
En tercer lloc cal alinear els objectius de l’expositor
i del visitant mitjançant el màrqueting relacional i
l’experimental i també cal generar il·lusions i emocions.
En conclusió, cal liderar el canvi de les pròpies
organitzacions firals, sobretot de l’expositor. Cal una
nova forma de comunicació en l’entorn firal basada en
l’estratègia, la creativitat i que sigui experimental.
18è Congrès de Fires de Catalunya
Com activar la creativitat
El següent debat era “redacció d’un pla estratègic”
el ponent era Guillem Díaz Falos soci consultor de
DALEF especialitzada en administracions públiques.
Tot i el títol “redacció d’un pla estratègic”, ell ens
va dir que no ens explicaria justament com es feia un
pla estratègic. Que això ho podríem trobar en qualsevol
manual o qualsevol web. Ell sobretot va incidir en perquè
fem un pla estratègic i amb quina motivació, és a dir
perquè hi volem arribar. Tot el demés, tot el diagnòstic,
tot el procés, anàlisi tot ho podem trobar en qualsevol
manual i es volia centrar en aquest nou plantejament
que és presentar-ho de d’una nova perspectiva, és a dir
com plantejar un nou pla estratègic des de la perspectiva
basada en el trinomi passió – talent – emocions.
Amb això coincidim una mica també amb totes les
altres ponències des de l’inici d’aquest congrés.
A partir d’aquests tres conceptes ens va explicar el
punt a partir del qual serem capaços de plantejar una
fira sota una actitud innovadora permanent. Aquesta
actitud és la que ens permetrà introduir els canvis
necessaris per adaptar el nostre projecte a la realitat,
és a dir el que deia com a primera reflexió que la clau
de l’èxit és com plantegem la realitat en la que vivim. El
perquè ho fem i cap on volem anar. Posava l’exemple
d’en Kilian Jornet i exemples similars de perquè on
volem anar l’important es el tren que agafem i no voler
canviar de tren quan estem a dalt.
Tot i la situació en la que vivim el camí l’hem de
marcar nosaltres, això es bàsic. És important que
ens agradi el que fem i cadascú hem de trobar el que
ens agrada, tots tenim habilitats. Això ho traduïa que
quan trobem nosaltres, les fires, els que ens agrada
això és passió, quan ho sabem fer bé, això és talent.
Aquí després hi ha les emocions que actuen com a
factor multiplicador positiu o negatiu, en funció de les
emocions, per tant estem en el trinomi que ell ens volia
introduir. Ell deia que la innovació és la suma d’aquests
tres elements, passió, talent i emocions.
A partir d’aquí ja podem preparar un pla estratègic
perquè passió, més talent, més emocions, igual que
innovació. Nosaltres, deia, les fires venem idees,
emocions i sensacions. La clau es innovar. La innovació
es una actitud, o sigui és una cosa que la tenim o no la
tenim. Si no la tenim la podem adquirir. Amb aquesta
actitud podem millorar el que fem i podem fer les
coses diferent i podem crear experiències diferents al
que ofereixen els demés, per tant hem de crear una
experiència única que donarà el valor diferencial.
Deia que una planificació estratègica es tenir clar
un objectiu, buscar els elements per arribar-hi i amb tot
això és on hi entra la passió.
Per tant si la innovació és una actitud diu que no
hi ha fre que la pari, i amb aquesta actitud innovadora
ho hem de traspassar a les nostres fires treballant amb
51