Create successful ePaper yourself
Turn your PDF publications into a flip-book with our unique Google optimized e-Paper software.
Institut Samuel Gili i Gaya<br />
podràs donar la teva resposta,<br />
que espero que sigui positiva.<br />
- D’acord-vaig dir, atemorit per<br />
l’amenaça que m’acabava<br />
d’etzibar la deessa. I aquesta, va<br />
desparèixer en el cel, en direcció<br />
a l’Olimp. La vaig seguir amb la<br />
mirada, fins a veure-la enlairar-se<br />
cel enllà i fondre’s en els núvols<br />
del cel blau. Em vaig parar a<br />
pensar allí, assegut davant el<br />
Partenó i al final vaig decidir que<br />
diria que sí. Vaig tirar la moneda<br />
la moneda de la deessa a l’aire i<br />
vaig pronunciar les paraules<br />
màgiques, moments després va<br />
aparèixer Atenea en carn i ossos<br />
esperant la meva resposta, que va<br />
ser afirmativa. Vaig passar a ser<br />
el guardià de l’ Acròpolis<br />
d’Atenes i vaig viure la meva<br />
vida amb una gran satisfacció. A<br />
vegades fins i tot podia anar fins<br />
a l’entrada de l’Olimp a la terra,<br />
una porta d’or massís decorada<br />
amb escuts grecs d’hoplites i amb<br />
la lletra gran,Omega, gravada al<br />
bell mig de la porta. No em<br />
deixaven passar més enllà perquè<br />
cap mortal podia veure l’Olimp i<br />
jo sempre em quedava amb les<br />
ganes de saber que hi havia,<br />
darrere d’aquella majestuosa<br />
porta. Tyche em va escoltar a la fi<br />
i em va concedir dos fills amb la<br />
meua dona, la Tàl·lia. Els hi vaig<br />
posar els noms d’Hércules i<br />
Teseu, en honor als antics herois.<br />
Un dia, Tànatos va trucar a la<br />
meva porta, ja tenia noranta anys,<br />
i vaig abandonar així, el món dels<br />
vius per anar a viure als Camps<br />
Elisis, com a pagament per tots<br />
els meus anys cuidant<br />
l’Acròpolis. Però un dia, tots els<br />
mons es van estremir de por, una<br />
amenaça planava sobre el que jo<br />
havia hagut de protegir en vida i<br />
jo sense pensar-m’ho dos cops,<br />
vaig començar la meva fugida de<br />
l’Hades per anar a protegir la<br />
meva estimada Acròpolis<br />
d’aquella nova amenaça.<br />
Accèssit(2) 3-4<br />
CAMÍ SENSE RETORN<br />
AUTORA: Carme Rufat Jové<br />
3r ESO A<br />
Molta gent em consideraria afortunat.<br />
Tinc un sostre sota el que dormir, tinc<br />
un treball digne d’una persona de<br />
classe alta, advocat, i sobretot, tinc<br />
diners suficients per posar-me una<br />
cullerada a la boca cada dia. Però<br />
sento que em falta alguna cosa. No<br />
sabria dir el que, però estic decidit a<br />
buscar-la. Ja fa cosa de dos anys que<br />
la busco, i el que he aconseguit<br />
esbrinar fins avui és que aquí, en<br />
aquest poble, amb aquest ambient<br />
endogàmic, on tothom s’aixeca pel<br />
matí sense cap objectiu, on<br />
únicament desitgen que s’acabi el dia<br />
que acaba de començar, infeliços amb<br />
la vida que porten, no trobaré allò<br />
necessari per omplir aquest buit que<br />
sento.<br />
Fa un any i mig, vaig decidir parlar<br />
amb el meu avi. És un d’aquells<br />
homes de tota la vida. Molt calmat, i<br />
sempre té aquell posat seriós que et<br />
transmet serenitat. Per tant, per molt<br />
que diguin que ja és vell i està<br />
“atrotinat”, és l’únic que em sap<br />
donar respostes a les meves<br />
preguntes, encara que hi hagi de<br />
rumiar una mica per treure’n l’aigua<br />
clara del que realment em vol dir.<br />
Recordo molt bé aquell dia, era un<br />
diumenge, i com sempre, estava<br />
assentat al balancí del seu pare,<br />
observant, amb la mirada perduda el<br />
televisor, que ja feia anys que no<br />
funcionava. Li vaig dir hola i li vaig<br />
donar dos petons, ell no va alçar la<br />
vista per mirar-me, cosa que em va<br />
molestar una mica; simplement em<br />
va acostar la seva mà, i jo la hi vaig<br />
agafar, suposo que és la seva manera<br />
de dir-me que m’estima. La veritat és<br />
que la seva mà sempre m’ha inspirat<br />
confiança. Li vaig començar a<br />
explicar el meu problema. Ell, sense<br />
solta ni volta em va explicar la<br />
història de com havia fet cap a aquest<br />
poble, recordo que em va dir:<br />