You also want an ePaper? Increase the reach of your titles
YUMPU automatically turns print PDFs into web optimized ePapers that Google loves.
volava, una terrible tempesta es va<br />
desencadenar, atrapant al Kai just<br />
enmig. De sobte, un llamp va fregarli<br />
la cua i tot el seu cos va encendre’s,<br />
però ell, cegat d’amor, no va fer cas<br />
a les flames que l’envoltaven i va<br />
seguir la seva ruta sense perdre<br />
l’esperança. Tots els que estaven a<br />
terra observaven atemorits aquella<br />
immensa bola de foc solcant el cel a<br />
una velocitat indòmita que anava en<br />
direcció a la Lluna. La deessa, que<br />
havia concedit les ales al Kai per<br />
pena, ara es veia en un gran perill: si<br />
aquest l’atrapava, xocarien i es<br />
convertirien en pols i espurnes. Va<br />
decidir que, tristament, havia de<br />
fugir d’allí perquè ni ella mateixa<br />
podia combatre un sentiment tant<br />
poderós com el que bategava dins<br />
d’ell.<br />
Encara avui segueix aquesta<br />
persecució entre ells, una fugint i<br />
l’altre perseguint-la motivat per<br />
l’amor. I em fa l’efecte que durarà<br />
molts anys més.<br />
Aquesta és la llegenda del Sol i la<br />
Lluna, els nostres déus, que cada dia<br />
apareixen al cel per vetllar pel nostre<br />
benestar.<br />
Quan el Camilo va callar, tots els<br />
nens se’l miraven bocabadats. Tenia<br />
molta traça a l’hora d’explicar<br />
històries i quan acabava un conte,<br />
sempre es quedaven callats un segons<br />
fins que una mà s’aixecava<br />
tímidament per preguntar alguna<br />
cosa. Aquell dia, però, la mà no<br />
s’alçava tímida, ho feia<br />
enèrgicament, i darrera d’aquesta,<br />
moltes altres l’imitaven.<br />
La Lluna estava meravellada. Aquella<br />
història li havia encantat, mai havia<br />
sentit un sol conte sobre els déus, i<br />
estava força impressionada. Va alçar<br />
la mà enèrgicament, delint-se per fer<br />
una pregunta que l’havia estat<br />
rondant pel cap des de l’inici.<br />
- Què és un lleó?<br />
- Un lleó -va respondre el mestre- és<br />
com un gat gran, un felí. Té les<br />
Institut Samuel Gili i Gaya<br />
orelles arrodonides i grosses i unes<br />
potes robustes i fortes.<br />
- I de quin color és?- va preguntar<br />
una veu encuriosida.<br />
- És del color marronós, una mica<br />
clar. Mmm... rossenc, diria. Espereu,<br />
crec que tinc un dibuix per aquí -va<br />
girar-se cap a l’escriptori ple de<br />
llibres i va regirar-lo fins a treure un<br />
paper esgrogueït per el temps-.<br />
Mireu- va alçar el paper perquè<br />
tothom el pogués veure.<br />
Al principi la Lluna creia que no hi<br />
havia res, allà; però fixant-s’hi bé va<br />
aconseguir distingir unes fines línies<br />
grises que s’estenien pel paper i<br />
formaven un detallat retrat d’un<br />
animal majestuós. Era gran i fort,<br />
amb unes espatlles amples i una<br />
llarga cua. Estava de cara, amb un<br />
peu més endavant, com si caminés,<br />
però de manera segura i ferma. La<br />
Lluna es va quedar paralitzada. “Els<br />
animals del desmai”, va pensar, “Són<br />
aquests”. Un petit somriure se li va<br />
dibuixar a la cara mentre el mestre<br />
seguia amb les seves explicacions,<br />
aliè als pensaments de la nena.<br />
- Són animals molt lleials i<br />
respectuosos...<br />
- D’on són, els lleons? -va tallar-lo.<br />
El Camilo es va quedar pensatiu.<br />
- No ho sé exactament -va dir<br />
finalment -. Però t’asseguro que de<br />
molt lluny.<br />
A la Lluna li encantava anar a casa de<br />
l’il·lustrador. Ell era un home<br />
tranquil i amable, i sempre s’ho<br />
passava la mar de bé, dibuixant,<br />
pintant i fabricant colors. Quan va<br />
arribar, la nena va entrar sense trucar<br />
a la porta, com tenia per costum i va<br />
trobar l’home abocat sobre la taula,<br />
fent anar un pinzell. La Lluna va dir,<br />
en un to suau, per no sobresaltar-lo:<br />
- Hola, Guido! Ja sóc aquí.<br />
Ell va girar-se, i en veure-la, va<br />
somriure. Li faltaven algunes dents,<br />
però era un somriure sincer, i això ho<br />
compensava tot. Era un home molt<br />
gran, amb els cabells completament<br />
blancs i curts i amb unes arrugues<br />
molt marcades.<br />
- Hola, Lluna.<br />
- Que podem dibuixar un lleó? -va dir<br />
ella, de sobte. El Guido se la va mirar<br />
estranyat.<br />
- Un lleó? - va preguntar -. Què és<br />
això?<br />
- És com un gat gran amb les orelles<br />
rodones i les potes grosses -va<br />
explicar-li agafant un llapis de<br />
damunt la taula i asseient-se al costat.<br />
Va començar a traçar unes línies<br />
m a l d e s t r e s s o b r e e l p a p e r,<br />
aconseguint una cosa aproximada.<br />
- És això?<br />
- Bé... -va dir la nena, poc segura del<br />
seu dibuix - Més o menys.<br />
- D’acord -va accedir ell -. Si vols,<br />
avui dibuixem un lleó. Però m’has<br />
d’explicar millor com són, perquè<br />
sinó, ens sortirà una cosa ben<br />
estranya, eh? -va afegir somrient.<br />
Quan el Gabriel va anar a buscar a la<br />
Lluna, el sol començava a pondre’s i<br />
tota la ciutat semblava banyada d’or,<br />
amb uns colors ataronjats molt<br />
característics. La Lluna va sortir de la<br />
casa amb una cara de felicitat<br />
inigualable.<br />
- Mira, Gabriel! -va dir ensenyant-li<br />
un dibuix que tenia a les mans -. És<br />
un cadell de lleó!<br />
Ell va mirar-se’l encuriosit. Semblava<br />
gairebé un gat, però de color<br />
canyella.<br />
- Que maco! Però -va afegir - d’on<br />
l’has tret?<br />
Ella va somriure.<br />
- L’hem fet aquesta tarda el Guido i<br />
jo -va dir just quan l’home sortia per<br />
la porta.<br />
- Bona tarda, xiquet! Avui s’ha portat<br />
molt bé, la Lluna -va comentar,<br />
afable. La nena anava saltironejant<br />
amb el dibuix sota el braç, taral·lejant<br />
una cantarella. El Guido va agafar el<br />
Gabriel pel braç i va preguntar-li<br />
amistosament:<br />
- Noi, tu sabies què era un lleó?- El<br />
Gabriel va negar amb el cap.
Change language